Saltat de tires de pollastre amb verdures

Trobem amb aquesta carn un món de possibilitats per incorporar-la als menús quotidians, de fet, és una de les més consumides al nostre país durant tot l’any i en receptes anteriors hem destacat el seu paper tant valuós com gran aliat per a l’alimentació, pel preu i la facilitat de poder trobar-la als mercats de proximitat. Aquest elevat consum, a vegades, ha provocat el que els productors d’aquest tipus de carn, han anomenat “la banalització” referint-se a les fluctuacions a la baixa dels preus, a vegades, per sota dels costos de producció, i també la competència provocada per les importacions que fan necessari valorar aquest producte.

La importància del sector avícola, constitueix un dels puntals de la producció final agrària i  ha donat lloc a tota una geografia d’explotacions distribuïdes per tot el territori, centrant la concentració més gran a Catalunya, Andalusia, Galicia i La Comunitat Valenciana.

Au que va arribar del continent asiàtic, on fou domesticada a l’època Neolítica, segons demostren restes arqueològiques i que a moltes societats va constituir  tot un símbol amb connotacions culturals i religioses.

Durant algun temps la seva carn fou poc apreciada, ja que es valorava més altre tipus d’aus de caça com el faisà i la perdiu, però que va guanyar terreny per la facilitat de la seva cria com animal domèstic i el que representava a les economies familiars.

La seca carn blanca i lleugera, amb poca grassa, fàcil de digerir, la fa molt recomanable a totes les dietes. De gran valor nutricional, conté vitamines, minerals i proteïnes d’alta qualitat.

Existeixen moltes varietats, pràcticament podem dir que tenen un alt grau d’especialització geogràfica, ja que la majoria de països tenen les seves  pròpies races. Al nostre, els pollastres de corral o camperols, es destaquen per tenir la carn més saborosa.

La recepta d’avui, l’elaborarem amb 4 pits de  pollastre que haurem comprat al nostre mercat de confiança que ens pot donar informació sobre procedència, qualitat i sostenibilitat de la cria d’aquestes aus. Podem demanar que ens les preparin a tires, de la grossor que sigui més del nostre gust, o les poden tallar al moment de fer la preparació del plat.

 

INGREDIENTS PER 4 PERSONES

4 Pits sencers tallats a tires

Pebre vermell

Pebre blanc

2 Alls

Oli d’oliva verge

Sal

 

PER LA GUARNICIÓ DE VERDURES

1 Carabassó

1 Ceba blanca o de Figueres

1 Pebrot vermell, 1 pebrot verd

2 Pastanagues

Mitja coliflor

Una branca d’api

 

PREPARACIÓ

A un bol posem a macerar els pits tallats a tires, amb oli, sal, pebre blanca, pebre vermell i els alls tallats fins. Reservem  al frigorífic durant unes 2 hores.

Tallem les verdures a taquets o a Juliana, i la coliflor a trossos mitjans perquè no es desfaci. A una paella saltegem les tires de pollastre fins que agafin un bonic color daurat, retirem i reservem a la temperatura que desitgem al moment de consumir-les. Al mateix oli saltem les verdures per separat: pebrots i ceba junts, el carabassó i les pastanagues i per últim la coliflor. A la mateixa safata on presentem les tires de pollastre, posem les verdures  a un costat o al voltant de la carn. Piquem la branca d’api i la distribuïm per tota la superfície del plat. I ja està llest!

Senzill, apetitós, saludable…        

BON APETIT!

Estofat de carn de vedella

A l’univers culinari dels estofats, el de vedella ocupa un lloc important. És un plat nutritiu, econòmic, fàcil de preparar i que permet tota una sèrie de combinacions, el que ha fet que sigui molt pràctic pel consum familiar. Qui no ha preparat un ric estofat de carn de vedella?  No sol a l’àmbit casolà, també els millors restaurants ja el tenen al seu receptari i el presenten de formes molt originals adequades a la nova cuina.

La carn de boví és una carn vermella i magra que està molt recomanada als menús setmanals, apta per a ser consumida a qualsevol edat, una carn saludable per a una dieta equilibrada que conté vitamines del grup B, minerals i proteïnes de gran valor biològic. És ideal per a embarassades i persones amb anèmia fèrrica.

És una de les carns més consumides a tot el món i alguns països d’Amèrica  amb una llarga tradició ramadera ocupen els primers llocs en la producció d’aquest tipus de carn, com Brasil, EE.UU, Argentina…

La producció de carn de boví a Espanya, constitueix un percentatge important dins del sector agropecuari, en l’actualitat, està altament especialitzada, respon als millors estàndards de qualitat, ha incorporat la tecnologia a les explotacions ramaderes, fomenta la cria de races autòctones… el que l’ha permès situar-se com un dels principals països productors de la UE. La major producció es centra sobretot a quatre comunitats:  Castella,  Lleó, Galícia, Extremadura i Catalunya.

Important al seleccionar la carn que procedeixi d’un sistema de producció sostenible a on es tingui en compte una bona gestió dels animals així com de tot el procés.

Presentem una recepta que no és més que una de les múltiples fórmules que podem fer amb aquest plat, ja que el producte és adequat per a cuinar-lo com més s’adapti als nostres gustos e imaginació.

 

INGREDIENTS PER A 6 PERSONES

1.5 kg de carn de vedella

1 ceba

2 pastanagues

1 pebrot verd

1 pot de tomàquet triturat de 400 g

1 got de vi negre

Patates, rovellons, verdures…

2 fulles de llorer

1 branca de romaní

1 all

Ol d’oliva verge

Brou de carn. Opcional fer-lo amb aigua

Sal i pebre a gust

 

PREPARACIÓ

Haurem demanat al nostre carnisser de confiança que ens prepari la carn adequada per cuinar, ell ens aconsellarà de quina part de l’animal, tallada a tacs, i no molt grassa, ja que a vegades els nens la poden rebutjar si veuen molta veta blanca.

Enfarinem la carn i sofregim uns minuts, reservem. A la mateixa paella, fiquem la ceba, l’all i els pebrots tallats tipus jardinera. Afegim el tomàquet i el got de vi barrejant bé amb el sofregit. Deixem que l’alcohol evapori.

És ara quan afegim la carn, i el brou de carn, o l’aigua, junt amb les herbes, deixant bullir, a foc mitjà durant uns 10 minuts. Quan hagi passat aquest temps ficarem les patates tallades a trossos mitjans i continuarem l’ebullició aproximadament uns 30 minuts més. Comprovar que la carn estigui tova. Deixem reposar i ja poden servir a taula!

BON APETIT!

Bunyols de bacallà

BUNYOLS DE BACALLÀ

Avui una recepta molt senzilla i apropiada per a aquestes dates feta amb bacallà, un ingredient que ja hem fet servir a alguna recepta anterior, en la que explicàvem les seves característiques d’origen, consum i beneficis per a la salut. Aliment molt versàtil i de llarga duració, quan està conservat  en sal. Plat típic a moltes regions peninsulars, preparat de múltiples maneres. El bacallà és un peix blanc, de temporada, amb grans propietats alimentàries, té proteïnes, vitamines, omega 3… Es troba als mercats fresc i conservat de distintes formes. Si el comprem salat s’haurà de procedir a dessalar-lo per a eliminar l’excés de sal, i consumir-lo amb  certa precaució a les dietes baixes en sodi.

Les captures a les costes europees estan molt controlades i subjectes a lleis que intenten   preservar aquesta pesca per a les generacions futures, en aquest sentit, la UE porta a terme una política de control de les captures. Es per això que tot el bacallà que arriba al nostre país, compleix els requisits de sostenibilitat i tractament.

A l’imaginari culinari, hi ha plats que presenten unes connotacions singulars pel que ens poden aportar en sensacions personals, i creiem que el d’avui, pot transmetre, records d’olors i sabors molt propers, associats a moments viscuts al nostre nucli familiar, quan es preparaven els bunyols de bacallà a casa.

També es poden comprar fets però que millor que aquests dies fer els nostres propis bunyols de bacallà?

 

INGREDIENTS PER A 6 PERSONES

400 g de bacallà esqueixat o lloms. L’esqueixat simplifica la preparació

150 g de farina

3 ous

1 paquet de llevat

2 alls

Julivert

Safrà o colorant

Oli d’oliva verge

 

PREPARACIÓ

Tindrem el bacallà ja dessalat i esqueixat a trossos petits. El posarem a un bol junt amb el julivert i els alls ben picats. Si és del nostre gust, podem triturar-lo tot una mica perquè quedi més barrejat. Al mateix bol, afegim la farina, el safrà, el llevat i els ous. Barregem tot bé, amb el robot de cuina, o a mà amb una forquilla. Si veiem que la massa està una mica espessa, podem afegir una mica de llet. Deixem reposar a temperatura ambient o al frigorífic.

Al moment de fregir els bunyols, ho farem a una paella, amb una quantitat d’oli suficient perquè es facin bé. Anirem agafant amb una cullera sopera una mica de la massa que hem preparat i la ficarem a l’oli  calent. No hem de fer molts a la vegada. Un cop els bunyols estiguin fets, els deixarem reposar damunt de paper absorbent perquè perdin l’oli que no interessa menjar.

El resultat és molt  apetitós i està dient: Mengeu-me!

Es poden menjar calents o  freds, com aperitiu, acompanyant els menús principals …

Un suggeriment: L’endemà, al moment de l’esmorzar, amb el cafè amb llet, els més atrevits els poden provar, sorprenent, però de maridatge perfecte.

-La farina podem utilitzar-la de qualsevol varietat

-La llet pot ser al nostre gust, vegetal, semi, sencera…

 

BON APETIT!!

 

Còctel de lluç i gambes

CÒCTEL DE LLUÇ I GAMBES

Un plat molt conegut que haurem consumit en algunes ocasions i que es sol presentar en celebracions festives com casaments, batejos, comunions… Malgrat la varietat d’ingredients que es poden fer servir, resulta molt fàcil de preparar i es pot deixar fet d’un dia per altre. El secret està en saber combinar els sabors i utilitzar productes de qualitat i frescor garantida.

Al seu origen, aquest plat s’elaborava amb carn de vedella picada i barrejada amb diferents verdures, com un aliment a la dieta de les que podien disposar d’aquests productes. Aquesta forma es segueix cuinant a moltes regions del nostre país. Els condiments i les salses també varien en funció dels costums culinaris.

Aquest plat amb carn ha derivat introduint productes com els fruits del mar, i a les zones costaneres peninsulars, al disposar d’aquesta rica matèria primera, s’ha popularitzat fer el còctel amb peix i marisc.

Cuinarem la nostra recepta amb lluç i gambes, de mercat i de proximitat, així com productes frescos de l’hort, però podem preparar-la a la manera gallega, andalusa… o d’altres formes regionals, afegint pop, rap, musclos …

Un plat ple de color i sabor que ens permet fer múltiples variacions segons les nostres preferències, afegint aquells ingredients que ens agradin més i que estiguin disponibles de temporada. El resultat serà una amanida rica i nutritiva.

INGREDIENTS PER A 6 PERSONES

500 g de gambes, opcionals llagostins

500 g de lluç

1 ceba tendra de temporada

1 pebrot italià gran

1 pebrot vermell

1 paquet de barretes de surimi

4 ous durs

2 fulles de llorer

1 cullerada gran de pebre vermell dolç

Julivert

Enciam, escarola, o fulles d’enciam de brots tendres

PER A LA VINAGRETA

Oli d’oliva verge

Vinagre, opcional la varietat, pot ser aromatitzat al gust.

Pebre i sal

Opcional, un alvocat, tallat a trossets petits, combina mol bé amb els diferents sabors

PREPARACIÓ

A una cassola, posarem a bullir les gambes durant 2- 3 minuts. També bullirem el lluç, ficant a l’aigua les fulles de llorer i una mica de sal. Deixarem refredar. Traurem la pell de les gambes.

A un bol de mida suficient per a tots els ingredients, ficarem les gambes tallades, reservant unes quantes senceres per a decorar i el lluç tallat a trossos mitjans perquè no es desfaci molt. Haurem tallat els pebrots i la ceba, els afegirem junt amb les barretes de surimi. Barregem tot i fiquem la vinagreta remenant una mica. Es pot deixar reposar una estona perquè macerin bé tots els ingredients.

Al moment de consumir, la presentació podem fer-la  al mateix bol,  en recipients individuals o a una safata, on prèviament haurem posat una base amb l’enciam tallat fi, distribuint l’amanida de forma homogènia, finalment decorem amb els ous durs tallats, les gambes senceres i una mica de pebre vermell i julivert.

BON APETIT!!

 

Cigrons de Quaresma

Qui no recorda aquells temps en què la carn més o menys desapareixia de les nostres taules! Un costum imposat per mandat religiós que, durant tot el temps de Quaresma impedia el consum de carn i productes derivats. Llavors s’havia de trobar alternatives per a no incomplir aquesta norma i el peix es convertia en el substitutiu perfecte. Però no era gens fàcil la pesca i  distribució, el que va afavorir, que a les zones de l’interior peninsular, sobretot, es comprava en salaó. Aquest procediment permetia disposar de productes de mar conservats durant molt temps i el bacallà era un dels més consumits.

El bacallà i els cigrons van constituir la base per a molts plats i aviat es va cuinar, junt amb altres  ingredients, com un guisat als dies de Quaresma. Des de temps medievals existeixen documents que mencionen ja la recepta del que es va anomenar “cigrons de vigília” i que també coneixem com “cigrons amb espinacs i bacallà”.

Com altres plats, sorgeix de la necessitat de proporcionar a les famílies un aliment nutritiu que pot ser cuinat en quantitat i que pugui estar a l’abast de les classes populars, encara que el bacallà, era considerat un producte especial, el fet de destinar-lo a un consum en uns dies determinats, el feia més assequible.

En l’actualitat, aquests cigrons, segueixen associats a la Setmana Santa com un plat tradicional, segur que recordem a les nostres mares i àvies preparant-lo en aquests dies, però ha passat a ser una recepta quotidiana que podem preparar en múltiples ocasions i que resulta molt bona com un plat d’hivern  i de cullera. Bacallà, cigrons i espinacs els tres ingredients per aquesta recepta.

Els cigrons són una de les lleguminoses més acceptades al nostre país. És un cultiu sostenible a tot l’àmbit mediterrani. És una font de proteïnes vegetals, vitamines, minerals, fibra… saludables pel colesterol. Un aliment molt complet que hauria de ser inclòs als menús setmanals d’adults i nens.

El bacallà és un peix blanc, de temporada, amb grans propietats alimentàries, té proteïnes, vitamines, omega 3… baix en grasses i  calories.

En incloure els espinacs a la recepta, estem enriquint-la, ja que  és una verdura de fulla verda amb grans propietats nutricionals, vitamines, minerals, fibra i un alt valor antioxidant.

Fent la compra al nostre mercat de proximitat, ens assegurem de la qualitat dels productes que farem servir per elaborar aquesta recepta.

INGREDIENTS PER A 6 PERSONES

400 g de cigrons

400 g de llom o tires de bacallà sec

1 manat d’espinacs frescs, aprox. 300 g

2 cebes

3 alls

2-3 fulles de llorer

2 pastanagues

1 pebrot verd italià, no molt gran

2-3 cullerades de tomaca triturat

2 cullerades de pebre vermell dolç

Una fulleta  d’api

Sal i oli d’oliva verge pel sofregit

PREPARACIÓ

Posarem el bacallà en aigua, prèviament rentat, durant un o dos dies canviant l’aigua  dues o tres vegades, perquè no estigui massa salat…

A una cassola bullirem els cigrons, la nit abans, els haurem posat a remull, junt amb la ceba, el llorer, 2 alls i la pastanaga. Quan hagin bullit, retirem tot deixant  només els cigrons.

A una paella sofregim la ceba i l’all restant junt amb el pebrot i l’api tallats a trossets petits, afeixem la tomaca i remenem fins que tot estigui ben integrat. Quan estigui fet el sofregit incorporem el pebre vermell. Per últim, el bacallà tallat al nostre gust i deixem uns 2-3 minuts.

Tindrem preparades els espinacs que haurem rentat i tallat i les ficarem junt amb els cigrons fent-les bullir 2-3 minuts. Incorporem a la cassola tots els  ingredients vigilant no trencar el bacallà i deixem bullir 1-2 minuts més. Retirem i millor deixar-lo reposar fins al moment de servir.  Comprovem la sal i podem adornar-lo amb ou dur i julivert.

*Recordem, els cigrons ficar-los amb l’aigua tèbia i si es prefereix podem comprar-los ja bullits.

BON APETIT !!

 

Pizza de base vegetal

Avui proposem un plat al qual molts els costa renunciar … La PIZZA. No obstant això, en un menú saludable, és un d’aquells plats que molts dietistes eliminen … Elena Vidal, terapeuta nutricional, ens explica la seva història amb la pizza … A casa, els divendres, sempre és sopa Pizza. Quan fa alguns anys va començar a integrar canvis importants en la forma d’alimentar la seva família va “pactar” amb ells que la pizza dels divendres la mantindria … I va convertir el riquíssim invent italià de la pizza en un sopar saludable amb verdures …

Amb el temps ha aconseguit evolucionar la seva tècnica … I ha donat amb la idea de crear pans vegetals súper fàcils de preparar i alhora molt rics.

Aquí us deixem la recepta de l’última base per a pizza que ha preparat a casa, com ella mateixa ens diu, deixeu volar la vostra imaginació, ho podeu fer amb qualsevol mena de verdura, o fer barreges com les que ens proposa a continuació. Sempre queden genial!

Ingredients

Els pots trobar al Mercat Municipal
Per a 6 persones. Si sobra massa es pot reservar i utilitzar. Com si es tractés d’un pa de sandvitx.

VERDURES: recomanem espinacs, bledes, coliflor, bròcoli, pastanagues, remolatxes, carabassa… Utilitzar una varietat sola o barrejades entre elles, sentir-vos lliures en la vostra elecció.
2 pastanagues

1 remolatxa

1 brócoli

2 ous

1 cullerada d’oli d’oliva

2 tasses de farina d’ametlla, blat sarraí, espelta  sal, pebre, cúrcuma, orenga, all en pols, … espècies al gust

1/2 tassa d’aigua

Preparació

1. Preescalfar el forn a 180 º C
2. Ratllar molt finament o picar en un processador d’aliments les verdures. Reservar en un bol gran.
3. Batre els ous, afegir l’oli i les espècies, batre de nou i barrejar amb les verdures reservades.
4. Afegir la farina a la barreja anterior, barrejar de nou amb l’ajuda d’unes varetes i després afegir l’aigua molt a poc a poc, aquí haureu d’anar ajustant la quantitat segons necessiti la massa, dependrà molt de l’aigua que aportin les mateixes verdures. Haureu aconseguit una textura més aviat lleugera, no es tracta d’una massa massa consistent.

PER AGILITAR EL PROCÉS, famílies amb poc temps: si disposeu d’un processador d’aliments o una batedora potent, podeu fer tots els aliments de cop i processar-tot alhora, obtindràs una barreja superlleugera, però no et preocupis es cuinarà bé i la massa també tindrà fermesa.

5. Bolcar la massa en una gran font apta per a forn, amb aquestes quantitats rendeix per dues fonts. Dependrà del gruix, si la vols més fina o més gruixuda.
6. Cuinar al forn, baixar la temperatura a 150 º C, aproximadament durant uns 30 minuts o fins que la massa estigui a punt, depèn de cada forn i del gruix d’aquesta.
7. Un cop llista, tan sols ens quedarà cobrir la pizza i aquí s’obren nous camins.
8. COBRIR LA PIZZA

Milers d’idees, dependrà del temps i els gust de cadascú.

OPCIÓ 1: Quan disposem de poc temps, col·loco a la taula diferents bols amb ingredients:

Salsa per untar: humus, alvocat, salsa pesto, pasta miso, tahini …
Vegetals de fulla verda: ruca o canonges
Altres vegetals: tomàquet, olives, pastanaga, ceba, xampinyons
Proteïna: pernil, ous, paté de fetge, anxoves, verat …
Per decorar: formatge, germinats, xucrut, olives …

OPCIÓ 2: Si disposem de més temps, podem preparar un sofregit a cuina lenta de tomàquet, xampinyons, all i ceba, amb sal, pebre i orenga. Després li afegirem carn picada. Cobrim la massa amb aquesta bolonyesa, una mica de llevat nutricional o formatge i de nou al forn, en opció grill, un parell de minuts.

Aquí cadascú pot afegir allò que més li agradi, sense preocupar-se per les verdures perquè ja les tenim dins de la massa 😉

El toc final unes gotes d’oli picant.

POLLASTRE FARCIT DE NADAL

Aquesta setmana volem avançar una proposta d’un clàssic Nadalenc: un plat de Pollastre Farcit, de Nadal. Abans de res una reflexió: és molt interessant que no ens esperem fins al final per fer les compres de Nadal, és un consell que, si el seguim, ens farà estalviar diners i gestionar millor les nostres festes. El mateix passa amb els plats que gaudirem en aquests dies nadalencs. Avancem, comprem ja els productes estrella dels nostres plats.

Nadal és una data on el nostre consum augmenta i és potser una ocasió sense igual per poder comprar productes de qualitat i de proximitat. Al Mercat Municipal de Tarragona trobarem tots aquests productes i, amb la confiança dels professionals dels llocs, ens els prepararan tal com els necessitem per cuinar-los.

Un cop a la taula, segurament menjarem plats que no són habituals en el nostre dia a dia. Però no per això han de ser menys sans. Molt recomanable incorporar en els nostres plats verdures. Tenim verdures de temporada molt bones i que ens aporten fibra per saciar i per regular els nivells de sucre i sal. Els plats nadalencs seran més lleugers gràcies a acompanyaments i guarnicions de verdures.

En el nostre plat d’avui us proposem el pollastre eco per fer-ho farciment. És un pollastre de gran sabor i que rendeix molt. Amb tota la confiança de la parada del mercat Pollastres Pili. Quan ho compreu especificar que és per preparar-farciment i us vendran el producte llest.

Com us proposem avui el pollastre farcit és fàcil de preparar i ens permet estar fent altres coses mentre es cuina.

En aquests sopars no només ens alimentarem de rics plats, també de les persones amb els que els compartim. A gaudir del moment!

INGREDIENTS
Els pots trobar al Mercat Municipal de Tarragona

Pollastre ecològic

Ceba o ceba petita

Patates o patates minis

Tomàquet cherrie

Herbes aromàtiques: romaní, farigola…

Oli, sal i pebre

Per al farciment: Poma, nous, orellanes i prunes.

Podem fer un acompanyament extra (opcional): xampinyons, cols de bruselas, raves, xips de xirivía …

PREPARACIÓ
1. Preescalfar el forn a 180 º C
2. Omplir el pollastre, untar-lo amb oli i salpebrar.
3. Cobrir una safata per a forn amb les cebes tendres tallades per la meitat i les aromàtiques, col·locar a sobre el pollastre. Rostir durant unes 3 hores. Donar-li la volta i regar-lo amb el suc de la safata perquè no s’assequi.
4. Els últims 40 minuts de cocció afegir les patates i els tomàquets cherry.

PER A SERVIR:

Amb un ganivet gran, separa primer les cuixes i parteix-los en rodanxes. Segueix després amb els pits i talla de la mateixa forma. Regar amb el suc de la cocció i acompanya amb la guarnició de les verdures.

Un autèntic esmorzar probiòtic.

ESMORZAR PROBIÒTIC

Què és un esmorzar saludable?

Alguns comentaris sobre l’esmorzar que trenquen una mica el que ens han anat dient sempre … L’esmorzar no ha de ser un menjar diferent de la de la resta del dia, tampoc té perquè ser l’àpat més important. Això sí, és el primer àpat del dia i sempre cal prendre-quan es tingui realment ganes d’esmorzar.

Ni de bon tros hi ha d’incloure cacau en pols, pans, mantegues, pastes, sobaos, cremes de xocolata ni sucs processats. És molt important que l’esmorzar s’allunyi del menjar processat. Ha de ser un dinar amb aliments reals i, per tant, en això, no ha de ser diferent de la resta de menjars …

La recepta d’avui és un musli casolà. Un esmorzar sa, fàcil i amb menjar real, no processada. No cal comprar els cereals processats que són massa rics en sucres … Cal fer-ho de la manera més natural possible: flocs d’ordi (per exemple), fruita seca, llavors de carabassa, de gira-sol, alguns extres com la canyella i sobretot una peça de fruita de temporada o fins i tot verdura …

Què és el quefir?

Segur que heu sentit a parlar del quefir … És una llet fermentada amb molts probiòtics. Els probiòtics són microorganismes vius, és a dir bacteris. I, encara que en el iogurt també tenim aquests elements, la diferència principal entre el iogurt i el quefir és que aquest últim ens aporta molts més tipus diferents de ferments i per tant de bacteris que ens ajudaran en la nostra digestió.

Al mercat podem trobar quefir de vaca, d’ovella o de cabra. Recomanem sempre millor el quefir d’ovella o de cabra que vénen de llets més semblants a la nostra llet materna i per tant són més tolerables i fàcils de digerir.

És cert que tant el iogurt com el quefir, a diferència de la llet, en estar fermentats són molt més digestius, ja que tenen menys sucre que la llet. En el quefir o el iogurt, els mateixos bacteris s’han encarregat de reduir el nivell de sucre perquè s’alimenten d’ella. A més és ric en calci i sobretot és probiòtic i ens ajuda molt amb la flora intestinal. És molt important introduir aliments probiòtics en la dieta i fer-ho mitjançant el quefir o del iogurt natural és una forma molt natural de fer-ho.

Troba ingredients naturals i de proximitat Al Mercat

Ingredients:

• Quefir de cabra
• 1 cullerada de flocs de civada
• 1 grapat de fruita seca variada: avellanes, nous, ametlles
• 1 culleradeta de pipes de gira-sol i carabassa
• 1 mica de canyella
• 1 culleradeta de pol·len (opcional)
1 peça de fruita de temporada.

Preparació

1. Barrejar tots els ingredients del musli en un bol: civada, fruits secs, llavors, canyella i pol·len.
2. Afegir el quefir i barrejar bé.
3. Tallar per sobre una o dues fruites de temporada: magrana, caqui, poma, …
4. Gaudir

                       

Comprar a granel, moda o necessitat?

Segur que recentment heu llegit alguna cosa relacionada amb la compra a granel o heu vist alguna botiga nova pel barri que ven a granel … Però, què aporta realment la compra a granel?, és una moda o és una necessitat?
Segons l’OCU almenys el 73% dels consumidors té en compte aspectes ètics i de sostenibilitat en les decisions del seu consum. Un 60% dels consumidors se senten amb poder perquè saben que les seves decisions influeixen, fins i tot molts d’aquests saben que les seves decisions de consum són una eina molt important per poder canviar el món. Hi ha una tendència cada vegada més gran per part del consumidor a, a més de tenir consciència, actuar en conseqüència. I, la compra d’alimentació, un acte que fem quotidianament és un dels pilars per al canvi. No en va l’agricultura i ramaderia per alimentar-nos aporten més del 24% de les emissions de gasos hivernacle. Un canvi en els nostres hàbits alimentaris pot ser significatiu.

La compra a granel representa una tornada a l’origen, a la manera de comprar més lògica. Els nostres pares i els nostres avis ja ho feien, anar a comprar amb cistelles i comprar exactament el que necessitaven. Ara és una tendència que, liderada per la voluntat d’aquest tipus de consumidor que cada vegada és més compromès i conscient del seu poder, està agafant cada vegada més impuls.
És segur comprar a granel? La venda a granel està obligada a complir les mateixes normes tècnic-sanitàries que regeixen per al comerç al detall i, en concret, per a la venda a granel. Els aliments han d’estar en prestatgeries o vitrines, lluny del sòl. Cada producte a granel ha de disposar d’un estri específic per no barrejar-(un per a l’arròs, un altre per a llavors …). A més, hem d’exigir la informació de cada producte, ingredients, informar de quins ingredients poden presentar al·lèrgies o intoleràncies. A més del granel de productes secs com llegums, pastes …, en els mercats municipals també podem comprar al gust i al tall les quantitats de productes frescos que veritablement necessitem. Aquest tipus de consum uneix els avantatges de la compra a granel amb una altra també molt convenient, la compra de productes frescos tal com realment els necessitem, és a dir, en quantitat i en la forma que els volem.

Però, perquè és bo comprar productes a granel?

PER COMPRAR ÚNICAMENT ALLÒ QUE consumirem
Ningú decideix per nosaltres la quantitat que volem. Som nosaltres els que decidim si volem 100 g de formatge o 200 g, si volem 4 talls de llom o 10. La compra al pes ens permet consumir allò que veritablement necessitem. Una família mitjana de 4 persones arriba a llençar a les escombraries 300 kg de menjar a l’any. En altres paraules entre el 30% i el 50% del menjar produïda mai es consumirà.

PER DONAR SUPORT AL COMERÇ LOCAL
Petits comerciants, amb molta experiència i implicació són els que surten beneficiats amb la compra a granel. Són comerciants del nostre entorn més propers. Si a ells els va bé el seu negoci i viuen bé, el seu benestar es revertirà en el nostre entorn a través dels seus impostos i el seu consum. El servei d’aquests petits comerciants és personalitzar-la compra al teu gust i en la quantitat que vols. Comprant en el comerç local, enforteixes teu entorn d’una manera responsable.

PERQUÈ ÉS EL CONSUM MÉS LÒGIC
Molts dels productes que es poden comprar a granel són de proximitat. Els productes de proximitat de temporada són els més bons per a tu, perquè és quan els seus nutrients estan en el seu màxim esplendor i són els més bons per al planeta, vénen de més a prop i l’impacte ambiental és molt baix.
Tots aquests motius que donem per comprar a granel: comprar el que necessitem per no malbaratar aliments, donar suport al comerç local i consumir productes de proximitat són accions que, en moltes ocasions, són complicades de dur a terme, pel temps que això suposa … la manera més fàcil per comprar productes a granel preparats al gust i al tall és als mercats municipals. Si et preocupa el que menges, compra a granel en el mercat municipal, el de tota la vida.

Més sobre mercat, receptes i productes frescos de qualitat en:
tgn.almercat.cat

Peix sostenible? Si, de temporada i de caladors de proximitat.

Què vol dir peix sostenible? També hi ha peix de proximitat? I ecològic? A vegades no tenim molt clar quan un producte és de proximitat, quan és ecològic, quan és orgànic … la publicitat ens impacta reiteradament amb aquests conceptes que, de vegades, són bastant indeterminats. En el peix aquests dubtes encara són més grans.

Quan va ser l’última vegada que vas comprar peix fresc? Per una qüestió de probabilitat segurament fa molt de temps. El peix és un d’aquells productes que s’inclouen en la dieta mediterrània però que, per comoditat, solem desterrar primer. I si has comprat, molt probablement, serà peix provinent de pesca industrial, congelat i d’unes poques espècies, probablement: lluç, sardines, salmó, llenguado o bacallà …

Aquesta falta de varietat ocasiona que els recursos pesquers estiguin cada vegada pitjor … La pesca industrial és un mètode que utilitza una màxima: aconseguir el nombre més gran d’exemplars en el menor temps possible. Per a això s’utilitzen mètodes molt sofisticats per rendibilitzar al màxim el temps al mar.

Amb aquests mètodes s’aconsegueix que a tot el món es recullin més de 30 milions de tones a l’any amb 1 milió de persones que treballen en aquest sector. En canvi, a la pesca artesanal es recullen 24 milions de tones amb més de 12 milions de persones que treballen a tot el món. L’eficiència està servida. Però, com a consumidors del nostre propi entorn, hem de tenir en compte altres coses?

El grup Global Fishing Watch va realitzar un estudi liderat per David Kroodsma on, a través d’una complexa metodologia i l’anàlisi dels missatges que llancen els vaixells amb els seus equips de transmissió, van aconseguir grans quantitats de dades que, un cop revisats amb algoritmes, van poder desvetllar grans descobriments que es van publicar a la revista Science. Aquestes dades provinents de 70.000 vaixells van permetre conèixer que la pesca mundial està monopolitzada per 5 grans països: Xina, Taiwan, Espanya, Itàlia i França. Amb l’estudi d’aquestes dades es pot saber on són les espècies en risc a causa de la captura més intensiva, quina part dels oceans necessiten més protecció … De l’estudi també es desprèn que el que regeix la pesca mundial no és la conservació dels recursos sinó qüestions polítiques i socials: com els descansos de cap de setmana, quan hi ha moratòries, dies festius … Segons Kroodsma això és positiu perquè significa que les coses es poden canviar. Les dades de l’estudi es poden trobar a: http://globalfishingwatch.org/map/

Sabem que la pesca industrial, tal com està organitzada actualment, no garanteix un futur amb oceans i mars plens de peixos i tampoc genera treball per a les comunitats que directament depenen. Per garantir un futur amb peix de qualitat hem de lluitar en un doble sentit, d’una banda, aconseguir unes millors pràctiques de la pesca industrial i contrapesar a la pesca industrial amb un model de pesca sostenible: aquesta és, aquella les pràctiques poden mantenir-se indefinidament sense reduir la capacitat de les espècies.
Què podem fer nosaltres com a consumidors?

Escollir sempre peix de temporada:
Fer una compra responsable escollint peix de temporada. El peix, com tots els animals, té el seu propi cicle biològic i s’ha de respectar. Hi ha un moment òptim en el qual per l’abundància i la qualitat de la seva carn, el consum és més aconsellable.

Fixar-nos en el mètode de pesca:
A més, si consumim el peix de temporada, podrem complir que sigui de pesca artesanal. És aquell tipus de pesca que anomenem extractiva i que es fa amb arts de pesca tradicionals. Aquesta pesca sempre es relaciona amb un peix local i de proximitat. Si escollim espècies que vinguin de caladors pròxims, reduirem l’impacte ambiental, l’emissió de CO₂ i, alhora, reduirem el consum d’altres espècies més consumides.

Peix ecològic?
Un dels criteris per definir un producte ecològic és que els animals estiguin alimentats amb productes ecològics … Però un peix que viu al mar de manera salvatge no es pot controlar de cap manera. Així que no podrà complir amb els criteris per acreditar-se com ecològic. La qüestió és que si el peix és salvatge, serà la nostra millor garantia, perquè tindrà unes condicions naturals i de vida en llibertat.

Us animem a consumir peix, millor si és salvatge, de proximitat, peix amb pesca extractiva i de temporada. Serà millor per a nosaltres i per al nostre entorn.

Pot semblar missió impossible … Però no ho és. Cal revisar l’etiqueta que és obligatòria també en el peix fresc i informar-nos. A Tarragona ho tenim molt fàcil, al Mercat municipal et poden orientar. Ells són experts que cada dia compren a la llotja de Tarragona i molts dels seus productes compleixen amb aquests requisits.

Al mes d’octubre recomanem consumir aquestes espècies procedents de la Mediterrània: Llenguado, Daurada, Llampuga, Melva, Peix llimona, Sèpia …

Compra peix de caladors de proximitat a AL MERCAT