Suquet de rap i gambes

Un dels molts plats mariners que solien elaborar-se a les cuines dels vaixells pesquers. La matèria primera d’aquests guisats, es trobava molt propera i disponible, constituent la base de l’alimentació durant les llargues temporades que els pescadors romanien a la mar. Curiosament, el rap de la nostra recepta, no era un dels peixos més valorats i en moltes  ocasions es descartava utilitzar-lo. Per què seria? Pot ser per la seva desagradable aparença?  És cert que la tipologia d’aquest peix resulta una mica intimidant, presenta un aspecte feroç, amb un gran cap i la boca repleta de grans dents que el converteixen en un hàbil depredador a les profunditats en les quals es troba.

La pesca ha sigut des de sempre una de les primeres activitats productives que ha fet possible el consum i el sorgiment d’una economia entorn del sector pesquer. Sabem per testimonis gràfics que ja, als temps antics, les captures de les diferents espècies, van afavorir la creació d’una indústria molt desenvolupada a les zones mediterrànies. Als nombrosos mosaics de les viles romanes, sobretot, a les costes peninsulars, podem trobar imatges que són com un mostrari de la pesca a aquells temps. Imatges que ens diuen la gran varietat de peixos coneguts que no només servien com aliment, sinó, que també creaven tot un món de mites i simbologies. Podem veure-les molt properes a través del nostre ric patrimoni arqueològic i no és difícil reconèixer les semblances amb els dos ingredients principals de la recepta que anirem a elaborar.

Prepararem una caldereta o suquet, amb rap, un peix blanc molt saludable i saborós que no té molta grassa i és molt ric en vitamines i minerals. El complementarem amb unes gambes del nostre Mare Nostrum i una contundent salsa, que ens farà fer sentir com autèntics xefs. Com sempre, aconsellem productes del nostre mercat de confiança.

 

INGREDIENTS PER A 4 PERSONES

1 rap de 2 kg

8 gambes, millor que siguin grans

4 patates

2 alls, 2 tomaques

Sal, pebre, oli d’oliva verge  una cullerada de pebre vermell

 

PER LA PICADA

2-3 llesques de pa

12 ametlles crues

3 alls

 

PEL BROU

El cap de rap net i tallat

2 alls, 1 porro i 1 ceba

2 fulles de llorer

2 pastanagues

Una mica de julivert fresc o una mica d’api

2,5 litres d’aigua

 

ELABORACIÓ

Podem preparar el brou amb antelació i així simplifiquem la preparació.

A una cassola, sofregim els tomàquets ratllats i els alls ben picats, afegim el pebre vermell i una mica de brou deixant bullir uns 2-3 minuts. Incorporem les patates tallades a rodanxes o senceres i el brou suficient perquè bulli uns 15 minuts més. Reservem part del brou per afegir si fos necessari.

A una pella, saltem els alls finament picats i les ametlles senceres, reservem i al mateix oli, torrem les llesques de pa. Piquem tot ajudant-nos d’una picadora elèctrica i afegim a la paella.

Tindrem el rap ja preparat, tallat en 4 trossos, el salarem i posarem una mica de pebre, l’afegirem a la cassola, juntament amb les gambes que podem posar amb closca o sense. Deixem bullir uns 10 minuts fins a comprovar que la textura del rap estigui al seu punt

Una recepta saborosíssima

BON APETIT!

Arros a a la Mexicana

Plat en el qual utilitzarem dos productes que tenen una gran versatilitat i que són  comuns a molts menús: arròs i ous.

L’arròs, un aliment que ens permet una i mil preparacions diferents, i que constitueix una base culinària a la dieta mediterrània. Hem mencionat a receptes anteriors, el seu origen oriental a zones concretes del sud-est asiàtic fins a tenir una gran dispersió geogràfica que li ha fet convertir-se en un producte mundialment conegut, cultivat a molts països, altament especialitzat, amb uns preus assequibles per a les majories poblacionals i amb grans propietats per a la  nostra salut.

Dels ous, també hem comentat les seves característiques: varietats, mides, aportacions nutricionals… I els hem preparat i aconsellat amb presentacions diferents que ens permeten mostrar la nostra creativitat.

Quan parlem de menjar mexicà, tenim al cap, els plats més típics, com poden ser els tacos, les tortitas, el guacamole… però la recepta que presentem és molt habitual i quotidiana en els menús diaris en aquests país. Encara que, sempre, amb un signe distintiu com pot ser, el picant i l’alvocat.

L’alvocat és un fruit originari de Mèxic, el seu origen es remunta a les cultures precolombines, molt reconegut en l’àmbit internacional per la seva qualitat, constitueix un dels productes agroalimentaris nacionals més exportats a tot el món. Aquest cultiu s’adapta molt bé als climes tropicals i mediterranis, cosa que ha permès la introducció a altres molts llocs. Al nostre país, i a causa de la creixent demanda, al sud peninsular i a les illes Canàries, s’ha produït una fort especialització geogràfica el que ha fet que la producció es concentri a aquestes zones. La producció nacional peninsular és molt valorada a Europa.

Les propietats de l’alvocat l’han posicionat a un lloc important de la piràmide fruitera, pels importants components de vitamines, minerals, omega 3, proteïnes i  efectes beneficiosos per al colesterol. Molt recomanat pels diabètics.

Preparem aquest arròs a la mexicana amb alvocat, fruit al qual se l’ha anomenat “or verd” i recordem  que podem incorporar-lo no només a les amanides, també a canapès, entrepans, a les receptes veganes i vegetarianes, salses…

INGREDIENTS PER A 4 PERSONES

250-300 g d’arròs, hem utilitzat arròs llarg, però pot ser qualsevol altre, al gust

1 ceba blanca o de Figueres

3 ous durs

150 g de pèsols frescos bullits

100 g de mantega

200 g de tomaca fregida

3 alvocats

1/ 2 litres de brou de verdures

Julivert

Sal

50-100 g de xoriço

ELABORACIÓ

Utilitzarem un procediment diferent del que habitualment fem servir, i és que, en lloc de bullir l’arròs, el posarem a remull amb aigua molt calenta durant uns 15 minuts. Passarem l’arròs per aigua freda i reservem.

Ja tindrem bullits els ous i els pèsols. A una paella sofregirem la ceba a la mantega, afegint el julivert finament tallat. Retirem i a la mateixa paella, sofregirem el xoriço que reservarem i daurem una mica l’arròs. Afegim el tomàquet fregit, els pèsols i una mica de brou perquè bulli uns minuts. Fiquem el brou restant i acabem la cocció.

Al moment de presentar, afegirem el xoriço tallat a gust, els ous durs a  rodanxes i l’alvocat  de la forma que més ens agradi. I ja està llest!

BON APETIT!

Minestra suprema de verdures

Amb molt de gust, anirem a presentar un dels plats més coloristes, saludables i fàcil de preparar de la gastronomia popular. Sens dubte, és una de les receptes que ens ofereix  tota una sèrie de possibilitats a l’hora d’escollir els ingredients  que utilitzarem. Podem fer-la completament vegetariana amb les verdures i hortalisses de l’hort, de temporada i de proximitat, seleccionant aquelles que més ens agradin. Siguin les que siguin les que fem servir, ens quedarà una recepta nutritiva, molt saludable i amb una gran aportació  de minerals, vitamines i fibra.

Un plat que barreja verdures i hortalisses i que, per tant, podem dir que ha estat conegut i elaborat de forma molt habitual per estar a l’abast de les economies que podien disposar d’aquests productes als horts familiars. Plat que s’enriqueix barrejant-lo amb llegums i embotits procedents de la matança del porc.

Podem trobar-lo a les cuines regionals com una recepta associada als productes de l’hort, i això ha donat lloc a varietats diferents segons el territori, així al nostre país existeixen minestres amb nom propi: minestra murciana, castellana, andalusa o minestres de la Ribera de l’Ebre. D’aquest últim grup és molt popular la minestra Tudelana que respon a uns criteris una mica més estrictes, en estar feta només amb 4 ingredients molt estacionals: carxofes, espàrrecs, pèsols i faves. A la varietat andalusa s’introdueix l’ou, cuinant-lo a l’última cocció del plat i també es complementa amb llagostins.

A la nostra recepta utilitzarem diferents verdures, totes elles les poden trobar al  mercat amb la garantia i qualitat dels productes frescos. Procurarem que siguin productes de temporada, tal com s’aconsella a la cuina sostenible. Molts d’aquests productes, al seu origen van arribar de llocs molt llunyans, però aviat es van incorporar a la cuina occidental i ara constitueixen la base de nombrosos plats, per tant, a la minestra li donem categoria de plat internacional.

 

INGREDIENTS PER A 4 PERSONES

400 g de bajoques

300 g de pèsols

5 – 6 carxofes

1 coliflor

1 ceba blanca o de Figueres

3 pastanagues

4 patates

2 alls

125 g de xoriço

Oli d’oliva verge

Sal, pebre

1 branca d’api

1 tassa de brou de verdures. Pot ser el mateix de les verdures que bullirem

 

ELABORACIÓ

Bullim per separat les bajoques trossejades, els pèsols i les patates senceres amb la pell. Reservem el brou.

Rentem les carxofes prèviament tallades en quatre trossos i les saltem a una paella fins que estiguin més o menys cruixents. A banda, saltegem la coliflor tallada vigilant que no es desfaci.

Fregim la ceba, i les pastanagues tallades a gust. Retirem i al mateix oli, fiquem el xoriço tallat a daus i els alls finament picats

Afegim les patates tallades no molt petites.

A un recipient gran posem tots els ingredients, afegim el brou remenant a foc suau 2-3 minuts. Salpebrem i, finalment, decorem el plat amb la frescor i el sabor de l’api. Podem presentar a taula al mateix recipient.

També es poden afegir 1-2 ous durs.

Dins de les diverses formes de preparar la minestra, aquesta ens ha semblat senzilla i ràpida de fer. Si es prefereix i es disposa de més temps, la coliflor i les carxofes es poden afegir cuinades fregides, arrebossades amb ou i farina.

 

BON APETIT!

 

 

 

 

Hamburguesa vegana de cigrons i coliflor

Amb aquesta recepta ens aproparem a  una cuina que s’aparta del món alimentari tradicional per introduir una manera diferent de veure els aliments que consumim. El menjar vegà es va donar  a conèixer a mitjans del segle XX a través de la difusió realitzada per la ment vegana que la va crear: Donald Watson, una vega convençut que va formular els principis del que més tard passaria a ser, no només, una forma d’alimentar-se, sinó que aquesta tendència agafaria caràcter d’aportació social i filosofia de vida que defensava conceptes ètics humanístics i que ha anat generant cada vegada més adeptes.

El veganisme, com coneixem, aparta qualsevol producte comestible que vingui dels animals i es basa a elaborar una dieta molt baixa en grasses, en la que els llegums, els fruits secs, les llavors, les verdures i les fruites constitueixen les aportacions alimentàries bàsiques que en certa manera ens poden transmeten aires d’arrels orientals. El menjar vegà, en l’actualitat, dona resposta a una demanda cada vegada més nombrosa i ha creat un mercat ecològic, sostenible i de proximitat amb aliments preparats, moltes vegades de forma artesanal, i amb un gran respecte vers el medi ambient.

Ens pot semblar una manera innovadora d’alimentació, però ja es coneixia a l’antiguitat, i no ens sorprèn, ja que el món antic ens ha deixat tot un llegat de receptes i fórmules que avui dia, encara continuem  utilitzant.

Ja hem mencionat els productes bàsics sobre els quals es basa aquesta dieta, i possiblement haurem pensat, que si, que són variats i molt saludables, però també hem de tenir present que no substitueixen completament a tots els nutrients de la piràmide alimentaria, per tant, convé reposar l’escassetat d’algunes vitamines, proteïnes i minerals amb altres aliments i, si decidim passar-nos al veganisme, consultar amb nutricionistes experts.

Al nostre país, la cultura vegana sembla que va arribar a finals del segle passat, a través del coneixement del seu significat que la diferenciava d’un corrent de llarga tradició com és el  vegetarianisme, encara que comparteixen algunes característiques, de fet molts estudis, la contemplen com una evolució més estricta de les idees vegetarianes.

Com a  alternativa i en qualsevol cas, no és necessari reduir fins a l’extrem la nostra alimentació, una dieta com la mediterrània equilibra els paràmetres de vida saludable.

Anem amb l’hamburguesa vegana, que escollim fer-la cigrons i coliflor. Sempre recomanem que la matèria primera sigui del mercat de confiança!

 

INGREDIENTS PER 6 – 8 HAMBURGUESES           

400 g de cigrons bullits

½ coliflor

2-3 patates mitjanes

1 ceba gran

1-2 alls

Orenga

Pebre, sal

Pa ratllat

 

ELABORACIÓ

Bullim els cigrons, les patates i la coliflor per separat. Els cigrons, si es prefereix podem comprar-los ja bullits. Escorrem bé tots aquests productes i els posem a un bol. Sofregim la ceba i els alls ben picats, a foc lent, fins que la ceba quedi caramel·litzada. Aquest sofregit l’incorporem al bol junt una mica d’orenga, sal i pebre al gust, amb una forquilla barregem tot fins a obtenir una massa homogènia. Ha de quedar bastant espessa perquè,  l’hamburguesa, no quedi massa tova. Podem espasar afegint una mica de pa ratllat. Reservem al frigorífic una hora més o menys i ja podrem donar forma a les hamburgueses que anirem col·locant a una safata  de forn. Una vegada estiguin preparades podem ficar-les per damunt l’orenga per al toc  final. Fornegem durant 5-10 minuts. Al moment de servir a taula, les traurem amb una pala plana perquè no es trenquin. Decorem el plat amb una amanida verda i amb un bol de salsa de tomaca fregit que tindrem preparada. Queden delicioses al paladar i a la vista.

 BON APETIT!

 

Saltat de tires de pollastre amb verdures

Trobem amb aquesta carn un món de possibilitats per incorporar-la als menús quotidians, de fet, és una de les més consumides al nostre país durant tot l’any i en receptes anteriors hem destacat el seu paper tant valuós com gran aliat per a l’alimentació, pel preu i la facilitat de poder trobar-la als mercats de proximitat. Aquest elevat consum, a vegades, ha provocat el que els productors d’aquest tipus de carn, han anomenat “la banalització” referint-se a les fluctuacions a la baixa dels preus, a vegades, per sota dels costos de producció, i també la competència provocada per les importacions que fan necessari valorar aquest producte.

La importància del sector avícola, constitueix un dels puntals de la producció final agrària i  ha donat lloc a tota una geografia d’explotacions distribuïdes per tot el territori, centrant la concentració més gran a Catalunya, Andalusia, Galicia i La Comunitat Valenciana.

Au que va arribar del continent asiàtic, on fou domesticada a l’època Neolítica, segons demostren restes arqueològiques i que a moltes societats va constituir  tot un símbol amb connotacions culturals i religioses.

Durant algun temps la seva carn fou poc apreciada, ja que es valorava més altre tipus d’aus de caça com el faisà i la perdiu, però que va guanyar terreny per la facilitat de la seva cria com animal domèstic i el que representava a les economies familiars.

La seca carn blanca i lleugera, amb poca grassa, fàcil de digerir, la fa molt recomanable a totes les dietes. De gran valor nutricional, conté vitamines, minerals i proteïnes d’alta qualitat.

Existeixen moltes varietats, pràcticament podem dir que tenen un alt grau d’especialització geogràfica, ja que la majoria de països tenen les seves  pròpies races. Al nostre, els pollastres de corral o camperols, es destaquen per tenir la carn més saborosa.

La recepta d’avui, l’elaborarem amb 4 pits de  pollastre que haurem comprat al nostre mercat de confiança que ens pot donar informació sobre procedència, qualitat i sostenibilitat de la cria d’aquestes aus. Podem demanar que ens les preparin a tires, de la grossor que sigui més del nostre gust, o les poden tallar al moment de fer la preparació del plat.

 

INGREDIENTS PER 4 PERSONES

4 Pits sencers tallats a tires

Pebre vermell

Pebre blanc

2 Alls

Oli d’oliva verge

Sal

 

PER LA GUARNICIÓ DE VERDURES

1 Carabassó

1 Ceba blanca o de Figueres

1 Pebrot vermell, 1 pebrot verd

2 Pastanagues

Mitja coliflor

Una branca d’api

 

PREPARACIÓ

A un bol posem a macerar els pits tallats a tires, amb oli, sal, pebre blanca, pebre vermell i els alls tallats fins. Reservem  al frigorífic durant unes 2 hores.

Tallem les verdures a taquets o a Juliana, i la coliflor a trossos mitjans perquè no es desfaci. A una paella saltegem les tires de pollastre fins que agafin un bonic color daurat, retirem i reservem a la temperatura que desitgem al moment de consumir-les. Al mateix oli saltem les verdures per separat: pebrots i ceba junts, el carabassó i les pastanagues i per últim la coliflor. A la mateixa safata on presentem les tires de pollastre, posem les verdures  a un costat o al voltant de la carn. Piquem la branca d’api i la distribuïm per tota la superfície del plat. I ja està llest!

Senzill, apetitós, saludable…        

BON APETIT!

Estofat de carn de vedella

A l’univers culinari dels estofats, el de vedella ocupa un lloc important. És un plat nutritiu, econòmic, fàcil de preparar i que permet tota una sèrie de combinacions, el que ha fet que sigui molt pràctic pel consum familiar. Qui no ha preparat un ric estofat de carn de vedella?  No sol a l’àmbit casolà, també els millors restaurants ja el tenen al seu receptari i el presenten de formes molt originals adequades a la nova cuina.

La carn de boví és una carn vermella i magra que està molt recomanada als menús setmanals, apta per a ser consumida a qualsevol edat, una carn saludable per a una dieta equilibrada que conté vitamines del grup B, minerals i proteïnes de gran valor biològic. És ideal per a embarassades i persones amb anèmia fèrrica.

És una de les carns més consumides a tot el món i alguns països d’Amèrica  amb una llarga tradició ramadera ocupen els primers llocs en la producció d’aquest tipus de carn, com Brasil, EE.UU, Argentina…

La producció de carn de boví a Espanya, constitueix un percentatge important dins del sector agropecuari, en l’actualitat, està altament especialitzada, respon als millors estàndards de qualitat, ha incorporat la tecnologia a les explotacions ramaderes, fomenta la cria de races autòctones… el que l’ha permès situar-se com un dels principals països productors de la UE. La major producció es centra sobretot a quatre comunitats:  Castella,  Lleó, Galícia, Extremadura i Catalunya.

Important al seleccionar la carn que procedeixi d’un sistema de producció sostenible a on es tingui en compte una bona gestió dels animals així com de tot el procés.

Presentem una recepta que no és més que una de les múltiples fórmules que podem fer amb aquest plat, ja que el producte és adequat per a cuinar-lo com més s’adapti als nostres gustos e imaginació.

 

INGREDIENTS PER A 6 PERSONES

1.5 kg de carn de vedella

1 ceba

2 pastanagues

1 pebrot verd

1 pot de tomàquet triturat de 400 g

1 got de vi negre

Patates, rovellons, verdures…

2 fulles de llorer

1 branca de romaní

1 all

Ol d’oliva verge

Brou de carn. Opcional fer-lo amb aigua

Sal i pebre a gust

 

PREPARACIÓ

Haurem demanat al nostre carnisser de confiança que ens prepari la carn adequada per cuinar, ell ens aconsellarà de quina part de l’animal, tallada a tacs, i no molt grassa, ja que a vegades els nens la poden rebutjar si veuen molta veta blanca.

Enfarinem la carn i sofregim uns minuts, reservem. A la mateixa paella, fiquem la ceba, l’all i els pebrots tallats tipus jardinera. Afegim el tomàquet i el got de vi barrejant bé amb el sofregit. Deixem que l’alcohol evapori.

És ara quan afegim la carn, i el brou de carn, o l’aigua, junt amb les herbes, deixant bullir, a foc mitjà durant uns 10 minuts. Quan hagi passat aquest temps ficarem les patates tallades a trossos mitjans i continuarem l’ebullició aproximadament uns 30 minuts més. Comprovar que la carn estigui tova. Deixem reposar i ja poden servir a taula!

BON APETIT!

Bunyols de bacallà

BUNYOLS DE BACALLÀ

Avui una recepta molt senzilla i apropiada per a aquestes dates feta amb bacallà, un ingredient que ja hem fet servir a alguna recepta anterior, en la que explicàvem les seves característiques d’origen, consum i beneficis per a la salut. Aliment molt versàtil i de llarga duració, quan està conservat  en sal. Plat típic a moltes regions peninsulars, preparat de múltiples maneres. El bacallà és un peix blanc, de temporada, amb grans propietats alimentàries, té proteïnes, vitamines, omega 3… Es troba als mercats fresc i conservat de distintes formes. Si el comprem salat s’haurà de procedir a dessalar-lo per a eliminar l’excés de sal, i consumir-lo amb  certa precaució a les dietes baixes en sodi.

Les captures a les costes europees estan molt controlades i subjectes a lleis que intenten   preservar aquesta pesca per a les generacions futures, en aquest sentit, la UE porta a terme una política de control de les captures. Es per això que tot el bacallà que arriba al nostre país, compleix els requisits de sostenibilitat i tractament.

A l’imaginari culinari, hi ha plats que presenten unes connotacions singulars pel que ens poden aportar en sensacions personals, i creiem que el d’avui, pot transmetre, records d’olors i sabors molt propers, associats a moments viscuts al nostre nucli familiar, quan es preparaven els bunyols de bacallà a casa.

També es poden comprar fets però que millor que aquests dies fer els nostres propis bunyols de bacallà?

 

INGREDIENTS PER A 6 PERSONES

400 g de bacallà esqueixat o lloms. L’esqueixat simplifica la preparació

150 g de farina

3 ous

1 paquet de llevat

2 alls

Julivert

Safrà o colorant

Oli d’oliva verge

 

PREPARACIÓ

Tindrem el bacallà ja dessalat i esqueixat a trossos petits. El posarem a un bol junt amb el julivert i els alls ben picats. Si és del nostre gust, podem triturar-lo tot una mica perquè quedi més barrejat. Al mateix bol, afegim la farina, el safrà, el llevat i els ous. Barregem tot bé, amb el robot de cuina, o a mà amb una forquilla. Si veiem que la massa està una mica espessa, podem afegir una mica de llet. Deixem reposar a temperatura ambient o al frigorífic.

Al moment de fregir els bunyols, ho farem a una paella, amb una quantitat d’oli suficient perquè es facin bé. Anirem agafant amb una cullera sopera una mica de la massa que hem preparat i la ficarem a l’oli  calent. No hem de fer molts a la vegada. Un cop els bunyols estiguin fets, els deixarem reposar damunt de paper absorbent perquè perdin l’oli que no interessa menjar.

El resultat és molt  apetitós i està dient: Mengeu-me!

Es poden menjar calents o  freds, com aperitiu, acompanyant els menús principals …

Un suggeriment: L’endemà, al moment de l’esmorzar, amb el cafè amb llet, els més atrevits els poden provar, sorprenent, però de maridatge perfecte.

-La farina podem utilitzar-la de qualsevol varietat

-La llet pot ser al nostre gust, vegetal, semi, sencera…

 

BON APETIT!!

 

Còctel de lluç i gambes

CÒCTEL DE LLUÇ I GAMBES

Un plat molt conegut que haurem consumit en algunes ocasions i que es sol presentar en celebracions festives com casaments, batejos, comunions… Malgrat la varietat d’ingredients que es poden fer servir, resulta molt fàcil de preparar i es pot deixar fet d’un dia per altre. El secret està en saber combinar els sabors i utilitzar productes de qualitat i frescor garantida.

Al seu origen, aquest plat s’elaborava amb carn de vedella picada i barrejada amb diferents verdures, com un aliment a la dieta de les que podien disposar d’aquests productes. Aquesta forma es segueix cuinant a moltes regions del nostre país. Els condiments i les salses també varien en funció dels costums culinaris.

Aquest plat amb carn ha derivat introduint productes com els fruits del mar, i a les zones costaneres peninsulars, al disposar d’aquesta rica matèria primera, s’ha popularitzat fer el còctel amb peix i marisc.

Cuinarem la nostra recepta amb lluç i gambes, de mercat i de proximitat, així com productes frescos de l’hort, però podem preparar-la a la manera gallega, andalusa… o d’altres formes regionals, afegint pop, rap, musclos …

Un plat ple de color i sabor que ens permet fer múltiples variacions segons les nostres preferències, afegint aquells ingredients que ens agradin més i que estiguin disponibles de temporada. El resultat serà una amanida rica i nutritiva.

INGREDIENTS PER A 6 PERSONES

500 g de gambes, opcionals llagostins

500 g de lluç

1 ceba tendra de temporada

1 pebrot italià gran

1 pebrot vermell

1 paquet de barretes de surimi

4 ous durs

2 fulles de llorer

1 cullerada gran de pebre vermell dolç

Julivert

Enciam, escarola, o fulles d’enciam de brots tendres

PER A LA VINAGRETA

Oli d’oliva verge

Vinagre, opcional la varietat, pot ser aromatitzat al gust.

Pebre i sal

Opcional, un alvocat, tallat a trossets petits, combina mol bé amb els diferents sabors

PREPARACIÓ

A una cassola, posarem a bullir les gambes durant 2- 3 minuts. També bullirem el lluç, ficant a l’aigua les fulles de llorer i una mica de sal. Deixarem refredar. Traurem la pell de les gambes.

A un bol de mida suficient per a tots els ingredients, ficarem les gambes tallades, reservant unes quantes senceres per a decorar i el lluç tallat a trossos mitjans perquè no es desfaci molt. Haurem tallat els pebrots i la ceba, els afegirem junt amb les barretes de surimi. Barregem tot i fiquem la vinagreta remenant una mica. Es pot deixar reposar una estona perquè macerin bé tots els ingredients.

Al moment de consumir, la presentació podem fer-la  al mateix bol,  en recipients individuals o a una safata, on prèviament haurem posat una base amb l’enciam tallat fi, distribuint l’amanida de forma homogènia, finalment decorem amb els ous durs tallats, les gambes senceres i una mica de pebre vermell i julivert.

BON APETIT!!

 

Cigrons de Quaresma

Qui no recorda aquells temps en què la carn més o menys desapareixia de les nostres taules! Un costum imposat per mandat religiós que, durant tot el temps de Quaresma impedia el consum de carn i productes derivats. Llavors s’havia de trobar alternatives per a no incomplir aquesta norma i el peix es convertia en el substitutiu perfecte. Però no era gens fàcil la pesca i  distribució, el que va afavorir, que a les zones de l’interior peninsular, sobretot, es comprava en salaó. Aquest procediment permetia disposar de productes de mar conservats durant molt temps i el bacallà era un dels més consumits.

El bacallà i els cigrons van constituir la base per a molts plats i aviat es va cuinar, junt amb altres  ingredients, com un guisat als dies de Quaresma. Des de temps medievals existeixen documents que mencionen ja la recepta del que es va anomenar “cigrons de vigília” i que també coneixem com “cigrons amb espinacs i bacallà”.

Com altres plats, sorgeix de la necessitat de proporcionar a les famílies un aliment nutritiu que pot ser cuinat en quantitat i que pugui estar a l’abast de les classes populars, encara que el bacallà, era considerat un producte especial, el fet de destinar-lo a un consum en uns dies determinats, el feia més assequible.

En l’actualitat, aquests cigrons, segueixen associats a la Setmana Santa com un plat tradicional, segur que recordem a les nostres mares i àvies preparant-lo en aquests dies, però ha passat a ser una recepta quotidiana que podem preparar en múltiples ocasions i que resulta molt bona com un plat d’hivern  i de cullera. Bacallà, cigrons i espinacs els tres ingredients per aquesta recepta.

Els cigrons són una de les lleguminoses més acceptades al nostre país. És un cultiu sostenible a tot l’àmbit mediterrani. És una font de proteïnes vegetals, vitamines, minerals, fibra… saludables pel colesterol. Un aliment molt complet que hauria de ser inclòs als menús setmanals d’adults i nens.

El bacallà és un peix blanc, de temporada, amb grans propietats alimentàries, té proteïnes, vitamines, omega 3… baix en grasses i  calories.

En incloure els espinacs a la recepta, estem enriquint-la, ja que  és una verdura de fulla verda amb grans propietats nutricionals, vitamines, minerals, fibra i un alt valor antioxidant.

Fent la compra al nostre mercat de proximitat, ens assegurem de la qualitat dels productes que farem servir per elaborar aquesta recepta.

INGREDIENTS PER A 6 PERSONES

400 g de cigrons

400 g de llom o tires de bacallà sec

1 manat d’espinacs frescs, aprox. 300 g

2 cebes

3 alls

2-3 fulles de llorer

2 pastanagues

1 pebrot verd italià, no molt gran

2-3 cullerades de tomaca triturat

2 cullerades de pebre vermell dolç

Una fulleta  d’api

Sal i oli d’oliva verge pel sofregit

PREPARACIÓ

Posarem el bacallà en aigua, prèviament rentat, durant un o dos dies canviant l’aigua  dues o tres vegades, perquè no estigui massa salat…

A una cassola bullirem els cigrons, la nit abans, els haurem posat a remull, junt amb la ceba, el llorer, 2 alls i la pastanaga. Quan hagin bullit, retirem tot deixant  només els cigrons.

A una paella sofregim la ceba i l’all restant junt amb el pebrot i l’api tallats a trossets petits, afeixem la tomaca i remenem fins que tot estigui ben integrat. Quan estigui fet el sofregit incorporem el pebre vermell. Per últim, el bacallà tallat al nostre gust i deixem uns 2-3 minuts.

Tindrem preparades els espinacs que haurem rentat i tallat i les ficarem junt amb els cigrons fent-les bullir 2-3 minuts. Incorporem a la cassola tots els  ingredients vigilant no trencar el bacallà i deixem bullir 1-2 minuts més. Retirem i millor deixar-lo reposar fins al moment de servir.  Comprovem la sal i podem adornar-lo amb ou dur i julivert.

*Recordem, els cigrons ficar-los amb l’aigua tèbia i si es prefereix podem comprar-los ja bullits.

BON APETIT !!

 

Pizza de base vegetal

Avui proposem un plat al qual molts els costa renunciar … La PIZZA. No obstant això, en un menú saludable, és un d’aquells plats que molts dietistes eliminen … Elena Vidal, terapeuta nutricional, ens explica la seva història amb la pizza … A casa, els divendres, sempre és sopa Pizza. Quan fa alguns anys va començar a integrar canvis importants en la forma d’alimentar la seva família va “pactar” amb ells que la pizza dels divendres la mantindria … I va convertir el riquíssim invent italià de la pizza en un sopar saludable amb verdures …

Amb el temps ha aconseguit evolucionar la seva tècnica … I ha donat amb la idea de crear pans vegetals súper fàcils de preparar i alhora molt rics.

Aquí us deixem la recepta de l’última base per a pizza que ha preparat a casa, com ella mateixa ens diu, deixeu volar la vostra imaginació, ho podeu fer amb qualsevol mena de verdura, o fer barreges com les que ens proposa a continuació. Sempre queden genial!

Ingredients

Els pots trobar al Mercat Municipal
Per a 6 persones. Si sobra massa es pot reservar i utilitzar. Com si es tractés d’un pa de sandvitx.

VERDURES: recomanem espinacs, bledes, coliflor, bròcoli, pastanagues, remolatxes, carabassa… Utilitzar una varietat sola o barrejades entre elles, sentir-vos lliures en la vostra elecció.
2 pastanagues

1 remolatxa

1 brócoli

2 ous

1 cullerada d’oli d’oliva

2 tasses de farina d’ametlla, blat sarraí, espelta  sal, pebre, cúrcuma, orenga, all en pols, … espècies al gust

1/2 tassa d’aigua

Preparació

1. Preescalfar el forn a 180 º C
2. Ratllar molt finament o picar en un processador d’aliments les verdures. Reservar en un bol gran.
3. Batre els ous, afegir l’oli i les espècies, batre de nou i barrejar amb les verdures reservades.
4. Afegir la farina a la barreja anterior, barrejar de nou amb l’ajuda d’unes varetes i després afegir l’aigua molt a poc a poc, aquí haureu d’anar ajustant la quantitat segons necessiti la massa, dependrà molt de l’aigua que aportin les mateixes verdures. Haureu aconseguit una textura més aviat lleugera, no es tracta d’una massa massa consistent.

PER AGILITAR EL PROCÉS, famílies amb poc temps: si disposeu d’un processador d’aliments o una batedora potent, podeu fer tots els aliments de cop i processar-tot alhora, obtindràs una barreja superlleugera, però no et preocupis es cuinarà bé i la massa també tindrà fermesa.

5. Bolcar la massa en una gran font apta per a forn, amb aquestes quantitats rendeix per dues fonts. Dependrà del gruix, si la vols més fina o més gruixuda.
6. Cuinar al forn, baixar la temperatura a 150 º C, aproximadament durant uns 30 minuts o fins que la massa estigui a punt, depèn de cada forn i del gruix d’aquesta.
7. Un cop llista, tan sols ens quedarà cobrir la pizza i aquí s’obren nous camins.
8. COBRIR LA PIZZA

Milers d’idees, dependrà del temps i els gust de cadascú.

OPCIÓ 1: Quan disposem de poc temps, col·loco a la taula diferents bols amb ingredients:

Salsa per untar: humus, alvocat, salsa pesto, pasta miso, tahini …
Vegetals de fulla verda: ruca o canonges
Altres vegetals: tomàquet, olives, pastanaga, ceba, xampinyons
Proteïna: pernil, ous, paté de fetge, anxoves, verat …
Per decorar: formatge, germinats, xucrut, olives …

OPCIÓ 2: Si disposem de més temps, podem preparar un sofregit a cuina lenta de tomàquet, xampinyons, all i ceba, amb sal, pebre i orenga. Després li afegirem carn picada. Cobrim la massa amb aquesta bolonyesa, una mica de llevat nutricional o formatge i de nou al forn, en opció grill, un parell de minuts.

Aquí cadascú pot afegir allò que més li agradi, sense preocupar-se per les verdures perquè ja les tenim dins de la massa 😉

El toc final unes gotes d’oli picant.