Llom de porc de pagés amb guarnició de poma

ALGUNA COSA PER CELEBRAR: sempre podem trobar moments en els quals preparar un menú una mica més festiu, que adorni les taules i agradi els nostres  paladars. Un rodó de porc de pagès pot ser del més indicat, ja que admet companyia de múltiples guarnicions i salses. La recepta d’avui resulta  una mostra perfecta i per donar-li aquest toc festiu la farem acompanyada d’una salsa de maduixa o gerds i la poma la prepararem bullida i aromatitzada amb canyella, sucre, taronja i llimona.

La carn de porc és un dels aliments més consumits des de la seva domesticació i cria, a molts països suposa una aportació important a les economies, no només pel consum intern, també  en les exportacions. Al nostre país, el porc ibèric criat en llibertat, és considerat un aliment de qualitat amb Denominació d’Origen.

Com ja vam comentar en receptes anteriors, el porc comú criat a les granges està dirigit al consum majoritari, i juga un paper important a la  nostra gastronomia des de sempre, com quan a moltes cases es criava un destinat al consum familiar, fins ara, que podem trobar-lo als mercats de proximitat amb totes les garanties de qualitat, certificació d’origen i una producció que està subjecta a una normativa fixada per la UE que marca uns criteris de sostenibilitat i respecte per al medi ambient.

Hi ha múltiples formes de preparar una bona recepta amb aquesta carn, sola o acompanyada sempre resultarà un plat apetitós que admet moltes propostes. Avui, la farem amb la part del llom o cinta que està dins de la categoria extra.

La carn de porc és considerada una carn blanca , té poques calories, un elevat contingut de vitamines dels grups B, C, minerals com el zinc, el fosforo, el potassi… El  consumo, és aconsellable en una dieta equilibrada. Amb la guarnició de poma proporcionarem tots els components essencials d’aquesta fruita tan saludable: fibra, vitamines, antioxidants, minerals, bones per a la digestió… i recordarem que: la poma cosa sana.

 

INGREDIENTS PER A 6 PERSONES

Una cinta de llom d’1,5 kg

6-8 pomes Golden

Sucre, canyella

2 Rodanxes de taronja

2 Rodanxes de llimona

2 Cebes tendres

2 Gots de brou  de carn

1 Got de conyac

2 Cullerades de melmelada de maduixa o gerds

Oli

Mantega

 

PREPARACIÓ

Marinem la cinta de llom amb l’oli i la passem per la paella regant-la amb el brou de carn, tapem i deixem que es faci a foc lent uns 15 minuts. Podem anar agregant brou perquè quedi un fons de salsa. Reservem la cinta i la salsa la deixem  en un bol.

A la mateixa paella saltegem la ceba, picada molt fina amb una mica de mantega remenant perquè no es cremi, fins que estigui tova. Afegim el got de conyac i deixem que alliberi l’alcohol, retirem del foc, i quan estigui temperat, incorporem la melmelada de maduixes. Remenem perquè quedi ben barrejat i en un punt cremós. Reservem.

Tallem les pomes a trossos una mica  gruixuts i els passem per la paella 1-2  minuts amb  un gotet d’aigua, 2 cullerades de conyac que haurem reservat, una mica de sucre i canyella i les rodanxes de taronja i llimona. Reservem per incorporar a la carn.

En una safata de forn posem la cinta de llom tallada a filets, distribuïm, les pomes amb el suc que hagi quedat a la cassola i la salsa de la primera cocció, fornegem a 180 graus uns 5-10 minuts. Finalment afegim la ceba. Si es prefereix, les salses se serveixen en un bol  perquè cada comensal disposi  a gust.

Un plat complet que podem acompanyar amb verdures o patates “panaderes”

BON APETIT!

Pastís de verdures i carn: Una molt bona combinació

Una recepta que podem improvisar amb els ingredients que tinguem més a mà i que dona com a resultat un fons de cuina que es pot tenir preparat i degustar-lo en qualsevol moment com a plat principal o entrant, tallat a tacs resulta també com aperitiu .

Avui la preparem amb dos tipus d’hortalisses que, encara, que no estiguin en temporada, podem trobar-les als mercats: albergínia i carabassó, productes d’horta que creixen de forma abundant al nostre clima i que són sempre protagonistes en les cuines per la seva versatilitat i propietats beneficioses per la salut. També utilitzarem bròquil per completar un trio de verdures saludables.

Albergínies i carabassons són plantes, el cultiu de les quals, va venir de fora, però que aviat es van adaptar perfectament, passant a formar part dels cultius mediterranis més estesos. Valorats per les seves qualitats nutricionals, estan recomanats a les dietes lleugeres. Contenen gran quantitat de fibra, vitamines i minerals i l’aportació calòrica és baixa. Al bròquil se li ha donat un origen mediterrani i a més del seu singular color i forma, és depositari d’una sèrie de nutrients essencials altament importants: una elevada capacitat depurativa, grasses saludables tipus Omega, baix en calories, important contingut de ferro, per tant, el seu consum permet combatre l’anèmia ferropènica…

I què dir de la salsa bolonyesa!! Una de les més conegudes salses de la tradició culinària italiana que hem incorporat als nostres menús i que sol enriquir tota mena de receptes.

 

INGREDIENTS PER  A 4 PERSONES

1 albergínia

1 carabassó

I bròquil

200 g de formatge ratllat

 

INGREDIENTS PER A LA SALSA BOLONYESA

1 ceba

2 pastanagues

500 g de tomaca per fregir

1 all

Una mica d’api

Orenga

Pebre blanc motlle i sal

½ kg de carn picada mixta. De porc, vedella o pollastre

Oli d’oliva verge

 

INGREDIENTS PER A LA SALSA BEIXAMEL

Farina i llet

 

ELABORACIÓ

Pelem l’albergínia i la tallem a rodanxes més aviat fines, les saltem breument en una paella i les posem en una safata de forn prou fonda per poder anar afegint en capes tots els ingredients. Fem el mateix procediment amb el carabassó, sense pelar-lo i reservem.

El bròquil el podem bullir al vapor o saltem a la paella.

Una vegada ja hem preparat la base de verdures, poder fer la salsa bolonyesa tradicional: tallem les pastanagues, la ceba, l’all i l’api a trossets ben petits i els saltegem a la mateixa paella  que hem fet les verdures. Afegim la carn picada remenant perquè quedi barrejat i completem la salsa amb la tomaca triturada deixant, aproximadament uns 15 minuts més a foc lent. Salpebrem a gust i retirem  la salsa quan veiem que ha quedat ben cremosa.

Ja podem donar-li forma al pastel anant ficant les capes amb els altres ingredients.

Cobrim l’albergínia amb una capa de bolonyesa i formatge, a la següent capa posem el carabassó fent la mateixa operació. A l’última capa posem el bròquil i la carn, sense el formatge.

Preparem una salsa beixamel lleugera i la distribuïm per damunt, finalment afegim el formatge i una mica d’orenga. Posem al forn a 180 graus uns 15 minuts. Haurem aconseguit una d’aquestes receptes que entren pels ulls i que criden a ser degustades.

 

BON APETIT!

Sopa minestrone.: preséncia internacional

Quina gran idea preparar una sopa!  Quan fem aquest plat estem utilitzant una tècnica ancestral, ja que les sopes, es troben en l’origen dels primers moments en què es va  començar a utilitzar recipients i d’una manera intuïtiva, es va poder  bullir en aigua qualsevol ingredient que servís com aliment. Si parlem de recipients, ens hem de remuntar molt enrere en el temps, fins que, a les primeres cultures amb testimonis escrits es comprova que les sopes ja formaven part de receptes  quotidianes.  Sopes de totes classes, amb varietats que podem aconseguir a totes les regions del planeta, d’aquí, el seu caràcter internacional.

La sopa Minestrone és una d’aquestes varietats, sorgida a Itàlia, recull els sabors i colors dels productes de l’hort; un plat de cullera, reconfortant, com totes les sopes en temps d’hivern, saludable i nutritiu, fet amb verdures de temporada al qual se li pot afegir pasta, arròs o algú tipus de llegums . Per a molts  que entenen de cuina, una de les millors sopes del món .

La sopa Minestrone de la nostra recepta la farem  utilitzant pèsols, carabassa, ceba, all, api, patata i cigrons. La carabassa la podem canviar per pastanagues, els cigrons per mongetes blanques i els pèsols per bajoques. En qualsevol cas, ens quedarà una recepta perfecta, nutritiva i molt saludable per la seva   aportació de minerals, vitamines i fibra.

En receptes anteriors hem destacat les propietats d’aquests aliments. Les verdures i hortalisses tenen múltiples components nutricionals: minerals, vitamines, fibra, són saciant, bones per al cor, diürètiques, antioxidants, baixes en calories… per tant, les considerem indispensables a la nostra dieta diària.

Els cigrons són una de les lleguminoses més acceptades al nostre país. És un cultiu sostenible a tot l’àmbit mediterrani Són font de proteïnes vegetals, vitamines, minerals, fibra… saludables per al colesterol. Un aliment molt complet que hauria de ser inclòs  als menús setmanals d’adults i nens. També s’hauria de potenciar el consum dels pèsols, els anomenats “llàgrimes verds i or verd” pel seu bonic color i  qualitats  alimentàries.

 

INGREDIENTS PER A 6 PERSONES

½ carabassó

100 g de pèsols

6-8 bajocs verda

100 g de carabassa

75-100 g de cigrons o mongetes blanques

1 ceba dolça, 1 all, api, alfàbrega o julivert per decorar el plat, 1 fulla de llorer, oli d’oliva verge, sal, pebre blanc molt, formatge ratllat.

1,5 litres de brou de verdures

100 g de bacó

Un grapat de pasta integral

Un parell de cullerades de tomaca fregit

 

PREPARACIÓ

En un recipient fons, saltem el bacó tallat a gust, l’all i el llorer. Afegim les verdures preparades tipus juliana , les saltem durant uns minuts i fiquem la tomaca fregida remenant per barrejar tot bé. Incorporem els cigrons o les mongetes que, prèviament, haurem posat a remull unes hores abans i afegim el brou una mica temperat deixant bullir a foc lent uns 40 minuts. Passat aquest temps ficarem els pèsols deixant bullir 5 minuts més i finalment afegirem la pasta, mantenint la cocció 5 minuts aproximadament. Podem anar afegint una mica més de brou si volem que la sopa no quedi massa espessa.  Comprovem la sal a gust. Deixem reposar i al moment de presentar a la taula completem el plat amb una mica de pebre, el julivert tallat molt fi i el formatge ratllat. Si volem que el plat resulti més italià, el formatge pot ser tipus parmesà, però queda igual de bo amb un formatge  manxec sec. La pasta integral resulta menys calòrica que la pasta normal, però també serà una elecció.

Un resultat espectacular, de cuina de mercat, fet amb temps, gust i bons ingredients, que podem tenir preparat. Una sopa que, com va dir un gastrònom francès, “alegra l’estómac”.

BON APETIT!

Ragut de pollastre

Sempre tornem al pollastre, en ell trobem una base per a molts plats que podem preparar de diferents maneres i tots ells ens aporten una qualitat i varietat a la nostra alimentació.

Sol ser una carn que agrada a una gran majoria de consumidors i des de la seva domesticació al continent asiàtic, ha acompanyat la dieta de moltes persones a tots els llocs del món. Segurament serà una de les aus més conegudes, amb grans connotacions, no només culinàries, sinó, que també podem descobrir referències a molts àmbits culturals .

En l’actualitat, és un aliment que es prepara a totes les taules de forma molt habitual al llarg de l’any, venint a constituir un gran aliat per a les nostres receptes pel preu i la facilitat de poder aconseguir-lo als mercats. La seva carn blanca i lleugera, amb poca grassa i fàcil de digerir, el fa molt recomanable a totes les dietes.

De gran valor nutricional, conté vitamines, minerals i proteïnes de molta qualitat.

Existeixen diferents varietats, pràcticament podem dir que aquest tipus d’aus tenen un alt grau d’especialització geogràfica, ja que a la majoria de països disposen de les seves pròpies races. Al nostre, els pollastres de corral o camperols, es destaquen per tenir una carn més saborosa.

Les formes de preparar aquest aliment són molt variades: estofat, al forn, brasejat, escabetxat, fregit, amb amanida…

La recepta d’avui, la farem estofant el pollastre amb una rica salsa i li donem el nom de ragut, com sempre recomanem fer-la amb  productes de mercat i de proximitat.

La denominació de ragut té dos significats, un per referir-se a un plat que pot ser de carn o peix i que s’acompanya amb verdures, i un altre  per a referir-se a una salsa per enriquir la pasta que es fa amb carn i tomaca i que ens pot recordar a  la bolonyesa.

L’estofat o guisat de ragut és un plat senzill i fàcil d’elaborar, podem incloure’l a la dieta setmanal com una de les receptes més saludables i sanes, fent nostra una fórmula, els orígens de la qual, hem de situar-los a la Provença amb una ràpida difusió pel Mediterrani. Al mercat el pollastre podeu comprar-lo preparat al gust i al tall.

INGREDIENTS PER A 4 PERSONES

4 pits de pollastre tallat per la meitat

4 cuixes de pollastre

2 alls

1 ceba

2-3 pastanagues

300-400 g de pèsols

½ litre de brou de pollastre

1 got de vi blanc sec

Oli d’oliva verge

Sal i pebre

Herbes (farigola, romaní, alfàbrega)

PER ACOMPANYAR

Arròs bullit o unes patates al forn

ELABORACIÓ

A una paella posarem l’oli i sofregirem la ceba i les pastanagues.  Els alls tallats ben fins els incorporem a aquest sofregit. Quan la ceba estigui cuinada, ficarem el pollastre que, prèviament haurem tallat a trossos mitjans. Preferible sense la pell.

Quan el pollastre hagi pres un bonic color daurat, afegirem els pèsols, el brou, les herbes i el got de vi. Salpebrarem i deixarem bullir a foc lent uns 15-20 minuts fins a comprovar que la salsa espessí i ja estarà fet el ragut de pollastre! Un d’aquests plats casolans, tradicionals als menjars familiars, molt fàcil de preparar  que no pot faltar als nostres menús.

Podem reservar-lo per a no consumir-lo el mateix dia i tenir-lo preparat. Recordar que podem acompanyar-lo amb les patates i l’arròs.

Com veieu una recepta d’allò més fàcil i apetitosa.

BON APETIT!!

Risotto amb boletus i rovellons

L’arròs, un dels ingredients més utilitzats a totes les cuines, l’hem recomanat en receptes anteriors, per tots coneguts, no necessita massa presentació, ja que constitueix una de les més importants bases culinàries en multitud de plats, forma part de la nostra dieta mediterrània, combina molt bé amb altres aliments, agafa presencia com un plat principal i sol ser acceptat per tots els paladars.

Com a molts altres cultius, l’arròs ja era conegut al període Neolític, a les zones humides del Sud-est asiàtic on es van donar les condicions favorables, donada l’abundància d’arrossos silvestres, que van passar a ser comestibles pels grups humans que habitaven aquestes regions. Des d’aquests llocs, on van apareixent  els primers arrosa’ls, aquest aliment ha fet un llarg viatge fins a arribar al nostre país al segle VIII i des de llavors, es cultiva perfectament adaptat al territori. Andalusia, la Comunitat Valenciana i el Delta de l’Ebre són les zones de major producció.

La pràctica de la ricicultura ha esdevingut pràcticament  una forma de vida a les zones humides asiàtiques, on l’arròs construeix un important monocultiu i als països menys desenvolupats suposa una garantia alimentaria per a la gran majoria de la població.

Junt amb les formes d’explotació més tradicionals, s’estan implementant sistemes de cultiu intensius que permeten obtenir, a través de tècniques més ecològiques, una producció més eficient i respectuosa amb el medi ambient, reduint el consum d’aigua i fertilitzants químics.

Com sempre, valorem les bones pràctiques dirigides a fer una producció on els aliments que consumim responguin a criteris de proximitat i sostenibilitat. És per això que us recomanem comprar els vostres ingredients al vostre mercat de producte fresc de proximitat.

Diferents noms, però la mateixa matèria primera: arrossos a la zona alacantina, paelles a la Comunitat Valenciana i risotto a la cuina italiana. Aquesta fórmula serà  la que escollirem: un risotto amb boletus i rovellons.

El risotto, una manera de preparar l’arròs que, sembla ser, que prové del nord d’Itàlia encara que també hi ha referències a què podria haver arribat a terres italianes  durant  la presència catalana-aragonesa en aquests territoris. Aquesta tècnica de cocció, consisteix a donar-li a l’arròs una major cremositat, a diferència de l’arròs d’altres receptes. Aquesta textura s’aconsegueix per la manera de cuinar-lo i també pel tipus d’ingredients, en aquest cas, els bolets, el formatge i la crema de llet.

 

INGREDIENTS PER A 4 PERSONES

100-150 g d’arròs per persona, el tipus opcional

100 g de bolets per persona. Boletus, rovellons o d’altres varietats

1 ceba gran dolça, blanca o de Figueres

1-2 alls

1 got de vi blanc

2 cullerades de mantega

1 litre de brou de verdures

Formatge ratllat Parmesà o curat

I bric petit de nata per cuinar. Aprox. 200 ml

Oli d’oliva verge

Una mica  d’orenga

 

PREPARACIÓ

Tindrem preparats tots els ingredients a punt: la ceba i els alls tallats ben fins, els bolets nets  tallats a trossos petits.

A la paella, saltem la ceba i els alls, fins que tinguin una textura tova, incorporem els bolets remenant amb una cullera de fusta, afegim la mantega i  el vi deixant que s’evapori uns 2-3 minuts. Fiquem l’arròs i remenem perquè agafin bé els sabors  i anirem afegint el brou de verdures una mica calent. El brou l’anem ficant a poc a poc, quan veiem que es va consumint, remenarem unes quantes vegades, aquest és el secret del risotto per aconseguir que vagi agafant  una textura cremosa. Mentre es produeix la cocció afegim sal a gust, el formatge ratllat, la nata i l’orenga.

Podem presentar el plat donant-li forma amb un motlle rodó, ficant formatge i orenga per damunt al moment de menjar-lo.

BON APETIT!

Brotxetes de pollastre marinades

UNA FORMA DIVERTIDA DE CUINAR

Sempre podem comptar amb la carn de pollastre! Present a les receptes familiars com un valor segur que sol agradar a tots, rostit, en salsa, saltejat, marinat… és fàcil trobar una manera de preparar-lo que satisfà al més reticent.

Ens va arribar del continent asiàtic a una època molt remota i des de llavors hem tingut disponibilitat per produir-lo.  Durant algun temps la seva carn fou poc apreciada, ja que es valorava més un altre tipus d’aus de caça com el faisà i la perdiu, però va anar guanyant terreny per la facilitat de criança com animal domèstic i el que representava a les economies familiars, donat la seva aportació en carn i ous. En l’actualitat, és un aliment molt consumit a totes les taules de forma habitual al llarg de l’any, venint a constituir-se com un gran aliat alimentari pel seu preu i la facilitat de poder trobar-lo  als mercats.

En receptes anteriors hem destacat la problemàtica que va lligada a aquest producte pel que fa a la seva demanda, distribució i preu, aquest últim amb fluctuacions puntuals per sota del valor dels costos de producció, que fan necessària una política que faci valdre el sector avícola molt important dins de la producció final primària.

Existeixen moltes varietats, i podem dir que té un alt grau d’especialització geogràfica, ja que a la majoria de països tenen les seves pròpies races. Al nostre, els pollastres de corral o camperols, destaquen per la carn més saborosa. La carn de pollastre blanca i lleugera, amb poca grassa, fàcil de digerir, la fa molt recomanable a totes les dietes. De gran valor nutricional, conté vitamines, minerals i proteïnes d’elevada qualitat.

La gran versatilitat a l’hora de la seva preparació, el converteix en un producte que no resulta avorrit de menjar, ens permet moltes variacions, des de les més tradicionals que ens han ensenyat les nostres mares i àvies, fins a les més sofisticades de la nova cuina actual.

La recepta d’avui, l’elaborarem amb 4-6 pits de pollastre que haurem comprat al nostre mercat de confiança on obtindrem tota la informació sobre procedència, qualitat i sostenibilitat en la cria d’aquestes aus. Podem demanar que ens tallin la carn a trossos o daus per a fer la brotxeta. També podem fer-les amb cuixes desossades i partint d’aquesta base, podem combinar amb altres ingredients i tindrem un menjar variat, nutritiu i fàcil de preparar. El resultat final ens donarà un plat ple de color i sabor. Aquest tipus de brotxetes podem trobar-les ja preparades, per tant, sempre és una opció comprar-les fetes a la nostra parada de confiança.

 

INGREDIENTS PER A 4-6 PERSONES

4 -6 pits sencers tallats a daus

Pebre vermell

2 alls

Una mica de pebre blanc molt

Oli d’oliva verge

Sal

1-2 tomàquets madurs per persona

Orenga

 

ELABORACIÓ

Disposarem la carn una vegada tallada, a un recipient on anirem incorporant tots els ingredients i els alls tallats molt fins. Barregem bé i deixem macerar unes hores a la nevera. Es pot guardar d’un dia per l’altre.

Al moment de preparar la brotxeta, comprovem que ha absorbit els ingredients de la barreja, adquirint un color vermell i una textura i olor que li donarà un sabor final tan apetitós. Anirem posant els daus de carn a la brotxeta donant-li la mida adequada en funció del recipient en què la farem. En aquest cas només la prepararem amb la carn de pollastre. Les podem fer al forn, o bé a una paella o a la barbacoa. Complementarem el plat amb uns tomàquets rostits o brasejats que prèviament tindrem tallats per la meitat i condimentats amb sal pebre i orenga.

Una recepta molt fàcil de preparar que podem presentar amb una amanida verda, patates xips, arròs bullit, algun tipus de salsa…

BON APETIT!

Va de sopes! gaspatxo d’alvocat i poma

Ara que la calor es fa notar, és el moment ideal per recordar les receptes de sopes fredes tan apetitoses i fàcils de preparar. Algunes com l’all blanc o el Salmorejo són molt conegudes, però pot ser que sigui  el gaspatxo la que s’ha fet més popular a les nostres taules. El gaspatxo és un plat associat a l’estiu, de preparació molt senzilla permetia elaborar-lo sense complicacions, si es disposava d’aigua, pa d’oli, vinagre i algun altre ingredient de l’hort. S’identifica també amb una especialització geogràfica que correspon al sud peninsular. Sembla que d’aquí parteix la fórmula primitiva en la qual no estava el tomàquet, ja que aquest va ser introduït a partir del segle XVI i no va ser fins més tard quan es comença a utilitzar com un dels ingredients principals.

“Menjar de pastors” com se l’ha anomenat, qui podia augurar-li una trajectòria tan popular i coneguda que ha vingut a donar lloc a múltiples variants regionals e internacionals! I com no podia ser menys, fins i tot se li ha dedicat un dia! Si, el Dia Mundial del Gaspatxo, data en què es fa valdre aquest plat i se’l situa al seu entorn més familiar: l’estiu.

A la nostra recepta  li donarem un punt de sofisticació, en fer-lo sense els ingredients habituals, substituint-los per alvocat i poma, dos productes que ens inspiren garantia de salut.

L’alvocat, no era un fruit tradicional a les  nostres taules, i comencen a consumir-lo com quelcom exòtic arribat de terres llunyanes, és un fruit originari de Mèxic que ara té una gran difusió internacional. Gràcies a la bona adaptació als climes tropicals i mediterranis, el seu cultiu s’ha desenvolupat a altres molts llocs. El sud peninsular i les illes Canàries concentren la producció més gran nacional.

Són conegudes les propietats de l’alvocat, conté vitamines, minerals, omega 3, proteïnes vegetals i  efectes beneficiosos pel colesterol. Molt recomanat per als diabètics. Se li ha qualificat de  “l’or verd” i ja té un lloc molt habitual als nostres plats.

La poma està present a la dieta mediterrània. S’ha popularitzat molt el seu consum com un fruit que es pot portar a les motxilles  per menjar entre hores.

Originària d’Àsia Central, arriba a Europa a través dels viatges comercials que es feien a la llegendària Ruta de la Seda. Aviat fou cultivada a tot el món, segurament, no hi ha un altre fruit que hagi tingut una difusió major per les seves  propietats alimentàries i medicinals, i també les moltes connotacions que se li han donat a les diferents cultures. Així des de la mitologia nòrdica fins a la cristiana, la poma apareix envoltada d’un aire ple de misteri i simbologia.

Alvocat i poma, suficient per a voler fer un tastet! Però no els deixarem sols, com gaspatxo o sopa freda que farem, els acompanyarem amb més ingredients.

 

INGREDIENTS PER A 6 PERSONES

3 alvocats al seu punt

2 pomes verdes

Oli, opcional, una mica de vinagre

Sal, pebre blanc motlle

Julivert, api

El suc d’una llimona

800 ml d’aigua

 

ELABORACIÓ

Hem d’ajudar-nos d’una batedora o robot elèctric.

Pelarem bé els alvocats i les pomes, els tallarem a trossos mitjans i els afegirem el suc de llimona. Fiquem a la batedora i afegim  tots els altres ingredients. Triturem el temps suficient fins a comprovar que quedi una textura perfecta al punt cremós que li vulguin donar. Si és necessari, afegim una mica més d’aigua. Guardem al frigorífic i al moment de menjar podem afegir dauets petits de pernil, o qualsevol ingredient que ens agradi fusionant els sabors… Combina bé amb ou dur, fruits secs…

Senzill, ràpid, molt suau i digestiu.

BON APETIT! 

Fotografia de divina cocina

Carbassons farcits de gambes i xampinyons

Ens trobem en plena temporada de verdures i hortalisses. Aquests aliments fan que les nostres  receptes siguin més variades, ens ajuden a preparar i complementar els plats que consumim de forma diària, treball gens fàcil que a vegades ens fa exclamar: ja no sé què fer avui per menjar! Però disposem d’una horta abundant on els fruits creixen ajudats per un bon clima i tècniques de cultiu molt experimentades i especialitzades, de manera que tenim on escollir els productes de qualitat i de proximitat.

Un d’aquests fruits és el carabassó, hortalissa originària d’Amèrica Central que aviat es va cultivar a les zones temperades del planeta, adaptada molt bé en aquests climes com un cultiu de regadiu. Espanya ocupa el primer lloc en producció, dins dels països comunitaris i Almeria és una de les regions que més produeix i destina a l’exportació.

El carabassó ha passat a ser un producte molt consumit per la seva gran versatilitat a la cuina, podem trobar-lo de diferents mides i varietats, de pell fina i sabor una mica dolç, es consumeix amb la pell, ja que és on es troben la majoria dels seus nutrients. És ric en fibra, antioxidant i molt diürètic. Conté vitamines del grup B, també A i C i molts minerals. La planta s’adorna d’unes boniques flors molt delicades i peribles que tenen un gran valor gastronòmic.

A la  nostra recepta els cuinarem al forn amb gambes i xampinyons dos ingredients que, segur, apreciem. Escollirem els carabassons allargats de color verd i de mida mitjana.

 

INGREDIENTS PER A 4 PERSONES

4 carabassons, 1 per persona

250 g de xampinyons

2-3 gambes per persona

1 ceba blanca

1 all

Oli d’oliva verge

Sal

Pebre blanc molt

1 brik petit de nata líquida

1 ou

1 mica  d’api

Formatge ratllat a gust

 

PREPARACIÓ

Rentem els carabassons i amb un ganivet de punta fina, traiem la part blanca, vigilant que el carabassó no es trenqui. Posem a una safata els carabassons buidats, els tapem amb paper d’alumini i els posem al forn uns 10 minuts a 180 graus. Reservem.

A una paella sofregim la ceba i l’all tallats ben fins a foc baix durant uns minuts, incorporem la carn del carabassó que havíem extret i que haurem tallat també a trossos petits. Anirem remenant fins a comprovar que estigui ben fet i afegirem els xampinyons filetejats. Barrejarem tots els ingredients ajudant-nos d’una pala de fusta.

Tindrem preparades les gambes netes i tallades i les afegirem junt amb la mica d’api, Deixem al foc 2 -3 minuts més i ja els podrem retirar.

Quan s’hagi refredat, anirem omplint els carabassons i els deixarem a la mateixa safata.

A un bol, batrem l’ou afegint la nata i la distribuirem per damunt dels carabassons. Si es prefereix es pot canviar per una beixamel. Cobrim amb el formatge ratllat i posem al forn uns 5-10 minuts. I ja tenim a punt la recepta.

Una de les moltes formes que podem cuinar aquest producte, però ni ha molt més, com sempre, podem deixar lliure la nostra imaginació i creativitat.

BON APETIT!

Graellada de verdures

Les verdures i hortalisses ens ofereixen un ventall de possibilitats on poder escollir aquelles que més ens agradin i donar varietat i originalitat als nostres menús. Han recorregut un llarg camí des de terres llunyanes fins a passar a formar part de la nostra alimentació quotidiana.  Moltes d’elles van créixer de forma silvestre i quan vam aprendre a cultivar-les, ja sempre les hem tingut al nostre costat. Encara avui, a moltes zones del planeta constitueixen una economia de subsistència i com productes d’intercanvi, però al món ric i desenvolupat, cada vegada més s’ha anat perfeccionant el seu cultiu i s’ha arribat a un alt grau d’especialització.

Ocupen un primer lloc a la piràmide nutricional, una molt bona guia que ens ensenya l’important que és tindre una alimentació adequada i variada. Els últims estudis realitzats pels organismes alimentaris mundials, com per exemple, la FAO, posen a la base d’aquesta piràmide els vegetals frescos com verdures i hortalisses i recomanen el seu consum diari. Cada vegada més existeix una gran quantitat d’informació per fer arribar aquest coneixement i aconseguir que la població s’alimenti millor.

Les verdures i hortalisses es troben als nostres mercats, la seva oferta és molt variada i per si mateixes constitueixen un important atractiu de formes i colors; hem après les diferents propietats que posseeixen, coneixem la seva estacionalitat com a productes de proximitat i també sabem que la producció està regulada a través de la Política Agrària Comú. Com productes peribles que són, estan subjectes a la llei de l’oferta i la demanda, a vegades ens sorprèn i preocupa que els canals de distribució no protegeixin els agricultors que són els que fan possible que tinguem aquesta disponibilitat del producte a les nostres parades de confiança.

Hem escollit diferents productes per a fer la graellada: espàrrecs, xampinyons. Tomàquets, ceba, pebrots, carabassó i patates. Tots ells de temporada i de proximitat. Els espàrrecs silvestres els hem pogut trobar al camp des de febrer fins, pràcticament, juny. S’ha popularitzat  anar a buscar-los pel consum personal i també per a vendre’ls de forma no comercial. No és fàcil veure’ls in situ, ja que la planta s’amaga amb altres plantes i, a vegades no està moll visible, però pels ulls experts d’alguns recol·lectors, no hi ha espàrrec que es resisteixi.

Les verdures i hortalisses tenen molts components nutricionals: minerals, vitamines, fibra, molt bones pel cor, diürètiques, antioxidants, baixes en calories… per tant, les considerem indispensables a la nostra dieta diària.

 

INGREDIENTS PER A 6 PERSONES

2 pebrots verds

1 ceba blanca gran

1 carabassó gran

1 grapat d’espàrrecs. Per a la nostra graellada tindrem un grapat d’espàrrecs verds cultivats per a la venda, són més grans que els silvestres i es fan molt bé al forn.

300-400 g de xampinyons

6 tomàquets mitjans

6 patates

2 pastanagues per persona

Oli d’oliva verge

Sal, pebre, herbes

 

PREPARACIÓ

Rentem bé totes les verdures i les posem sobre la safata del forn que, prèviament haurem cobert de paper d’alumini. Els pebrots, la ceba i les pastanagues, tallats de forma allargada. Les patates les podem deixar senceres si són petites, els tomàquets tallats per la meitat. EL  carabassó tallat a rodanxes amples i els xampinyons sencers o filetejats no molt prims. Reguem amb l’oli i assaonem a gust. Posem el forn a 180 graus uns 25-30 minuts fins que estigui a punt. Qui es resisteix a aquesta combinació! Una recepta d’una presència magnifica, fàcil de preparar i rica al paladar.

Se serveix com a plat entrant, o bé acompanyant altres aliments. Està perfecte amb el  seu propi suc, però podem menjar-la amb alguna  salsa que ens agradi.

BON APETIT!

Llom de porc amb base de pebrots

Aquesta setmana posem la nostra mirada a un producte molt conegut que ens serveix sempre com un gran recurs a l’hora d’elaborar els menús diaris. Es poden fer tants plats amb aquesta carn! Cuinada de moltes formes o combinada amb altres ingredients, sempre ens ofereix un gran resultat.

Un cop domesticat, el porc va passar a constituir un dels aliments més consumits a les economies domèstiques, ja que la seva carn podia ser conservada i suposava una important seguretat poder disposar d’aquesta reserva al llarg de molt temps. Ha passat a ser un component molt valorat a la nostra gastronomia, no solament als menús familiars, també als millors restaurants, i a molts d’ells amb una oferta altament especialitzada. Tant reconeixement als fogons, ens fa oblidar la connotació negativa que ens recorda el seu nom.

El porc comú blanc que normalment consumim, està criat a les granges, i aquesta producció compleix amb els principis de qualitat fitxats per la UE, també amb els criteris d’un model sostenible adaptats a la nova consciència mediambiental. Concretament, el porc ibèric, criat en llibertat a les grans deesses, amb una dieta basada en productes naturals, ha obtingut un alt reconeixement per la qualitat que tenen els aliments produïts amb Denominació d’Origen.

La carn de porc és considerada per l’OMS, com una carn blanca molt saludable pel consum humà. En l’actualitat hem eliminat la creença de què era una carn amb molta grassa, els productes elaborats amb la carn de porc, els que coneixem com embotits, poden contenir-la en més quantitat. Sabem que té poques calories, un alt contingut de vitamines del grup B, minerals com el zinc, el fòsfor, el potassi… I, per tant, el seu consum és aconsellable a una dieta equilibrada.

Del porc, pràcticament s’aprofita tot, i les seves parts, tenen diferents categories en relació amb  el tall, la nostra recepta la farem amb la part del llom o cinta que està dins de la categoria extra. Si utilitzem llom d’un color, millor marinar-lo amb herbes per ajudar a donar-li el punt adequat. Si és de dos colors, resulta una carn més melosa i tendra. Sempre comprar carn de proximitat, sostenible i de qualitat que podem trobar als nostres mercats de confiança.

INGREDIENTS PER 6 PERSONES

1 kg de llom de porc tallat filetejat

5-6 pebrots verds

300-400 g de tomàquet fregit

8-10 talls de formatge a gust

1 got de vi blanc

Oli d’oliva verge

Pebre blanc motlle, sal, orenga

Romaní i farigola si marinem els filets

 

ELABORACIÓ

Els filets de llom els podem comprar al nostre gust, d’un o dos colors.

Tallem els pebrots a tires fines i allargades i els sofregim. Retirem quan estiguin fets. Al mateix oli ben calent daurem els filets una mica, ja que es tenen d’acabar de fer al forn.

Tenim preparat la salsa de tomàquet fregit, el formatge el vi i l’orenga.

A un recipient de forn, fem una base amb els pebrots i posem per damunt els filets de llom. Salpebrem, cobrim amb la salsa de tomàquet i  fem una segona capa seguint el mateix ordre. Reguem amb el vi blanc i finalment, el formatge i una mica d’orenga o qualsevol herba que ens agradi: romaní, farigola… El vi es pot canviar per soja.

Introduïm  al forn preescalfat a 180 graus, durant uns 35 minuts. I ja tenim el plat a punt.

Una recepta quotidiana i fàcil que podem modificar amb diferents tipus de base i carns, per aconseguir fer més variats els nostres menús diaris i que podem tenir preparada llista per fornejar.

 

BON APETIT!