Publicat a

Taula de formatges amb guarnició

Taula de formatges amb un acompanyament o guarnició de fruits de tardor

CUINANT AMB…

La nostra invitada d’avui, somriu i ens comenta “en aquest cas, per no cuinar”. I és cert, ja que la recepta que ens deixa compartir no requereix preparació als fogons. També ens diu que fa servir aquesta recepta quan ha de preparar un plat amb un toc selecte, però a la vegada molt senzill i natural que resulta ideal en aquelles ocasions en les quals rep amics o família i cal improvisar un menjar ràpid. Mare de tres fills, la seva feina no li permet disposar de molt de temps per cuinar, però li agrada preparar una taula amb aliments sans i nutritius i si pot ser, amb una certa presència fashion. Una taula de formatges amb un acompanyament o guarnició de fruits de tardor compleix aquests requisits.

El formatge serà el nostre ingredient principal, un producte amb una llarga història que es remunta a temps prehistòrics, d’origen incert, però que podem associar-lo a la domesticació animal en el període Neolític, vaques ovelles i cabres aviat foren més que carn i llet i encara que hi ha molta de llegenda podem imaginar que el primer formatge pot ser, com en altres molts casos, producte de l’enginy humà casual.

Acabada d’estrenar la tardor i amb ganes de tastar els seus fruits, prepararem aquest plat senzill, però autèntic menjar de déus pels ingredients que porta.

Formatge manxec curat, formatge holandès tipus Maasdam, formatge Roquefort o blau i formatge de bola són els que presentem a la taula, però al món dels formatges, hi ha una gran quantitat de varietats amb què donar un toc personal en funció dels nostres gustos. A la parada de formatges del mercat podem comprovar textures, sabors, aromes, formes i colors.

El formatge manxec és un dels formatges amb forta acceptació al nostre país, elaborat amb llet d’ovella de pura raça manxega, una raça autòctona que ha mantingut la seva puresa i que la distingeix com a única en l’elaboració de l’autèntic formatge manxec amb Denominació d’Origen Protegida.

A la taula posarem formatge manxec curat amb aquest sabor fort que ens contrastarà amb els sabors més suaus del formatge de bola i el de Maasdam, formatges d’origen holandès elaborats amb llet de vaca, el primer rep el nom per la seva forma de bola i el coneixem per estar recobert d’un bonic color vermell; el segon es pot confondre amb l’Emmental. Tots dos tenen Denominació d’Origen. El formatge Roquefort o blau, fet amb llet d’ovella amb l’olor i el color característic pot resultar exclusiu per alguns paladars, combina molt bé a les salses. Tots aquests formatges responen a una alta especialització geogràfica del lloc en què es produeixen.

 

INGREDIENTS

200 g de formatge manxec curat en un tros

200 g de Formatge holandès Maasdam en un tros

200 g de formatge Roquefort en un tros

200 g de formatge de bola

100 g de melmelada de figues

125 g de codony en un tros

Nous

250 g de raïm blanc

250 de raïm negre

Palets de pa de cereals

PREPARACIÓ

Disposarem d’una taula de 40X30 cm aproximadament, en la qual anirem col·locant els diferents tipus de formatges. Prèviament els haurem tallat en triangles o dauets. La disposició va a gustos, o bé els posem junts o barrejats amb el raïm. El codony i les nous. La melmelada de figues en un recipient amb una cullereta per servir, en aquest cas la presentem en copetes de licor. Uns palets de cereals completen la presentació. El resultat perfecte, com un bodegó!

És cert que la taula s’ha preparat amb rapidesa, però el codony i la melmelada són de fabricació casolana, ens els ha proporcionat la nostra amiga Conchi, seguidora de les nostres receptes. Els fruits de temporada i de proximitat, fets amb la recepta tradicional que ella coneix tan bé. No cal dir que riquíssims!

La taula pot resultar petita en funció de la quantitat i varietat dels ingredients que posem, sempre es pot presentar una altra taula amb la guarnició a part, també queda bé presentar-les per parelles de comensals.

 

BON APETIT!

Publicat a

Quiche de pernil dolç i formatge

Parlem de les masses: totes elles tenen un recorregut culinari ampli i variat que possiblement sorgeix amb el descobriment dels cereals panificables i que constitueixen la base alimentaria a les cultures primigènies, com un recurs a l’abast de les dietes més senzilles i diàries. Segueixen estant presents a la cuina actual, a tots els països, adaptades als diferents gustos i  tradicions.

En dies anteriors, hem explicat les seves propietats i la versatilitat a l’hora d’utilitzar-les a les nostres receptes. La fàcil elaboració ens anima a preparar-les i tenir-les disponibles pel moment en què vulguem consumir-les, ja que es poden congelar o guardar refrigerades durant uns dies.

Podem escollir donar-les forma amb múltiples receptes, presentar-les com aperitiu, plat principal, portar-les de pic-nic, festes i reunions, en tot moment ens faran quedar com autèntics xefs, ja que resulten espectaculars per al colorit i la varietat dels ingredients que utilitzem.

Pensant en una quiche, molts ha escrit sobre elles, i segur, que hem escoltat i també menjat  la famosa quiche Lorraine, si, amb majúscula, perquè pren el nom d’una regió de francesa, i sembla que d’ella deriven totes les altres que han anat sorgint i que han donat lloc a moltes variants. Als seus orígens, aquesta massa amb la qual avui dia fem les quiches, constituïa un aliment bastant estès i que es feia amb les restes del pa sobrant, quan el pa es feia a les cases. Aquestes restes eren aprofitats barrejant-los amb ous i llet  fins a aconseguir una massa comestible. Però aquesta fórmula, no va trigar a passar a  les taules de les classes acomodades, fins i tot, aristocràtiques, segons hem pogut constatar a través de fonts escrites, i convertir-se en un plat exquisit que admetia tot tipus d’ingredients.

Prepararem la quiche, fent la nostra pròpia massa i si tenim companyia a la cuina, molt millor, als nens quasi sempre volen participar batent els ous i disposant els ingredients al motlle. És un plat que sol agradar-les, especialment aquesta de pernil dolç i formatge.

 

INGREDIENTS PER 1 QUICHE

PER A PREPARAR LA MASSA

200 g de farina del tipus que es vulgui

40 g de mantega

Aigua, mig got petit

Oli, mig got petit.

Una mica de sal i pebre

 

PEL FARCIT

200 g de pernil dolç

200 g de formatge, opcional a gust

200 ml de nata per cuinar

2 ous

Orenga i nou moscada

Formatge ratllat per fornejar

 

PREPARACIÓ

A un bol, ficarem tots els ingredients per preparar la massa barrejant bé fins a formar una bola homogènia que embolicarem amb paper film i deixarem reposar una mitja hora.

Quan hagi passat aquest temps, estendrem aquesta massa a un recipient de forn, cobrint bé i retallant les vores. Ja tindrem tallats a tires fines el pernil i el formatge, els distribuirem per tota la massa. A continuació, batem els ous amb la nata, la sal i el pebre i el ficarem a la quiche. Empolvorem amb l’orenga i la nou moscada i per últim, cobrim amb el formatge ratllat. Amb el forn prèviament calent a 180 graus, fornegem la quiche aproximadament uns 20 minuts. Comprovem que estigui feta i retirem. Podem presentar-la a la taula al mateix recipient,  acompanyant-la amb una amanida a gust. Aquesta recepta senzilla i ràpida admet altres moltes variacions, tantes com ingredients podem imaginar-nos o tinguem al nostre fons de cuina.

Si decidim comprar la base, que sigui brisa o trencada, també de vegades l’hem preparat amb pasta de full.

 

BON APETIT!

 

Publicat a

Ous farcits amb tonyina i maionesa

No ens obliden dels ous, un recurs alimentari que forma part de la nostra dieta més quotidiana i que ens permet mil i una combinacions nutritives i molt saludables. Són un aliment de llarga història, perquè en la seva forma silvestre, els humans ja els consumien acompanyant a l’agricultura i a la domesticació dels animals tal com reflecteixen restes arqueològiques. A moltes cultures antigues han estat considerats com símbols mitològics, artístics i religiosos. Son exemple de tradicions transmeses a través de generacions. Una mostra la podem trobar al món cristià amb els colorits i decorats ous de Pasqua.

Com tot producte que està subjecte a un consum massificat, l’ous han sofert tot un procés d’industrialització, encara que ara, sembla que es torna als orígens buscant una producció més equilibrada i sostenible i que està regulada mitjançant qualitats, així que es presenten amb un segell d’identitat. Els trobem al mercat de distintes procedències: de granja, de gallines criades en llibertat, de corral, ecològics… Fins i tot envasats i pasteuritzats. També de diferents mides i aus.

Podem menjar-los sense recel, la producció passa rigorosos controls sanitaris i al seu codi d’envasat hi ha molta informació que potser desconeixem, però que ens diu el país, regió o el lloc d’on prové.

A l’hora de preparar una recepta amb ous, hi ha tot un ventall de possibilitats, ompliríem moltes pàgines destacant-les. Els hem menjat de múltiples formes, ja que són molt versàtils i ens han ajudat a l’hora d’improvisar, ja que fregits agraden a tots. Però no només fregits, escalfats, cuits, passats per aigua, al plat, trencats, en truita, remenats… i així segons  imaginem o innovem en plats tant salats com dolços.

Producte internacional a molts menús, recordem el famós esmorzar a l’anglesa en el que ocupen un lloc destacat, o els ous a la ranxera, que a Mèxic se serveixen acompanyats de verdures fresques i alvocat. Podríem fer un llarg passeig per les cuines del món i trobaríem coses en comú a les receptes amb ous: un aspecte deliciós que entra per la vista i invita a degustar-los.

Presentem una preparació d’ous farcits amb tonyina i maionesa. Una recepta apetitosa i fàcil de preparar amb una gran acceptació als nostres àpats familiars. Sempre, els ous, del teu mercat de confiança.

 

INGREDIENTS

1 ou i mig per persona. Orientatiu

1 pot de maionesa

2 llaunes de tonyina o bonítol en oli

Olives

Pebrot vermell

Opcionals cogombrets tallats ben fins

 

PREPARACIÓ

Posem els ous a un recipient coberts amb aigua i els bullim durant 8-10 minuts. Retirem del foc i els passem per aigua freda, d’aquesta forma es pelen millor. Els tallem de dalt a baix per la meitat i traiem amb una cullera el rovell que posem a un bol. El barregem amb la tonyina i unes cullerades de maionesa fins a obtenir una massa homogènia. Amb aquesta massa farcim els ous en la proporció que desitgem i els cobrim amb maionesa. Podem decorar amb olives i una tira de pebrot. El plat queda molt ben acompanyat d’una amanida verda.

Aquesta mateixa preparació es pot fer arrebossant els ous amb pa ratllat i fregint-los o també al forn.

Una recepta econòmica, ràpida i amb grans propietats nutricionals.

 

BON APETIT!

 

Publicat a

Crestes amb tonyina i samfaina

Podem dir que la cresta és la germana petita de la famosa empanada, una mena de torta o truita feta amb una massa de farina a la qual se li pot donar diferents formes i mides i que, se sol omplir amb tota mena d’ingredients salats o dolços. De carn, verdures, tonyina, formatge, fruites, hortalisses… Típica a molts països, podem trobar-la en múltiples varietats regionals, però segur, que al parlar d’empanada, pensem en la gallega, menjar que ocupa un lloc propi, fins i tot, a la literatura i l’art.

El consum d’aquest plat es remunta a l’època clàssica, i en la Península, l’empanada era coneguda ja des de l’Edat Mitjana. La seva fàcil preparació i el fet de ser elaborada amb productes molt casolans, va fer que aviat, adquirís una difusió per tot el territori i es convertís en un recurs alimentari a l’abast de les economies domèstiques.

Partint d’una base de farina de blat de moro o blat, que es pot presentar de forma rodona, rectangular, de mitja lluna, la imaginació es dispara a l’hora de preparar el farcit. Podem imitar l’empanada del Bierzo, la gallega, el hornazo salmantí… o qualsevol altra varietat local, a totes elles els ingredients són variats i es poden combinar. I si volem passar a les receptes internacionals, hi ha tot un mostrari, ja que compartim aquest plat amb Hispanoamèrica i el món anglosaxó. Però la idea de menjar damunt d’una massa de farina, es troba en totes les cultures des de temps llunyans i s’ha anat adaptant a les modes i als gustos del moment. La presència d’aquest tipus de menjar ha merescut atorgar un lloc destacat al món culinari, així que ja celebrem el Dia Internacional de l’Empanada cada dia 8 del mes d’Abril.

La preparació de les crestes requereix disposar de la base pel farciment. Es pot comprar ja preparada en forma d’oblees refrigerades, però l’elaboració no es difícil i si ens disposem a preparar-la a casa, és una bona manera de practicar perquè un cop ho tinguem per la mà, segur que les prepararem amb més assiduïtat. La massa una vegada feta, si no la fem servir tota, podem guardar-la en un recipient hermètic i reservar-la per a qualsevol altre recepta.

Els ingredients com sempre del nostre mercat de productes frescos i de proximitat.

INGREDIENTS PER A 20 CRESTES

PER PREPARAR LA MASSA

250-300 g de farina de blat, si preferim, potser integral

40 g de mantega

1 o 2 tasses d’aigua

Sal

PEL FARCIT

1 pebrot verd

1 pebrot vermell

1 carabassó

1 ceba blanca

1 pot de tomaca triturat de 400 g, o 3 tomaques madures

1 llauna de tonyina

Una mica d’orenga

PREPARACIÓ

La massa la prepararem en calent amb una mica d’aigua i mantega, quan estigui diluïda, s’incorpora la farina, l’ou i sal a gust. Treballem bé la massa damunt d’una superfície amb farina perquè no s’enganxi, fins que tingui una textura homogènia i deixem reposar uns 20 minuts. Quan passi aquest temps tallem la massa a trossos petits, fem unes boles i les aplanem ben fines.

Haurem sofregit els ingredients de la samfaina, tallats petits, barregem amb la tonyina i deixem reposar a la nevera. Quan fiquem el farcit, el sofregit  ha d’estar ben espès.

Estendrem l’oblea i posarem una mica d’aquest farcit, dobleguem i marquem amb la punta d’una forquilla per tal que quedi ben tancada. Ara decidim com acabar la preparació, fregint les crestes en oli calent, o al forn, col·locades damunt de paper de fornejar. D’aquesta última manera queden més lleugeres i estan igualment delicioses. Presentem acompanyades amb una amanida verda i un bol amb una mica del sofregit.

BON APETIT!

Publicat a

Bunyols de bacallà

BUNYOLS DE BACALLÀ

Avui una recepta molt senzilla i apropiada per a aquestes dates feta amb bacallà, un ingredient que ja hem fet servir a alguna recepta anterior, en la que explicàvem les seves característiques d’origen, consum i beneficis per a la salut. Aliment molt versàtil i de llarga duració, quan està conservat  en sal. Plat típic a moltes regions peninsulars, preparat de múltiples maneres. El bacallà és un peix blanc, de temporada, amb grans propietats alimentàries, té proteïnes, vitamines, omega 3… Es troba als mercats fresc i conservat de distintes formes. Si el comprem salat s’haurà de procedir a dessalar-lo per a eliminar l’excés de sal, i consumir-lo amb  certa precaució a les dietes baixes en sodi.

Les captures a les costes europees estan molt controlades i subjectes a lleis que intenten   preservar aquesta pesca per a les generacions futures, en aquest sentit, la UE porta a terme una política de control de les captures. Es per això que tot el bacallà que arriba al nostre país, compleix els requisits de sostenibilitat i tractament.

A l’imaginari culinari, hi ha plats que presenten unes connotacions singulars pel que ens poden aportar en sensacions personals, i creiem que el d’avui, pot transmetre, records d’olors i sabors molt propers, associats a moments viscuts al nostre nucli familiar, quan es preparaven els bunyols de bacallà a casa.

També es poden comprar fets però que millor que aquests dies fer els nostres propis bunyols de bacallà?

 

INGREDIENTS PER A 6 PERSONES

400 g de bacallà esqueixat o lloms. L’esqueixat simplifica la preparació

150 g de farina

3 ous

1 paquet de llevat

2 alls

Julivert

Safrà o colorant

Oli d’oliva verge

 

PREPARACIÓ

Tindrem el bacallà ja dessalat i esqueixat a trossos petits. El posarem a un bol junt amb el julivert i els alls ben picats. Si és del nostre gust, podem triturar-lo tot una mica perquè quedi més barrejat. Al mateix bol, afegim la farina, el safrà, el llevat i els ous. Barregem tot bé, amb el robot de cuina, o a mà amb una forquilla. Si veiem que la massa està una mica espessa, podem afegir una mica de llet. Deixem reposar a temperatura ambient o al frigorífic.

Al moment de fregir els bunyols, ho farem a una paella, amb una quantitat d’oli suficient perquè es facin bé. Anirem agafant amb una cullera sopera una mica de la massa que hem preparat i la ficarem a l’oli  calent. No hem de fer molts a la vegada. Un cop els bunyols estiguin fets, els deixarem reposar damunt de paper absorbent perquè perdin l’oli que no interessa menjar.

El resultat és molt  apetitós i està dient: Mengeu-me!

Es poden menjar calents o  freds, com aperitiu, acompanyant els menús principals …

Un suggeriment: L’endemà, al moment de l’esmorzar, amb el cafè amb llet, els més atrevits els poden provar, sorprenent, però de maridatge perfecte.

-La farina podem utilitzar-la de qualsevol varietat

-La llet pot ser al nostre gust, vegetal, semi, sencera…

 

BON APETIT!!