Publicat a

Risotto amb boletus i rovellons

L’arròs, un dels ingredients més utilitzats a totes les cuines, l’hem recomanat en receptes anteriors, per tots coneguts, no necessita massa presentació, ja que constitueix una de les més importants bases culinàries en multitud de plats, forma part de la nostra dieta mediterrània, combina molt bé amb altres aliments, agafa presencia com un plat principal i sol ser acceptat per tots els paladars.

Com a molts altres cultius, l’arròs ja era conegut al període Neolític, a les zones humides del Sud-est asiàtic on es van donar les condicions favorables, donada l’abundància d’arrossos silvestres, que van passar a ser comestibles pels grups humans que habitaven aquestes regions. Des d’aquests llocs, on van apareixent  els primers arrosa’ls, aquest aliment ha fet un llarg viatge fins a arribar al nostre país al segle VIII i des de llavors, es cultiva perfectament adaptat al territori. Andalusia, la Comunitat Valenciana i el Delta de l’Ebre són les zones de major producció.

La pràctica de la ricicultura ha esdevingut pràcticament  una forma de vida a les zones humides asiàtiques, on l’arròs construeix un important monocultiu i als països menys desenvolupats suposa una garantia alimentaria per a la gran majoria de la població.

Junt amb les formes d’explotació més tradicionals, s’estan implementant sistemes de cultiu intensius que permeten obtenir, a través de tècniques més ecològiques, una producció més eficient i respectuosa amb el medi ambient, reduint el consum d’aigua i fertilitzants químics.

Com sempre, valorem les bones pràctiques dirigides a fer una producció on els aliments que consumim responguin a criteris de proximitat i sostenibilitat. És per això que us recomanem comprar els vostres ingredients al vostre mercat de producte fresc de proximitat.

Diferents noms, però la mateixa matèria primera: arrossos a la zona alacantina, paelles a la Comunitat Valenciana i risotto a la cuina italiana. Aquesta fórmula serà  la que escollirem: un risotto amb boletus i rovellons.

El risotto, una manera de preparar l’arròs que, sembla ser, que prové del nord d’Itàlia encara que també hi ha referències a què podria haver arribat a terres italianes  durant  la presència catalana-aragonesa en aquests territoris. Aquesta tècnica de cocció, consisteix a donar-li a l’arròs una major cremositat, a diferència de l’arròs d’altres receptes. Aquesta textura s’aconsegueix per la manera de cuinar-lo i també pel tipus d’ingredients, en aquest cas, els bolets, el formatge i la crema de llet.

 

INGREDIENTS PER A 4 PERSONES

100-150 g d’arròs per persona, el tipus opcional

100 g de bolets per persona. Boletus, rovellons o d’altres varietats

1 ceba gran dolça, blanca o de Figueres

1-2 alls

1 got de vi blanc

2 cullerades de mantega

1 litre de brou de verdures

Formatge ratllat Parmesà o curat

I bric petit de nata per cuinar. Aprox. 200 ml

Oli d’oliva verge

Una mica  d’orenga

 

PREPARACIÓ

Tindrem preparats tots els ingredients a punt: la ceba i els alls tallats ben fins, els bolets nets  tallats a trossos petits.

A la paella, saltem la ceba i els alls, fins que tinguin una textura tova, incorporem els bolets remenant amb una cullera de fusta, afegim la mantega i  el vi deixant que s’evapori uns 2-3 minuts. Fiquem l’arròs i remenem perquè agafin bé els sabors  i anirem afegint el brou de verdures una mica calent. El brou l’anem ficant a poc a poc, quan veiem que es va consumint, remenarem unes quantes vegades, aquest és el secret del risotto per aconseguir que vagi agafant  una textura cremosa. Mentre es produeix la cocció afegim sal a gust, el formatge ratllat, la nata i l’orenga.

Podem presentar el plat donant-li forma amb un motlle rodó, ficant formatge i orenga per damunt al moment de menjar-lo.

BON APETIT!

Publicat a

Dieta Mediterrània, la dieta amb superpoders per lluitar contra el canvi climàtic.

Realment t’has preguntat què pots fer per canviar les coses? Ets dels que pensen en global i actuen en local? O, més aviat penses que els grans problemes de la humanitat ja els resoldran altres i tu vas tirant sense qüestionar-grans coses …

Aquest article és interessant per als primers, els que a més de tenir consciència, actuen.

Resulta que el 97% dels científics ja accepten que el canvi climàtic és una realitat i que anem directes a carregar-nos la terra. Ja gairebé ningú ho nega. L’home i l’empremta que està deixant al planeta comença a ser evident fins per als més escèptics. En aquesta situació, la dieta Mediterrània, un conjunt d’aliments que té més de 2000 anys d’història, s’ha erigit com una de les millors armes perquè cada un de nosaltres puguem combatre aquests greus problemes que afecten el món. No pot ser tan fàcil … o sí ?.
Dels romans ens arriba el llegat físic de les famoses àmfores que contenien, oli i vi, destinades a assortir les bacanals que celebraven fins a l’extenuació. Si a això li sumem el pa i altres aliments com les verdures, les fruites, la fruita seca juntament amb quantitats lògiques de carn i peix, tenim ja definida la dieta mediterrània. Reconeguda en l’any 2013 com a patrimoni immaterial mundial per la UNESCO i que s’ha erigit com un remei contra l’epidèmia dels processats i ultra-processats ​​que actualment ens assalten.

Dieta Mediterrània i salut, una mica conegut i més que demostrat.
La dieta Mediterrània es qualifica de forma reiterada com una de les més sanes. Per exemple, l’Organització Mundial de la Salut en el seu informe de setembre de 2018 ha constatat que aquest tipus de dieta està directament associada amb una menor taxa de mortalitat gràcies als seus efectes en la prevenció de malalties cardiovasculars, malalties cognitives, diabetis del tipus 2 o el càncer. Ja l’any 1993 la Harvard Business School va introduir la piràmide de la dieta mediterrània com a guia per familiaritzar la gent amb els menjars més típics dels països que voregen el Mediterrani. En concret, va destacar certs tipus d’aliments típics de llocs com Creta, Grècia o el sud d’Itàlia durant la meitat del segle XX. Aquests països en aquella època tenien uns baixos nivells de malalties cròniques i una esperança de vida molt llarga tot i tenir una atenció sanitària més aviat pobre.
El nom de dieta Mediterrània se li va atorgar a l’any 1975, quan els científics americans Ancel Keys i Margaret Haney van demostrar que aquesta dieta era més saludable que la dieta americana mitjana molt afectada pels infarts com a important causa de mort.
Podríem estar citant estudis de tota mena que abunden en aquest sentit: la dieta Mediterrània és bona per a la nostra salut i la dels nostres fills i grans.

Dieta Mediterrània i el seu veritable poder.
Fins aquí, els efectes positius en la nostra salut de la dieta Mediterrània, és una cosa que, en part, ja coneixíem. Però hi ha més coses. La dieta Mediterrània és un estil de vida que comença en la producció dels aliments. Durant segles hem produït els aliments d’una manera determinada, aquest coneixement s’ha transmès generació a generació, les collites, la pesca, la conservació dels productes, la seva elaboració i la manera compartida de consumir-los. La dieta Mediterrània entesa com un tot fomenta la producció local i la biodiversitat. Però vivim en temps en què als països rics, és possible consumir de tot durant tot l’any.

El sistema de distribució modern d’alimentació, dominat mundialment per 5 grans grups empresarials, instrumentalitza el planeta i els recursos de la humanitat per produir de tot, tot l’any. Aquesta situació d’enfocar l’alimentació com un negoci que enriqueix només a uns pocs està creant molts i greus problemes.

D’una banda, ja es compten 40 milions de nens menors de 5 anys i més de 2000 milions d’adults amb sobrepès. La xifra va augmentant cada dia. L’obesitat és una pandèmia global que afecta la salut als que la pateixen, amb malalties cròniques, mortalitat infantil, menor esperança de vida … i també afecta tot el sistema sanitari que ha de lluitar contra el creixent nombre de població malalta.

La producció industrial d’aliments, en la majoria d’ocasions, provoca un ús dels recursos de la natura: terra, aigua … Insofrible i insostenible perquè, al final, un 30% dels aliments es malbaratin. Els centres de distribució moderna com són els supermercats es constitueixen com la maquinària perfecta i greixada perquè comprem el que els que controlen el sistema d’alimentació volen i en les quantitats que ells decideixin.

Davant d’aquesta situació, ja hi ha veus molt autoritzades com la del director general de la FAO Jose Graziano da Silva que recomanen tornar al sentit comú i intentar, amb el nostre consum familiar, triar un sistema alimentari sostenible. A nosaltres ens correspon recuperar en el nostre dia a dia la dieta Mediterrània. No podem perdre en una generació una herència de milers d’anys on està el nostre ADN cultural i del nostre entorn.

Arribats a aquest punt, molts pensen que com van a fer, que no tenen temps, que el menjar sa és més cara … Però la veritat és que posar de la nostra part i consumir productes sans és molt fàcil. Centrem-nos en el local. Amb això consumirem aliments que s’han produït més a prop, ajudant a distribuir la riquesa també en aquells productors locals. Aliments de temporada que estan en el seu moment de consum òptim, evitant consumir productes que vénen d’altres latituds.

D’acord, ho tinc clar … com ho faig?
Un cop ens conscienciem, hem d’actuar. Aquí és on en el nostre ésser individual ens debatem entre el més pràctic (som uns panxacontents) i el millor per a nosaltres. Preferim consumir hores del nostre temps veient sèries o Instagram que pensant en què és el millor perquè la meva família menji. Això és així. Per això volem deixar les coses molt clares, per no haver excuses:

1.- D’una banda les recomanacions que dicta l’Organització Mundial de la Salut sobre el que has de menjar tu i la teva família són aquestes:

400 g o cinc porcions de fruites i verdures.
-Inclou verdures en tots els teus àpats.
-Com refrigeris: fruites i verdures crues.
-Menja fruites i verdures de temporada.

Greixos
-Cuina al vapor o bull, en comptes de fregir
-Substitueix la mantega per l’oli d’oliva verge extra.
-Productes lactis, millor sense nata.
-Limita el consum d’aliments al forn o fregits i d’aliments envasats que continguin greixos trans. (rosquilles, pastissos, coques, galetes, pa de pessic …)

Sal, sodi i potassi
Gairebé tothom consumeix massa sodi per la sal i el combina amb poca ingesta de potassi … Aquesta relació és sinònim d’hipertensió arterial. Si, mundialment reduíssim el consum de sal a menys de 5 g diaris, es podria prevenir 1,7 milions de morts a l’any. No només parlem de sal pura. Qualsevol aliment processat porta moltíssima sal: brous, carns processades, formatge, pa …Així:
-Limitar la sal en cuinar.
-No posar sal o salses riques en sodi a la taula.
-No consumir refrigeris salats

Sucre
Eliminar begudes o aliments amb sucre (aperitius, begudes ensucrades, refrescos, totes aquelles begudes processades).
Menjar com refrigeris fruites i verdures crues en comptes de productes ensucrats.

2.- Com complir amb aquestes recomanacions i seguir una dieta Mediterrània amb aliments locals?
No és gens fàcil arribar a aquest nivell … Som conscients que cal canviar, sabem el que és bo i el que és dolent … però, com el trobem? Per als que vivim aquí el tenim una mica més fàcil. Comptem amb els mercats. On les nostres mares i les nostres àvies han comprat històricament. Allà pots trobar productes frescos de temporada. Pots preguntar al propietari del lloc que t’expliqui d’on ve el seu producte i escollir en conseqüència. Pots preguntar-li sobre la millor manera de fer una recepta.

A més que hi hagi una nova manera de produir aliments de forma industrial, la resposta també està en la nostra mà. I una de les solucions està en els mercats. Introdueix una compra de mercat al mes i començaràs a seguir la dieta mediterrània, comprar de forma sostenible producte local i de temporada i redistribuint la riquesa. Just el que feien les nostres mares i àvies. Precisament el que estan començant a recomanar tant l’ONU com l’OMS. A vegades les solucions les tenim davant mateix de la nostra nosaltres …

A tots ens agraden els mercats … Ja t’hem donat més motius per recuperar-los

Més sobre mercat, receptes i productes frescos de qualitat en:
tgn.almercat.cat

Publicat a

Peix sostenible? Si, de temporada i de caladors de proximitat.

Què vol dir peix sostenible? També hi ha peix de proximitat? I ecològic? A vegades no tenim molt clar quan un producte és de proximitat, quan és ecològic, quan és orgànic … la publicitat ens impacta reiteradament amb aquests conceptes que, de vegades, són bastant indeterminats. En el peix aquests dubtes encara són més grans.

Quan va ser l’última vegada que vas comprar peix fresc? Per una qüestió de probabilitat segurament fa molt de temps. El peix és un d’aquells productes que s’inclouen en la dieta mediterrània però que, per comoditat, solem desterrar primer. I si has comprat, molt probablement, serà peix provinent de pesca industrial, congelat i d’unes poques espècies, probablement: lluç, sardines, salmó, llenguado o bacallà …

Aquesta falta de varietat ocasiona que els recursos pesquers estiguin cada vegada pitjor … La pesca industrial és un mètode que utilitza una màxima: aconseguir el nombre més gran d’exemplars en el menor temps possible. Per a això s’utilitzen mètodes molt sofisticats per rendibilitzar al màxim el temps al mar.

Amb aquests mètodes s’aconsegueix que a tot el món es recullin més de 30 milions de tones a l’any amb 1 milió de persones que treballen en aquest sector. En canvi, a la pesca artesanal es recullen 24 milions de tones amb més de 12 milions de persones que treballen a tot el món. L’eficiència està servida. Però, com a consumidors del nostre propi entorn, hem de tenir en compte altres coses?

El grup Global Fishing Watch va realitzar un estudi liderat per David Kroodsma on, a través d’una complexa metodologia i l’anàlisi dels missatges que llancen els vaixells amb els seus equips de transmissió, van aconseguir grans quantitats de dades que, un cop revisats amb algoritmes, van poder desvetllar grans descobriments que es van publicar a la revista Science. Aquestes dades provinents de 70.000 vaixells van permetre conèixer que la pesca mundial està monopolitzada per 5 grans països: Xina, Taiwan, Espanya, Itàlia i França. Amb l’estudi d’aquestes dades es pot saber on són les espècies en risc a causa de la captura més intensiva, quina part dels oceans necessiten més protecció … De l’estudi també es desprèn que el que regeix la pesca mundial no és la conservació dels recursos sinó qüestions polítiques i socials: com els descansos de cap de setmana, quan hi ha moratòries, dies festius … Segons Kroodsma això és positiu perquè significa que les coses es poden canviar. Les dades de l’estudi es poden trobar a: http://globalfishingwatch.org/map/

Sabem que la pesca industrial, tal com està organitzada actualment, no garanteix un futur amb oceans i mars plens de peixos i tampoc genera treball per a les comunitats que directament depenen. Per garantir un futur amb peix de qualitat hem de lluitar en un doble sentit, d’una banda, aconseguir unes millors pràctiques de la pesca industrial i contrapesar a la pesca industrial amb un model de pesca sostenible: aquesta és, aquella les pràctiques poden mantenir-se indefinidament sense reduir la capacitat de les espècies.
Què podem fer nosaltres com a consumidors?

Escollir sempre peix de temporada:
Fer una compra responsable escollint peix de temporada. El peix, com tots els animals, té el seu propi cicle biològic i s’ha de respectar. Hi ha un moment òptim en el qual per l’abundància i la qualitat de la seva carn, el consum és més aconsellable.

Fixar-nos en el mètode de pesca:
A més, si consumim el peix de temporada, podrem complir que sigui de pesca artesanal. És aquell tipus de pesca que anomenem extractiva i que es fa amb arts de pesca tradicionals. Aquesta pesca sempre es relaciona amb un peix local i de proximitat. Si escollim espècies que vinguin de caladors pròxims, reduirem l’impacte ambiental, l’emissió de CO₂ i, alhora, reduirem el consum d’altres espècies més consumides.

Peix ecològic?
Un dels criteris per definir un producte ecològic és que els animals estiguin alimentats amb productes ecològics … Però un peix que viu al mar de manera salvatge no es pot controlar de cap manera. Així que no podrà complir amb els criteris per acreditar-se com ecològic. La qüestió és que si el peix és salvatge, serà la nostra millor garantia, perquè tindrà unes condicions naturals i de vida en llibertat.

Us animem a consumir peix, millor si és salvatge, de proximitat, peix amb pesca extractiva i de temporada. Serà millor per a nosaltres i per al nostre entorn.

Pot semblar missió impossible … Però no ho és. Cal revisar l’etiqueta que és obligatòria també en el peix fresc i informar-nos. A Tarragona ho tenim molt fàcil, al Mercat municipal et poden orientar. Ells són experts que cada dia compren a la llotja de Tarragona i molts dels seus productes compleixen amb aquests requisits.

Al mes d’octubre recomanem consumir aquestes espècies procedents de la Mediterrània: Llenguado, Daurada, Llampuga, Melva, Peix llimona, Sèpia …

Compra peix de caladors de proximitat a AL MERCAT

Publicat a

La compra de productes de mercat és el futur.

Per a nosaltres la compra de mercat és el futur… Si, si! El futur i aquí us donem alguns arguments:

1.-Per tenir un tracte més proper i personalitzat.

2.-Per l’experiència i el coneixement dels paradistes.

3.-Perquè els productes són més frescos i de millor qualitat.

4.-Per contribuir a valoritzar l’economia local recolzant el km0 i la proximitat.

5.-Per preservar la nostra cultura i tradicions.

6.-Perquè, al final, els paradistes et coneixen i saben abans que ho demanis el que vols.

7.-Per dotar de vida al barri i al nostre entorn.

8.-Perquè són font de treball més estable i de millor qualitat que les grans superfícies.

9.-Per que et serveixen al gust i al tall.

10.-Per conèixer els orígens del que menges.

Si ens parem a pensar, la compra de mercat és una compra raonable, sostenible i bona. Si ho penses perquè no ho fas?

Ara ho pots portar a terme amb:

www.almercat.cat