Realment t’has preguntat què pots fer per canviar les coses? Ets dels que pensen en global i actuen en local? O, més aviat penses que els grans problemes de la humanitat ja els resoldran altres i tu vas tirant sense qüestionar-grans coses …
Aquest article és interessant per als primers, els que a més de tenir consciència, actuen.
Resulta que el 97% dels científics ja accepten que el canvi climàtic és una realitat i que anem directes a carregar-nos la terra. Ja gairebé ningú ho nega. L’home i l’empremta que està deixant al planeta comença a ser evident fins per als més escèptics. En aquesta situació, la dieta Mediterrània, un conjunt d’aliments que té més de 2000 anys d’història, s’ha erigit com una de les millors armes perquè cada un de nosaltres puguem combatre aquests greus problemes que afecten el món. No pot ser tan fàcil … o sí ?.
Dels romans ens arriba el llegat físic de les famoses àmfores que contenien, oli i vi, destinades a assortir les bacanals que celebraven fins a l’extenuació. Si a això li sumem el pa i altres aliments com les verdures, les fruites, la fruita seca juntament amb quantitats lògiques de carn i peix, tenim ja definida la dieta mediterrània. Reconeguda en l’any 2013 com a patrimoni immaterial mundial per la UNESCO i que s’ha erigit com un remei contra l’epidèmia dels processats i ultra-processats que actualment ens assalten.
Dieta Mediterrània i salut, una mica conegut i més que demostrat.
La dieta Mediterrània es qualifica de forma reiterada com una de les més sanes. Per exemple, l’Organització Mundial de la Salut en el seu informe de setembre de 2018 ha constatat que aquest tipus de dieta està directament associada amb una menor taxa de mortalitat gràcies als seus efectes en la prevenció de malalties cardiovasculars, malalties cognitives, diabetis del tipus 2 o el càncer. Ja l’any 1993 la Harvard Business School va introduir la piràmide de la dieta mediterrània com a guia per familiaritzar la gent amb els menjars més típics dels països que voregen el Mediterrani. En concret, va destacar certs tipus d’aliments típics de llocs com Creta, Grècia o el sud d’Itàlia durant la meitat del segle XX. Aquests països en aquella època tenien uns baixos nivells de malalties cròniques i una esperança de vida molt llarga tot i tenir una atenció sanitària més aviat pobre.
El nom de dieta Mediterrània se li va atorgar a l’any 1975, quan els científics americans Ancel Keys i Margaret Haney van demostrar que aquesta dieta era més saludable que la dieta americana mitjana molt afectada pels infarts com a important causa de mort.
Podríem estar citant estudis de tota mena que abunden en aquest sentit: la dieta Mediterrània és bona per a la nostra salut i la dels nostres fills i grans.
Dieta Mediterrània i el seu veritable poder.
Fins aquí, els efectes positius en la nostra salut de la dieta Mediterrània, és una cosa que, en part, ja coneixíem. Però hi ha més coses. La dieta Mediterrània és un estil de vida que comença en la producció dels aliments. Durant segles hem produït els aliments d’una manera determinada, aquest coneixement s’ha transmès generació a generació, les collites, la pesca, la conservació dels productes, la seva elaboració i la manera compartida de consumir-los. La dieta Mediterrània entesa com un tot fomenta la producció local i la biodiversitat. Però vivim en temps en què als països rics, és possible consumir de tot durant tot l’any.
El sistema de distribució modern d’alimentació, dominat mundialment per 5 grans grups empresarials, instrumentalitza el planeta i els recursos de la humanitat per produir de tot, tot l’any. Aquesta situació d’enfocar l’alimentació com un negoci que enriqueix només a uns pocs està creant molts i greus problemes.
D’una banda, ja es compten 40 milions de nens menors de 5 anys i més de 2000 milions d’adults amb sobrepès. La xifra va augmentant cada dia. L’obesitat és una pandèmia global que afecta la salut als que la pateixen, amb malalties cròniques, mortalitat infantil, menor esperança de vida … i també afecta tot el sistema sanitari que ha de lluitar contra el creixent nombre de població malalta.
La producció industrial d’aliments, en la majoria d’ocasions, provoca un ús dels recursos de la natura: terra, aigua … Insofrible i insostenible perquè, al final, un 30% dels aliments es malbaratin. Els centres de distribució moderna com són els supermercats es constitueixen com la maquinària perfecta i greixada perquè comprem el que els que controlen el sistema d’alimentació volen i en les quantitats que ells decideixin.
Davant d’aquesta situació, ja hi ha veus molt autoritzades com la del director general de la FAO Jose Graziano da Silva que recomanen tornar al sentit comú i intentar, amb el nostre consum familiar, triar un sistema alimentari sostenible. A nosaltres ens correspon recuperar en el nostre dia a dia la dieta Mediterrània. No podem perdre en una generació una herència de milers d’anys on està el nostre ADN cultural i del nostre entorn.
Arribats a aquest punt, molts pensen que com van a fer, que no tenen temps, que el menjar sa és més cara … Però la veritat és que posar de la nostra part i consumir productes sans és molt fàcil. Centrem-nos en el local. Amb això consumirem aliments que s’han produït més a prop, ajudant a distribuir la riquesa també en aquells productors locals. Aliments de temporada que estan en el seu moment de consum òptim, evitant consumir productes que vénen d’altres latituds.
D’acord, ho tinc clar … com ho faig?
Un cop ens conscienciem, hem d’actuar. Aquí és on en el nostre ésser individual ens debatem entre el més pràctic (som uns panxacontents) i el millor per a nosaltres. Preferim consumir hores del nostre temps veient sèries o Instagram que pensant en què és el millor perquè la meva família menji. Això és així. Per això volem deixar les coses molt clares, per no haver excuses:
1.- D’una banda les recomanacions que dicta l’Organització Mundial de la Salut sobre el que has de menjar tu i la teva família són aquestes:
400 g o cinc porcions de fruites i verdures.
-Inclou verdures en tots els teus àpats.
-Com refrigeris: fruites i verdures crues.
-Menja fruites i verdures de temporada.
Greixos
-Cuina al vapor o bull, en comptes de fregir
-Substitueix la mantega per l’oli d’oliva verge extra.
-Productes lactis, millor sense nata.
-Limita el consum d’aliments al forn o fregits i d’aliments envasats que continguin greixos trans. (rosquilles, pastissos, coques, galetes, pa de pessic …)
Sal, sodi i potassi
Gairebé tothom consumeix massa sodi per la sal i el combina amb poca ingesta de potassi … Aquesta relació és sinònim d’hipertensió arterial. Si, mundialment reduíssim el consum de sal a menys de 5 g diaris, es podria prevenir 1,7 milions de morts a l’any. No només parlem de sal pura. Qualsevol aliment processat porta moltíssima sal: brous, carns processades, formatge, pa …Així:
-Limitar la sal en cuinar.
-No posar sal o salses riques en sodi a la taula.
-No consumir refrigeris salats
Sucre
Eliminar begudes o aliments amb sucre (aperitius, begudes ensucrades, refrescos, totes aquelles begudes processades).
Menjar com refrigeris fruites i verdures crues en comptes de productes ensucrats.
2.- Com complir amb aquestes recomanacions i seguir una dieta Mediterrània amb aliments locals?
No és gens fàcil arribar a aquest nivell … Som conscients que cal canviar, sabem el que és bo i el que és dolent … però, com el trobem? Per als que vivim aquí el tenim una mica més fàcil. Comptem amb els mercats. On les nostres mares i les nostres àvies han comprat històricament. Allà pots trobar productes frescos de temporada. Pots preguntar al propietari del lloc que t’expliqui d’on ve el seu producte i escollir en conseqüència. Pots preguntar-li sobre la millor manera de fer una recepta.
A més que hi hagi una nova manera de produir aliments de forma industrial, la resposta també està en la nostra mà. I una de les solucions està en els mercats. Introdueix una compra de mercat al mes i començaràs a seguir la dieta mediterrània, comprar de forma sostenible producte local i de temporada i redistribuint la riquesa. Just el que feien les nostres mares i àvies. Precisament el que estan començant a recomanar tant l’ONU com l’OMS. A vegades les solucions les tenim davant mateix de la nostra nosaltres …
A tots ens agraden els mercats … Ja t’hem donat més motius per recuperar-los
Més sobre mercat, receptes i productes frescos de qualitat en:
tgn.almercat.cat