Publicat a

Porrusalda

El nom de la recepta ja ens proporciona una evidència sobre el seu ingredient base: el porro. Una hortalissa que rivalitza amb la ceba i l’all a les cuines. De figura esvelta i sabor suau, regala un agradable aroma quan es talla i prepara.

El cultiu originari del porro s’estenia per Europa i part de l’Occident asiàtic i sabem que era molt utilitzada a les cultures mediterrànies antigues com a part de la dieta.

A les cuines actuals, el porro es troba a molts plats i es prepara de múltiples formes: rostit, bullit, en purés, en truites, a la planxa… Podem comprar-lo als mercats durant tot l’any, encara que, els coneixedors de les seves propietats, distingeixen diferències entre els cultivats a la tardor i a l’hivern, que són més gruixuts i de sabor més fort i els que es cultiven a l’estiu que són més fins i de sabor més suau. És una hortalissa rica en fibra i vitamines, molt recomanable per mantenir equilibrat el colesterol. Ha adquirit categoria fora de les paelles i les cassoles per passar a ser un símbol nacional al País de Gal·les.

Aquest producte d’horta forma part de la gastronomia del món rural de la zona Nord peninsular i ha donat lloc a un dels plats que, sortit de cuines humils, s’ha popularitzat a les receptes de cullera. Ens referim a la porrusalda.

La porrusalda es fa amb porros de bona qualitat, patata i pastanaga. Se li afegeix brou de verdures per a la cocció i simplement amb aquests ingredients ja resulta un plat de sabor suau i apetitós que sorprèn per la seva simplicitat. Comparteix semblant amb la Vichyssoise francesa, pot ser degut a la proximitat del territori que ha pogut afavorir una evolució similar.

La porrusalda porta un ingredient més, en aquest cas, bacallà, que li dona un gust especial i la converteix en un plat principal amb més nutrients.

Bacallà i hortalisses que podem trobar al nostre mercat de confiança.

 

INGREDIENTS PER A 4 PERSONES

4 patates grans

4 porros grossos

3 pastanagues

1 all

500 ml de brou de verdures

400 g de bacallà en tires

25 ml d’oli d’oliva verge

Sal i pebre blanc molt

 

PREPARACIÓ

Rentem els porros i els tallem a rodanxes d’un cm aproximadament, el tall fins que s’arriba a la part més verda, encara que, si veiem que està tendre podem tallar una mica més. Fem el mateix amb les pastanagues. Les patates les pelem i tallem a trossos mitjans i si es prefereix, irregulars.

En una cassola daurem l’all, incorporem els porros i afegim el brou de verdures. Deixem coure durant uns 15 minuts i passat aquest temps fiquem les patates i les pastanagues i continuem la cocció uns 15 minuts més. Als últims 5 minuts posem el bacallà que, haurem dessalat i salpebrem. Va a gustos que aquesta recepta quedi més o menys cremosa. Deixem reposar el plat perquè agafi bé tots els sabors.

BON APETIT!

Publicat a

Pollastre en Pepitoria

Ja hem cuinat el pollastre en anteriors receptes i sempre tornem a ell en moltes ocasions, ja que la seva carn, suau i digestiva suposa una base per a molts plats que podem preparar de maneres diferents i que tots ens aporten una qualitat i varietat a la nostra alimentació. Podem dir que aquest aliment agrada a una gran majoria de consumidors. Molt recomanat a totes les dietes. Per la carn blanca i lleugera, amb poc greix i fàcil de digerir.

Estem a la cuina amb tots els ingredients ja preparats, ingredients de proximitat comprats al mercat de confiança i cuinarem el pollastre en pepitoria, un plat de gran valor nutricional que ens aporta vitamines, minerals i proteïnes de gran qualitat. Riquíssim també si queda per a l’endemà.

 

INGREDIENTS PER A  4 PERSONES

1 pollastre d’1,5 – 2 kg

1 ceba gran

2 dents d’alls

12-14 ametlles, 2 branques de canyella

2 llesques de pa fregit

2-3 cullerades grans de tomaca fregit

2-3 gambes o llagostins per persona

Un gotet de conyac o vi de Xeres dolç

Brou de carn

Oli d’oliva verge, sal

Patates petites, bolets, opcional

 

PREPARACIÓ

Un pollastre de pes mitjà, aproximadament 1,5, 2 kg; els pits i les cuixes tallats  per la meitat o si es prefereix a trossos més petits. La resta, Teresa ho reserva per fer un brou amb el qual prepararà una rica sopa, diu, com a primer plat per al pròxim dia.

Trèiem els caps als llagostins o gambes i les bullim en un 1 litre d’aigua 1-2 minuts. Al final de la cocció incorporem el tomàquet fregit i el got de conyac. Reservem.

Saltegem una mica els llagostins, retirem i al mateix oli fregim el pollastre que, prèviament haurem passat per farina. Reservem a la mateixa cassola on farem la recepta.

Fem el sofregit en una paella, la ceba finament picada, els alls tallats, les ametlles i la canyella. Remenem tot i quan estigui fet, afegim les dues llesques de pa fregit. Esperem que es refredi una mica i triturem amb ajuda del robot de cuina.

Incorporem aquest sofregit al pollastre, afegim el brou dels llagostins i si és necessari una mica més de brou de carn. Deixem bullir uns 15-20 minuts i ja està llest. El resultat serà una salsa amb una textura cremosa que envoltarà i enriquirà la carn fent-la més saborosa.

Si optem per completar el plat amb les patates i els bolets, es poden afegir en aquesta última cocció o bé cuinar-les abans.

BON APETIT!

Publicat a

Moniato amb trompetes de la mort i ou poché

CUINA’N AMB… FRANCESCA

Ja hem entrat a la temporada de tardor i comencen a venir de gust plats preparats amb productes d’aquest temps, i ens hem fixat en el moniato que igual que la patata ens va arribar d’Amèrica i cada vegada està agafant més presencia a les nostres cuines. D’un bonic color rosat i un sabor dolç serveix de base a moltes receptes de la gastronomia avantguardista .

Som partidaris de respectar l’estacionalitat dels productes, encara que ara, la globalització i el comerç, propicien que als mercats podem trobar de tot al llarg de l’any. En aquest temps les parades s’adornen amb els fruits de tardor i ens conviden a gaudir a la cuina amb aliments de temporada. Això és el que farem amb Francesca que ens ha cedit la seva cuina i el seu saber per preparar aquesta recepta que ella sol fer en els mesos que abunden moniatos i bolets. Gran coneixedora del món dels bolets ,per tradició familiar, els prepara de múltiples maneres i ens diu que també els conserva congelats, al buit o en conserva per així tenir reserva quan la temporada s’acaba.

Moniato, camote, batata… Diferents noms per anomenar a aquest tubercle de temporada que podem preparar en amanides, en truites, puré, bullit, al forn… el seu sabor suau el fa molt indicat per receptes dolces. Conté vitamines, minerals, és ric en fibra, antioxidant …

El bolet que hem escollit per a preparar la recepta s’anomena trompeta de la mort, i pot ser que per un desconeixedor del món micològic aquest nom pugui resultar una mica intimidatori, però res més lluny del seu significat, i encara que molt exòtic en la forma i en el nom és un dels que més s’utilitza a la cuina. De color fosc i verdós i amb forma de trompeta, molt aromàtic i amb una textura suau i fina.

Presentem una recepta amb moniato al més pur estil de la dieta mediterrània, ideal per cuidar la nostra salut i molt indicada en dietes vegetarianes i veganes, l’anomenen crema de moniato amb trompetes de la mort i ou poché.

Prèviament, ens hem apropat al nostre mercat buscant aquests aliments amb garantia de qualitat i proximitat.

 

INGREDIENTS PER A 4 PERSONES

4-5 moniatos grans

1 ceba dolça

3 pastanagues

2 alls, sal

Oli d’oliva verge

Pebre blanc molt

Brou de verdures

200 g trompetes de la mort

Api o cibulet picat per aromatitzar

1 ou per persona, opcional

ELABORACIÓ

Tallem la ceba en juliana sofregim en una paella, remenem i deixem a foc baix durant uns 3-4 minuts. Reservem.

Pelem els moniatos i les pastanagues i els tallem a rodanxes, els afegim al sofregit de ceba barrejant bé, en 2-3 minuts afegim el brou de verdures i sal a gust, remenem i deixem bullir uns 15 minuts. Abans de retirar del foc comprovem que estiguin tendres.

Mentre es feien els moniatos i les pastanagues, hem netejat amb un pany els bolets i els hem tallat a trossos petits, els hem saltat amb els alls tallats fins i ja els tenim preparats per incorporar-les a la crema al moment de presentar el plat a taula. El pebre, l’api o el cibulet ben picats ens serviran per adornar i aromatitzar la recepta.

L’últim pas serà tenir a punt els ous poché, segons Francesca no resulta gens complicat i li dona al plat un toc especial.

PREPARACIÓ DELS OUS POCHÉ.

Calentem aigua en un recipient i mentre esperem que bulli, folrem un got de tampany mitjà amb paper film, amb un pinzell untat amb mantega fosa repassem el paper, fiquem l’ou, lliguem el film amb fil de cuina i quan l’aigua comenci a bullir fiquem el got 3-4 minuts. Retirem, deixem refredar i trèiem l’ou i ja podrem posar-lo damunt de la crema Aquesta operació caldrà fer-la amb cada ou.

Una crema molt enriquida amb una barreja de sabors que ens inviten a cuinar i compartir.

BON APETIT!

Publicat a

Taula de formatges amb guarnició

Taula de formatges amb un acompanyament o guarnició de fruits de tardor

CUINANT AMB…

La nostra invitada d’avui, somriu i ens comenta “en aquest cas, per no cuinar”. I és cert, ja que la recepta que ens deixa compartir no requereix preparació als fogons. També ens diu que fa servir aquesta recepta quan ha de preparar un plat amb un toc selecte, però a la vegada molt senzill i natural que resulta ideal en aquelles ocasions en les quals rep amics o família i cal improvisar un menjar ràpid. Mare de tres fills, la seva feina no li permet disposar de molt de temps per cuinar, però li agrada preparar una taula amb aliments sans i nutritius i si pot ser, amb una certa presència fashion. Una taula de formatges amb un acompanyament o guarnició de fruits de tardor compleix aquests requisits.

El formatge serà el nostre ingredient principal, un producte amb una llarga història que es remunta a temps prehistòrics, d’origen incert, però que podem associar-lo a la domesticació animal en el període Neolític, vaques ovelles i cabres aviat foren més que carn i llet i encara que hi ha molta de llegenda podem imaginar que el primer formatge pot ser, com en altres molts casos, producte de l’enginy humà casual.

Acabada d’estrenar la tardor i amb ganes de tastar els seus fruits, prepararem aquest plat senzill, però autèntic menjar de déus pels ingredients que porta.

Formatge manxec curat, formatge holandès tipus Maasdam, formatge Roquefort o blau i formatge de bola són els que presentem a la taula, però al món dels formatges, hi ha una gran quantitat de varietats amb què donar un toc personal en funció dels nostres gustos. A la parada de formatges del mercat podem comprovar textures, sabors, aromes, formes i colors.

El formatge manxec és un dels formatges amb forta acceptació al nostre país, elaborat amb llet d’ovella de pura raça manxega, una raça autòctona que ha mantingut la seva puresa i que la distingeix com a única en l’elaboració de l’autèntic formatge manxec amb Denominació d’Origen Protegida.

A la taula posarem formatge manxec curat amb aquest sabor fort que ens contrastarà amb els sabors més suaus del formatge de bola i el de Maasdam, formatges d’origen holandès elaborats amb llet de vaca, el primer rep el nom per la seva forma de bola i el coneixem per estar recobert d’un bonic color vermell; el segon es pot confondre amb l’Emmental. Tots dos tenen Denominació d’Origen. El formatge Roquefort o blau, fet amb llet d’ovella amb l’olor i el color característic pot resultar exclusiu per alguns paladars, combina molt bé a les salses. Tots aquests formatges responen a una alta especialització geogràfica del lloc en què es produeixen.

 

INGREDIENTS

200 g de formatge manxec curat en un tros

200 g de Formatge holandès Maasdam en un tros

200 g de formatge Roquefort en un tros

200 g de formatge de bola

100 g de melmelada de figues

125 g de codony en un tros

Nous

250 g de raïm blanc

250 de raïm negre

Palets de pa de cereals

PREPARACIÓ

Disposarem d’una taula de 40X30 cm aproximadament, en la qual anirem col·locant els diferents tipus de formatges. Prèviament els haurem tallat en triangles o dauets. La disposició va a gustos, o bé els posem junts o barrejats amb el raïm. El codony i les nous. La melmelada de figues en un recipient amb una cullereta per servir, en aquest cas la presentem en copetes de licor. Uns palets de cereals completen la presentació. El resultat perfecte, com un bodegó!

És cert que la taula s’ha preparat amb rapidesa, però el codony i la melmelada són de fabricació casolana, ens els ha proporcionat la nostra amiga Conchi, seguidora de les nostres receptes. Els fruits de temporada i de proximitat, fets amb la recepta tradicional que ella coneix tan bé. No cal dir que riquíssims!

La taula pot resultar petita en funció de la quantitat i varietat dels ingredients que posem, sempre es pot presentar una altra taula amb la guarnició a part, també queda bé presentar-les per parelles de comensals.

 

BON APETIT!

Publicat a

Sopa minestrone.: preséncia internacional

Quina gran idea preparar una sopa!  Quan fem aquest plat estem utilitzant una tècnica ancestral, ja que les sopes, es troben en l’origen dels primers moments en què es va  començar a utilitzar recipients i d’una manera intuïtiva, es va poder  bullir en aigua qualsevol ingredient que servís com aliment. Si parlem de recipients, ens hem de remuntar molt enrere en el temps, fins que, a les primeres cultures amb testimonis escrits es comprova que les sopes ja formaven part de receptes  quotidianes.  Sopes de totes classes, amb varietats que podem aconseguir a totes les regions del planeta, d’aquí, el seu caràcter internacional.

La sopa Minestrone és una d’aquestes varietats, sorgida a Itàlia, recull els sabors i colors dels productes de l’hort; un plat de cullera, reconfortant, com totes les sopes en temps d’hivern, saludable i nutritiu, fet amb verdures de temporada al qual se li pot afegir pasta, arròs o algú tipus de llegums . Per a molts  que entenen de cuina, una de les millors sopes del món .

La sopa Minestrone de la nostra recepta la farem  utilitzant pèsols, carabassa, ceba, all, api, patata i cigrons. La carabassa la podem canviar per pastanagues, els cigrons per mongetes blanques i els pèsols per bajoques. En qualsevol cas, ens quedarà una recepta perfecta, nutritiva i molt saludable per la seva   aportació de minerals, vitamines i fibra.

En receptes anteriors hem destacat les propietats d’aquests aliments. Les verdures i hortalisses tenen múltiples components nutricionals: minerals, vitamines, fibra, són saciant, bones per al cor, diürètiques, antioxidants, baixes en calories… per tant, les considerem indispensables a la nostra dieta diària.

Els cigrons són una de les lleguminoses més acceptades al nostre país. És un cultiu sostenible a tot l’àmbit mediterrani Són font de proteïnes vegetals, vitamines, minerals, fibra… saludables per al colesterol. Un aliment molt complet que hauria de ser inclòs  als menús setmanals d’adults i nens. També s’hauria de potenciar el consum dels pèsols, els anomenats “llàgrimes verds i or verd” pel seu bonic color i  qualitats  alimentàries.

 

INGREDIENTS PER A 6 PERSONES

½ carabassó

100 g de pèsols

6-8 bajocs verda

100 g de carabassa

75-100 g de cigrons o mongetes blanques

1 ceba dolça, 1 all, api, alfàbrega o julivert per decorar el plat, 1 fulla de llorer, oli d’oliva verge, sal, pebre blanc molt, formatge ratllat.

1,5 litres de brou de verdures

100 g de bacó

Un grapat de pasta integral

Un parell de cullerades de tomaca fregit

 

PREPARACIÓ

En un recipient fons, saltem el bacó tallat a gust, l’all i el llorer. Afegim les verdures preparades tipus juliana , les saltem durant uns minuts i fiquem la tomaca fregida remenant per barrejar tot bé. Incorporem els cigrons o les mongetes que, prèviament, haurem posat a remull unes hores abans i afegim el brou una mica temperat deixant bullir a foc lent uns 40 minuts. Passat aquest temps ficarem els pèsols deixant bullir 5 minuts més i finalment afegirem la pasta, mantenint la cocció 5 minuts aproximadament. Podem anar afegint una mica més de brou si volem que la sopa no quedi massa espessa.  Comprovem la sal a gust. Deixem reposar i al moment de presentar a la taula completem el plat amb una mica de pebre, el julivert tallat molt fi i el formatge ratllat. Si volem que el plat resulti més italià, el formatge pot ser tipus parmesà, però queda igual de bo amb un formatge  manxec sec. La pasta integral resulta menys calòrica que la pasta normal, però també serà una elecció.

Un resultat espectacular, de cuina de mercat, fet amb temps, gust i bons ingredients, que podem tenir preparat. Una sopa que, com va dir un gastrònom francès, “alegra l’estómac”.

BON APETIT!

Publicat a

Risotto amb boletus i rovellons

L’arròs, un dels ingredients més utilitzats a totes les cuines, l’hem recomanat en receptes anteriors, per tots coneguts, no necessita massa presentació, ja que constitueix una de les més importants bases culinàries en multitud de plats, forma part de la nostra dieta mediterrània, combina molt bé amb altres aliments, agafa presencia com un plat principal i sol ser acceptat per tots els paladars.

Com a molts altres cultius, l’arròs ja era conegut al període Neolític, a les zones humides del Sud-est asiàtic on es van donar les condicions favorables, donada l’abundància d’arrossos silvestres, que van passar a ser comestibles pels grups humans que habitaven aquestes regions. Des d’aquests llocs, on van apareixent  els primers arrosa’ls, aquest aliment ha fet un llarg viatge fins a arribar al nostre país al segle VIII i des de llavors, es cultiva perfectament adaptat al territori. Andalusia, la Comunitat Valenciana i el Delta de l’Ebre són les zones de major producció.

La pràctica de la ricicultura ha esdevingut pràcticament  una forma de vida a les zones humides asiàtiques, on l’arròs construeix un important monocultiu i als països menys desenvolupats suposa una garantia alimentaria per a la gran majoria de la població.

Junt amb les formes d’explotació més tradicionals, s’estan implementant sistemes de cultiu intensius que permeten obtenir, a través de tècniques més ecològiques, una producció més eficient i respectuosa amb el medi ambient, reduint el consum d’aigua i fertilitzants químics.

Com sempre, valorem les bones pràctiques dirigides a fer una producció on els aliments que consumim responguin a criteris de proximitat i sostenibilitat. És per això que us recomanem comprar els vostres ingredients al vostre mercat de producte fresc de proximitat.

Diferents noms, però la mateixa matèria primera: arrossos a la zona alacantina, paelles a la Comunitat Valenciana i risotto a la cuina italiana. Aquesta fórmula serà  la que escollirem: un risotto amb boletus i rovellons.

El risotto, una manera de preparar l’arròs que, sembla ser, que prové del nord d’Itàlia encara que també hi ha referències a què podria haver arribat a terres italianes  durant  la presència catalana-aragonesa en aquests territoris. Aquesta tècnica de cocció, consisteix a donar-li a l’arròs una major cremositat, a diferència de l’arròs d’altres receptes. Aquesta textura s’aconsegueix per la manera de cuinar-lo i també pel tipus d’ingredients, en aquest cas, els bolets, el formatge i la crema de llet.

 

INGREDIENTS PER A 4 PERSONES

100-150 g d’arròs per persona, el tipus opcional

100 g de bolets per persona. Boletus, rovellons o d’altres varietats

1 ceba gran dolça, blanca o de Figueres

1-2 alls

1 got de vi blanc

2 cullerades de mantega

1 litre de brou de verdures

Formatge ratllat Parmesà o curat

I bric petit de nata per cuinar. Aprox. 200 ml

Oli d’oliva verge

Una mica  d’orenga

 

PREPARACIÓ

Tindrem preparats tots els ingredients a punt: la ceba i els alls tallats ben fins, els bolets nets  tallats a trossos petits.

A la paella, saltem la ceba i els alls, fins que tinguin una textura tova, incorporem els bolets remenant amb una cullera de fusta, afegim la mantega i  el vi deixant que s’evapori uns 2-3 minuts. Fiquem l’arròs i remenem perquè agafin bé els sabors  i anirem afegint el brou de verdures una mica calent. El brou l’anem ficant a poc a poc, quan veiem que es va consumint, remenarem unes quantes vegades, aquest és el secret del risotto per aconseguir que vagi agafant  una textura cremosa. Mentre es produeix la cocció afegim sal a gust, el formatge ratllat, la nata i l’orenga.

Podem presentar el plat donant-li forma amb un motlle rodó, ficant formatge i orenga per damunt al moment de menjar-lo.

BON APETIT!

Publicat a

Va de sopes! gaspatxo d’alvocat i poma

Ara que la calor es fa notar, és el moment ideal per recordar les receptes de sopes fredes tan apetitoses i fàcils de preparar. Algunes com l’all blanc o el Salmorejo són molt conegudes, però pot ser que sigui  el gaspatxo la que s’ha fet més popular a les nostres taules. El gaspatxo és un plat associat a l’estiu, de preparació molt senzilla permetia elaborar-lo sense complicacions, si es disposava d’aigua, pa d’oli, vinagre i algun altre ingredient de l’hort. S’identifica també amb una especialització geogràfica que correspon al sud peninsular. Sembla que d’aquí parteix la fórmula primitiva en la qual no estava el tomàquet, ja que aquest va ser introduït a partir del segle XVI i no va ser fins més tard quan es comença a utilitzar com un dels ingredients principals.

“Menjar de pastors” com se l’ha anomenat, qui podia augurar-li una trajectòria tan popular i coneguda que ha vingut a donar lloc a múltiples variants regionals e internacionals! I com no podia ser menys, fins i tot se li ha dedicat un dia! Si, el Dia Mundial del Gaspatxo, data en què es fa valdre aquest plat i se’l situa al seu entorn més familiar: l’estiu.

A la nostra recepta  li donarem un punt de sofisticació, en fer-lo sense els ingredients habituals, substituint-los per alvocat i poma, dos productes que ens inspiren garantia de salut.

L’alvocat, no era un fruit tradicional a les  nostres taules, i comencen a consumir-lo com quelcom exòtic arribat de terres llunyanes, és un fruit originari de Mèxic que ara té una gran difusió internacional. Gràcies a la bona adaptació als climes tropicals i mediterranis, el seu cultiu s’ha desenvolupat a altres molts llocs. El sud peninsular i les illes Canàries concentren la producció més gran nacional.

Són conegudes les propietats de l’alvocat, conté vitamines, minerals, omega 3, proteïnes vegetals i  efectes beneficiosos pel colesterol. Molt recomanat per als diabètics. Se li ha qualificat de  “l’or verd” i ja té un lloc molt habitual als nostres plats.

La poma està present a la dieta mediterrània. S’ha popularitzat molt el seu consum com un fruit que es pot portar a les motxilles  per menjar entre hores.

Originària d’Àsia Central, arriba a Europa a través dels viatges comercials que es feien a la llegendària Ruta de la Seda. Aviat fou cultivada a tot el món, segurament, no hi ha un altre fruit que hagi tingut una difusió major per les seves  propietats alimentàries i medicinals, i també les moltes connotacions que se li han donat a les diferents cultures. Així des de la mitologia nòrdica fins a la cristiana, la poma apareix envoltada d’un aire ple de misteri i simbologia.

Alvocat i poma, suficient per a voler fer un tastet! Però no els deixarem sols, com gaspatxo o sopa freda que farem, els acompanyarem amb més ingredients.

 

INGREDIENTS PER A 6 PERSONES

3 alvocats al seu punt

2 pomes verdes

Oli, opcional, una mica de vinagre

Sal, pebre blanc motlle

Julivert, api

El suc d’una llimona

800 ml d’aigua

 

ELABORACIÓ

Hem d’ajudar-nos d’una batedora o robot elèctric.

Pelarem bé els alvocats i les pomes, els tallarem a trossos mitjans i els afegirem el suc de llimona. Fiquem a la batedora i afegim  tots els altres ingredients. Triturem el temps suficient fins a comprovar que quedi una textura perfecta al punt cremós que li vulguin donar. Si és necessari, afegim una mica més d’aigua. Guardem al frigorífic i al moment de menjar podem afegir dauets petits de pernil, o qualsevol ingredient que ens agradi fusionant els sabors… Combina bé amb ou dur, fruits secs…

Senzill, ràpid, molt suau i digestiu.

BON APETIT! 

Fotografia de divina cocina

Publicat a

Carbassons farcits de gambes i xampinyons

Ens trobem en plena temporada de verdures i hortalisses. Aquests aliments fan que les nostres  receptes siguin més variades, ens ajuden a preparar i complementar els plats que consumim de forma diària, treball gens fàcil que a vegades ens fa exclamar: ja no sé què fer avui per menjar! Però disposem d’una horta abundant on els fruits creixen ajudats per un bon clima i tècniques de cultiu molt experimentades i especialitzades, de manera que tenim on escollir els productes de qualitat i de proximitat.

Un d’aquests fruits és el carabassó, hortalissa originària d’Amèrica Central que aviat es va cultivar a les zones temperades del planeta, adaptada molt bé en aquests climes com un cultiu de regadiu. Espanya ocupa el primer lloc en producció, dins dels països comunitaris i Almeria és una de les regions que més produeix i destina a l’exportació.

El carabassó ha passat a ser un producte molt consumit per la seva gran versatilitat a la cuina, podem trobar-lo de diferents mides i varietats, de pell fina i sabor una mica dolç, es consumeix amb la pell, ja que és on es troben la majoria dels seus nutrients. És ric en fibra, antioxidant i molt diürètic. Conté vitamines del grup B, també A i C i molts minerals. La planta s’adorna d’unes boniques flors molt delicades i peribles que tenen un gran valor gastronòmic.

A la  nostra recepta els cuinarem al forn amb gambes i xampinyons dos ingredients que, segur, apreciem. Escollirem els carabassons allargats de color verd i de mida mitjana.

 

INGREDIENTS PER A 4 PERSONES

4 carabassons, 1 per persona

250 g de xampinyons

2-3 gambes per persona

1 ceba blanca

1 all

Oli d’oliva verge

Sal

Pebre blanc molt

1 brik petit de nata líquida

1 ou

1 mica  d’api

Formatge ratllat a gust

 

PREPARACIÓ

Rentem els carabassons i amb un ganivet de punta fina, traiem la part blanca, vigilant que el carabassó no es trenqui. Posem a una safata els carabassons buidats, els tapem amb paper d’alumini i els posem al forn uns 10 minuts a 180 graus. Reservem.

A una paella sofregim la ceba i l’all tallats ben fins a foc baix durant uns minuts, incorporem la carn del carabassó que havíem extret i que haurem tallat també a trossos petits. Anirem remenant fins a comprovar que estigui ben fet i afegirem els xampinyons filetejats. Barrejarem tots els ingredients ajudant-nos d’una pala de fusta.

Tindrem preparades les gambes netes i tallades i les afegirem junt amb la mica d’api, Deixem al foc 2 -3 minuts més i ja els podrem retirar.

Quan s’hagi refredat, anirem omplint els carabassons i els deixarem a la mateixa safata.

A un bol, batrem l’ou afegint la nata i la distribuirem per damunt dels carabassons. Si es prefereix es pot canviar per una beixamel. Cobrim amb el formatge ratllat i posem al forn uns 5-10 minuts. I ja tenim a punt la recepta.

Una de les moltes formes que podem cuinar aquest producte, però ni ha molt més, com sempre, podem deixar lliure la nostra imaginació i creativitat.

BON APETIT!

Publicat a

Graellada de verdures

Les verdures i hortalisses ens ofereixen un ventall de possibilitats on poder escollir aquelles que més ens agradin i donar varietat i originalitat als nostres menús. Han recorregut un llarg camí des de terres llunyanes fins a passar a formar part de la nostra alimentació quotidiana.  Moltes d’elles van créixer de forma silvestre i quan vam aprendre a cultivar-les, ja sempre les hem tingut al nostre costat. Encara avui, a moltes zones del planeta constitueixen una economia de subsistència i com productes d’intercanvi, però al món ric i desenvolupat, cada vegada més s’ha anat perfeccionant el seu cultiu i s’ha arribat a un alt grau d’especialització.

Ocupen un primer lloc a la piràmide nutricional, una molt bona guia que ens ensenya l’important que és tindre una alimentació adequada i variada. Els últims estudis realitzats pels organismes alimentaris mundials, com per exemple, la FAO, posen a la base d’aquesta piràmide els vegetals frescos com verdures i hortalisses i recomanen el seu consum diari. Cada vegada més existeix una gran quantitat d’informació per fer arribar aquest coneixement i aconseguir que la població s’alimenti millor.

Les verdures i hortalisses es troben als nostres mercats, la seva oferta és molt variada i per si mateixes constitueixen un important atractiu de formes i colors; hem après les diferents propietats que posseeixen, coneixem la seva estacionalitat com a productes de proximitat i també sabem que la producció està regulada a través de la Política Agrària Comú. Com productes peribles que són, estan subjectes a la llei de l’oferta i la demanda, a vegades ens sorprèn i preocupa que els canals de distribució no protegeixin els agricultors que són els que fan possible que tinguem aquesta disponibilitat del producte a les nostres parades de confiança.

Hem escollit diferents productes per a fer la graellada: espàrrecs, xampinyons. Tomàquets, ceba, pebrots, carabassó i patates. Tots ells de temporada i de proximitat. Els espàrrecs silvestres els hem pogut trobar al camp des de febrer fins, pràcticament, juny. S’ha popularitzat  anar a buscar-los pel consum personal i també per a vendre’ls de forma no comercial. No és fàcil veure’ls in situ, ja que la planta s’amaga amb altres plantes i, a vegades no està moll visible, però pels ulls experts d’alguns recol·lectors, no hi ha espàrrec que es resisteixi.

Les verdures i hortalisses tenen molts components nutricionals: minerals, vitamines, fibra, molt bones pel cor, diürètiques, antioxidants, baixes en calories… per tant, les considerem indispensables a la nostra dieta diària.

 

INGREDIENTS PER A 6 PERSONES

2 pebrots verds

1 ceba blanca gran

1 carabassó gran

1 grapat d’espàrrecs. Per a la nostra graellada tindrem un grapat d’espàrrecs verds cultivats per a la venda, són més grans que els silvestres i es fan molt bé al forn.

300-400 g de xampinyons

6 tomàquets mitjans

6 patates

2 pastanagues per persona

Oli d’oliva verge

Sal, pebre, herbes

 

PREPARACIÓ

Rentem bé totes les verdures i les posem sobre la safata del forn que, prèviament haurem cobert de paper d’alumini. Els pebrots, la ceba i les pastanagues, tallats de forma allargada. Les patates les podem deixar senceres si són petites, els tomàquets tallats per la meitat. EL  carabassó tallat a rodanxes amples i els xampinyons sencers o filetejats no molt prims. Reguem amb l’oli i assaonem a gust. Posem el forn a 180 graus uns 25-30 minuts fins que estigui a punt. Qui es resisteix a aquesta combinació! Una recepta d’una presència magnifica, fàcil de preparar i rica al paladar.

Se serveix com a plat entrant, o bé acompanyant altres aliments. Està perfecte amb el  seu propi suc, però podem menjar-la amb alguna  salsa que ens agradi.

BON APETIT!

Publicat a

Lasanya als 4 formatges

La base de la  nostra recepta serà la pasta, un aliment que és considerat com una riquesa gastronòmica  i plat habitual a totes les taules que agrada a nens i adults.

Recordarem  alguns aspectes que vam destacar a anteriors receptes:

El seu origen és mil·lenari, des de la Xina, arriba a la cultura occidental a través dels viatges que Marco Polo va realitzar al segle XIII, i aviat fou coneguda i utilitzada a la península Itàlica.

La seva elaboració ha passat per diferents processos des del manual i el consum en sec, fins a la mecanització i producció industrial convertint-se en un producte cada cop més variat i sofisticat, d’abast popular, preparat de múltiples maneres i reconegut pels millors xefs mundials. És utilitzada en dietètica, està comprovat que no afavoreix un augment de pes sempre que no es consumeixi en excés. Ajuda al millor rendiment intel·lectual i físic. Existeixen estudis científics que destaquen els beneficis del seu consum a la nostra salut i té tanta importància que fins i tot hi ha una Organització Internacional de la Pasta, un dia mundial de la pasta i és reconeguda per la UNESCO com a Patrimoni Cultural Immaterial.

La principal aportació són els hidrats de carboni importants a la nostra dieta mediterrània, però també aporta proteïnes, minerals, grassa i vitamines quan incorpora altres productes que l’enriqueixen com ous, verdures…

Coneixem moltes varietats pel que fa a la seva composició forma i color, a la nostra recepta l’utilitzarem en forma de làmines i la farcirem de formatges variats que podem escollir segons  preferències. Aquesta forma de cuinar la pasta, formant una sèrie de capes farcides amb diferents ingredients, ens fa pensar a la cuina italiana, encara que existeix una certa controvèrsia sobre l’autoria del plat, sembla que a la cort anglesa del segle XIV ja es preparava i això donen fe, testimonis escrits, però, sens dubte, la lasanya ens transporta al món culinari de “la bella Itàlia”.

Aquest plat admet una preparació molt variada en funció del farcit que volem utilitzar: carn, verdures, formatges…

I ara, parlarem de formatges… segons els experts, un “regal dels déus”, un aliment antiquíssim obtingut a través de la llet dels animals domesticats. Una més de les troballes que ens arriben dels temps Neolítics! Fet de forma manual i artesanal, fins que es crea una important indústria. En l’actualitat, hi ha una gran especialització per països i zones geogràfiques que identifiquen la qualitat al procés d’elaboració. Al nostre país hi ha unes 100 varietats, així que és fàcil trobar alguna que ens agradi.

Utilitzarem mozzarella i  parmesà, varietats  dels formatges italians més famosos  i dos dels que són més coneguts a la nostra cuina: manxec i de cabra. Us proposem comprar els formatges en el vostre mercat de confiança.

 

INGREDIENTS PER A 6 PERSONES

1 paquet de lasanya

150 g de mozzarella

150 g de formatge parmesà

150 g de formatge de cabra

150 g de formatge manxec semi curat

Formatge ratllat per gratinar, orenga

Tomàquet fregit, oli d’oliva verge o mantega

 

PER LA BEIXAMEL: farina, llet, pebre i una mica de nou moscada

 

ELABORACIÓ

Bullim la pasta a la dent, escorrem i col·loquem una primera capa a un recipient per al forn, prèviament untat amb una mica d’oli o mantega. La beixamel, la podem fer amb llet, també queda  bé amb preparats vegetals, una mica de mantega i si preferim, oli d’oliva verge, farina i pebre. Es pot afegir un sofregit de ceba tallada molt fina per donar-li més sabor.

Anem col·locant els formatges, finament tallats o triturats, els cobrim amb la beixamel i posen un altre  capa, així fins a col·locar les 4 varietats de formatges. Opcional, afegir una mica de tomàquet fregit damunt de la beixamel. Finalment, cobrir l’última capa amb la beixamel, el formatge ratllat i l’orenga. Posem a gratinar al forn, a 180 graus, fins que veiem que estigui daurat. Retirem i deixem refredar una mica si volem consumir-lo al moment, així es tallarà millor. Podem acompanyar amb una amanida verda i estarem davant una recepta espectacular, no només per la forma i el color, també per al seu sabor.

Els formatges podem variar-los al nostre gust, i demanar a la nostra parada de confiança que ens els tallin.

BON APETIT!