Estofat de carn de vedella

A l’univers culinari dels estofats, el de vedella ocupa un lloc important. És un plat nutritiu, econòmic, fàcil de preparar i que permet tota una sèrie de combinacions, el que ha fet que sigui molt pràctic pel consum familiar. Qui no ha preparat un ric estofat de carn de vedella?  No sol a l’àmbit casolà, també els millors restaurants ja el tenen al seu receptari i el presenten de formes molt originals adequades a la nova cuina.

La carn de boví és una carn vermella i magra que està molt recomanada als menús setmanals, apta per a ser consumida a qualsevol edat, una carn saludable per a una dieta equilibrada que conté vitamines del grup B, minerals i proteïnes de gran valor biològic. És ideal per a embarassades i persones amb anèmia fèrrica.

És una de les carns més consumides a tot el món i alguns països d’Amèrica  amb una llarga tradició ramadera ocupen els primers llocs en la producció d’aquest tipus de carn, com Brasil, EE.UU, Argentina…

La producció de carn de boví a Espanya, constitueix un percentatge important dins del sector agropecuari, en l’actualitat, està altament especialitzada, respon als millors estàndards de qualitat, ha incorporat la tecnologia a les explotacions ramaderes, fomenta la cria de races autòctones… el que l’ha permès situar-se com un dels principals països productors de la UE. La major producció es centra sobretot a quatre comunitats:  Castella,  Lleó, Galícia, Extremadura i Catalunya.

Important al seleccionar la carn que procedeixi d’un sistema de producció sostenible a on es tingui en compte una bona gestió dels animals així com de tot el procés.

Presentem una recepta que no és més que una de les múltiples fórmules que podem fer amb aquest plat, ja que el producte és adequat per a cuinar-lo com més s’adapti als nostres gustos e imaginació.

 

INGREDIENTS PER A 6 PERSONES

1.5 kg de carn de vedella

1 ceba

2 pastanagues

1 pebrot verd

1 pot de tomàquet triturat de 400 g

1 got de vi negre

Patates, rovellons, verdures…

2 fulles de llorer

1 branca de romaní

1 all

Ol d’oliva verge

Brou de carn. Opcional fer-lo amb aigua

Sal i pebre a gust

 

PREPARACIÓ

Haurem demanat al nostre carnisser de confiança que ens prepari la carn adequada per cuinar, ell ens aconsellarà de quina part de l’animal, tallada a tacs, i no molt grassa, ja que a vegades els nens la poden rebutjar si veuen molta veta blanca.

Enfarinem la carn i sofregim uns minuts, reservem. A la mateixa paella, fiquem la ceba, l’all i els pebrots tallats tipus jardinera. Afegim el tomàquet i el got de vi barrejant bé amb el sofregit. Deixem que l’alcohol evapori.

És ara quan afegim la carn, i el brou de carn, o l’aigua, junt amb les herbes, deixant bullir, a foc mitjà durant uns 10 minuts. Quan hagi passat aquest temps ficarem les patates tallades a trossos mitjans i continuarem l’ebullició aproximadament uns 30 minuts més. Comprovar que la carn estigui tova. Deixem reposar i ja poden servir a taula!

BON APETIT!

Marmikato de tonyina sabor Mariner

La tonyina, una delícia del mar, coneguda i capturada des d’èpoques passades. Resulta fascinant indagar en els orígens de la pesca d’aquest peix a les costes del Mare Nostrum, a través de la nombrosa documentació que ens informa que ja, des de temps fenicis, la tonyina  es pescava a les costes peninsulars i constituïa un important producte en el comerç marítim molt apreciat en salaó i com a matèria primera per a la famosa salsa Garum.

Els grecs ens parlen de què aquests peixos arribaven procedents de l’Atlàntic, en grans migracions i eren capturats pel procediment de l’almadrava, tècnica pesquera que avui, encara s’utilitza. Aquestes migracions es produïen cada any i omplien les costes mediterrànies a l’arribada de la primavera.

És un producte molt demanat i valorat a les transaccions econòmiques pesqueres donat el seu gran consum i l’elevat preu als mercats i com la majoria dels recursos naturals, la tonyina  Atlàntica, ha sofert una sobreexplotació que conduïa, pràcticament, a la seva desaparició, el que ha portat a desenvolupar polítiques de pesca en les que es contemplen una sèrie de controls per a les captures, fixant quotes, èpoques de pesca, mida, caladors… Aquests controls sembla que estan ajudant a la recuperació de l’espècie. Actualment, a més de la pesca tradicional es practica la cria en captivitat.

És un peix blau d’alt valor proteínic i molt indicat per a la funció cardiovascular i el colesterol. Aporta vitamines i minerals i es recomana a les dietes d’aprimament pel seu efecte saciant. Consumit en conserva, manté totes les propietats.

El plat que presentem és típic del País Basc, allí es fa amb el riquíssim bonítol del Nord, però també era preparat pels mariners de la zona càntabra quan sortien a pescar i disposaven del peix que capturaven. Així que anem a fer una recepta de sabor mariner en una marmita u olla que és el nom que rep el recipient on es prepara. També podem fer servir una cassola que utilitzem habitualment pels nostres guisats, com sempre amb productes de temporada i de mercat.

Mercat de Tarragona
Mercat de Mataró

INGREDIENTS PER A 4 PERSONES

800 g de tonyina

1 kg de patates

1 ceba

1 pebrot verd

1 tomaca

1 bitxo

2 cullerades de pebrot xoricet. Si no es disposa, canviar per pebre vermell dolç

2 alls

1 got de vi blanc

Julivert

Sal

Oli d’oliva verge

Brou de peix, opcional canviar-lo per aigua

PREPARACIÓ

A una cassola, sofregim el pebrot, la ceba, els alls i el tomàquet, prèviament tallats tipus Juliana, fins que estiguin una mica daurats. Afegim el bitxo, el pebrot i el got de vi. Deixem uns minuts que l’alcohol evapori i agreguem les patates trencades millor que tallades, ja que d’aquesta forma el midó actua espessint més el caldo. Remenem per tal que  les patates agafin el gust del sofregit i fiquem el brou deixant-lo bullir fins que estiguin cuites. Sal al gust.

Tenim preparada la tonyina tallada a trossos no molt grans, i la fiquem a la cassola amb els altres ingredients, deixant bullir 2-3 minuts i retirem del foc.

Un plat nutritiu que podem acompanyar amb pa per sucar la salsa i amb una bona amanida.

Presentar a taula, si es disposa, amb julivert fresc.

BON APETIT!!

Filet de porc Wellington

Des de l’arribada a la Península, el porc  ha anat passant un procés d’adaptació a les condicions del clima i la cria al nostre territori, fins a ser un dels aliments més consumits. Sembla que el porc ibèric procedeix de l’encreuament entre porc comú i porc senglar, animals que vivien en estat salvatge. Concretament, el porc ibèric, criat en llibertat a les grans deesses, amb una dieta basada en productes naturals, ha aconseguit un alt reconeixement per la qualitat en l’elaboració d’aliments amb Denominació d’Origen.

El porc comú criat a granges i dirigit al consum majoritari, forma part de la nostra gastronomia, ha representat un dels aliments bàsics a les economies familiars en temps no molt llunyans, quan a molts llocs es  practicava “la matança del porc” i  es guardaven les seves parts, conservades de diferents maneres per a tenir reserva quasi d’un any per a l’altre, ja que  d’aquest animal, pràcticament s’aprofita tot. En l’actualitat aquesta  pràctica es conserva com a  reclam turístic. Parlant de turisme… Segur que recordem la popularitat del porc a Florència (el Porcellino), un símbol cultural que tots els visitants d’aquesta bella ciutat desitgen conèixer.

La carn de porc és considerada una carn blanca, té poques calories, un alt contingut en vitamines del grup B, minerals com el zinc, el fòsfor, el potassi… El seu consum és aconsellable per a una dieta equilibrada

El nom d’aquesta recepta fa referència a un famós aristòcrata anglès i possiblement ho associem a un plat d’ocasions especials, reservat per aquests moments, però també podem incorporar-lo als menús més habituals, ja que la preparació no resulta  complicada i el resultat final és espectacular.

Al seu origen, aquesta recepta es preparava amb carn de boví, però la seva elaboració s’ha anat adaptant a altres tipus de carns. En aquest cas, la preparem amb carn de porc.

Mercat de Tarragona
Mercat de Mataró

INGREDIENTS PER 6 PERSONES

1  Cinta o tira de llom de porc d’aprox. 1500 g.

150-200 g de talls de pernil o panxeta tallades fines. Calcular les que es necessiten en funció de la mida de la cinta.

1-2 paquets de massa de pasta de full rectangular, suficient per a embolicar la carn.

Oli d’oliva verge

Sal, pebre

Opcional mostassa o soja

1 ou

Herbes aromàtiques (romaní)

PREPARACIÓ

Cuidarem que la tira de llom no presenti massa greix extern. La salpebrem per tots els costats i la cuinarem a una paella a la qual haurem ficat el romaní sencer (pot ser una branca petita que després traurem), de forma que quedi daurada. Abans de retirar-la del foc, incorporem 2 cullerades de soja o una mica de mostassa perquè agafi el sabor. Una vegada daurada la carn, la retirem i la deixem refredar.

Batem l’ou i untem la cinta per la part superior, l’emboliquem completament amb la panxeta o el pernil i la posem damunt de les làmines de pasta de full. Abans de segellar-la, pintem amb l’ou els extrems i tanquem. Amb l’ajut d’un ganivet, marquen unes línies superficials, amb cura per no trencar-la fent una quadrícula i repassem la superfície amb l’ou restant.

Posem la cinta a una safata, i amb el forn prèviament calent a 180 graus, la deixem durant uns 35-40 minuts aprox. vigilant que no es cremi.

Una vegada freda, es talla un tros per comprovar si està feta al nostre gust i ja es pot degustar. Segur que el resultat ha sigut perfecte.

Aquest plat es pot acompanyar de puré de patates, de xampinyons, de verduretes del temps tipus minestra, de compota de poma… en fi, podem posar-li imaginació, però combina molt bé amb guarnicions variades.

BON APETIT!!