Mongetes amb pernil i xoriço

En dies anteriors hem parlat dels llegums i són moltes les receptes que podem preparar amb totes les varietats comestibles, i constitueixen un gran ajut per variar i fer més apetitosos els nostres menús setmanals. Es consideren un plat de cullera que pot estar subjecte a una certa estacionalitat, però resulta recomanable consumir-les també durant tot l’any, tal com s’aconsella a les piràmides nutricionals, on ocupen un lloc important.

La seva importància és tan considerable com aliment per a la població mundial, que tenen el suport d’organitzacions internacionals: l’Organització de les Nacions Unides va declarar 2016 com l’Any Internacional dels llegums. També la FAO ha elaborat informes destacant aquesta  producció dins d’una agricultura de futur sostenible.

Les mongetes pertanyen a la família de les lleguminoses, aliments necessaris per a totes les persones i totes les edats; indispensables a l’alimentació dels nens i per mantenir  una bona activitat física, també a les dietes vegetarianes.

Els experts en nutrició aconsellen consumir, 2-4 racions a la setmana i certament, és un plat que destaca a la cuina nacional, ja que som el país europeu que més llegums consumeix.

El cultiu de mongetes, és molt antic, originaries d’Amèrica on constituïen un aliment tradicional a les cultures indígenes, van passar a cultivar-se per tot el món. Al nostre país, la producció més grossa se centra a Castella i Lleó i a Galícia. Existeixen diferents varietats regionals que donen lloc a mongetes de diferents colors i mida, reconegudes amb nom propi.

Les propietats nutricionals de les mongetes són elevades, de grans beneficis per a la salut, tenen baix contingut en grasses i són riques en proteïnes, en vitamines i en fibra.

Coneixem la forma tradicional de preparar-les com un guiso o potatge acompanyat de quasi  tots els productes del porc, però també com amanida, cremes, guarnició en puré, amb verdures, marisc… En la nostra recepta, escollim fer-les bullides, amb pernil i xoriço.

 

INGREDIENTS PER A 4 PERSONES

500-600 g de mongetes blanques.

1 ceba mitjana

1 pebrot verd

2 pastanagues

1 pebrot roig sec o nyora

3 alls

1 branca d’api

2 fulles de llorer

100 g de pernil en un troc

100 g de xoriço en un tros

Sal

 

PREPARACIÓ

Les mongetes les podem comprar, ja bullides, a la  nostra parada de confiança. Si les anem, a utilitzar seques, les posem a remull, el dia abans, i al moment de preparar-les els escorrims i les posem a una cassola amb aigua freda. Incorporem  tots els ingredients i deixem bullir a foc lent durant 1 h 45 minuts aprox. Al principi de l’ebullició anirem, treien l’espuma que es va formant. Comprovem que les mongetes estiguin fetes i les retirem del foc.

Trèiem de la cassola tots els ingredients que hem afegit i tallem a dauets el pernil i el xoriço. Tot, excepte les fulles de llorer, ho triturarem a la batedora elèctrica fins a obtenir  una crema homogènia. Barregem tot, vigilant que les mongetes  no es desfacin, i veurem que la salsa adquireix una textura suau, cremosa i acolorida. Afegim la sal a gust i ja està a punt per menjar!

Recepta fàcil de preparar, en la línia del més tradicional menjar cassola, plena de color, sabor i nutrients saludables.

BON APETIT!

Suquet de rap i gambes

Un dels molts plats mariners que solien elaborar-se a les cuines dels vaixells pesquers. La matèria primera d’aquests guisats, es trobava molt propera i disponible, constituent la base de l’alimentació durant les llargues temporades que els pescadors romanien a la mar. Curiosament, el rap de la nostra recepta, no era un dels peixos més valorats i en moltes  ocasions es descartava utilitzar-lo. Per què seria? Pot ser per la seva desagradable aparença?  És cert que la tipologia d’aquest peix resulta una mica intimidant, presenta un aspecte feroç, amb un gran cap i la boca repleta de grans dents que el converteixen en un hàbil depredador a les profunditats en les quals es troba.

La pesca ha sigut des de sempre una de les primeres activitats productives que ha fet possible el consum i el sorgiment d’una economia entorn del sector pesquer. Sabem per testimonis gràfics que ja, als temps antics, les captures de les diferents espècies, van afavorir la creació d’una indústria molt desenvolupada a les zones mediterrànies. Als nombrosos mosaics de les viles romanes, sobretot, a les costes peninsulars, podem trobar imatges que són com un mostrari de la pesca a aquells temps. Imatges que ens diuen la gran varietat de peixos coneguts que no només servien com aliment, sinó, que també creaven tot un món de mites i simbologies. Podem veure-les molt properes a través del nostre ric patrimoni arqueològic i no és difícil reconèixer les semblances amb els dos ingredients principals de la recepta que anirem a elaborar.

Prepararem una caldereta o suquet, amb rap, un peix blanc molt saludable i saborós que no té molta grassa i és molt ric en vitamines i minerals. El complementarem amb unes gambes del nostre Mare Nostrum i una contundent salsa, que ens farà fer sentir com autèntics xefs. Com sempre, aconsellem productes del nostre mercat de confiança.

 

INGREDIENTS PER A 4 PERSONES

1 rap de 2 kg

8 gambes, millor que siguin grans

4 patates

2 alls, 2 tomaques

Sal, pebre, oli d’oliva verge  una cullerada de pebre vermell

 

PER LA PICADA

2-3 llesques de pa

12 ametlles crues

3 alls

 

PEL BROU

El cap de rap net i tallat

2 alls, 1 porro i 1 ceba

2 fulles de llorer

2 pastanagues

Una mica de julivert fresc o una mica d’api

2,5 litres d’aigua

 

ELABORACIÓ

Podem preparar el brou amb antelació i així simplifiquem la preparació.

A una cassola, sofregim els tomàquets ratllats i els alls ben picats, afegim el pebre vermell i una mica de brou deixant bullir uns 2-3 minuts. Incorporem les patates tallades a rodanxes o senceres i el brou suficient perquè bulli uns 15 minuts més. Reservem part del brou per afegir si fos necessari.

A una pella, saltem els alls finament picats i les ametlles senceres, reservem i al mateix oli, torrem les llesques de pa. Piquem tot ajudant-nos d’una picadora elèctrica i afegim a la paella.

Tindrem el rap ja preparat, tallat en 4 trossos, el salarem i posarem una mica de pebre, l’afegirem a la cassola, juntament amb les gambes que podem posar amb closca o sense. Deixem bullir uns 10 minuts fins a comprovar que la textura del rap estigui al seu punt

Una recepta saborosíssima

BON APETIT!

Arros a a la Mexicana

Plat en el qual utilitzarem dos productes que tenen una gran versatilitat i que són  comuns a molts menús: arròs i ous.

L’arròs, un aliment que ens permet una i mil preparacions diferents, i que constitueix una base culinària a la dieta mediterrània. Hem mencionat a receptes anteriors, el seu origen oriental a zones concretes del sud-est asiàtic fins a tenir una gran dispersió geogràfica que li ha fet convertir-se en un producte mundialment conegut, cultivat a molts països, altament especialitzat, amb uns preus assequibles per a les majories poblacionals i amb grans propietats per a la  nostra salut.

Dels ous, també hem comentat les seves característiques: varietats, mides, aportacions nutricionals… I els hem preparat i aconsellat amb presentacions diferents que ens permeten mostrar la nostra creativitat.

Quan parlem de menjar mexicà, tenim al cap, els plats més típics, com poden ser els tacos, les tortitas, el guacamole… però la recepta que presentem és molt habitual i quotidiana en els menús diaris en aquests país. Encara que, sempre, amb un signe distintiu com pot ser, el picant i l’alvocat.

L’alvocat és un fruit originari de Mèxic, el seu origen es remunta a les cultures precolombines, molt reconegut en l’àmbit internacional per la seva qualitat, constitueix un dels productes agroalimentaris nacionals més exportats a tot el món. Aquest cultiu s’adapta molt bé als climes tropicals i mediterranis, cosa que ha permès la introducció a altres molts llocs. Al nostre país, i a causa de la creixent demanda, al sud peninsular i a les illes Canàries, s’ha produït una fort especialització geogràfica el que ha fet que la producció es concentri a aquestes zones. La producció nacional peninsular és molt valorada a Europa.

Les propietats de l’alvocat l’han posicionat a un lloc important de la piràmide fruitera, pels importants components de vitamines, minerals, omega 3, proteïnes i  efectes beneficiosos per al colesterol. Molt recomanat pels diabètics.

Preparem aquest arròs a la mexicana amb alvocat, fruit al qual se l’ha anomenat “or verd” i recordem  que podem incorporar-lo no només a les amanides, també a canapès, entrepans, a les receptes veganes i vegetarianes, salses…

INGREDIENTS PER A 4 PERSONES

250-300 g d’arròs, hem utilitzat arròs llarg, però pot ser qualsevol altre, al gust

1 ceba blanca o de Figueres

3 ous durs

150 g de pèsols frescos bullits

100 g de mantega

200 g de tomaca fregida

3 alvocats

1/ 2 litres de brou de verdures

Julivert

Sal

50-100 g de xoriço

ELABORACIÓ

Utilitzarem un procediment diferent del que habitualment fem servir, i és que, en lloc de bullir l’arròs, el posarem a remull amb aigua molt calenta durant uns 15 minuts. Passarem l’arròs per aigua freda i reservem.

Ja tindrem bullits els ous i els pèsols. A una paella sofregirem la ceba a la mantega, afegint el julivert finament tallat. Retirem i a la mateixa paella, sofregirem el xoriço que reservarem i daurem una mica l’arròs. Afegim el tomàquet fregit, els pèsols i una mica de brou perquè bulli uns minuts. Fiquem el brou restant i acabem la cocció.

Al moment de presentar, afegirem el xoriço tallat a gust, els ous durs a  rodanxes i l’alvocat  de la forma que més ens agradi. I ja està llest!

BON APETIT!

Estofat de carn de vedella

A l’univers culinari dels estofats, el de vedella ocupa un lloc important. És un plat nutritiu, econòmic, fàcil de preparar i que permet tota una sèrie de combinacions, el que ha fet que sigui molt pràctic pel consum familiar. Qui no ha preparat un ric estofat de carn de vedella?  No sol a l’àmbit casolà, també els millors restaurants ja el tenen al seu receptari i el presenten de formes molt originals adequades a la nova cuina.

La carn de boví és una carn vermella i magra que està molt recomanada als menús setmanals, apta per a ser consumida a qualsevol edat, una carn saludable per a una dieta equilibrada que conté vitamines del grup B, minerals i proteïnes de gran valor biològic. És ideal per a embarassades i persones amb anèmia fèrrica.

És una de les carns més consumides a tot el món i alguns països d’Amèrica  amb una llarga tradició ramadera ocupen els primers llocs en la producció d’aquest tipus de carn, com Brasil, EE.UU, Argentina…

La producció de carn de boví a Espanya, constitueix un percentatge important dins del sector agropecuari, en l’actualitat, està altament especialitzada, respon als millors estàndards de qualitat, ha incorporat la tecnologia a les explotacions ramaderes, fomenta la cria de races autòctones… el que l’ha permès situar-se com un dels principals països productors de la UE. La major producció es centra sobretot a quatre comunitats:  Castella,  Lleó, Galícia, Extremadura i Catalunya.

Important al seleccionar la carn que procedeixi d’un sistema de producció sostenible a on es tingui en compte una bona gestió dels animals així com de tot el procés.

Presentem una recepta que no és més que una de les múltiples fórmules que podem fer amb aquest plat, ja que el producte és adequat per a cuinar-lo com més s’adapti als nostres gustos e imaginació.

 

INGREDIENTS PER A 6 PERSONES

1.5 kg de carn de vedella

1 ceba

2 pastanagues

1 pebrot verd

1 pot de tomàquet triturat de 400 g

1 got de vi negre

Patates, rovellons, verdures…

2 fulles de llorer

1 branca de romaní

1 all

Ol d’oliva verge

Brou de carn. Opcional fer-lo amb aigua

Sal i pebre a gust

 

PREPARACIÓ

Haurem demanat al nostre carnisser de confiança que ens prepari la carn adequada per cuinar, ell ens aconsellarà de quina part de l’animal, tallada a tacs, i no molt grassa, ja que a vegades els nens la poden rebutjar si veuen molta veta blanca.

Enfarinem la carn i sofregim uns minuts, reservem. A la mateixa paella, fiquem la ceba, l’all i els pebrots tallats tipus jardinera. Afegim el tomàquet i el got de vi barrejant bé amb el sofregit. Deixem que l’alcohol evapori.

És ara quan afegim la carn, i el brou de carn, o l’aigua, junt amb les herbes, deixant bullir, a foc mitjà durant uns 10 minuts. Quan hagi passat aquest temps ficarem les patates tallades a trossos mitjans i continuarem l’ebullició aproximadament uns 30 minuts més. Comprovar que la carn estigui tova. Deixem reposar i ja poden servir a taula!

BON APETIT!

Marmikato de tonyina sabor Mariner

La tonyina, una delícia del mar, coneguda i capturada des d’èpoques passades. Resulta fascinant indagar en els orígens de la pesca d’aquest peix a les costes del Mare Nostrum, a través de la nombrosa documentació que ens informa que ja, des de temps fenicis, la tonyina  es pescava a les costes peninsulars i constituïa un important producte en el comerç marítim molt apreciat en salaó i com a matèria primera per a la famosa salsa Garum.

Els grecs ens parlen de què aquests peixos arribaven procedents de l’Atlàntic, en grans migracions i eren capturats pel procediment de l’almadrava, tècnica pesquera que avui, encara s’utilitza. Aquestes migracions es produïen cada any i omplien les costes mediterrànies a l’arribada de la primavera.

És un producte molt demanat i valorat a les transaccions econòmiques pesqueres donat el seu gran consum i l’elevat preu als mercats i com la majoria dels recursos naturals, la tonyina  Atlàntica, ha sofert una sobreexplotació que conduïa, pràcticament, a la seva desaparició, el que ha portat a desenvolupar polítiques de pesca en les que es contemplen una sèrie de controls per a les captures, fixant quotes, èpoques de pesca, mida, caladors… Aquests controls sembla que estan ajudant a la recuperació de l’espècie. Actualment, a més de la pesca tradicional es practica la cria en captivitat.

És un peix blau d’alt valor proteínic i molt indicat per a la funció cardiovascular i el colesterol. Aporta vitamines i minerals i es recomana a les dietes d’aprimament pel seu efecte saciant. Consumit en conserva, manté totes les propietats.

El plat que presentem és típic del País Basc, allí es fa amb el riquíssim bonítol del Nord, però també era preparat pels mariners de la zona càntabra quan sortien a pescar i disposaven del peix que capturaven. Així que anem a fer una recepta de sabor mariner en una marmita u olla que és el nom que rep el recipient on es prepara. També podem fer servir una cassola que utilitzem habitualment pels nostres guisats, com sempre amb productes de temporada i de mercat.

Mercat de Tarragona
Mercat de Mataró

INGREDIENTS PER A 4 PERSONES

800 g de tonyina

1 kg de patates

1 ceba

1 pebrot verd

1 tomaca

1 bitxo

2 cullerades de pebrot xoricet. Si no es disposa, canviar per pebre vermell dolç

2 alls

1 got de vi blanc

Julivert

Sal

Oli d’oliva verge

Brou de peix, opcional canviar-lo per aigua

PREPARACIÓ

A una cassola, sofregim el pebrot, la ceba, els alls i el tomàquet, prèviament tallats tipus Juliana, fins que estiguin una mica daurats. Afegim el bitxo, el pebrot i el got de vi. Deixem uns minuts que l’alcohol evapori i agreguem les patates trencades millor que tallades, ja que d’aquesta forma el midó actua espessint més el caldo. Remenem per tal que  les patates agafin el gust del sofregit i fiquem el brou deixant-lo bullir fins que estiguin cuites. Sal al gust.

Tenim preparada la tonyina tallada a trossos no molt grans, i la fiquem a la cassola amb els altres ingredients, deixant bullir 2-3 minuts i retirem del foc.

Un plat nutritiu que podem acompanyar amb pa per sucar la salsa i amb una bona amanida.

Presentar a taula, si es disposa, amb julivert fresc.

BON APETIT!!

Filet de porc Wellington

Des de l’arribada a la Península, el porc  ha anat passant un procés d’adaptació a les condicions del clima i la cria al nostre territori, fins a ser un dels aliments més consumits. Sembla que el porc ibèric procedeix de l’encreuament entre porc comú i porc senglar, animals que vivien en estat salvatge. Concretament, el porc ibèric, criat en llibertat a les grans deesses, amb una dieta basada en productes naturals, ha aconseguit un alt reconeixement per la qualitat en l’elaboració d’aliments amb Denominació d’Origen.

El porc comú criat a granges i dirigit al consum majoritari, forma part de la nostra gastronomia, ha representat un dels aliments bàsics a les economies familiars en temps no molt llunyans, quan a molts llocs es  practicava “la matança del porc” i  es guardaven les seves parts, conservades de diferents maneres per a tenir reserva quasi d’un any per a l’altre, ja que  d’aquest animal, pràcticament s’aprofita tot. En l’actualitat aquesta  pràctica es conserva com a  reclam turístic. Parlant de turisme… Segur que recordem la popularitat del porc a Florència (el Porcellino), un símbol cultural que tots els visitants d’aquesta bella ciutat desitgen conèixer.

La carn de porc és considerada una carn blanca, té poques calories, un alt contingut en vitamines del grup B, minerals com el zinc, el fòsfor, el potassi… El seu consum és aconsellable per a una dieta equilibrada

El nom d’aquesta recepta fa referència a un famós aristòcrata anglès i possiblement ho associem a un plat d’ocasions especials, reservat per aquests moments, però també podem incorporar-lo als menús més habituals, ja que la preparació no resulta  complicada i el resultat final és espectacular.

Al seu origen, aquesta recepta es preparava amb carn de boví, però la seva elaboració s’ha anat adaptant a altres tipus de carns. En aquest cas, la preparem amb carn de porc.

Mercat de Tarragona
Mercat de Mataró

INGREDIENTS PER 6 PERSONES

1  Cinta o tira de llom de porc d’aprox. 1500 g.

150-200 g de talls de pernil o panxeta tallades fines. Calcular les que es necessiten en funció de la mida de la cinta.

1-2 paquets de massa de pasta de full rectangular, suficient per a embolicar la carn.

Oli d’oliva verge

Sal, pebre

Opcional mostassa o soja

1 ou

Herbes aromàtiques (romaní)

PREPARACIÓ

Cuidarem que la tira de llom no presenti massa greix extern. La salpebrem per tots els costats i la cuinarem a una paella a la qual haurem ficat el romaní sencer (pot ser una branca petita que després traurem), de forma que quedi daurada. Abans de retirar-la del foc, incorporem 2 cullerades de soja o una mica de mostassa perquè agafi el sabor. Una vegada daurada la carn, la retirem i la deixem refredar.

Batem l’ou i untem la cinta per la part superior, l’emboliquem completament amb la panxeta o el pernil i la posem damunt de les làmines de pasta de full. Abans de segellar-la, pintem amb l’ou els extrems i tanquem. Amb l’ajut d’un ganivet, marquen unes línies superficials, amb cura per no trencar-la fent una quadrícula i repassem la superfície amb l’ou restant.

Posem la cinta a una safata, i amb el forn prèviament calent a 180 graus, la deixem durant uns 35-40 minuts aprox. vigilant que no es cremi.

Una vegada freda, es talla un tros per comprovar si està feta al nostre gust i ja es pot degustar. Segur que el resultat ha sigut perfecte.

Aquest plat es pot acompanyar de puré de patates, de xampinyons, de verduretes del temps tipus minestra, de compota de poma… en fi, podem posar-li imaginació, però combina molt bé amb guarnicions variades.

BON APETIT!!