Filet de porc Wellington

Des de l’arribada a la Península, el porc  ha anat passant un procés d’adaptació a les condicions del clima i la cria al nostre territori, fins a ser un dels aliments més consumits. Sembla que el porc ibèric procedeix de l’encreuament entre porc comú i porc senglar, animals que vivien en estat salvatge. Concretament, el porc ibèric, criat en llibertat a les grans deesses, amb una dieta basada en productes naturals, ha aconseguit un alt reconeixement per la qualitat en l’elaboració d’aliments amb Denominació d’Origen.

El porc comú criat a granges i dirigit al consum majoritari, forma part de la nostra gastronomia, ha representat un dels aliments bàsics a les economies familiars en temps no molt llunyans, quan a molts llocs es  practicava “la matança del porc” i  es guardaven les seves parts, conservades de diferents maneres per a tenir reserva quasi d’un any per a l’altre, ja que  d’aquest animal, pràcticament s’aprofita tot. En l’actualitat aquesta  pràctica es conserva com a  reclam turístic. Parlant de turisme… Segur que recordem la popularitat del porc a Florència (el Porcellino), un símbol cultural que tots els visitants d’aquesta bella ciutat desitgen conèixer.

La carn de porc és considerada una carn blanca, té poques calories, un alt contingut en vitamines del grup B, minerals com el zinc, el fòsfor, el potassi… El seu consum és aconsellable per a una dieta equilibrada

El nom d’aquesta recepta fa referència a un famós aristòcrata anglès i possiblement ho associem a un plat d’ocasions especials, reservat per aquests moments, però també podem incorporar-lo als menús més habituals, ja que la preparació no resulta  complicada i el resultat final és espectacular.

Al seu origen, aquesta recepta es preparava amb carn de boví, però la seva elaboració s’ha anat adaptant a altres tipus de carns. En aquest cas, la preparem amb carn de porc.

Mercat de Tarragona
Mercat de Mataró

INGREDIENTS PER 6 PERSONES

1  Cinta o tira de llom de porc d’aprox. 1500 g.

150-200 g de talls de pernil o panxeta tallades fines. Calcular les que es necessiten en funció de la mida de la cinta.

1-2 paquets de massa de pasta de full rectangular, suficient per a embolicar la carn.

Oli d’oliva verge

Sal, pebre

Opcional mostassa o soja

1 ou

Herbes aromàtiques (romaní)

PREPARACIÓ

Cuidarem que la tira de llom no presenti massa greix extern. La salpebrem per tots els costats i la cuinarem a una paella a la qual haurem ficat el romaní sencer (pot ser una branca petita que després traurem), de forma que quedi daurada. Abans de retirar-la del foc, incorporem 2 cullerades de soja o una mica de mostassa perquè agafi el sabor. Una vegada daurada la carn, la retirem i la deixem refredar.

Batem l’ou i untem la cinta per la part superior, l’emboliquem completament amb la panxeta o el pernil i la posem damunt de les làmines de pasta de full. Abans de segellar-la, pintem amb l’ou els extrems i tanquem. Amb l’ajut d’un ganivet, marquen unes línies superficials, amb cura per no trencar-la fent una quadrícula i repassem la superfície amb l’ou restant.

Posem la cinta a una safata, i amb el forn prèviament calent a 180 graus, la deixem durant uns 35-40 minuts aprox. vigilant que no es cremi.

Una vegada freda, es talla un tros per comprovar si està feta al nostre gust i ja es pot degustar. Segur que el resultat ha sigut perfecte.

Aquest plat es pot acompanyar de puré de patates, de xampinyons, de verduretes del temps tipus minestra, de compota de poma… en fi, podem posar-li imaginació, però combina molt bé amb guarnicions variades.

BON APETIT!!

 

 

 

 

Amanida tèbia d’hivern

Segurament, associem amanida, amb un menjar fresc de temps càlid, moltes vegades consumit com acompanyament d’altres menús i degustat al camp o a la platja. Recuperarem aquesta essència variada i colorista que sol presentar aquest plat, adequant-lo al clima d’aquests dies hivernals: farem una amanida tèbia amb  ingredients saludables que podem variar en funció dels nostres gustos.

La base d’aquesta amanida la constitueix una hortalissa que atrau la nostra vista quan visitem les parades de verdures: la col llombarda. És una hortalissa de la família de les cols que presenta un color violeta molt cridaner, més o menys intens, depenen del grau d’acidesa de la terra on es cultiva. Originària del sud d’Europa, ja era coneguda pels egipcis i el món grecoromà no només com aliment, sinó també utilitzada en fórmules curatives.

La llombarda, la trobem a la dieta mediterrània, el seu consum s’ha generalitzat; a algunes regions es prepara com menjar de Nadal i és també molt consumida als països del nord d’Europa. Té múltiples propietats bones per a la salut, rica en vitamines i en fibra… Es pot menjar crua o preparada bullida, al vapor, sofregida, acompanyant altres verdures, enriquida amb fruits secs, formatge, iogurt…. També riquíssima en  suc.

A la nostra recepta la prepararem  bullida i acompanyada amb panses, nous, pomes i api, una combinació irresistible i molt nutritiva.

Recordem que la poma és una fruita cultivada pràcticament a tot el món, molt utilitzada a la cuina amb grans beneficis per la salut, rica en fibra, pot ser consumida amb pell, posseeix un gran efecte saciant que la fa recomanable  a les  dietes d’aprimament, diürètica i depurativa.

Les panses són riques en minerals i molt indicades per a enfortir els ossos, ideals per incloure als menús infantils. Si afegim a  l’amanida les nous, conegudes com “ la llavor de Déu”  estem afegint nutrients i vitamines. També tenen propietats antioxidants i són bones per a reduir el colesterol. Finalment, completem amb l’api, i la vinagreta i ja tenim un menú sa i equilibrat que podem incloure sovint als nostres menjars setmanals. Opcional regar amb iogurt natural.

INGREDIENTS PER A 4 PERSONES

1 Col llombarda aprox. 1-1,5 kg

1 Ceba mitjana

2.3 Pomes Golden

150 g de nous

100 g de panses sultanes

1 Branca d’api

Oli d’oliva verge

Sal

Vinagreta (oli, vinagre, soja)

1 Iogurt natural

PREPARACIÓ

Rentem la col i la tallem a trossos petits tipus Juliana. En una cassola  amb aigua, la bullirem al dente, amb una mica de sal (aprox. 35-40 minuts ). Tallem la  ceba i la sofregirem a una paella. Mentrestant, picarem les nous i junt amb les panses i l’api tallat, ho incorporarem amb la ceba, barrejant bé. Afegirem les pomes tallades a cuadrets. Hem aconsellat Golden, però poden ser de qualsevol altra varietat. Les àcides contrasten el sabor una mica dolç de la llombarda

Una vegada la llombarda està en el  seu punt, l’escorrerem uns minuts perquè deixi anar tota l’aigua i la ficarem a la paella amb els altres ingredients. Remenarem bé i la deixem reposar perquè els sabors es barregin.

Tindrem preparada la vinagreta que haurem fet amb 2 parts d’oli, una de vinagre i dues cullerades de soja. Ha de quedar ben emulsionada. La ficarem per damunt del plat, una vegada ho presentem a taula. Si es vol, a gust, també el iogurt. La vinagreta i el iogurt es poden presentar en salseres, per separat, perquè   cada comensal es serveixi.

El resultat és molt agradable a la vista pel bonic color de la llombarda, i no diguem del sabor final, que resulta de la barreja dels ingredients, tan diferents, que s’han utilitzat a l’elaboració.

BON APETIT!

Carxofes farcides amb gambes i xampinyons

La carxofa és una planta d’origen africà, que es cultiva a tota la zona mediterrània, en llocs de clima temperat i pràcticament podem trobar-les a quasi totes les regions peninsulars, al llarg de tot l’any. De gran qualitat i especialització, ha rebut el segell de Denominació d’Origen.

Una hortalissa amb una forma cridanera, les seves flors es mengen i està emparentada amb els mites grecs a través de la bella Cynara, el que li dona un matís molt especial. No només és la seva forma la que la fa destacar, també les múltiples propietats depuratives i diürètiques que conté.

Els seus components actius són molt importants i afavoreixen una dieta sana i equilibrada exempta de grasses.

Una recepta ideal per aquesta època de l’any, ja que podem trobar-les en el seu millor moment, al mercat i de proximitat. Es preparen de formes molt diferents, soles o acompanyant a altres aliments, molt indicades amb els arrossos o paelles,  a la brasa, al forn, també en conserva…

En aquest cas les prepararem afegint xampinyons i gambes resultant una recepta rica i apetitosa. Les gambes millor si són fresques, de mida mitjana o en  el seu cas, llagostins. Els xampinyons podem comprar-los ja laminats. Sempre millor si tot és fresc i de mercat.

Podeu comprar els ingredients a:

Mercat de Tarragona i al Mercat de Cuba de Mataró

INGREDIENTS PER 4 PERSONES

12 carxofes (de la mateixa mida)

24 gambes

1 ceba mitjana

1 dent d’all

1 safata de xampinyons laminats

1 branca d’api

1 llimona

Oli d’oliva verge

Sal

1 cullerada de pebre vermell dolç

1 fulla de llorer

ELABORACIÓ

Tallarem els troncs de les carxofes i els reservem. Traurem les fulles externes més dures i aproximadament 1 cm de les puntes de la carxofa. Posarem les carxofes cap per avall i les aplanarem amb la palma de la mà per facilitar el buidatge de la part interior. Amb la punta d’un ganivet, treurem la part del cor de la carxofa que també reservarem. Posarem a bullir amb sal  la  llimona tallada en quatre trossos, durant uns 15 minuts. Un cop  hagin bullit, les traurem i les posarem cap avall per tal que escorrin bé l’aigua.

A una paella, sofregirem la ceba, les tiges que haurem tallat a trossets petits, l’all, la part que hem tret de les carxofes i la fulla d’api. Afegirem els xampinyons finament tallats i la cullerada de pebre vermell dolç.

Mentre fem el sofregit, bullirem 3 minuts les gambes, afegint a l’aigua una fulla de llorer. Reservem una part d’aquesta aigua per ficar una o dues cullerades al sofregit. Picarem les gambes ben petites deixant 12 senceres per decorar la part superior de les carxofes i les incorporarem amb els altres ingredients, remenant  perquè quedi un sofregit homogeni i cremós. Salarem a gust i ja podrem farcir les carxofes, deixant-les preparades per ficar-les al forn uns 5 minuts a 180 graus.

Es poden presentar a taula amb salsa de tomaca fregida.

Una recepta per gaudir  del resultat final. Estan boníssimes!

BON APETIT!

Conill escabetxat

Prepararem una recepta que té dos components fonamentals: carn, i un adob o preparació que ens ajuda a conservar els aliments durant més dies, i  que els dóna  un sabor i olor molt característics. Una fórmula molt utilitzada tant a les preparacions casolanes com a les cuines més sofisticades.

L’escabetxa ens serveix per cuinar els aliments amb vinagre, ve a ser com un marinat del producte que hem escollit, sigui carn, peix i també hortalisses. És un tipus de cuina que està molt lligat a l’àrea mediterrània i que respon a una llarga tradició que ha arribat fins als nostres dies a través de manuals culinaris molt antics.

La recepta que presentem utilitza el conill com a  base i sabem que el consum d’aquesta carn, té, al nostre país, un important component cultural que es remunta a la Hispània romana, quan es parlava de què aquesta província era “terra de conills”. Existeixen documents que així ho certifiquen

La cria del conill va constituir un suport a les economies familiars dels nuclis rurals fins a  convertir-se en un producte altament explotat. En l’actualitat, encara que la producció ha anat en descens, al llarg dels anys, les explotacions cunícules constitueixen un sector important. Es manté també la pràctica de la caça amb el conill silvestre.

És un aliment de la dieta mediterrània amb grans qualitats, tant pel seu valor nutricional, com per l’ús culinari. És molt versàtil quant a la preparació, ja que es pot cuinar de múltiples maneres, lliga molt bé amb les herbes aromàtiques, es pot consumir com a plat principal o  com aperitiu o tapa. Amb guarnició resulta molt complet.

Està recomanat consumir-lo amb assiduïtat, ja que és una carn de les que es consideren blanca, amb poca grassa, un alt valor proteínic, vitamines del grup B  i molt digestiva.

Com a quasi tots els plats, no existeix una única forma de preparar la recepta del conill  escabetxat, però com norma més generalitzada, s’aconsella fer-lo utilitzant 2 parts d’oli, una de vinagre i una de vi blanc. També resulta molt novador preparar-lo amb un gotet  de suc  de taronja, ja que li treu una mica d’àcides al resultat final i li dóna un sabor molt  suau.

Es pot cuinar amb idea de deixar-lo preparat i consumir-lo més tard, dies o inclús setmanes, si ho posem en pots esterilitzats i ho fem bullir com si es tractés d’una conserva més.

Podeu comprar els ingredients a:

Mercat de Tarragona i al Mercat de Cuba de Mataró

INGREDIENTS PER A 4 PERSONES

1 conill d’1 kg i mig o 2 kg aprox.

2 gots mitjans d’oli d’oliva verge

1 got de vinagre de bona qualitat

1 got de vi blanc

1 got d’aigua

Opcional, 1 got de suc de taronja

3 dents d’all

2 pastanagues

Farigola

3 Fulles de llorer

4 cebetes petites, o una mitjana

Sal

ELABORACIÓ

Haurem demanat al nostre carnisser habitual, que ens talli el conill a trossos no molt petits (a gust). Rentarem la carn, l’eixugarem, la passarem per farina i la fregirem fins que quedi una mica daurada. Retirarem i a la mateixa paella sofregirem les pastanagues, la ceba tallades i ells alls sencers. A la cassola on farem  la recepta ficarem aquest sofregit junt amb el conill.

Estenem bé el conill perquè rebi de forma òptima la resta d’ingredients i els anirem incorporant per tota la superfície de la carn. Ficarem el punt de Sal i deixarem bullir aproximadament uns 45 minuts a foc lent.

Es pot consumir de forma immediata, però com tots els guisats conserva millor els sabors si es deixa reposar. Es pot servir al gust del comensal, però temperat, l’escabetxa queda més diluït.

Una recepta  de molts anys, feta amb amor!!

BON APETIT!!

Escudella fàcil

Estem a finals de Gener i encara recordem el sabor dels menús de les passades festes, així que  proposem una recepta que pren com a base l’escudella, plat estrella de la cuina catalana, amb algunes variacions que ens permeten simplificar la preparació per poder consumir-lo amb més freqüència als nostres menjars quotidians, com si es tractés d’un caldo o sopa, igualment apetitós però més senzill.

Sabem que l’escudella és un caldo molt bo que se sol preparar en dies assenyalats a tota Catalunya, i que ja es coneix a la major part de la geografia peninsular en les moltes varietats i que podem relacionar amb l’olla Aranesa o amb els diferents cocidos regionals. Les sopes o caldos eren aliments que es consumien de forma habitual a les cases camperoles ja, des de molt antic, utilitzant productes dels horts familiars, i també a les taules de les classes socials més acomodades, en aquest cas, amb  ingredients més variats.

En l’actualitat, se sol fer  de la preparació d’aquest caldo tot un ritual que acompanya la preparació dels dinars familiars, i que al passat  Nadal, ha tingut una connotació especial, perquè no ens podem reunir com ho hem fet sempre. Segur que hem rebut algun “taper” d’aquest deliciós plat, fet  arribar per les nostres mares, àvies, amics… i que ens ha ajudat  a no oblidar una tradició compartida.

És un aliment que apeteix durant els mesos d’hivern, així que el recomanem per tenir-lo a les nostres receptes culinàries. La preparació no resulta complicada, es pot deixar preparat i tenir-lo a mà com un aliment rico, saborós i nutritiu.

Podeu comprar els ingredients a:

Mercat de Tarragona i al Mercat de Cuba de Mataró

INGREDIENTS PER 6 PERSONES

1 Pit de gallina

1 Cuixa de gallina

300 g de carn de vedella

250 g de pernil en un tros

1 Os salat (fa el brou més blanc)

1/2 Botifarra blanca

1/2 Botifarra negra

150 g de cigrons

Api

Nap, 3 Pastanagues

Patates

Col

Fideus o pasta grossa

3-4 litres d’aigua

Sal

ELABORACIÓ

En una olla gran, bullir la carn, el pernil i l’os, amb  el nap, l’api, les pastanagues i els cigrons durant 2 hores a foc lent.

Quan s’hagi refredat, colem el brou i reservem els cigrons. La carn i  el pernil els tallarem a trossets petits, també les botifarres i els deixarem preparats per afegint-los al brou.

Tallarem en juliana, les patates i la col. Ficarem tots els ingredients al brou i deixarem bullir uns 15 minuts aprox. Finalment incorporarem la pasta i la sal a gust, deixant bullir uns 10 minuts més.  El resultat ens donarà una variant del cocido o l’escudella, senzilla i apetitosa.

Opcional: reservar part de la carn i el pernil per preparar una massa amb la qual podrem elaborar unes delicioses croquetes.

BON APETIT!

AMANIDA DE TARDOR

No perdem de vista les amanides, sempre a mà, amb ingredients que habitualment podem tenir a la nostra despensa, i que en un moment ens permeten preparar un plat  que agrada al paladar. Ideal per  tots els gustos, també als més petits, si el sabem combinar amb aliments que criden l’atenció per les formes i colors. Preparem una amanida de tardor amb una base de patates i cigrons complementada amb altres  productes que l’enriquiran i la faran  més apetitosa.

Els cigrons constitueixen un aliment bàsic per la nostra salut i com cultiu mediterrani, és una de les lleguminoses més acceptades al nostre país. Són font de proteïnes vegetals, vitamines, minerals i fibra; saludables pel colesterol. Un aliment molt complet que hauria de ser inclòs als menús setmanals pels seus grans beneficis.

Igualment que els cigrons, la patata també té reconeguts una sèrie de propietats bones  a la nostra dieta. Rica en aigua, és molt digestiva quan la fem bullida i si la preparem al vapor conserva totes les vitamines i minerals. Podem consumir-la amb assiduïtat, ja que no engreixa, quan es prepara d’aquesta manera.

Base de patates i cigrons, però afegirem uns ingredients més, que poden variar, si no es disposa d’algun d’ells. És una recepta molt versàtil que admet múltiples variacions, en funció dels nostres gustos i que ens ajuda a presentar un plat fàcil i ràpid però moll apetitós. Segons els ingredients que fem servir, aquest tipus d’amanides, admeten servir-les templades.

Com sempre, aconsellem comprar de temporada, sostenible i de proximitat.

Podeu comprar els ingredients a:

Mercat de Tarragona i al Mercat de Cuba de Mataró

INGREDIENTS PER 4 PERSONES

4-6 patates

300-350 g de cigrons, es poden comprar ja bullits

Enciam

1 llauna de blat de moro

,1-2 alvocats

1-2 magranes

4 ous durs

Orenga

Sal i pebre

PER LA VINAGRETA

Oli d’oliva verge

Vinagre de Mòdena

2 cullerades de mel

ELABORACIÓ

Rentem les patates i les bullim amb la  pell, si les fem al vapor, també deixarem la pell. Haurem de vigilar la cocció perquè la patata no quedi massa tova i que al moment de tallar-la, ho podem fer sense que es desfaci. Quan estigui  a punt, la posarem directament al plat que presentarem  a cada comensal. Podem fer-lo individual, o bé presentar-la en una safata gran. La patata la col·locarem a tota la base del plat,

Si els cigrons són secs els posarem a remull la nit abans, si els hem comprat bullits, els passarem per aigua i els escorrerem bé. Posarem una quantitat suficient per persona, damunt o al costat de la base de patata. Els alvocats tallats no molt petits i el blat de moro, els afegirem de la  mateixa manera. Els grans de magrana, els posarem a la part superior i l’ou dur tallat en meitats o a  rodanxes els col·locarem al voltant del plat. Salpebrem.

La vinagreta la prepararem a un bol barrejant tots els ingredients i remenant fins que s’hagi lligat bé. Podem afegir una mica d’orenga a gust. La servirem a part  perquè cada comensal se serveixi.

Una recepta molt agradable a la vista i molt gustosa al paladar

BON APETIT!

 

BACALLÀ al PIL PIL

Durant segles, el bacallà s’ha pescat pels mariners portuguesos i bascos, a les aigües dels mars de Terranova. Des de llavors es va començar a practicar una tècnica coneguda com és la salaó, d’aquesta forma es podia transportar des de llocs llunyans, permeten la conservació del peix durant molt de temps. Aviat es va tornar  un aliment molt apreciat  a molts països, ja que era un fàcil conservar a les cases i constituïa un plat complet per ser preparat de moltes maneres i també acompanyar-lo amb altres ingredients.

La pesca massiva i mantinguda a les zones tradicionals, des del golf de  Vizcaya fins a les aigües de l’Atlàntic Nord, podia produir l’esgotament de molts caladors i  ha sigut necessària la regulació de les captures; per exemple, l’anomenat bacallà àrtic que es pesca, al mar de Barents, està limitat per lleis ruso – noruegas. En aquest sentit, i per preservar aquesta pesca a les generacions futures, la UE porta a terme una política de control de les captures. És per això, que tot el bacallà que arriba al nostre país, compleix els requisits de sostenibilitat i tractament del producte.

El bacallà és un peix blanc, de temporada, amb grans propietats alimentàries, té proteïnes, vitamines, omega 3… Es troba als mercats fresc o conservat de diverses formes. Si el comprem salat, haurem de procedir a dessalar-lo per eliminar l’excés de sal, i consumir-lo amb  precaució en les dietes  baixes en sodi.

Ha passat a ser un plat molt consumit, associat a èpoques de Quaresma, típic també als menús de Nadal, i en diferents moments en les festes populars, a  Portugal, és el plat nacional i el preparen de  múltiples maneres.

La recepta que presentem és un dels plats més coneguts de la gastronomia basca i es remunta  al segle XIX, l’haurem degustat en moltes ocasions i el seu nom prové del so (PIL PIL), que fa la salsa quan l’estem preparant.

És una recepta amb pocs ingredients i l’elaboració no presenta dificultat.

Podeu comprar els ingredients a:

Mercat de Tarragona i al Mercat de Cuba de Mataró

 

INGREDIENTS PER 4 PERSONES

4 lloms de bacallà d’una grossor mitjana, si pot ser, de la mateixa mida

6-8 alls

Oli d’oliva verge

4-6 bitxos petis

ELABORACIÓ

Dessalarem el bacallà, llevant-li prèviament, l’excés de sal amb aigua freda i al deixarem, durant 3 dies amb aigua, amb la pell per amunt, ja que d’aquesta forma, expulsa millor la sal i al moment de preparar-lo queda més esponjosa. Canviarem l’aigua cada 8-10 hores. Durant aquest temps, el tindrem sempre al frigorífic. Un cop passat els dies comprovarem que el bacallà hagi perdut tota la sal, llavors, procedirem a eixugar-lo amb paper absorbent per eliminar l’aigua, no ha de quedar cap resta, ja que al cuinarem directament a l’oli.

A una  cassola, ficarem l’oli i fregirem els alls tallats a làmines llargues i quan estiguin una mica daurats, afegirem els bitxos sencers. Retirem i reservem.

Al mateix oli, fregirem o més bé, confitarem el bacallà amb la pell per amunt , durant 2-3 minuts. Li donarem, la volta perquè es faci per als dos costats vigilant que no es desfaci, el reservarem ficant-lo al plat o safata on al presentarem a taula. A la cassola haurà quedat tota la gelatina que el bacallà ha desprès i que deurem mantenir a una temperatura tèbia. És ara quan prepararem la salsa, que farem, emulsionant l’oli i la gelatina, remenant a poc a poc, ajudant-nos  amb un colador petit com si fos una espàtula. Observarem que la salsa es va lligant i agafant textura i color.

Cobrirem el bacallà amb aquesta salsa i ficarem per damunt els alls i els bitxos.

Si volem que el plat sigui més complet, podem acompanyar-lo amb  patates panaderes.

Hi han moltes més formes de preparar el bacallà, us animem al fet que les conegueu i prepareu pel fet que resulten variades i apetitoses.

BON APETIT¡

MOLLES DE PASTOR

Avui una recepta amb un ingredient principal que  és el pa, un aliment bàsic en la dieta mediterrània que constitueix una aportació d’hidrats de carboni saludables.

Les molles ja eren conegudes a moltes cultures; de tradició musulmana, va passar a la Península on foren consumides com aliment de les famílies d’agricultors i ramaders. Van ser els pastors, per això  el seu nombre més popular, els que a través de les rutes transhumants, van fer del pa un sustento bàsic que els alimentava en els llargs viatges, de Nord a Sud, buscant el pasto fresc pel ramat. Es feien amb el pa sobrant, generalment el pa que no es consumia en el dia i que era aprofitat tallant-lo en fines làmines. Un ingredient que  no faltava als mesos que durava la transhumància.

A través del temps, aquest plat, ha passat a ser conegut a moltes  de les nostres comunitats on s’ha adaptat als diferents gustos culinaris, així que podem parlar de migas manchegas, leonesas, murcianas, castellanas, andaluzas… També és un plat típic d’Aragó.

De ser un aliment de subsistència, en l’actualitat  s’ha convertit en una recepta típica a degustar en les rutes turístiques gastronòmiques. Són presents a molts llocs, acompanyant les diferents festes populars, tradicionals al nostre país

Es poden degustar com aperitiu, com entrant als menús i també com a plat principal si l’enriquim amb més ingredients com: meló, taronges, granades…  A l’època de la verema, el raïm  constitueix un ric suplement. Servides amb un ou fregit, ja són un plat únic molt complet.

Podeu comprar els ingredients a:

Mercat de Tarragona i al Mercat de Cuba de Mataró

INGREDIENTS PER 4 PERSONES

700 g aprox. de pa dur. Ha de ser un pa consistent, que no es desfasi  quan el tallem.

300 g aprox. D’aigua

6-8 alls

Una mica de sal

100 g de  béicon

50 – 70 g de xoriço cular

100 g d’oli d’oliva verge

1-2 cullerades de pebrot vermell

PER ACOMPANYAR

Meló, taronges, granades…

 

PREPARACIÓ

El pa el podem tallar a trossets petits i fins, i el podem deixar ja preparat a la mateixa cassola on al cuinarem. Quan ja l’haurem tallat, comprovarem que la quantitat sigui suficient, en cas que necessitem més, afegirem.

Preparat volem dir ficar-li l’aigua. Anirem incorporant l’aigua per damunt com un  polvoritzat, però que el pa no quedi mullat. El cobrirem amb un tovalló i ja estarà llest per ultimar la preparació. Com és una mica entretingut,  és por això que aconsellem  fer-lo la nit abans, encara que si es fa al moment es tracta de comprovar que ha absorbit l’aigua.  El pa  ha de quedar solt, sense enganxar-se en la cullera de fusta amb la qual el mourem.

A una altra paella, tallarem els alls a trossets petits i els sofregirem a l’oli fins que estiguin daurats. Ja tindrem preparats el béicon i el xoriço tallats i els ficarem al sofregit. Afeixi rem el pebrot vermell remenant perquè quedi ben integrat, vigilant que no  es cremi.

Un cop estigui el sofregit fet, anirem ficant-lo a la cassola on estan les molles, a poc a poc barrejant tots els ingredients perquè siguin absorbits pel pa i que aquest  agafi un color i sabor homogenis.

Al moment de presentar afegirem la fruita que més ens agradi o que tinguem  a mà. Admet una gran varietat.

Com podem comprovar. Un plat fàcil i apetitós.

BON  APETIT!

TEMPS DE CODONYS

El codony és una planta caducifòlia que, en floració, ofereix  unes belles flors blanques o rosades, procedeix de la zona eurasiàtica i el seu fruit de color groc posseeix uns valors nutricionals molt interessants. Té una alta eficàcia antioxidant  i altres molts aportes que fan favorable el seu consum.

Molt popular a Sud-amèrica on agafa diferents noms segons els països, a Mèxic és conegut  com Ate.

El seu consum es va adaptar  als costums culinaris de cada territori. Al nostre país, se li sol associar a aquest temps d’inici de la tardor per ser un fruit de temporada molt popular i el caràcter estacional en aquestes dates li dona un aire de misteri i celebració, i segur que el nom de codony, ens porta records  de la infància, quan les nostres  àvies i mares els ficaven als armaris  per perfumar la roba.

Aquesta fruita es pot menjar al natural encara que resulta una mica àcida, per tant, és aconsellable tallar-la a làmines fines si es consumeix  crua. El seu valor calòric augmenta quan es prepara com dolç o carn de codony, ja que en la majoria de receptes se sol incorporar la mateixa quantitat de sucre que del fruit, un cop net, pelat i cuit. A les nostres receptes ficarem una quantitat menor.

La carn de codony la  podem menjar tal qual com un postra riquíssim i apetitós, però també resulta perfecta per acompanyar els formatges  cremosos i frescos, les carns estofades i al forn, en amanida… i en molts plats de la nova cuina.

La recepta de carn de codony no presenta cap complicació i existeixen diferents maneres de preparar-la. Mostrarem 2 que no són diferents quant als ingredients utilitzats, però si, en la forma de preparar-los.

Podeu comprar els ingredients a:

Mercat de Tarragona i al Mercat de Cuba de Mataró

INGREDIENTS

Codonys, la quantitat suficient per a 1 kg. Una vegada net i tallat.

750 g. de sucre per cada kg de codony

El suc d’una llimona

1 got  d’aigua

ELABORACIÓ

1/ Rentem  i tallem els codonys en 4 trossos per poder extreure bé les llavors del centre i pelar-los sense dificultat. A continuació els bullirem uns 15 minuts, si ho fem a l’olla exprés, en olla normal uns 35 minuts. Quan hagi passat aquest temps, triturarem i apeixirem el sucre, el suc de llimona i l’aigua, i continuarem bullint fins a la total barreja de tots els ingredients remenant i vigilant que no s’enganxi , fins a aconseguir un bonic color caramel. En aquest moment retirem del foc i ja ho tindrem  a punt per ficar-la a un recipient, millor de vidre. Es deixa refredar a temperatura ambient i un cop estigui freda ja es podrà  guardar a la nevera on, després d’unes hores, haurà agafat la consistència perfecta per tallar-la sense que es trenqui i ja es podrà consumir.

La duració d’aquest aliment és llarga, durant mesos conserva totes les seves  propietats, però una vegada  s’hagi obert el recipient, es haurà de consumir  en un temps menor.

2/ En aquesta segona preparació es procedeix de la mateixa manera inicial rentant, tallant i pelant els codonys. La diferència està en el fet que tots els ingredients es posen a bullir  junts. Si es fa en olla exprés, aproximadament en uns 35 minuts ja estarà llest. Si es fa a l’olla  normal, més o menys 60 minuts. Una vegada estigui cuit, deixarem refredar i triturarem perquè la mescla resulti perfecta y ja podrem ficar-la a un recipient de vidre.

Podem presentar-la a taula i de bé segur que farà les delícies de tots.

BON APETIT!

 

 

MUSSACA DE VERDURES

La recepta de mussaca més coneguda té com a base l’albergínia, presentada  en forma de capes superposades, farcides de carn de xai i coberta amb beixamel. És com una lasanya sense pasta i també es pot considerar com un pastís d’albergínies. El cultiu d’aquesta planta és molt antic i a la cuina s’ha preparat de maneres molt diverses. Valorada per les seves qualitats nutricionals, està recomanada a les dietes lleugeres, és molt digestiva, conté vitamines i minerals i gran quantitat d’aigua, fent que l’aportació en calories sigui baixa. A l’hora de consumir-les s’haurà de tindre en compte que poden provocar reaccions al·lèrgiques lleus. Sempre menjar-les cuinades.

Existeixen diverses varietats que es distingeixen pel seu color que pot ser lila fosc, groc o  blanc. És una planta anual d’època càlida amb una presència molt vistosa  d’una tonalitat setinada. Es poden cuinar amb pell encara que, preferiblement, si es fan al forn és millor tallar-les.

La recepta que presentem sembla provenir del sud-est asiàtic, encara que molts la situen al món àrab  d’on va passar als  Balcans per a convertir-se en un plat tradicional i conegut associat a la cuina grega. Sigui indi, àrab o grec, la seva fama ha travessat fronteres i s’ha fet indispensable a la gastronomia per versatilitat, valor alimentari i fàcil preparació.

Es més sostenible utilitzar productes de temporada i de proximitat. Hem assenyalat  que la recepta tradicional es fa a base de carn i segur que l’haurem menjat d’aquesta manera en moltes Ja som a la tardor, però encara podem trobar albergínies al mercat, no oblidem que sempre és ocasions. Avui la farem de verdures, una fórmula alternativa però igualment rica i apetitosa.

Podeu comprar els ingredients a:

Mercat de Tarragona i al Mercat de Cuba de Mataró

INGREDIENTS PER A 4 PERSONES

3-4 albergínies mitjanes. Podem escollir les de color lila fosc.

3-4-patates mitjanes.

1 carabassó gran o 2 mitjans

1 ceba gran o 2 mitjanes, blanca o de Figueres

3-4 pastanagues

Julivert  i alfàbrega

1-2 rames de canyella

1 gotet de vi blanc

3-4 tomàquets madurs

1 all

Sal, pebre i oli

Formatge ratllat al gust

PER LA BEIXAMEL

3-4 cullerades de farina, nou moscada, pebre blanca o negra i llet

PREPARACIÓ

Tallarem les albergínies a rodanxes i les deixarem reposar amb una mica de sal gruixuda per treure el gust amarg. Tallarem les patates a làmines i les sofregirem. Un cop hem tret la sal a les albergínies les passarem per les dues cares al mateix oli. Les deixarem damunt d’un paper absorbent mentre preparem el farcit.

El farcit ho farem sofregint totes les verdures tallades, no molt fines, en oli d’oliva verge fins que quedi una barreja cremosa i homogènia, afegint el vi, l’alfàbrega, el julivert i la canyella. Recordar treure la canyella quan preparem les albergínies. Un cop estigui fet, deixarem escórrer l’oli restant.

En un recipient cobrirem el fons amb les patates que serviran com a base, i posarem la primera capa d’albergínia amb la cobertura de les verdures pressionant perquè quedi compactat. Repetirem l’operació fins a  3 vegades. Si es prefereix, es pot preparar en recipients individuals que admeten forn.

Prepararem la beixamel en una paella amb una mica d’oli, daurant la farina, incorporant la llet i assaonant amb una mica de nou moscada i pebre.  Que no quedi molt líquida. Finalment cobrirem amb formatge ratllat a gust i deixarem al forn, a 180° durant, aproximadament, uns 45 minuts.

Deixarem refredar perquè el tall, a l’hora de presentar, sigui perfecte.  I ja tindrem el plat llest!

BON APETIT!