Publicat a

Brotxetes de pollastre marinades

UNA FORMA DIVERTIDA DE CUINAR

Sempre podem comptar amb la carn de pollastre! Present a les receptes familiars com un valor segur que sol agradar a tots, rostit, en salsa, saltejat, marinat… és fàcil trobar una manera de preparar-lo que satisfà al més reticent.

Ens va arribar del continent asiàtic a una època molt remota i des de llavors hem tingut disponibilitat per produir-lo.  Durant algun temps la seva carn fou poc apreciada, ja que es valorava més un altre tipus d’aus de caça com el faisà i la perdiu, però va anar guanyant terreny per la facilitat de criança com animal domèstic i el que representava a les economies familiars, donat la seva aportació en carn i ous. En l’actualitat, és un aliment molt consumit a totes les taules de forma habitual al llarg de l’any, venint a constituir-se com un gran aliat alimentari pel seu preu i la facilitat de poder trobar-lo  als mercats.

En receptes anteriors hem destacat la problemàtica que va lligada a aquest producte pel que fa a la seva demanda, distribució i preu, aquest últim amb fluctuacions puntuals per sota del valor dels costos de producció, que fan necessària una política que faci valdre el sector avícola molt important dins de la producció final primària.

Existeixen moltes varietats, i podem dir que té un alt grau d’especialització geogràfica, ja que a la majoria de països tenen les seves pròpies races. Al nostre, els pollastres de corral o camperols, destaquen per la carn més saborosa. La carn de pollastre blanca i lleugera, amb poca grassa, fàcil de digerir, la fa molt recomanable a totes les dietes. De gran valor nutricional, conté vitamines, minerals i proteïnes d’elevada qualitat.

La gran versatilitat a l’hora de la seva preparació, el converteix en un producte que no resulta avorrit de menjar, ens permet moltes variacions, des de les més tradicionals que ens han ensenyat les nostres mares i àvies, fins a les més sofisticades de la nova cuina actual.

La recepta d’avui, l’elaborarem amb 4-6 pits de pollastre que haurem comprat al nostre mercat de confiança on obtindrem tota la informació sobre procedència, qualitat i sostenibilitat en la cria d’aquestes aus. Podem demanar que ens tallin la carn a trossos o daus per a fer la brotxeta. També podem fer-les amb cuixes desossades i partint d’aquesta base, podem combinar amb altres ingredients i tindrem un menjar variat, nutritiu i fàcil de preparar. El resultat final ens donarà un plat ple de color i sabor. Aquest tipus de brotxetes podem trobar-les ja preparades, per tant, sempre és una opció comprar-les fetes a la nostra parada de confiança.

 

INGREDIENTS PER A 4-6 PERSONES

4 -6 pits sencers tallats a daus

Pebre vermell

2 alls

Una mica de pebre blanc molt

Oli d’oliva verge

Sal

1-2 tomàquets madurs per persona

Orenga

 

ELABORACIÓ

Disposarem la carn una vegada tallada, a un recipient on anirem incorporant tots els ingredients i els alls tallats molt fins. Barregem bé i deixem macerar unes hores a la nevera. Es pot guardar d’un dia per l’altre.

Al moment de preparar la brotxeta, comprovem que ha absorbit els ingredients de la barreja, adquirint un color vermell i una textura i olor que li donarà un sabor final tan apetitós. Anirem posant els daus de carn a la brotxeta donant-li la mida adequada en funció del recipient en què la farem. En aquest cas només la prepararem amb la carn de pollastre. Les podem fer al forn, o bé a una paella o a la barbacoa. Complementarem el plat amb uns tomàquets rostits o brasejats que prèviament tindrem tallats per la meitat i condimentats amb sal pebre i orenga.

Una recepta molt fàcil de preparar que podem presentar amb una amanida verda, patates xips, arròs bullit, algun tipus de salsa…

BON APETIT!

Publicat a

Va de sopes! gaspatxo d’alvocat i poma

Ara que la calor es fa notar, és el moment ideal per recordar les receptes de sopes fredes tan apetitoses i fàcils de preparar. Algunes com l’all blanc o el Salmorejo són molt conegudes, però pot ser que sigui  el gaspatxo la que s’ha fet més popular a les nostres taules. El gaspatxo és un plat associat a l’estiu, de preparació molt senzilla permetia elaborar-lo sense complicacions, si es disposava d’aigua, pa d’oli, vinagre i algun altre ingredient de l’hort. S’identifica també amb una especialització geogràfica que correspon al sud peninsular. Sembla que d’aquí parteix la fórmula primitiva en la qual no estava el tomàquet, ja que aquest va ser introduït a partir del segle XVI i no va ser fins més tard quan es comença a utilitzar com un dels ingredients principals.

“Menjar de pastors” com se l’ha anomenat, qui podia augurar-li una trajectòria tan popular i coneguda que ha vingut a donar lloc a múltiples variants regionals e internacionals! I com no podia ser menys, fins i tot se li ha dedicat un dia! Si, el Dia Mundial del Gaspatxo, data en què es fa valdre aquest plat i se’l situa al seu entorn més familiar: l’estiu.

A la nostra recepta  li donarem un punt de sofisticació, en fer-lo sense els ingredients habituals, substituint-los per alvocat i poma, dos productes que ens inspiren garantia de salut.

L’alvocat, no era un fruit tradicional a les  nostres taules, i comencen a consumir-lo com quelcom exòtic arribat de terres llunyanes, és un fruit originari de Mèxic que ara té una gran difusió internacional. Gràcies a la bona adaptació als climes tropicals i mediterranis, el seu cultiu s’ha desenvolupat a altres molts llocs. El sud peninsular i les illes Canàries concentren la producció més gran nacional.

Són conegudes les propietats de l’alvocat, conté vitamines, minerals, omega 3, proteïnes vegetals i  efectes beneficiosos pel colesterol. Molt recomanat per als diabètics. Se li ha qualificat de  “l’or verd” i ja té un lloc molt habitual als nostres plats.

La poma està present a la dieta mediterrània. S’ha popularitzat molt el seu consum com un fruit que es pot portar a les motxilles  per menjar entre hores.

Originària d’Àsia Central, arriba a Europa a través dels viatges comercials que es feien a la llegendària Ruta de la Seda. Aviat fou cultivada a tot el món, segurament, no hi ha un altre fruit que hagi tingut una difusió major per les seves  propietats alimentàries i medicinals, i també les moltes connotacions que se li han donat a les diferents cultures. Així des de la mitologia nòrdica fins a la cristiana, la poma apareix envoltada d’un aire ple de misteri i simbologia.

Alvocat i poma, suficient per a voler fer un tastet! Però no els deixarem sols, com gaspatxo o sopa freda que farem, els acompanyarem amb més ingredients.

 

INGREDIENTS PER A 6 PERSONES

3 alvocats al seu punt

2 pomes verdes

Oli, opcional, una mica de vinagre

Sal, pebre blanc motlle

Julivert, api

El suc d’una llimona

800 ml d’aigua

 

ELABORACIÓ

Hem d’ajudar-nos d’una batedora o robot elèctric.

Pelarem bé els alvocats i les pomes, els tallarem a trossos mitjans i els afegirem el suc de llimona. Fiquem a la batedora i afegim  tots els altres ingredients. Triturem el temps suficient fins a comprovar que quedi una textura perfecta al punt cremós que li vulguin donar. Si és necessari, afegim una mica més d’aigua. Guardem al frigorífic i al moment de menjar podem afegir dauets petits de pernil, o qualsevol ingredient que ens agradi fusionant els sabors… Combina bé amb ou dur, fruits secs…

Senzill, ràpid, molt suau i digestiu.

BON APETIT! 

Fotografia de divina cocina

Publicat a

Carbassons farcits de gambes i xampinyons

Ens trobem en plena temporada de verdures i hortalisses. Aquests aliments fan que les nostres  receptes siguin més variades, ens ajuden a preparar i complementar els plats que consumim de forma diària, treball gens fàcil que a vegades ens fa exclamar: ja no sé què fer avui per menjar! Però disposem d’una horta abundant on els fruits creixen ajudats per un bon clima i tècniques de cultiu molt experimentades i especialitzades, de manera que tenim on escollir els productes de qualitat i de proximitat.

Un d’aquests fruits és el carabassó, hortalissa originària d’Amèrica Central que aviat es va cultivar a les zones temperades del planeta, adaptada molt bé en aquests climes com un cultiu de regadiu. Espanya ocupa el primer lloc en producció, dins dels països comunitaris i Almeria és una de les regions que més produeix i destina a l’exportació.

El carabassó ha passat a ser un producte molt consumit per la seva gran versatilitat a la cuina, podem trobar-lo de diferents mides i varietats, de pell fina i sabor una mica dolç, es consumeix amb la pell, ja que és on es troben la majoria dels seus nutrients. És ric en fibra, antioxidant i molt diürètic. Conté vitamines del grup B, també A i C i molts minerals. La planta s’adorna d’unes boniques flors molt delicades i peribles que tenen un gran valor gastronòmic.

A la  nostra recepta els cuinarem al forn amb gambes i xampinyons dos ingredients que, segur, apreciem. Escollirem els carabassons allargats de color verd i de mida mitjana.

 

INGREDIENTS PER A 4 PERSONES

4 carabassons, 1 per persona

250 g de xampinyons

2-3 gambes per persona

1 ceba blanca

1 all

Oli d’oliva verge

Sal

Pebre blanc molt

1 brik petit de nata líquida

1 ou

1 mica  d’api

Formatge ratllat a gust

 

PREPARACIÓ

Rentem els carabassons i amb un ganivet de punta fina, traiem la part blanca, vigilant que el carabassó no es trenqui. Posem a una safata els carabassons buidats, els tapem amb paper d’alumini i els posem al forn uns 10 minuts a 180 graus. Reservem.

A una paella sofregim la ceba i l’all tallats ben fins a foc baix durant uns minuts, incorporem la carn del carabassó que havíem extret i que haurem tallat també a trossos petits. Anirem remenant fins a comprovar que estigui ben fet i afegirem els xampinyons filetejats. Barrejarem tots els ingredients ajudant-nos d’una pala de fusta.

Tindrem preparades les gambes netes i tallades i les afegirem junt amb la mica d’api, Deixem al foc 2 -3 minuts més i ja els podrem retirar.

Quan s’hagi refredat, anirem omplint els carabassons i els deixarem a la mateixa safata.

A un bol, batrem l’ou afegint la nata i la distribuirem per damunt dels carabassons. Si es prefereix es pot canviar per una beixamel. Cobrim amb el formatge ratllat i posem al forn uns 5-10 minuts. I ja tenim a punt la recepta.

Una de les moltes formes que podem cuinar aquest producte, però ni ha molt més, com sempre, podem deixar lliure la nostra imaginació i creativitat.

BON APETIT!

Publicat a

Graellada de verdures

Les verdures i hortalisses ens ofereixen un ventall de possibilitats on poder escollir aquelles que més ens agradin i donar varietat i originalitat als nostres menús. Han recorregut un llarg camí des de terres llunyanes fins a passar a formar part de la nostra alimentació quotidiana.  Moltes d’elles van créixer de forma silvestre i quan vam aprendre a cultivar-les, ja sempre les hem tingut al nostre costat. Encara avui, a moltes zones del planeta constitueixen una economia de subsistència i com productes d’intercanvi, però al món ric i desenvolupat, cada vegada més s’ha anat perfeccionant el seu cultiu i s’ha arribat a un alt grau d’especialització.

Ocupen un primer lloc a la piràmide nutricional, una molt bona guia que ens ensenya l’important que és tindre una alimentació adequada i variada. Els últims estudis realitzats pels organismes alimentaris mundials, com per exemple, la FAO, posen a la base d’aquesta piràmide els vegetals frescos com verdures i hortalisses i recomanen el seu consum diari. Cada vegada més existeix una gran quantitat d’informació per fer arribar aquest coneixement i aconseguir que la població s’alimenti millor.

Les verdures i hortalisses es troben als nostres mercats, la seva oferta és molt variada i per si mateixes constitueixen un important atractiu de formes i colors; hem après les diferents propietats que posseeixen, coneixem la seva estacionalitat com a productes de proximitat i també sabem que la producció està regulada a través de la Política Agrària Comú. Com productes peribles que són, estan subjectes a la llei de l’oferta i la demanda, a vegades ens sorprèn i preocupa que els canals de distribució no protegeixin els agricultors que són els que fan possible que tinguem aquesta disponibilitat del producte a les nostres parades de confiança.

Hem escollit diferents productes per a fer la graellada: espàrrecs, xampinyons. Tomàquets, ceba, pebrots, carabassó i patates. Tots ells de temporada i de proximitat. Els espàrrecs silvestres els hem pogut trobar al camp des de febrer fins, pràcticament, juny. S’ha popularitzat  anar a buscar-los pel consum personal i també per a vendre’ls de forma no comercial. No és fàcil veure’ls in situ, ja que la planta s’amaga amb altres plantes i, a vegades no està moll visible, però pels ulls experts d’alguns recol·lectors, no hi ha espàrrec que es resisteixi.

Les verdures i hortalisses tenen molts components nutricionals: minerals, vitamines, fibra, molt bones pel cor, diürètiques, antioxidants, baixes en calories… per tant, les considerem indispensables a la nostra dieta diària.

 

INGREDIENTS PER A 6 PERSONES

2 pebrots verds

1 ceba blanca gran

1 carabassó gran

1 grapat d’espàrrecs. Per a la nostra graellada tindrem un grapat d’espàrrecs verds cultivats per a la venda, són més grans que els silvestres i es fan molt bé al forn.

300-400 g de xampinyons

6 tomàquets mitjans

6 patates

2 pastanagues per persona

Oli d’oliva verge

Sal, pebre, herbes

 

PREPARACIÓ

Rentem bé totes les verdures i les posem sobre la safata del forn que, prèviament haurem cobert de paper d’alumini. Els pebrots, la ceba i les pastanagues, tallats de forma allargada. Les patates les podem deixar senceres si són petites, els tomàquets tallats per la meitat. EL  carabassó tallat a rodanxes amples i els xampinyons sencers o filetejats no molt prims. Reguem amb l’oli i assaonem a gust. Posem el forn a 180 graus uns 25-30 minuts fins que estigui a punt. Qui es resisteix a aquesta combinació! Una recepta d’una presència magnifica, fàcil de preparar i rica al paladar.

Se serveix com a plat entrant, o bé acompanyant altres aliments. Està perfecte amb el  seu propi suc, però podem menjar-la amb alguna  salsa que ens agradi.

BON APETIT!

Publicat a

Llom de porc amb base de pebrots

Aquesta setmana posem la nostra mirada a un producte molt conegut que ens serveix sempre com un gran recurs a l’hora d’elaborar els menús diaris. Es poden fer tants plats amb aquesta carn! Cuinada de moltes formes o combinada amb altres ingredients, sempre ens ofereix un gran resultat.

Un cop domesticat, el porc va passar a constituir un dels aliments més consumits a les economies domèstiques, ja que la seva carn podia ser conservada i suposava una important seguretat poder disposar d’aquesta reserva al llarg de molt temps. Ha passat a ser un component molt valorat a la nostra gastronomia, no solament als menús familiars, també als millors restaurants, i a molts d’ells amb una oferta altament especialitzada. Tant reconeixement als fogons, ens fa oblidar la connotació negativa que ens recorda el seu nom.

El porc comú blanc que normalment consumim, està criat a les granges, i aquesta producció compleix amb els principis de qualitat fitxats per la UE, també amb els criteris d’un model sostenible adaptats a la nova consciència mediambiental. Concretament, el porc ibèric, criat en llibertat a les grans deesses, amb una dieta basada en productes naturals, ha obtingut un alt reconeixement per la qualitat que tenen els aliments produïts amb Denominació d’Origen.

La carn de porc és considerada per l’OMS, com una carn blanca molt saludable pel consum humà. En l’actualitat hem eliminat la creença de què era una carn amb molta grassa, els productes elaborats amb la carn de porc, els que coneixem com embotits, poden contenir-la en més quantitat. Sabem que té poques calories, un alt contingut de vitamines del grup B, minerals com el zinc, el fòsfor, el potassi… I, per tant, el seu consum és aconsellable a una dieta equilibrada.

Del porc, pràcticament s’aprofita tot, i les seves parts, tenen diferents categories en relació amb  el tall, la nostra recepta la farem amb la part del llom o cinta que està dins de la categoria extra. Si utilitzem llom d’un color, millor marinar-lo amb herbes per ajudar a donar-li el punt adequat. Si és de dos colors, resulta una carn més melosa i tendra. Sempre comprar carn de proximitat, sostenible i de qualitat que podem trobar als nostres mercats de confiança.

INGREDIENTS PER 6 PERSONES

1 kg de llom de porc tallat filetejat

5-6 pebrots verds

300-400 g de tomàquet fregit

8-10 talls de formatge a gust

1 got de vi blanc

Oli d’oliva verge

Pebre blanc motlle, sal, orenga

Romaní i farigola si marinem els filets

 

ELABORACIÓ

Els filets de llom els podem comprar al nostre gust, d’un o dos colors.

Tallem els pebrots a tires fines i allargades i els sofregim. Retirem quan estiguin fets. Al mateix oli ben calent daurem els filets una mica, ja que es tenen d’acabar de fer al forn.

Tenim preparat la salsa de tomàquet fregit, el formatge el vi i l’orenga.

A un recipient de forn, fem una base amb els pebrots i posem per damunt els filets de llom. Salpebrem, cobrim amb la salsa de tomàquet i  fem una segona capa seguint el mateix ordre. Reguem amb el vi blanc i finalment, el formatge i una mica d’orenga o qualsevol herba que ens agradi: romaní, farigola… El vi es pot canviar per soja.

Introduïm  al forn preescalfat a 180 graus, durant uns 35 minuts. I ja tenim el plat a punt.

Una recepta quotidiana i fàcil que podem modificar amb diferents tipus de base i carns, per aconseguir fer més variats els nostres menús diaris i que podem tenir preparada llista per fornejar.

 

BON APETIT!

Publicat a

Pèsols amb pernil

Tenim al nostre abast tot un món vegetal que ens alimenta i ens ofereix imatges i textures sorprenents per gaudir de forma visual d’un paisatge que desperta els nostres sentits. Us podem assegurar que tots els que fem aquesta pàgina de receptes, valorem i respectem aquest món vegetal del qual formem part, i als temps actuals, en què hem comprovat la nostra vulnerabilitat, la terra, i les persones que la treballen, ens han continuat oferint el seu regal meravellós.

Avui ens paren una mica més, a valorar aquests fruits que trobem als nostres mercats, disposats de tantes formes atraients que ens reclamen l’atenció. És un plaer circular entre les parades i gaudir d’una experiència cada vegada més valorada; els mercats s’han rejovenit i han sabut posar-se al dia per continuar oferint una oferta de qualitat que manté la tradició i la proximitat amb el comprador i que, també, a molts llocs, ja suposen un atractiu turístic.

Un d’aquests fruits, és el pèsol, ingredient de la nostra recepta d’avui, pertanyent a la família de les lleguminoses, el seu origen se situa a Àsia i que molt aviat es va cultivar, com altres plantes silvestres al Pròxim Orient al voltant del 10000 aC. L’arribada i la seva  difusió per Europa es produeix amb les cultures del Bronze, i tenim coneixement del seu consum pels pobles que s’assentaven a les costes mediterrànies. És un cultiu que s’adapta molt bé a les zones de climes temperats.

El seu recorregut alimentari ha estat divers, des de ser utilitzat com  a gra sec pel bestiar, fins a arribar a les taules de les classes adinerades, en l’actualitat, ha passat a ser un producte de temporada que fem servir a les receptes més quotidianes, i també valorat a l’alta cuina pels més importants xefs. Alguns d’ells, pensem que amb molt d’encert, ho han descrit com les “llàgrimes verdes”.

El cultiu al nostre país s’estén sobretot per les dues Castells, on ha passat a tenir un lloc important  a la producció agrícola, sent un producte que genera no només beneficis econòmics, també presenta uns paràmetres de sostenibilitat per a un futur més verd. “L’or verd. “És com  se’l coneix a les terres del Maresme barcelonès, per la textura i el  sabor.

Hem d’incloure a la  nostra dieta el consum de pèsols per les propietats saludables per a la salut, que són moltes, contenen proteïna vegetal, fibra, vitamines i minerals. Ens ofereixen una gran versatilitat a l’hora de preparar-los. Quan es presenten a la taula, criden  l’atenció de nens i grans per al color i la forma, i una vegada els hem degustat, segur que passen a formar part de la nostra alimentació.

Anem amb la recepta que ens resultarà molt fàcil i ràpid preparar-la.

 

INGREDIENTS PER A 4 PERSONES

700-800 g de pèsols, podem comprar-los ja desgranats

1 ceba blanca gran

125 g de pernil, un tros

Oli d’oliva verge

1 got de vi blanc

Sal

Pebre blanc molt

 

ELABORACIÓ

A una cassola amb aigua posem a bullir els pèsols uns 15 minuts. Passat aquest temps, escorrem i reservem.

A una paella, sofregim la ceba.

Tallem el pernil a daus i l’afegim a la paella juntament amb la ceba, i el vi blanc, deixant  evaporar.

Afegim els pèsols barrejant bé tots els ingredients i posem sal i pebre a gust. Deixem reposar i ja podem presentar el plat. Sempre es pot complementar amb el nostre toc personal, afegint  alfàbrega, menta, ou dur, botifarra…

 

BON APETIT!

Publicat a

Suquet de rap i gambes

Un dels molts plats mariners que solien elaborar-se a les cuines dels vaixells pesquers. La matèria primera d’aquests guisats, es trobava molt propera i disponible, constituent la base de l’alimentació durant les llargues temporades que els pescadors romanien a la mar. Curiosament, el rap de la nostra recepta, no era un dels peixos més valorats i en moltes  ocasions es descartava utilitzar-lo. Per què seria? Pot ser per la seva desagradable aparença?  És cert que la tipologia d’aquest peix resulta una mica intimidant, presenta un aspecte feroç, amb un gran cap i la boca repleta de grans dents que el converteixen en un hàbil depredador a les profunditats en les quals es troba.

La pesca ha sigut des de sempre una de les primeres activitats productives que ha fet possible el consum i el sorgiment d’una economia entorn del sector pesquer. Sabem per testimonis gràfics que ja, als temps antics, les captures de les diferents espècies, van afavorir la creació d’una indústria molt desenvolupada a les zones mediterrànies. Als nombrosos mosaics de les viles romanes, sobretot, a les costes peninsulars, podem trobar imatges que són com un mostrari de la pesca a aquells temps. Imatges que ens diuen la gran varietat de peixos coneguts que no només servien com aliment, sinó, que també creaven tot un món de mites i simbologies. Podem veure-les molt properes a través del nostre ric patrimoni arqueològic i no és difícil reconèixer les semblances amb els dos ingredients principals de la recepta que anirem a elaborar.

Prepararem una caldereta o suquet, amb rap, un peix blanc molt saludable i saborós que no té molta grassa i és molt ric en vitamines i minerals. El complementarem amb unes gambes del nostre Mare Nostrum i una contundent salsa, que ens farà fer sentir com autèntics xefs. Com sempre, aconsellem productes del nostre mercat de confiança.

 

INGREDIENTS PER A 4 PERSONES

1 rap de 2 kg

8 gambes, millor que siguin grans

4 patates

2 alls, 2 tomaques

Sal, pebre, oli d’oliva verge  una cullerada de pebre vermell

 

PER LA PICADA

2-3 llesques de pa

12 ametlles crues

3 alls

 

PEL BROU

El cap de rap net i tallat

2 alls, 1 porro i 1 ceba

2 fulles de llorer

2 pastanagues

Una mica de julivert fresc o una mica d’api

2,5 litres d’aigua

 

ELABORACIÓ

Podem preparar el brou amb antelació i així simplifiquem la preparació.

A una cassola, sofregim els tomàquets ratllats i els alls ben picats, afegim el pebre vermell i una mica de brou deixant bullir uns 2-3 minuts. Incorporem les patates tallades a rodanxes o senceres i el brou suficient perquè bulli uns 15 minuts més. Reservem part del brou per afegir si fos necessari.

A una pella, saltem els alls finament picats i les ametlles senceres, reservem i al mateix oli, torrem les llesques de pa. Piquem tot ajudant-nos d’una picadora elèctrica i afegim a la paella.

Tindrem el rap ja preparat, tallat en 4 trossos, el salarem i posarem una mica de pebre, l’afegirem a la cassola, juntament amb les gambes que podem posar amb closca o sense. Deixem bullir uns 10 minuts fins a comprovar que la textura del rap estigui al seu punt

Una recepta saborosíssima

BON APETIT!

Publicat a

Arros a a la Mexicana

Plat en el qual utilitzarem dos productes que tenen una gran versatilitat i que són  comuns a molts menús: arròs i ous.

L’arròs, un aliment que ens permet una i mil preparacions diferents, i que constitueix una base culinària a la dieta mediterrània. Hem mencionat a receptes anteriors, el seu origen oriental a zones concretes del sud-est asiàtic fins a tenir una gran dispersió geogràfica que li ha fet convertir-se en un producte mundialment conegut, cultivat a molts països, altament especialitzat, amb uns preus assequibles per a les majories poblacionals i amb grans propietats per a la  nostra salut.

Dels ous, també hem comentat les seves característiques: varietats, mides, aportacions nutricionals… I els hem preparat i aconsellat amb presentacions diferents que ens permeten mostrar la nostra creativitat.

Quan parlem de menjar mexicà, tenim al cap, els plats més típics, com poden ser els tacos, les tortitas, el guacamole… però la recepta que presentem és molt habitual i quotidiana en els menús diaris en aquests país. Encara que, sempre, amb un signe distintiu com pot ser, el picant i l’alvocat.

L’alvocat és un fruit originari de Mèxic, el seu origen es remunta a les cultures precolombines, molt reconegut en l’àmbit internacional per la seva qualitat, constitueix un dels productes agroalimentaris nacionals més exportats a tot el món. Aquest cultiu s’adapta molt bé als climes tropicals i mediterranis, cosa que ha permès la introducció a altres molts llocs. Al nostre país, i a causa de la creixent demanda, al sud peninsular i a les illes Canàries, s’ha produït una fort especialització geogràfica el que ha fet que la producció es concentri a aquestes zones. La producció nacional peninsular és molt valorada a Europa.

Les propietats de l’alvocat l’han posicionat a un lloc important de la piràmide fruitera, pels importants components de vitamines, minerals, omega 3, proteïnes i  efectes beneficiosos per al colesterol. Molt recomanat pels diabètics.

Preparem aquest arròs a la mexicana amb alvocat, fruit al qual se l’ha anomenat “or verd” i recordem  que podem incorporar-lo no només a les amanides, també a canapès, entrepans, a les receptes veganes i vegetarianes, salses…

INGREDIENTS PER A 4 PERSONES

250-300 g d’arròs, hem utilitzat arròs llarg, però pot ser qualsevol altre, al gust

1 ceba blanca o de Figueres

3 ous durs

150 g de pèsols frescos bullits

100 g de mantega

200 g de tomaca fregida

3 alvocats

1/ 2 litres de brou de verdures

Julivert

Sal

50-100 g de xoriço

ELABORACIÓ

Utilitzarem un procediment diferent del que habitualment fem servir, i és que, en lloc de bullir l’arròs, el posarem a remull amb aigua molt calenta durant uns 15 minuts. Passarem l’arròs per aigua freda i reservem.

Ja tindrem bullits els ous i els pèsols. A una paella sofregirem la ceba a la mantega, afegint el julivert finament tallat. Retirem i a la mateixa paella, sofregirem el xoriço que reservarem i daurem una mica l’arròs. Afegim el tomàquet fregit, els pèsols i una mica de brou perquè bulli uns minuts. Fiquem el brou restant i acabem la cocció.

Al moment de presentar, afegirem el xoriço tallat a gust, els ous durs a  rodanxes i l’alvocat  de la forma que més ens agradi. I ja està llest!

BON APETIT!

Publicat a

Minestra suprema de verdures

Amb molt de gust, anirem a presentar un dels plats més coloristes, saludables i fàcil de preparar de la gastronomia popular. Sens dubte, és una de les receptes que ens ofereix  tota una sèrie de possibilitats a l’hora d’escollir els ingredients  que utilitzarem. Podem fer-la completament vegetariana amb les verdures i hortalisses de l’hort, de temporada i de proximitat, seleccionant aquelles que més ens agradin. Siguin les que siguin les que fem servir, ens quedarà una recepta nutritiva, molt saludable i amb una gran aportació  de minerals, vitamines i fibra.

Un plat que barreja verdures i hortalisses i que, per tant, podem dir que ha estat conegut i elaborat de forma molt habitual per estar a l’abast de les economies que podien disposar d’aquests productes als horts familiars. Plat que s’enriqueix barrejant-lo amb llegums i embotits procedents de la matança del porc.

Podem trobar-lo a les cuines regionals com una recepta associada als productes de l’hort, i això ha donat lloc a varietats diferents segons el territori, així al nostre país existeixen minestres amb nom propi: minestra murciana, castellana, andalusa o minestres de la Ribera de l’Ebre. D’aquest últim grup és molt popular la minestra Tudelana que respon a uns criteris una mica més estrictes, en estar feta només amb 4 ingredients molt estacionals: carxofes, espàrrecs, pèsols i faves. A la varietat andalusa s’introdueix l’ou, cuinant-lo a l’última cocció del plat i també es complementa amb llagostins.

A la nostra recepta utilitzarem diferents verdures, totes elles les poden trobar al  mercat amb la garantia i qualitat dels productes frescos. Procurarem que siguin productes de temporada, tal com s’aconsella a la cuina sostenible. Molts d’aquests productes, al seu origen van arribar de llocs molt llunyans, però aviat es van incorporar a la cuina occidental i ara constitueixen la base de nombrosos plats, per tant, a la minestra li donem categoria de plat internacional.

 

INGREDIENTS PER A 4 PERSONES

400 g de bajoques

300 g de pèsols

5 – 6 carxofes

1 coliflor

1 ceba blanca o de Figueres

3 pastanagues

4 patates

2 alls

125 g de xoriço

Oli d’oliva verge

Sal, pebre

1 branca d’api

1 tassa de brou de verdures. Pot ser el mateix de les verdures que bullirem

 

ELABORACIÓ

Bullim per separat les bajoques trossejades, els pèsols i les patates senceres amb la pell. Reservem el brou.

Rentem les carxofes prèviament tallades en quatre trossos i les saltem a una paella fins que estiguin més o menys cruixents. A banda, saltegem la coliflor tallada vigilant que no es desfaci.

Fregim la ceba, i les pastanagues tallades a gust. Retirem i al mateix oli, fiquem el xoriço tallat a daus i els alls finament picats

Afegim les patates tallades no molt petites.

A un recipient gran posem tots els ingredients, afegim el brou remenant a foc suau 2-3 minuts. Salpebrem i, finalment, decorem el plat amb la frescor i el sabor de l’api. Podem presentar a taula al mateix recipient.

També es poden afegir 1-2 ous durs.

Dins de les diverses formes de preparar la minestra, aquesta ens ha semblat senzilla i ràpida de fer. Si es prefereix i es disposa de més temps, la coliflor i les carxofes es poden afegir cuinades fregides, arrebossades amb ou i farina.

 

BON APETIT!

 

 

 

 

Publicat a

Hamburguesa vegana de cigrons i coliflor

Amb aquesta recepta ens aproparem a  una cuina que s’aparta del món alimentari tradicional per introduir una manera diferent de veure els aliments que consumim. El menjar vegà es va donar  a conèixer a mitjans del segle XX a través de la difusió realitzada per la ment vegana que la va crear: Donald Watson, una vega convençut que va formular els principis del que més tard passaria a ser, no només, una forma d’alimentar-se, sinó que aquesta tendència agafaria caràcter d’aportació social i filosofia de vida que defensava conceptes ètics humanístics i que ha anat generant cada vegada més adeptes.

El veganisme, com coneixem, aparta qualsevol producte comestible que vingui dels animals i es basa a elaborar una dieta molt baixa en grasses, en la que els llegums, els fruits secs, les llavors, les verdures i les fruites constitueixen les aportacions alimentàries bàsiques que en certa manera ens poden transmeten aires d’arrels orientals. El menjar vegà, en l’actualitat, dona resposta a una demanda cada vegada més nombrosa i ha creat un mercat ecològic, sostenible i de proximitat amb aliments preparats, moltes vegades de forma artesanal, i amb un gran respecte vers el medi ambient.

Ens pot semblar una manera innovadora d’alimentació, però ja es coneixia a l’antiguitat, i no ens sorprèn, ja que el món antic ens ha deixat tot un llegat de receptes i fórmules que avui dia, encara continuem  utilitzant.

Ja hem mencionat els productes bàsics sobre els quals es basa aquesta dieta, i possiblement haurem pensat, que si, que són variats i molt saludables, però també hem de tenir present que no substitueixen completament a tots els nutrients de la piràmide alimentaria, per tant, convé reposar l’escassetat d’algunes vitamines, proteïnes i minerals amb altres aliments i, si decidim passar-nos al veganisme, consultar amb nutricionistes experts.

Al nostre país, la cultura vegana sembla que va arribar a finals del segle passat, a través del coneixement del seu significat que la diferenciava d’un corrent de llarga tradició com és el  vegetarianisme, encara que comparteixen algunes característiques, de fet molts estudis, la contemplen com una evolució més estricta de les idees vegetarianes.

Com a  alternativa i en qualsevol cas, no és necessari reduir fins a l’extrem la nostra alimentació, una dieta com la mediterrània equilibra els paràmetres de vida saludable.

Anem amb l’hamburguesa vegana, que escollim fer-la cigrons i coliflor. Sempre recomanem que la matèria primera sigui del mercat de confiança!

 

INGREDIENTS PER 6 – 8 HAMBURGUESES           

400 g de cigrons bullits

½ coliflor

2-3 patates mitjanes

1 ceba gran

1-2 alls

Orenga

Pebre, sal

Pa ratllat

 

ELABORACIÓ

Bullim els cigrons, les patates i la coliflor per separat. Els cigrons, si es prefereix podem comprar-los ja bullits. Escorrem bé tots aquests productes i els posem a un bol. Sofregim la ceba i els alls ben picats, a foc lent, fins que la ceba quedi caramel·litzada. Aquest sofregit l’incorporem al bol junt una mica d’orenga, sal i pebre al gust, amb una forquilla barregem tot fins a obtenir una massa homogènia. Ha de quedar bastant espessa perquè,  l’hamburguesa, no quedi massa tova. Podem espasar afegint una mica de pa ratllat. Reservem al frigorífic una hora més o menys i ja podrem donar forma a les hamburgueses que anirem col·locant a una safata  de forn. Una vegada estiguin preparades podem ficar-les per damunt l’orenga per al toc  final. Fornegem durant 5-10 minuts. Al moment de servir a taula, les traurem amb una pala plana perquè no es trenquin. Decorem el plat amb una amanida verda i amb un bol de salsa de tomaca fregit que tindrem preparada. Queden delicioses al paladar i a la vista.

 BON APETIT!