Publicat a

Musclos amb salsa

Segurament quan preparem una recepta de musclos, no pensem que estem cuinant un mol·lusc prehistòric, però és així… Des de fa milions d’anys les costes peninsulars han sigut el seu hàbitat natural i existeixen nombrosos testimonis arqueològics de què els humans ja el recol·lectaven i el seu consum era una important aportació a la dieta d’aquests grups primitius.

És un animal gregari que es troba a les costes dels mars temperats i freds, en zones on abunda el plàncton, colonitzant  les roques i a les profunditats marines.

Hi ha evidències de què el seu cultiu es va fer de forma molt primerenca amb tècniques que han arribat fins a l’actualitat i que mostren tota una ciència marina lligada a l’economia productiva. A l’època moderna, a principis del segle XX es porten a terme els primers intents del cultiu d’aquest musclo a Galicia, Catalunya i al Llevant peninsular. Aquest procés de cria controlada, té una ràpida evolució i en l’actualitat constitueix un important valor al sector aqüícola per l’elevada producció que ha fet que Espanya se situés en primera posició al món, durant molt de  temps, lloc, que ha hagut de cedir, segons dades de la FAO, davant la incorporació als mercats de la Xina i Xile.

El desenvolupament d’aquesta activitat lligada a la indústria pesquera, ha derivat a molts llocs, a formar part no només de l’economia, també a crear referències culturals que abasten aspectes antropològics en aquells llocs on constitueix una base d’àmplia i llarga tradició.

El cultiu mitjançant les tècniques utilitzades, ha donat lloc a crear espais geogràfics marins singulars com és el cas de les nombroses muscleres, “Batea” distribuïdes a les Ries Baixes.

Actualment, aquest cultiu i la seva recol·lecció estan subjectes a controls sanitaris per assegurar que no existeix cap risc en el seu consum, fins i tot a arribar a frenar la venda si hi ha alguna sospita de contaminació. També, a través de la política, pesquera establerta per la UE, es regula  tota una normativa per determinar la qualitat i la mida.

Al musclo se li ha reconegut una gran riquesa gastronòmica  i  gran versatilitat a la cuina, el seu consum és dona pràcticament a tot el món, preparat en receptes adaptades  als gustos locals. Podem trobar-lo preparat en vinagreta, a la marinera, en salsa, al vapor,, amb tomaca, farcit amb ingredients al gust i arrebossat… Es pot trobar comercialitzat en conserva, molt popular en salsa americana una mica picant …

Si mencionem les seves propietats, comprovarem que són moltíssimes, és bo pels ossos i la pell, enforteix el sistema immunològic, conté vitamines dels grups B i C i molts minerals, també Omega 3, per tant, el seu consum, està altament recomanat.

Difícil escollir quina preparació recomanar, però ens decidim a la nostra recepta, fer-lo amb salsa, d’una forma molt senzilla que podem presentar com aperitiu o entrant i també com a plat del menú. A l’hora de comprar-lo, cuidem  la qualitat, adquirint-lo al nostre mercat de confiança i de proximitat.

Mercat de Tarragona
Mercat de Mataró

INGREDIENTS PER A 4 PERSONES

1 ½ – 2 kg de musclos

4 porros o 3 cebes mitjanes

1-2 cullerades de farina

1 got de vi blanc

Pebre

Mostassa o soja a gust

Una mica de suc de llimona

Oli d’oliva verge

Sal

PREPARACIÓ

Un cop rentats els musclos, els posarem a bullir amb una mica d’aigua a una cassola. Quan s’hagin obert, traurem la closca superior o si es prefereix, les dues i els reservarem deixant-los amb una mica del brou de la cocció, deixant el caldo restant per afegir-lo quan estigui fet el sofregit.

A una paella, sofregim a foc baix, els porros o les cebes, que haurem tallat ben fins. Quan veiem que ja estan una mica daurats, afegirem la farina, remenant perquè no s’enganxi i els altres ingredients junt amb el caldo dels musclos. Comprovarem la sal i la textura de la salsa i ja la podrem ficar als musclos deixant barrejar els sabors durant un parell de minuts mantenint el foc baix.

Presentar el plat amb julivert fresc tallat molt fi, calent o fred, segons ens vingui de gust.

Una recepta de mercat, d’elaboració fàcil, que donarà color i sabor a la nostra taula.

BON APETIT !!

Publicat a

Marmikato de tonyina sabor Mariner

La tonyina, una delícia del mar, coneguda i capturada des d’èpoques passades. Resulta fascinant indagar en els orígens de la pesca d’aquest peix a les costes del Mare Nostrum, a través de la nombrosa documentació que ens informa que ja, des de temps fenicis, la tonyina  es pescava a les costes peninsulars i constituïa un important producte en el comerç marítim molt apreciat en salaó i com a matèria primera per a la famosa salsa Garum.

Els grecs ens parlen de què aquests peixos arribaven procedents de l’Atlàntic, en grans migracions i eren capturats pel procediment de l’almadrava, tècnica pesquera que avui, encara s’utilitza. Aquestes migracions es produïen cada any i omplien les costes mediterrànies a l’arribada de la primavera.

És un producte molt demanat i valorat a les transaccions econòmiques pesqueres donat el seu gran consum i l’elevat preu als mercats i com la majoria dels recursos naturals, la tonyina  Atlàntica, ha sofert una sobreexplotació que conduïa, pràcticament, a la seva desaparició, el que ha portat a desenvolupar polítiques de pesca en les que es contemplen una sèrie de controls per a les captures, fixant quotes, èpoques de pesca, mida, caladors… Aquests controls sembla que estan ajudant a la recuperació de l’espècie. Actualment, a més de la pesca tradicional es practica la cria en captivitat.

És un peix blau d’alt valor proteínic i molt indicat per a la funció cardiovascular i el colesterol. Aporta vitamines i minerals i es recomana a les dietes d’aprimament pel seu efecte saciant. Consumit en conserva, manté totes les propietats.

El plat que presentem és típic del País Basc, allí es fa amb el riquíssim bonítol del Nord, però també era preparat pels mariners de la zona càntabra quan sortien a pescar i disposaven del peix que capturaven. Així que anem a fer una recepta de sabor mariner en una marmita u olla que és el nom que rep el recipient on es prepara. També podem fer servir una cassola que utilitzem habitualment pels nostres guisats, com sempre amb productes de temporada i de mercat.

Mercat de Tarragona
Mercat de Mataró

INGREDIENTS PER A 4 PERSONES

800 g de tonyina

1 kg de patates

1 ceba

1 pebrot verd

1 tomaca

1 bitxo

2 cullerades de pebrot xoricet. Si no es disposa, canviar per pebre vermell dolç

2 alls

1 got de vi blanc

Julivert

Sal

Oli d’oliva verge

Brou de peix, opcional canviar-lo per aigua

PREPARACIÓ

A una cassola, sofregim el pebrot, la ceba, els alls i el tomàquet, prèviament tallats tipus Juliana, fins que estiguin una mica daurats. Afegim el bitxo, el pebrot i el got de vi. Deixem uns minuts que l’alcohol evapori i agreguem les patates trencades millor que tallades, ja que d’aquesta forma el midó actua espessint més el caldo. Remenem per tal que  les patates agafin el gust del sofregit i fiquem el brou deixant-lo bullir fins que estiguin cuites. Sal al gust.

Tenim preparada la tonyina tallada a trossos no molt grans, i la fiquem a la cassola amb els altres ingredients, deixant bullir 2-3 minuts i retirem del foc.

Un plat nutritiu que podem acompanyar amb pa per sucar la salsa i amb una bona amanida.

Presentar a taula, si es disposa, amb julivert fresc.

BON APETIT!!

Publicat a

Filet de porc Wellington

Des de l’arribada a la Península, el porc  ha anat passant un procés d’adaptació a les condicions del clima i la cria al nostre territori, fins a ser un dels aliments més consumits. Sembla que el porc ibèric procedeix de l’encreuament entre porc comú i porc senglar, animals que vivien en estat salvatge. Concretament, el porc ibèric, criat en llibertat a les grans deesses, amb una dieta basada en productes naturals, ha aconseguit un alt reconeixement per la qualitat en l’elaboració d’aliments amb Denominació d’Origen.

El porc comú criat a granges i dirigit al consum majoritari, forma part de la nostra gastronomia, ha representat un dels aliments bàsics a les economies familiars en temps no molt llunyans, quan a molts llocs es  practicava “la matança del porc” i  es guardaven les seves parts, conservades de diferents maneres per a tenir reserva quasi d’un any per a l’altre, ja que  d’aquest animal, pràcticament s’aprofita tot. En l’actualitat aquesta  pràctica es conserva com a  reclam turístic. Parlant de turisme… Segur que recordem la popularitat del porc a Florència (el Porcellino), un símbol cultural que tots els visitants d’aquesta bella ciutat desitgen conèixer.

La carn de porc és considerada una carn blanca, té poques calories, un alt contingut en vitamines del grup B, minerals com el zinc, el fòsfor, el potassi… El seu consum és aconsellable per a una dieta equilibrada

El nom d’aquesta recepta fa referència a un famós aristòcrata anglès i possiblement ho associem a un plat d’ocasions especials, reservat per aquests moments, però també podem incorporar-lo als menús més habituals, ja que la preparació no resulta  complicada i el resultat final és espectacular.

Al seu origen, aquesta recepta es preparava amb carn de boví, però la seva elaboració s’ha anat adaptant a altres tipus de carns. En aquest cas, la preparem amb carn de porc.

Mercat de Tarragona
Mercat de Mataró

INGREDIENTS PER 6 PERSONES

1  Cinta o tira de llom de porc d’aprox. 1500 g.

150-200 g de talls de pernil o panxeta tallades fines. Calcular les que es necessiten en funció de la mida de la cinta.

1-2 paquets de massa de pasta de full rectangular, suficient per a embolicar la carn.

Oli d’oliva verge

Sal, pebre

Opcional mostassa o soja

1 ou

Herbes aromàtiques (romaní)

PREPARACIÓ

Cuidarem que la tira de llom no presenti massa greix extern. La salpebrem per tots els costats i la cuinarem a una paella a la qual haurem ficat el romaní sencer (pot ser una branca petita que després traurem), de forma que quedi daurada. Abans de retirar-la del foc, incorporem 2 cullerades de soja o una mica de mostassa perquè agafi el sabor. Una vegada daurada la carn, la retirem i la deixem refredar.

Batem l’ou i untem la cinta per la part superior, l’emboliquem completament amb la panxeta o el pernil i la posem damunt de les làmines de pasta de full. Abans de segellar-la, pintem amb l’ou els extrems i tanquem. Amb l’ajut d’un ganivet, marquen unes línies superficials, amb cura per no trencar-la fent una quadrícula i repassem la superfície amb l’ou restant.

Posem la cinta a una safata, i amb el forn prèviament calent a 180 graus, la deixem durant uns 35-40 minuts aprox. vigilant que no es cremi.

Una vegada freda, es talla un tros per comprovar si està feta al nostre gust i ja es pot degustar. Segur que el resultat ha sigut perfecte.

Aquest plat es pot acompanyar de puré de patates, de xampinyons, de verduretes del temps tipus minestra, de compota de poma… en fi, podem posar-li imaginació, però combina molt bé amb guarnicions variades.

BON APETIT!!

 

 

 

 

Publicat a

Amanida tèbia d’hivern

Segurament, associem amanida, amb un menjar fresc de temps càlid, moltes vegades consumit com acompanyament d’altres menús i degustat al camp o a la platja. Recuperarem aquesta essència variada i colorista que sol presentar aquest plat, adequant-lo al clima d’aquests dies hivernals: farem una amanida tèbia amb  ingredients saludables que podem variar en funció dels nostres gustos.

La base d’aquesta amanida la constitueix una hortalissa que atrau la nostra vista quan visitem les parades de verdures: la col llombarda. És una hortalissa de la família de les cols que presenta un color violeta molt cridaner, més o menys intens, depenen del grau d’acidesa de la terra on es cultiva. Originària del sud d’Europa, ja era coneguda pels egipcis i el món grecoromà no només com aliment, sinó també utilitzada en fórmules curatives.

La llombarda, la trobem a la dieta mediterrània, el seu consum s’ha generalitzat; a algunes regions es prepara com menjar de Nadal i és també molt consumida als països del nord d’Europa. Té múltiples propietats bones per a la salut, rica en vitamines i en fibra… Es pot menjar crua o preparada bullida, al vapor, sofregida, acompanyant altres verdures, enriquida amb fruits secs, formatge, iogurt…. També riquíssima en  suc.

A la nostra recepta la prepararem  bullida i acompanyada amb panses, nous, pomes i api, una combinació irresistible i molt nutritiva.

Recordem que la poma és una fruita cultivada pràcticament a tot el món, molt utilitzada a la cuina amb grans beneficis per la salut, rica en fibra, pot ser consumida amb pell, posseeix un gran efecte saciant que la fa recomanable  a les  dietes d’aprimament, diürètica i depurativa.

Les panses són riques en minerals i molt indicades per a enfortir els ossos, ideals per incloure als menús infantils. Si afegim a  l’amanida les nous, conegudes com “ la llavor de Déu”  estem afegint nutrients i vitamines. També tenen propietats antioxidants i són bones per a reduir el colesterol. Finalment, completem amb l’api, i la vinagreta i ja tenim un menú sa i equilibrat que podem incloure sovint als nostres menjars setmanals. Opcional regar amb iogurt natural.

INGREDIENTS PER A 4 PERSONES

1 Col llombarda aprox. 1-1,5 kg

1 Ceba mitjana

2.3 Pomes Golden

150 g de nous

100 g de panses sultanes

1 Branca d’api

Oli d’oliva verge

Sal

Vinagreta (oli, vinagre, soja)

1 Iogurt natural

PREPARACIÓ

Rentem la col i la tallem a trossos petits tipus Juliana. En una cassola  amb aigua, la bullirem al dente, amb una mica de sal (aprox. 35-40 minuts ). Tallem la  ceba i la sofregirem a una paella. Mentrestant, picarem les nous i junt amb les panses i l’api tallat, ho incorporarem amb la ceba, barrejant bé. Afegirem les pomes tallades a cuadrets. Hem aconsellat Golden, però poden ser de qualsevol altra varietat. Les àcides contrasten el sabor una mica dolç de la llombarda

Una vegada la llombarda està en el  seu punt, l’escorrerem uns minuts perquè deixi anar tota l’aigua i la ficarem a la paella amb els altres ingredients. Remenarem bé i la deixem reposar perquè els sabors es barregin.

Tindrem preparada la vinagreta que haurem fet amb 2 parts d’oli, una de vinagre i dues cullerades de soja. Ha de quedar ben emulsionada. La ficarem per damunt del plat, una vegada ho presentem a taula. Si es vol, a gust, també el iogurt. La vinagreta i el iogurt es poden presentar en salseres, per separat, perquè   cada comensal es serveixi.

El resultat és molt agradable a la vista pel bonic color de la llombarda, i no diguem del sabor final, que resulta de la barreja dels ingredients, tan diferents, que s’han utilitzat a l’elaboració.

BON APETIT!

Publicat a

Carxofes farcides amb gambes i xampinyons

La carxofa és una planta d’origen africà, que es cultiva a tota la zona mediterrània, en llocs de clima temperat i pràcticament podem trobar-les a quasi totes les regions peninsulars, al llarg de tot l’any. De gran qualitat i especialització, ha rebut el segell de Denominació d’Origen.

Una hortalissa amb una forma cridanera, les seves flors es mengen i està emparentada amb els mites grecs a través de la bella Cynara, el que li dona un matís molt especial. No només és la seva forma la que la fa destacar, també les múltiples propietats depuratives i diürètiques que conté.

Els seus components actius són molt importants i afavoreixen una dieta sana i equilibrada exempta de grasses.

Una recepta ideal per aquesta època de l’any, ja que podem trobar-les en el seu millor moment, al mercat i de proximitat. Es preparen de formes molt diferents, soles o acompanyant a altres aliments, molt indicades amb els arrossos o paelles,  a la brasa, al forn, també en conserva…

En aquest cas les prepararem afegint xampinyons i gambes resultant una recepta rica i apetitosa. Les gambes millor si són fresques, de mida mitjana o en  el seu cas, llagostins. Els xampinyons podem comprar-los ja laminats. Sempre millor si tot és fresc i de mercat.

Podeu comprar els ingredients a:

Mercat de Tarragona i al Mercat de Cuba de Mataró

INGREDIENTS PER 4 PERSONES

12 carxofes (de la mateixa mida)

24 gambes

1 ceba mitjana

1 dent d’all

1 safata de xampinyons laminats

1 branca d’api

1 llimona

Oli d’oliva verge

Sal

1 cullerada de pebre vermell dolç

1 fulla de llorer

ELABORACIÓ

Tallarem els troncs de les carxofes i els reservem. Traurem les fulles externes més dures i aproximadament 1 cm de les puntes de la carxofa. Posarem les carxofes cap per avall i les aplanarem amb la palma de la mà per facilitar el buidatge de la part interior. Amb la punta d’un ganivet, treurem la part del cor de la carxofa que també reservarem. Posarem a bullir amb sal  la  llimona tallada en quatre trossos, durant uns 15 minuts. Un cop  hagin bullit, les traurem i les posarem cap avall per tal que escorrin bé l’aigua.

A una paella, sofregirem la ceba, les tiges que haurem tallat a trossets petits, l’all, la part que hem tret de les carxofes i la fulla d’api. Afegirem els xampinyons finament tallats i la cullerada de pebre vermell dolç.

Mentre fem el sofregit, bullirem 3 minuts les gambes, afegint a l’aigua una fulla de llorer. Reservem una part d’aquesta aigua per ficar una o dues cullerades al sofregit. Picarem les gambes ben petites deixant 12 senceres per decorar la part superior de les carxofes i les incorporarem amb els altres ingredients, remenant  perquè quedi un sofregit homogeni i cremós. Salarem a gust i ja podrem farcir les carxofes, deixant-les preparades per ficar-les al forn uns 5 minuts a 180 graus.

Es poden presentar a taula amb salsa de tomaca fregida.

Una recepta per gaudir  del resultat final. Estan boníssimes!

BON APETIT!

Publicat a

Conill escabetxat

Prepararem una recepta que té dos components fonamentals: carn, i un adob o preparació que ens ajuda a conservar els aliments durant més dies, i  que els dóna  un sabor i olor molt característics. Una fórmula molt utilitzada tant a les preparacions casolanes com a les cuines més sofisticades.

L’escabetxa ens serveix per cuinar els aliments amb vinagre, ve a ser com un marinat del producte que hem escollit, sigui carn, peix i també hortalisses. És un tipus de cuina que està molt lligat a l’àrea mediterrània i que respon a una llarga tradició que ha arribat fins als nostres dies a través de manuals culinaris molt antics.

La recepta que presentem utilitza el conill com a  base i sabem que el consum d’aquesta carn, té, al nostre país, un important component cultural que es remunta a la Hispània romana, quan es parlava de què aquesta província era “terra de conills”. Existeixen documents que així ho certifiquen

La cria del conill va constituir un suport a les economies familiars dels nuclis rurals fins a  convertir-se en un producte altament explotat. En l’actualitat, encara que la producció ha anat en descens, al llarg dels anys, les explotacions cunícules constitueixen un sector important. Es manté també la pràctica de la caça amb el conill silvestre.

És un aliment de la dieta mediterrània amb grans qualitats, tant pel seu valor nutricional, com per l’ús culinari. És molt versàtil quant a la preparació, ja que es pot cuinar de múltiples maneres, lliga molt bé amb les herbes aromàtiques, es pot consumir com a plat principal o  com aperitiu o tapa. Amb guarnició resulta molt complet.

Està recomanat consumir-lo amb assiduïtat, ja que és una carn de les que es consideren blanca, amb poca grassa, un alt valor proteínic, vitamines del grup B  i molt digestiva.

Com a quasi tots els plats, no existeix una única forma de preparar la recepta del conill  escabetxat, però com norma més generalitzada, s’aconsella fer-lo utilitzant 2 parts d’oli, una de vinagre i una de vi blanc. També resulta molt novador preparar-lo amb un gotet  de suc  de taronja, ja que li treu una mica d’àcides al resultat final i li dóna un sabor molt  suau.

Es pot cuinar amb idea de deixar-lo preparat i consumir-lo més tard, dies o inclús setmanes, si ho posem en pots esterilitzats i ho fem bullir com si es tractés d’una conserva més.

Podeu comprar els ingredients a:

Mercat de Tarragona i al Mercat de Cuba de Mataró

INGREDIENTS PER A 4 PERSONES

1 conill d’1 kg i mig o 2 kg aprox.

2 gots mitjans d’oli d’oliva verge

1 got de vinagre de bona qualitat

1 got de vi blanc

1 got d’aigua

Opcional, 1 got de suc de taronja

3 dents d’all

2 pastanagues

Farigola

3 Fulles de llorer

4 cebetes petites, o una mitjana

Sal

ELABORACIÓ

Haurem demanat al nostre carnisser habitual, que ens talli el conill a trossos no molt petits (a gust). Rentarem la carn, l’eixugarem, la passarem per farina i la fregirem fins que quedi una mica daurada. Retirarem i a la mateixa paella sofregirem les pastanagues, la ceba tallades i ells alls sencers. A la cassola on farem  la recepta ficarem aquest sofregit junt amb el conill.

Estenem bé el conill perquè rebi de forma òptima la resta d’ingredients i els anirem incorporant per tota la superfície de la carn. Ficarem el punt de Sal i deixarem bullir aproximadament uns 45 minuts a foc lent.

Es pot consumir de forma immediata, però com tots els guisats conserva millor els sabors si es deixa reposar. Es pot servir al gust del comensal, però temperat, l’escabetxa queda més diluït.

Una recepta  de molts anys, feta amb amor!!

BON APETIT!!

Publicat a

Escudella fàcil

Estem a finals de Gener i encara recordem el sabor dels menús de les passades festes, així que  proposem una recepta que pren com a base l’escudella, plat estrella de la cuina catalana, amb algunes variacions que ens permeten simplificar la preparació per poder consumir-lo amb més freqüència als nostres menjars quotidians, com si es tractés d’un caldo o sopa, igualment apetitós però més senzill.

Sabem que l’escudella és un caldo molt bo que se sol preparar en dies assenyalats a tota Catalunya, i que ja es coneix a la major part de la geografia peninsular en les moltes varietats i que podem relacionar amb l’olla Aranesa o amb els diferents cocidos regionals. Les sopes o caldos eren aliments que es consumien de forma habitual a les cases camperoles ja, des de molt antic, utilitzant productes dels horts familiars, i també a les taules de les classes socials més acomodades, en aquest cas, amb  ingredients més variats.

En l’actualitat, se sol fer  de la preparació d’aquest caldo tot un ritual que acompanya la preparació dels dinars familiars, i que al passat  Nadal, ha tingut una connotació especial, perquè no ens podem reunir com ho hem fet sempre. Segur que hem rebut algun “taper” d’aquest deliciós plat, fet  arribar per les nostres mares, àvies, amics… i que ens ha ajudat  a no oblidar una tradició compartida.

És un aliment que apeteix durant els mesos d’hivern, així que el recomanem per tenir-lo a les nostres receptes culinàries. La preparació no resulta complicada, es pot deixar preparat i tenir-lo a mà com un aliment rico, saborós i nutritiu.

Podeu comprar els ingredients a:

Mercat de Tarragona i al Mercat de Cuba de Mataró

INGREDIENTS PER 6 PERSONES

1 Pit de gallina

1 Cuixa de gallina

300 g de carn de vedella

250 g de pernil en un tros

1 Os salat (fa el brou més blanc)

1/2 Botifarra blanca

1/2 Botifarra negra

150 g de cigrons

Api

Nap, 3 Pastanagues

Patates

Col

Fideus o pasta grossa

3-4 litres d’aigua

Sal

ELABORACIÓ

En una olla gran, bullir la carn, el pernil i l’os, amb  el nap, l’api, les pastanagues i els cigrons durant 2 hores a foc lent.

Quan s’hagi refredat, colem el brou i reservem els cigrons. La carn i  el pernil els tallarem a trossets petits, també les botifarres i els deixarem preparats per afegint-los al brou.

Tallarem en juliana, les patates i la col. Ficarem tots els ingredients al brou i deixarem bullir uns 15 minuts aprox. Finalment incorporarem la pasta i la sal a gust, deixant bullir uns 10 minuts més.  El resultat ens donarà una variant del cocido o l’escudella, senzilla i apetitosa.

Opcional: reservar part de la carn i el pernil per preparar una massa amb la qual podrem elaborar unes delicioses croquetes.

BON APETIT!

Publicat a

AMANIDA DE TARDOR

No perdem de vista les amanides, sempre a mà, amb ingredients que habitualment podem tenir a la nostra despensa, i que en un moment ens permeten preparar un plat  que agrada al paladar. Ideal per  tots els gustos, també als més petits, si el sabem combinar amb aliments que criden l’atenció per les formes i colors. Preparem una amanida de tardor amb una base de patates i cigrons complementada amb altres  productes que l’enriquiran i la faran  més apetitosa.

Els cigrons constitueixen un aliment bàsic per la nostra salut i com cultiu mediterrani, és una de les lleguminoses més acceptades al nostre país. Són font de proteïnes vegetals, vitamines, minerals i fibra; saludables pel colesterol. Un aliment molt complet que hauria de ser inclòs als menús setmanals pels seus grans beneficis.

Igualment que els cigrons, la patata també té reconeguts una sèrie de propietats bones  a la nostra dieta. Rica en aigua, és molt digestiva quan la fem bullida i si la preparem al vapor conserva totes les vitamines i minerals. Podem consumir-la amb assiduïtat, ja que no engreixa, quan es prepara d’aquesta manera.

Base de patates i cigrons, però afegirem uns ingredients més, que poden variar, si no es disposa d’algun d’ells. És una recepta molt versàtil que admet múltiples variacions, en funció dels nostres gustos i que ens ajuda a presentar un plat fàcil i ràpid però moll apetitós. Segons els ingredients que fem servir, aquest tipus d’amanides, admeten servir-les templades.

Com sempre, aconsellem comprar de temporada, sostenible i de proximitat.

Podeu comprar els ingredients a:

Mercat de Tarragona i al Mercat de Cuba de Mataró

INGREDIENTS PER 4 PERSONES

4-6 patates

300-350 g de cigrons, es poden comprar ja bullits

Enciam

1 llauna de blat de moro

,1-2 alvocats

1-2 magranes

4 ous durs

Orenga

Sal i pebre

PER LA VINAGRETA

Oli d’oliva verge

Vinagre de Mòdena

2 cullerades de mel

ELABORACIÓ

Rentem les patates i les bullim amb la  pell, si les fem al vapor, també deixarem la pell. Haurem de vigilar la cocció perquè la patata no quedi massa tova i que al moment de tallar-la, ho podem fer sense que es desfaci. Quan estigui  a punt, la posarem directament al plat que presentarem  a cada comensal. Podem fer-lo individual, o bé presentar-la en una safata gran. La patata la col·locarem a tota la base del plat,

Si els cigrons són secs els posarem a remull la nit abans, si els hem comprat bullits, els passarem per aigua i els escorrerem bé. Posarem una quantitat suficient per persona, damunt o al costat de la base de patata. Els alvocats tallats no molt petits i el blat de moro, els afegirem de la  mateixa manera. Els grans de magrana, els posarem a la part superior i l’ou dur tallat en meitats o a  rodanxes els col·locarem al voltant del plat. Salpebrem.

La vinagreta la prepararem a un bol barrejant tots els ingredients i remenant fins que s’hagi lligat bé. Podem afegir una mica d’orenga a gust. La servirem a part  perquè cada comensal se serveixi.

Una recepta molt agradable a la vista i molt gustosa al paladar

BON APETIT!

 

Publicat a

BACALLÀ al PIL PIL

Durant segles, el bacallà s’ha pescat pels mariners portuguesos i bascos, a les aigües dels mars de Terranova. Des de llavors es va començar a practicar una tècnica coneguda com és la salaó, d’aquesta forma es podia transportar des de llocs llunyans, permeten la conservació del peix durant molt de temps. Aviat es va tornar  un aliment molt apreciat  a molts països, ja que era un fàcil conservar a les cases i constituïa un plat complet per ser preparat de moltes maneres i també acompanyar-lo amb altres ingredients.

La pesca massiva i mantinguda a les zones tradicionals, des del golf de  Vizcaya fins a les aigües de l’Atlàntic Nord, podia produir l’esgotament de molts caladors i  ha sigut necessària la regulació de les captures; per exemple, l’anomenat bacallà àrtic que es pesca, al mar de Barents, està limitat per lleis ruso – noruegas. En aquest sentit, i per preservar aquesta pesca a les generacions futures, la UE porta a terme una política de control de les captures. És per això, que tot el bacallà que arriba al nostre país, compleix els requisits de sostenibilitat i tractament del producte.

El bacallà és un peix blanc, de temporada, amb grans propietats alimentàries, té proteïnes, vitamines, omega 3… Es troba als mercats fresc o conservat de diverses formes. Si el comprem salat, haurem de procedir a dessalar-lo per eliminar l’excés de sal, i consumir-lo amb  precaució en les dietes  baixes en sodi.

Ha passat a ser un plat molt consumit, associat a èpoques de Quaresma, típic també als menús de Nadal, i en diferents moments en les festes populars, a  Portugal, és el plat nacional i el preparen de  múltiples maneres.

La recepta que presentem és un dels plats més coneguts de la gastronomia basca i es remunta  al segle XIX, l’haurem degustat en moltes ocasions i el seu nom prové del so (PIL PIL), que fa la salsa quan l’estem preparant.

És una recepta amb pocs ingredients i l’elaboració no presenta dificultat.

Podeu comprar els ingredients a:

Mercat de Tarragona i al Mercat de Cuba de Mataró

 

INGREDIENTS PER 4 PERSONES

4 lloms de bacallà d’una grossor mitjana, si pot ser, de la mateixa mida

6-8 alls

Oli d’oliva verge

4-6 bitxos petis

ELABORACIÓ

Dessalarem el bacallà, llevant-li prèviament, l’excés de sal amb aigua freda i al deixarem, durant 3 dies amb aigua, amb la pell per amunt, ja que d’aquesta forma, expulsa millor la sal i al moment de preparar-lo queda més esponjosa. Canviarem l’aigua cada 8-10 hores. Durant aquest temps, el tindrem sempre al frigorífic. Un cop passat els dies comprovarem que el bacallà hagi perdut tota la sal, llavors, procedirem a eixugar-lo amb paper absorbent per eliminar l’aigua, no ha de quedar cap resta, ja que al cuinarem directament a l’oli.

A una  cassola, ficarem l’oli i fregirem els alls tallats a làmines llargues i quan estiguin una mica daurats, afegirem els bitxos sencers. Retirem i reservem.

Al mateix oli, fregirem o més bé, confitarem el bacallà amb la pell per amunt , durant 2-3 minuts. Li donarem, la volta perquè es faci per als dos costats vigilant que no es desfaci, el reservarem ficant-lo al plat o safata on al presentarem a taula. A la cassola haurà quedat tota la gelatina que el bacallà ha desprès i que deurem mantenir a una temperatura tèbia. És ara quan prepararem la salsa, que farem, emulsionant l’oli i la gelatina, remenant a poc a poc, ajudant-nos  amb un colador petit com si fos una espàtula. Observarem que la salsa es va lligant i agafant textura i color.

Cobrirem el bacallà amb aquesta salsa i ficarem per damunt els alls i els bitxos.

Si volem que el plat sigui més complet, podem acompanyar-lo amb  patates panaderes.

Hi han moltes més formes de preparar el bacallà, us animem al fet que les conegueu i prepareu pel fet que resulten variades i apetitoses.

BON APETIT¡

Publicat a

MOLLES DE PASTOR

Avui una recepta amb un ingredient principal que  és el pa, un aliment bàsic en la dieta mediterrània que constitueix una aportació d’hidrats de carboni saludables.

Les molles ja eren conegudes a moltes cultures; de tradició musulmana, va passar a la Península on foren consumides com aliment de les famílies d’agricultors i ramaders. Van ser els pastors, per això  el seu nombre més popular, els que a través de les rutes transhumants, van fer del pa un sustento bàsic que els alimentava en els llargs viatges, de Nord a Sud, buscant el pasto fresc pel ramat. Es feien amb el pa sobrant, generalment el pa que no es consumia en el dia i que era aprofitat tallant-lo en fines làmines. Un ingredient que  no faltava als mesos que durava la transhumància.

A través del temps, aquest plat, ha passat a ser conegut a moltes  de les nostres comunitats on s’ha adaptat als diferents gustos culinaris, així que podem parlar de migas manchegas, leonesas, murcianas, castellanas, andaluzas… També és un plat típic d’Aragó.

De ser un aliment de subsistència, en l’actualitat  s’ha convertit en una recepta típica a degustar en les rutes turístiques gastronòmiques. Són presents a molts llocs, acompanyant les diferents festes populars, tradicionals al nostre país

Es poden degustar com aperitiu, com entrant als menús i també com a plat principal si l’enriquim amb més ingredients com: meló, taronges, granades…  A l’època de la verema, el raïm  constitueix un ric suplement. Servides amb un ou fregit, ja són un plat únic molt complet.

Podeu comprar els ingredients a:

Mercat de Tarragona i al Mercat de Cuba de Mataró

INGREDIENTS PER 4 PERSONES

700 g aprox. de pa dur. Ha de ser un pa consistent, que no es desfasi  quan el tallem.

300 g aprox. D’aigua

6-8 alls

Una mica de sal

100 g de  béicon

50 – 70 g de xoriço cular

100 g d’oli d’oliva verge

1-2 cullerades de pebrot vermell

PER ACOMPANYAR

Meló, taronges, granades…

 

PREPARACIÓ

El pa el podem tallar a trossets petits i fins, i el podem deixar ja preparat a la mateixa cassola on al cuinarem. Quan ja l’haurem tallat, comprovarem que la quantitat sigui suficient, en cas que necessitem més, afegirem.

Preparat volem dir ficar-li l’aigua. Anirem incorporant l’aigua per damunt com un  polvoritzat, però que el pa no quedi mullat. El cobrirem amb un tovalló i ja estarà llest per ultimar la preparació. Com és una mica entretingut,  és por això que aconsellem  fer-lo la nit abans, encara que si es fa al moment es tracta de comprovar que ha absorbit l’aigua.  El pa  ha de quedar solt, sense enganxar-se en la cullera de fusta amb la qual el mourem.

A una altra paella, tallarem els alls a trossets petits i els sofregirem a l’oli fins que estiguin daurats. Ja tindrem preparats el béicon i el xoriço tallats i els ficarem al sofregit. Afeixi rem el pebrot vermell remenant perquè quedi ben integrat, vigilant que no  es cremi.

Un cop estigui el sofregit fet, anirem ficant-lo a la cassola on estan les molles, a poc a poc barrejant tots els ingredients perquè siguin absorbits pel pa i que aquest  agafi un color i sabor homogenis.

Al moment de presentar afegirem la fruita que més ens agradi o que tinguem  a mà. Admet una gran varietat.

Com podem comprovar. Un plat fàcil i apetitós.

BON  APETIT!