Conill escabetxat

Prepararem una recepta que té dos components fonamentals: carn, i un adob o preparació que ens ajuda a conservar els aliments durant més dies, i  que els dóna  un sabor i olor molt característics. Una fórmula molt utilitzada tant a les preparacions casolanes com a les cuines més sofisticades.

L’escabetxa ens serveix per cuinar els aliments amb vinagre, ve a ser com un marinat del producte que hem escollit, sigui carn, peix i també hortalisses. És un tipus de cuina que està molt lligat a l’àrea mediterrània i que respon a una llarga tradició que ha arribat fins als nostres dies a través de manuals culinaris molt antics.

La recepta que presentem utilitza el conill com a  base i sabem que el consum d’aquesta carn, té, al nostre país, un important component cultural que es remunta a la Hispània romana, quan es parlava de què aquesta província era “terra de conills”. Existeixen documents que així ho certifiquen

La cria del conill va constituir un suport a les economies familiars dels nuclis rurals fins a  convertir-se en un producte altament explotat. En l’actualitat, encara que la producció ha anat en descens, al llarg dels anys, les explotacions cunícules constitueixen un sector important. Es manté també la pràctica de la caça amb el conill silvestre.

És un aliment de la dieta mediterrània amb grans qualitats, tant pel seu valor nutricional, com per l’ús culinari. És molt versàtil quant a la preparació, ja que es pot cuinar de múltiples maneres, lliga molt bé amb les herbes aromàtiques, es pot consumir com a plat principal o  com aperitiu o tapa. Amb guarnició resulta molt complet.

Està recomanat consumir-lo amb assiduïtat, ja que és una carn de les que es consideren blanca, amb poca grassa, un alt valor proteínic, vitamines del grup B  i molt digestiva.

Com a quasi tots els plats, no existeix una única forma de preparar la recepta del conill  escabetxat, però com norma més generalitzada, s’aconsella fer-lo utilitzant 2 parts d’oli, una de vinagre i una de vi blanc. També resulta molt novador preparar-lo amb un gotet  de suc  de taronja, ja que li treu una mica d’àcides al resultat final i li dóna un sabor molt  suau.

Es pot cuinar amb idea de deixar-lo preparat i consumir-lo més tard, dies o inclús setmanes, si ho posem en pots esterilitzats i ho fem bullir com si es tractés d’una conserva més.

Podeu comprar els ingredients a:

Mercat de Tarragona i al Mercat de Cuba de Mataró

INGREDIENTS PER A 4 PERSONES

1 conill d’1 kg i mig o 2 kg aprox.

2 gots mitjans d’oli d’oliva verge

1 got de vinagre de bona qualitat

1 got de vi blanc

1 got d’aigua

Opcional, 1 got de suc de taronja

3 dents d’all

2 pastanagues

Farigola

3 Fulles de llorer

4 cebetes petites, o una mitjana

Sal

ELABORACIÓ

Haurem demanat al nostre carnisser habitual, que ens talli el conill a trossos no molt petits (a gust). Rentarem la carn, l’eixugarem, la passarem per farina i la fregirem fins que quedi una mica daurada. Retirarem i a la mateixa paella sofregirem les pastanagues, la ceba tallades i ells alls sencers. A la cassola on farem  la recepta ficarem aquest sofregit junt amb el conill.

Estenem bé el conill perquè rebi de forma òptima la resta d’ingredients i els anirem incorporant per tota la superfície de la carn. Ficarem el punt de Sal i deixarem bullir aproximadament uns 45 minuts a foc lent.

Es pot consumir de forma immediata, però com tots els guisats conserva millor els sabors si es deixa reposar. Es pot servir al gust del comensal, però temperat, l’escabetxa queda més diluït.

Una recepta  de molts anys, feta amb amor!!

BON APETIT!!

Escudella fàcil

Estem a finals de Gener i encara recordem el sabor dels menús de les passades festes, així que  proposem una recepta que pren com a base l’escudella, plat estrella de la cuina catalana, amb algunes variacions que ens permeten simplificar la preparació per poder consumir-lo amb més freqüència als nostres menjars quotidians, com si es tractés d’un caldo o sopa, igualment apetitós però més senzill.

Sabem que l’escudella és un caldo molt bo que se sol preparar en dies assenyalats a tota Catalunya, i que ja es coneix a la major part de la geografia peninsular en les moltes varietats i que podem relacionar amb l’olla Aranesa o amb els diferents cocidos regionals. Les sopes o caldos eren aliments que es consumien de forma habitual a les cases camperoles ja, des de molt antic, utilitzant productes dels horts familiars, i també a les taules de les classes socials més acomodades, en aquest cas, amb  ingredients més variats.

En l’actualitat, se sol fer  de la preparació d’aquest caldo tot un ritual que acompanya la preparació dels dinars familiars, i que al passat  Nadal, ha tingut una connotació especial, perquè no ens podem reunir com ho hem fet sempre. Segur que hem rebut algun “taper” d’aquest deliciós plat, fet  arribar per les nostres mares, àvies, amics… i que ens ha ajudat  a no oblidar una tradició compartida.

És un aliment que apeteix durant els mesos d’hivern, així que el recomanem per tenir-lo a les nostres receptes culinàries. La preparació no resulta complicada, es pot deixar preparat i tenir-lo a mà com un aliment rico, saborós i nutritiu.

Podeu comprar els ingredients a:

Mercat de Tarragona i al Mercat de Cuba de Mataró

INGREDIENTS PER 6 PERSONES

1 Pit de gallina

1 Cuixa de gallina

300 g de carn de vedella

250 g de pernil en un tros

1 Os salat (fa el brou més blanc)

1/2 Botifarra blanca

1/2 Botifarra negra

150 g de cigrons

Api

Nap, 3 Pastanagues

Patates

Col

Fideus o pasta grossa

3-4 litres d’aigua

Sal

ELABORACIÓ

En una olla gran, bullir la carn, el pernil i l’os, amb  el nap, l’api, les pastanagues i els cigrons durant 2 hores a foc lent.

Quan s’hagi refredat, colem el brou i reservem els cigrons. La carn i  el pernil els tallarem a trossets petits, també les botifarres i els deixarem preparats per afegint-los al brou.

Tallarem en juliana, les patates i la col. Ficarem tots els ingredients al brou i deixarem bullir uns 15 minuts aprox. Finalment incorporarem la pasta i la sal a gust, deixant bullir uns 10 minuts més.  El resultat ens donarà una variant del cocido o l’escudella, senzilla i apetitosa.

Opcional: reservar part de la carn i el pernil per preparar una massa amb la qual podrem elaborar unes delicioses croquetes.

BON APETIT!

MOLLES DE PASTOR

Avui una recepta amb un ingredient principal que  és el pa, un aliment bàsic en la dieta mediterrània que constitueix una aportació d’hidrats de carboni saludables.

Les molles ja eren conegudes a moltes cultures; de tradició musulmana, va passar a la Península on foren consumides com aliment de les famílies d’agricultors i ramaders. Van ser els pastors, per això  el seu nombre més popular, els que a través de les rutes transhumants, van fer del pa un sustento bàsic que els alimentava en els llargs viatges, de Nord a Sud, buscant el pasto fresc pel ramat. Es feien amb el pa sobrant, generalment el pa que no es consumia en el dia i que era aprofitat tallant-lo en fines làmines. Un ingredient que  no faltava als mesos que durava la transhumància.

A través del temps, aquest plat, ha passat a ser conegut a moltes  de les nostres comunitats on s’ha adaptat als diferents gustos culinaris, així que podem parlar de migas manchegas, leonesas, murcianas, castellanas, andaluzas… També és un plat típic d’Aragó.

De ser un aliment de subsistència, en l’actualitat  s’ha convertit en una recepta típica a degustar en les rutes turístiques gastronòmiques. Són presents a molts llocs, acompanyant les diferents festes populars, tradicionals al nostre país

Es poden degustar com aperitiu, com entrant als menús i també com a plat principal si l’enriquim amb més ingredients com: meló, taronges, granades…  A l’època de la verema, el raïm  constitueix un ric suplement. Servides amb un ou fregit, ja són un plat únic molt complet.

Podeu comprar els ingredients a:

Mercat de Tarragona i al Mercat de Cuba de Mataró

INGREDIENTS PER 4 PERSONES

700 g aprox. de pa dur. Ha de ser un pa consistent, que no es desfasi  quan el tallem.

300 g aprox. D’aigua

6-8 alls

Una mica de sal

100 g de  béicon

50 – 70 g de xoriço cular

100 g d’oli d’oliva verge

1-2 cullerades de pebrot vermell

PER ACOMPANYAR

Meló, taronges, granades…

 

PREPARACIÓ

El pa el podem tallar a trossets petits i fins, i el podem deixar ja preparat a la mateixa cassola on al cuinarem. Quan ja l’haurem tallat, comprovarem que la quantitat sigui suficient, en cas que necessitem més, afegirem.

Preparat volem dir ficar-li l’aigua. Anirem incorporant l’aigua per damunt com un  polvoritzat, però que el pa no quedi mullat. El cobrirem amb un tovalló i ja estarà llest per ultimar la preparació. Com és una mica entretingut,  és por això que aconsellem  fer-lo la nit abans, encara que si es fa al moment es tracta de comprovar que ha absorbit l’aigua.  El pa  ha de quedar solt, sense enganxar-se en la cullera de fusta amb la qual el mourem.

A una altra paella, tallarem els alls a trossets petits i els sofregirem a l’oli fins que estiguin daurats. Ja tindrem preparats el béicon i el xoriço tallats i els ficarem al sofregit. Afeixi rem el pebrot vermell remenant perquè quedi ben integrat, vigilant que no  es cremi.

Un cop estigui el sofregit fet, anirem ficant-lo a la cassola on estan les molles, a poc a poc barrejant tots els ingredients perquè siguin absorbits pel pa i que aquest  agafi un color i sabor homogenis.

Al moment de presentar afegirem la fruita que més ens agradi o que tinguem  a mà. Admet una gran varietat.

Com podem comprovar. Un plat fàcil i apetitós.

BON  APETIT!

MUSSACA DE VERDURES

La recepta de mussaca més coneguda té com a base l’albergínia, presentada  en forma de capes superposades, farcides de carn de xai i coberta amb beixamel. És com una lasanya sense pasta i també es pot considerar com un pastís d’albergínies. El cultiu d’aquesta planta és molt antic i a la cuina s’ha preparat de maneres molt diverses. Valorada per les seves qualitats nutricionals, està recomanada a les dietes lleugeres, és molt digestiva, conté vitamines i minerals i gran quantitat d’aigua, fent que l’aportació en calories sigui baixa. A l’hora de consumir-les s’haurà de tindre en compte que poden provocar reaccions al·lèrgiques lleus. Sempre menjar-les cuinades.

Existeixen diverses varietats que es distingeixen pel seu color que pot ser lila fosc, groc o  blanc. És una planta anual d’època càlida amb una presència molt vistosa  d’una tonalitat setinada. Es poden cuinar amb pell encara que, preferiblement, si es fan al forn és millor tallar-les.

La recepta que presentem sembla provenir del sud-est asiàtic, encara que molts la situen al món àrab  d’on va passar als  Balcans per a convertir-se en un plat tradicional i conegut associat a la cuina grega. Sigui indi, àrab o grec, la seva fama ha travessat fronteres i s’ha fet indispensable a la gastronomia per versatilitat, valor alimentari i fàcil preparació.

Es més sostenible utilitzar productes de temporada i de proximitat. Hem assenyalat  que la recepta tradicional es fa a base de carn i segur que l’haurem menjat d’aquesta manera en moltes Ja som a la tardor, però encara podem trobar albergínies al mercat, no oblidem que sempre és ocasions. Avui la farem de verdures, una fórmula alternativa però igualment rica i apetitosa.

Podeu comprar els ingredients a:

Mercat de Tarragona i al Mercat de Cuba de Mataró

INGREDIENTS PER A 4 PERSONES

3-4 albergínies mitjanes. Podem escollir les de color lila fosc.

3-4-patates mitjanes.

1 carabassó gran o 2 mitjans

1 ceba gran o 2 mitjanes, blanca o de Figueres

3-4 pastanagues

Julivert  i alfàbrega

1-2 rames de canyella

1 gotet de vi blanc

3-4 tomàquets madurs

1 all

Sal, pebre i oli

Formatge ratllat al gust

PER LA BEIXAMEL

3-4 cullerades de farina, nou moscada, pebre blanca o negra i llet

PREPARACIÓ

Tallarem les albergínies a rodanxes i les deixarem reposar amb una mica de sal gruixuda per treure el gust amarg. Tallarem les patates a làmines i les sofregirem. Un cop hem tret la sal a les albergínies les passarem per les dues cares al mateix oli. Les deixarem damunt d’un paper absorbent mentre preparem el farcit.

El farcit ho farem sofregint totes les verdures tallades, no molt fines, en oli d’oliva verge fins que quedi una barreja cremosa i homogènia, afegint el vi, l’alfàbrega, el julivert i la canyella. Recordar treure la canyella quan preparem les albergínies. Un cop estigui fet, deixarem escórrer l’oli restant.

En un recipient cobrirem el fons amb les patates que serviran com a base, i posarem la primera capa d’albergínia amb la cobertura de les verdures pressionant perquè quedi compactat. Repetirem l’operació fins a  3 vegades. Si es prefereix, es pot preparar en recipients individuals que admeten forn.

Prepararem la beixamel en una paella amb una mica d’oli, daurant la farina, incorporant la llet i assaonant amb una mica de nou moscada i pebre.  Que no quedi molt líquida. Finalment cobrirem amb formatge ratllat a gust i deixarem al forn, a 180° durant, aproximadament, uns 45 minuts.

Deixarem refredar perquè el tall, a l’hora de presentar, sigui perfecte.  I ja tindrem el plat llest!

BON APETIT!

 

 

ESTOFAT DE CARN D’EQUÍ

La recepta d’avui té com a base una carn rica en nutrients  i  en molts casos aconsellada pel seu alt valor alimentari.

Consumida a Europa des de temps antics, constitueix un aliment molt comú als  països veïns, i  s’ha anat, a poc a poc, incorporant a la nostra dieta.

Destaquem les seves propietats:

Indicada per a persones amb anèmia pel seu elevat contingut en ferro i en aquells casos que requereixen aportacions nutricionals extres.

És una carn rica en proteïnes i minerals.

Conté vitamines, moltes del grup B.

Baix contingut en greixos.

Al nostre país no existia tradició de consumir aquest tipus de carn, però cada vegada més s’està acceptant pel seu alt valor nutritiu i  beneficis per la salut. Podem trobar-la preparada de múltiples maneres, fins i tot a la cuina més sofisticada.

A l’hora de comprar-la, hem d’exigir que sigui carn certificada i expedida a les carnisseries especialitzades. Al Mercat Central, tenim un bon exemple d’aquesta venda des de fa molts anys: un establiment de confiança que ens ofereix les màximes garanties d’origen i control de qualitat, la parada “Equí i porc Angelines i Isaak”. Ells amb els seus molts anys d’experiència i els seus fidels clients són els millors consellers d’aquest tipus de carn.

Podeu comprar els ingredients a:

Mercat de Tarragona i al Mercat de Cuba de Mataró

INGREDIENTS

250 g de carn llet de poltre

½ pebre vermell

1 pastanaga

1 ceba

100 g de pèsols

1 got de brou de verdures

2 cullerades de concentrat de tomaca

Pebre negre

1 cervesa petita

Oli d’oliva verge extra

PREPARACIÓ

En primer lloc començarem picant la carn a trossos menuts i salpebrant bastant, ja que és una carn molt dolça.

A continuació posarem a una cassola 3 cuabarrades d’oli, i quan estigui calent, daurarem la carn.

Seguidament, afegirem les verdures i les sobreeixírem, les deixarem cuinar durant un parell de minuts, aproximadament.

Un cop estiguin lleugerament sobreeixides, ficarem la cervesa i deixarem cuinar fins que l’alcohol s’hagi evaporat.

Després agregarem el concentrat de tomaca, i afegirem el brou junt amb els pèsols. Deixarem bullir fins  que la carn estigui ben tendra.

Finalment, servirem la carn saltada amb les verdures i podem acompanyar amb patates bullides.

Llest i deliciós aquest estofat!

BON  APETIT!

 

 

 

 

 

 

Pizza de base vegetal

Avui proposem un plat al qual molts els costa renunciar … La PIZZA. No obstant això, en un menú saludable, és un d’aquells plats que molts dietistes eliminen … Elena Vidal, terapeuta nutricional, ens explica la seva història amb la pizza … A casa, els divendres, sempre és sopa Pizza. Quan fa alguns anys va començar a integrar canvis importants en la forma d’alimentar la seva família va “pactar” amb ells que la pizza dels divendres la mantindria … I va convertir el riquíssim invent italià de la pizza en un sopar saludable amb verdures …

Amb el temps ha aconseguit evolucionar la seva tècnica … I ha donat amb la idea de crear pans vegetals súper fàcils de preparar i alhora molt rics.

Aquí us deixem la recepta de l’última base per a pizza que ha preparat a casa, com ella mateixa ens diu, deixeu volar la vostra imaginació, ho podeu fer amb qualsevol mena de verdura, o fer barreges com les que ens proposa a continuació. Sempre queden genial!

Ingredients

Els pots trobar al Mercat Municipal
Per a 6 persones. Si sobra massa es pot reservar i utilitzar. Com si es tractés d’un pa de sandvitx.

VERDURES: recomanem espinacs, bledes, coliflor, bròcoli, pastanagues, remolatxes, carabassa… Utilitzar una varietat sola o barrejades entre elles, sentir-vos lliures en la vostra elecció.
2 pastanagues

1 remolatxa

1 brócoli

2 ous

1 cullerada d’oli d’oliva

2 tasses de farina d’ametlla, blat sarraí, espelta  sal, pebre, cúrcuma, orenga, all en pols, … espècies al gust

1/2 tassa d’aigua

Preparació

1. Preescalfar el forn a 180 º C
2. Ratllar molt finament o picar en un processador d’aliments les verdures. Reservar en un bol gran.
3. Batre els ous, afegir l’oli i les espècies, batre de nou i barrejar amb les verdures reservades.
4. Afegir la farina a la barreja anterior, barrejar de nou amb l’ajuda d’unes varetes i després afegir l’aigua molt a poc a poc, aquí haureu d’anar ajustant la quantitat segons necessiti la massa, dependrà molt de l’aigua que aportin les mateixes verdures. Haureu aconseguit una textura més aviat lleugera, no es tracta d’una massa massa consistent.

PER AGILITAR EL PROCÉS, famílies amb poc temps: si disposeu d’un processador d’aliments o una batedora potent, podeu fer tots els aliments de cop i processar-tot alhora, obtindràs una barreja superlleugera, però no et preocupis es cuinarà bé i la massa també tindrà fermesa.

5. Bolcar la massa en una gran font apta per a forn, amb aquestes quantitats rendeix per dues fonts. Dependrà del gruix, si la vols més fina o més gruixuda.
6. Cuinar al forn, baixar la temperatura a 150 º C, aproximadament durant uns 30 minuts o fins que la massa estigui a punt, depèn de cada forn i del gruix d’aquesta.
7. Un cop llista, tan sols ens quedarà cobrir la pizza i aquí s’obren nous camins.
8. COBRIR LA PIZZA

Milers d’idees, dependrà del temps i els gust de cadascú.

OPCIÓ 1: Quan disposem de poc temps, col·loco a la taula diferents bols amb ingredients:

Salsa per untar: humus, alvocat, salsa pesto, pasta miso, tahini …
Vegetals de fulla verda: ruca o canonges
Altres vegetals: tomàquet, olives, pastanaga, ceba, xampinyons
Proteïna: pernil, ous, paté de fetge, anxoves, verat …
Per decorar: formatge, germinats, xucrut, olives …

OPCIÓ 2: Si disposem de més temps, podem preparar un sofregit a cuina lenta de tomàquet, xampinyons, all i ceba, amb sal, pebre i orenga. Després li afegirem carn picada. Cobrim la massa amb aquesta bolonyesa, una mica de llevat nutricional o formatge i de nou al forn, en opció grill, un parell de minuts.

Aquí cadascú pot afegir allò que més li agradi, sense preocupar-se per les verdures perquè ja les tenim dins de la massa 😉

El toc final unes gotes d’oli picant.

POLLASTRE FARCIT DE NADAL

Aquesta setmana volem avançar una proposta d’un clàssic Nadalenc: un plat de Pollastre Farcit, de Nadal. Abans de res una reflexió: és molt interessant que no ens esperem fins al final per fer les compres de Nadal, és un consell que, si el seguim, ens farà estalviar diners i gestionar millor les nostres festes. El mateix passa amb els plats que gaudirem en aquests dies nadalencs. Avancem, comprem ja els productes estrella dels nostres plats.

Nadal és una data on el nostre consum augmenta i és potser una ocasió sense igual per poder comprar productes de qualitat i de proximitat. Al Mercat Municipal de Tarragona trobarem tots aquests productes i, amb la confiança dels professionals dels llocs, ens els prepararan tal com els necessitem per cuinar-los.

Un cop a la taula, segurament menjarem plats que no són habituals en el nostre dia a dia. Però no per això han de ser menys sans. Molt recomanable incorporar en els nostres plats verdures. Tenim verdures de temporada molt bones i que ens aporten fibra per saciar i per regular els nivells de sucre i sal. Els plats nadalencs seran més lleugers gràcies a acompanyaments i guarnicions de verdures.

En el nostre plat d’avui us proposem el pollastre eco per fer-ho farciment. És un pollastre de gran sabor i que rendeix molt. Amb tota la confiança de la parada del mercat Pollastres Pili. Quan ho compreu especificar que és per preparar-farciment i us vendran el producte llest.

Com us proposem avui el pollastre farcit és fàcil de preparar i ens permet estar fent altres coses mentre es cuina.

En aquests sopars no només ens alimentarem de rics plats, també de les persones amb els que els compartim. A gaudir del moment!

INGREDIENTS
Els pots trobar al Mercat Municipal de Tarragona

Pollastre ecològic

Ceba o ceba petita

Patates o patates minis

Tomàquet cherrie

Herbes aromàtiques: romaní, farigola…

Oli, sal i pebre

Per al farciment: Poma, nous, orellanes i prunes.

Podem fer un acompanyament extra (opcional): xampinyons, cols de bruselas, raves, xips de xirivía …

PREPARACIÓ
1. Preescalfar el forn a 180 º C
2. Omplir el pollastre, untar-lo amb oli i salpebrar.
3. Cobrir una safata per a forn amb les cebes tendres tallades per la meitat i les aromàtiques, col·locar a sobre el pollastre. Rostir durant unes 3 hores. Donar-li la volta i regar-lo amb el suc de la safata perquè no s’assequi.
4. Els últims 40 minuts de cocció afegir les patates i els tomàquets cherry.

PER A SERVIR:

Amb un ganivet gran, separa primer les cuixes i parteix-los en rodanxes. Segueix després amb els pits i talla de la mateixa forma. Regar amb el suc de la cocció i acompanya amb la guarnició de les verdures.

Un autèntic esmorzar probiòtic.

ESMORZAR PROBIÒTIC

Què és un esmorzar saludable?

Alguns comentaris sobre l’esmorzar que trenquen una mica el que ens han anat dient sempre … L’esmorzar no ha de ser un menjar diferent de la de la resta del dia, tampoc té perquè ser l’àpat més important. Això sí, és el primer àpat del dia i sempre cal prendre-quan es tingui realment ganes d’esmorzar.

Ni de bon tros hi ha d’incloure cacau en pols, pans, mantegues, pastes, sobaos, cremes de xocolata ni sucs processats. És molt important que l’esmorzar s’allunyi del menjar processat. Ha de ser un dinar amb aliments reals i, per tant, en això, no ha de ser diferent de la resta de menjars …

La recepta d’avui és un musli casolà. Un esmorzar sa, fàcil i amb menjar real, no processada. No cal comprar els cereals processats que són massa rics en sucres … Cal fer-ho de la manera més natural possible: flocs d’ordi (per exemple), fruita seca, llavors de carabassa, de gira-sol, alguns extres com la canyella i sobretot una peça de fruita de temporada o fins i tot verdura …

Què és el quefir?

Segur que heu sentit a parlar del quefir … És una llet fermentada amb molts probiòtics. Els probiòtics són microorganismes vius, és a dir bacteris. I, encara que en el iogurt també tenim aquests elements, la diferència principal entre el iogurt i el quefir és que aquest últim ens aporta molts més tipus diferents de ferments i per tant de bacteris que ens ajudaran en la nostra digestió.

Al mercat podem trobar quefir de vaca, d’ovella o de cabra. Recomanem sempre millor el quefir d’ovella o de cabra que vénen de llets més semblants a la nostra llet materna i per tant són més tolerables i fàcils de digerir.

És cert que tant el iogurt com el quefir, a diferència de la llet, en estar fermentats són molt més digestius, ja que tenen menys sucre que la llet. En el quefir o el iogurt, els mateixos bacteris s’han encarregat de reduir el nivell de sucre perquè s’alimenten d’ella. A més és ric en calci i sobretot és probiòtic i ens ajuda molt amb la flora intestinal. És molt important introduir aliments probiòtics en la dieta i fer-ho mitjançant el quefir o del iogurt natural és una forma molt natural de fer-ho.

Troba ingredients naturals i de proximitat Al Mercat

Ingredients:

• Quefir de cabra
• 1 cullerada de flocs de civada
• 1 grapat de fruita seca variada: avellanes, nous, ametlles
• 1 culleradeta de pipes de gira-sol i carabassa
• 1 mica de canyella
• 1 culleradeta de pol·len (opcional)
1 peça de fruita de temporada.

Preparació

1. Barrejar tots els ingredients del musli en un bol: civada, fruits secs, llavors, canyella i pol·len.
2. Afegir el quefir i barrejar bé.
3. Tallar per sobre una o dues fruites de temporada: magrana, caqui, poma, …
4. Gaudir

                       

Un exemple pràctic de batch cooking de temporada!

BATCH COOKING DE LLEGUMS.

Avui parlem de llegums. I abans de començar afirmem una cosa que segur que més d’un haurà escoltat …: els llegums, sempre millor si són del dia anterior que les acabades de cuinar.

És això possible? I, si és cert, per què? Ho expliquem … Començant pel principi. L’intestí és un òrgan clau del cos. Si volem mantenir-lo sa, cal cuidar-lo. Per això hem d’amanyagar i alimentar els “guardians”, és a dir als trilions de bacteris que l’habiten conformant la microbiota intestinal.

Doncs bé, un dels aliments preferits d’aquests bacteris és el midó resistent. El midó és la reserva de glucosa que trobem en els llegums (també en els cereals, els tubercles i algunes hortalisses i fruites). El midó es presenta en forma de petits cabdells, cabdells de glucosa formats per diversos “collarets” enroscats. És aquesta estructura compacta la qual facilita que aquests aliments puguin emmagatzemar grans quantitats de glucosa.

Al menjar midó, durant la digestió es trenquen els collarets i queda lliure la glucosa en forma de perles. Aquesta glucosa és absorbida amb gran facilitat i la utilitzem per generar energia. Si hi ha excés de glucosa, i no la podem absorbir, les perles es transformen en cabdells de greix (triglicèrids), el cúmul dóna lloc, entre d’altres, el sobrepès i l’obesitat.

Però hi ha algunes situacions en què no passa cap d’aquestes circumstàncies, situacions en què no som capaços de trencar el cabdell de glucosa. En aquest cas, diem que el midó es resisteix al procés digestiu i apareix el que anomenem midó resistent. Això passa quan el midó està fred (en altres paraules, està cuinat del dia anterior). El dubte és: això és bo, dolent, indiferent? La resposta és que això és genial. Com que no podem digerir-lo, aquest paquet de midó compacte serà una vianda per als nostres guardians, els nostres “bacteris bones”. Serà un prebiòtic, un gran prebiòtic!

Beneficis pràctics de refredar els midons abans de menjar-los (tubercles, cereals i llegums)

1. Reduir l’absorció dels hidrats de carboni, ja que fem que no siguin disponibles per a nosaltres.

2. Potenciar el seu efecte prebiòtic, el que afavoreix el creixement i activitat de la nostra microbiota intestinal: punt clau per combatre molts dels nostres mals.

3. Ens facilita la vida, podem preparar les nostres receptes del dia a dia, d’una forma molt fàcil i senzilla, ja que són els aliments que més temps requereixen cocció i els tindrem llestos i tan sols els haurem d’escalfar i llest.

LLENTIES AMB BRÒCOLI I SALSA DE MOSTASSA

Ingredients – 2 persones

160 g de llenties (pes en sec)
1/2 alvocat
1/2 bròquil a trossos petits
1/2 de ceba a mitja lluna
8 xampinyons
Julivert o coriandre fresc picat
1 tomàquet a daus

Per amanir
oli d’oliva verge extra
1 grapat d’avellanes torrades picades
1 cullerada de suc de llimona o de vinagre de poma
1 mica de sal
1 mica de llavors de fonoll
1 culleradeta de mel crua
1 culleradeta de mostassa
1/2  all

Troba els ingredients a Al Mercat

Preparació

1. Deixa en remull durant unes 12 hores els llegums, preferiblement juntament amb un tros d’alga Kombu. Cou en una olla durant uns 35-40 minuts, juntament amb l’alga i el llorer (contribueix a fer menys flatulentes els llegums). Reserva.

2. Prepara la vinagreta barrejant enèrgicament tots els ingredients, o usant un processador d’aliments. Reserva, com més temps millor, perquè la salsa tingui més gust.

3. Renta i salteja els xampinyons. Cuina al vapor o forn les flors de bròquil, també es poden consumir crues.

Aquests 3 primers passos de la recepta ja els podem haver preparat amb antelació, i reservar tots aquests aliments en tuppers de vidre a la nevera. Ens facilitarà moltíssim el nostre dia a dia, i a més obtindrem beneficis per a la nostra flora intestinal.

4. En un bol afegeix tots els ingredients de l’amanida tallats a trossos petits: l’alvocat, el tomàquet, la ceba i finalment afegeix les llenties, els xampinyons i el bròquil lleugerament calents, perquè el plat resulti més reconfortant en aquesta època de fred.

5. Aboca l’amaniment per sobre de l’amanida, serveix i gaudeix!

Dieta Mediterrània, la dieta amb superpoders per lluitar contra el canvi climàtic.

Realment t’has preguntat què pots fer per canviar les coses? Ets dels que pensen en global i actuen en local? O, més aviat penses que els grans problemes de la humanitat ja els resoldran altres i tu vas tirant sense qüestionar-grans coses …

Aquest article és interessant per als primers, els que a més de tenir consciència, actuen.

Resulta que el 97% dels científics ja accepten que el canvi climàtic és una realitat i que anem directes a carregar-nos la terra. Ja gairebé ningú ho nega. L’home i l’empremta que està deixant al planeta comença a ser evident fins per als més escèptics. En aquesta situació, la dieta Mediterrània, un conjunt d’aliments que té més de 2000 anys d’història, s’ha erigit com una de les millors armes perquè cada un de nosaltres puguem combatre aquests greus problemes que afecten el món. No pot ser tan fàcil … o sí ?.
Dels romans ens arriba el llegat físic de les famoses àmfores que contenien, oli i vi, destinades a assortir les bacanals que celebraven fins a l’extenuació. Si a això li sumem el pa i altres aliments com les verdures, les fruites, la fruita seca juntament amb quantitats lògiques de carn i peix, tenim ja definida la dieta mediterrània. Reconeguda en l’any 2013 com a patrimoni immaterial mundial per la UNESCO i que s’ha erigit com un remei contra l’epidèmia dels processats i ultra-processats ​​que actualment ens assalten.

Dieta Mediterrània i salut, una mica conegut i més que demostrat.
La dieta Mediterrània es qualifica de forma reiterada com una de les més sanes. Per exemple, l’Organització Mundial de la Salut en el seu informe de setembre de 2018 ha constatat que aquest tipus de dieta està directament associada amb una menor taxa de mortalitat gràcies als seus efectes en la prevenció de malalties cardiovasculars, malalties cognitives, diabetis del tipus 2 o el càncer. Ja l’any 1993 la Harvard Business School va introduir la piràmide de la dieta mediterrània com a guia per familiaritzar la gent amb els menjars més típics dels països que voregen el Mediterrani. En concret, va destacar certs tipus d’aliments típics de llocs com Creta, Grècia o el sud d’Itàlia durant la meitat del segle XX. Aquests països en aquella època tenien uns baixos nivells de malalties cròniques i una esperança de vida molt llarga tot i tenir una atenció sanitària més aviat pobre.
El nom de dieta Mediterrània se li va atorgar a l’any 1975, quan els científics americans Ancel Keys i Margaret Haney van demostrar que aquesta dieta era més saludable que la dieta americana mitjana molt afectada pels infarts com a important causa de mort.
Podríem estar citant estudis de tota mena que abunden en aquest sentit: la dieta Mediterrània és bona per a la nostra salut i la dels nostres fills i grans.

Dieta Mediterrània i el seu veritable poder.
Fins aquí, els efectes positius en la nostra salut de la dieta Mediterrània, és una cosa que, en part, ja coneixíem. Però hi ha més coses. La dieta Mediterrània és un estil de vida que comença en la producció dels aliments. Durant segles hem produït els aliments d’una manera determinada, aquest coneixement s’ha transmès generació a generació, les collites, la pesca, la conservació dels productes, la seva elaboració i la manera compartida de consumir-los. La dieta Mediterrània entesa com un tot fomenta la producció local i la biodiversitat. Però vivim en temps en què als països rics, és possible consumir de tot durant tot l’any.

El sistema de distribució modern d’alimentació, dominat mundialment per 5 grans grups empresarials, instrumentalitza el planeta i els recursos de la humanitat per produir de tot, tot l’any. Aquesta situació d’enfocar l’alimentació com un negoci que enriqueix només a uns pocs està creant molts i greus problemes.

D’una banda, ja es compten 40 milions de nens menors de 5 anys i més de 2000 milions d’adults amb sobrepès. La xifra va augmentant cada dia. L’obesitat és una pandèmia global que afecta la salut als que la pateixen, amb malalties cròniques, mortalitat infantil, menor esperança de vida … i també afecta tot el sistema sanitari que ha de lluitar contra el creixent nombre de població malalta.

La producció industrial d’aliments, en la majoria d’ocasions, provoca un ús dels recursos de la natura: terra, aigua … Insofrible i insostenible perquè, al final, un 30% dels aliments es malbaratin. Els centres de distribució moderna com són els supermercats es constitueixen com la maquinària perfecta i greixada perquè comprem el que els que controlen el sistema d’alimentació volen i en les quantitats que ells decideixin.

Davant d’aquesta situació, ja hi ha veus molt autoritzades com la del director general de la FAO Jose Graziano da Silva que recomanen tornar al sentit comú i intentar, amb el nostre consum familiar, triar un sistema alimentari sostenible. A nosaltres ens correspon recuperar en el nostre dia a dia la dieta Mediterrània. No podem perdre en una generació una herència de milers d’anys on està el nostre ADN cultural i del nostre entorn.

Arribats a aquest punt, molts pensen que com van a fer, que no tenen temps, que el menjar sa és més cara … Però la veritat és que posar de la nostra part i consumir productes sans és molt fàcil. Centrem-nos en el local. Amb això consumirem aliments que s’han produït més a prop, ajudant a distribuir la riquesa també en aquells productors locals. Aliments de temporada que estan en el seu moment de consum òptim, evitant consumir productes que vénen d’altres latituds.

D’acord, ho tinc clar … com ho faig?
Un cop ens conscienciem, hem d’actuar. Aquí és on en el nostre ésser individual ens debatem entre el més pràctic (som uns panxacontents) i el millor per a nosaltres. Preferim consumir hores del nostre temps veient sèries o Instagram que pensant en què és el millor perquè la meva família menji. Això és així. Per això volem deixar les coses molt clares, per no haver excuses:

1.- D’una banda les recomanacions que dicta l’Organització Mundial de la Salut sobre el que has de menjar tu i la teva família són aquestes:

400 g o cinc porcions de fruites i verdures.
-Inclou verdures en tots els teus àpats.
-Com refrigeris: fruites i verdures crues.
-Menja fruites i verdures de temporada.

Greixos
-Cuina al vapor o bull, en comptes de fregir
-Substitueix la mantega per l’oli d’oliva verge extra.
-Productes lactis, millor sense nata.
-Limita el consum d’aliments al forn o fregits i d’aliments envasats que continguin greixos trans. (rosquilles, pastissos, coques, galetes, pa de pessic …)

Sal, sodi i potassi
Gairebé tothom consumeix massa sodi per la sal i el combina amb poca ingesta de potassi … Aquesta relació és sinònim d’hipertensió arterial. Si, mundialment reduíssim el consum de sal a menys de 5 g diaris, es podria prevenir 1,7 milions de morts a l’any. No només parlem de sal pura. Qualsevol aliment processat porta moltíssima sal: brous, carns processades, formatge, pa …Així:
-Limitar la sal en cuinar.
-No posar sal o salses riques en sodi a la taula.
-No consumir refrigeris salats

Sucre
Eliminar begudes o aliments amb sucre (aperitius, begudes ensucrades, refrescos, totes aquelles begudes processades).
Menjar com refrigeris fruites i verdures crues en comptes de productes ensucrats.

2.- Com complir amb aquestes recomanacions i seguir una dieta Mediterrània amb aliments locals?
No és gens fàcil arribar a aquest nivell … Som conscients que cal canviar, sabem el que és bo i el que és dolent … però, com el trobem? Per als que vivim aquí el tenim una mica més fàcil. Comptem amb els mercats. On les nostres mares i les nostres àvies han comprat històricament. Allà pots trobar productes frescos de temporada. Pots preguntar al propietari del lloc que t’expliqui d’on ve el seu producte i escollir en conseqüència. Pots preguntar-li sobre la millor manera de fer una recepta.

A més que hi hagi una nova manera de produir aliments de forma industrial, la resposta també està en la nostra mà. I una de les solucions està en els mercats. Introdueix una compra de mercat al mes i començaràs a seguir la dieta mediterrània, comprar de forma sostenible producte local i de temporada i redistribuint la riquesa. Just el que feien les nostres mares i àvies. Precisament el que estan començant a recomanar tant l’ONU com l’OMS. A vegades les solucions les tenim davant mateix de la nostra nosaltres …

A tots ens agraden els mercats … Ja t’hem donat més motius per recuperar-los

Més sobre mercat, receptes i productes frescos de qualitat en:
tgn.almercat.cat