Publicat a

Musclos amb salsa

Segurament quan preparem una recepta de musclos, no pensem que estem cuinant un mol·lusc prehistòric, però és així… Des de fa milions d’anys les costes peninsulars han sigut el seu hàbitat natural i existeixen nombrosos testimonis arqueològics de què els humans ja el recol·lectaven i el seu consum era una important aportació a la dieta d’aquests grups primitius.

És un animal gregari que es troba a les costes dels mars temperats i freds, en zones on abunda el plàncton, colonitzant  les roques i a les profunditats marines.

Hi ha evidències de què el seu cultiu es va fer de forma molt primerenca amb tècniques que han arribat fins a l’actualitat i que mostren tota una ciència marina lligada a l’economia productiva. A l’època moderna, a principis del segle XX es porten a terme els primers intents del cultiu d’aquest musclo a Galicia, Catalunya i al Llevant peninsular. Aquest procés de cria controlada, té una ràpida evolució i en l’actualitat constitueix un important valor al sector aqüícola per l’elevada producció que ha fet que Espanya se situés en primera posició al món, durant molt de  temps, lloc, que ha hagut de cedir, segons dades de la FAO, davant la incorporació als mercats de la Xina i Xile.

El desenvolupament d’aquesta activitat lligada a la indústria pesquera, ha derivat a molts llocs, a formar part no només de l’economia, també a crear referències culturals que abasten aspectes antropològics en aquells llocs on constitueix una base d’àmplia i llarga tradició.

El cultiu mitjançant les tècniques utilitzades, ha donat lloc a crear espais geogràfics marins singulars com és el cas de les nombroses muscleres, “Batea” distribuïdes a les Ries Baixes.

Actualment, aquest cultiu i la seva recol·lecció estan subjectes a controls sanitaris per assegurar que no existeix cap risc en el seu consum, fins i tot a arribar a frenar la venda si hi ha alguna sospita de contaminació. També, a través de la política, pesquera establerta per la UE, es regula  tota una normativa per determinar la qualitat i la mida.

Al musclo se li ha reconegut una gran riquesa gastronòmica  i  gran versatilitat a la cuina, el seu consum és dona pràcticament a tot el món, preparat en receptes adaptades  als gustos locals. Podem trobar-lo preparat en vinagreta, a la marinera, en salsa, al vapor,, amb tomaca, farcit amb ingredients al gust i arrebossat… Es pot trobar comercialitzat en conserva, molt popular en salsa americana una mica picant …

Si mencionem les seves propietats, comprovarem que són moltíssimes, és bo pels ossos i la pell, enforteix el sistema immunològic, conté vitamines dels grups B i C i molts minerals, també Omega 3, per tant, el seu consum, està altament recomanat.

Difícil escollir quina preparació recomanar, però ens decidim a la nostra recepta, fer-lo amb salsa, d’una forma molt senzilla que podem presentar com aperitiu o entrant i també com a plat del menú. A l’hora de comprar-lo, cuidem  la qualitat, adquirint-lo al nostre mercat de confiança i de proximitat.

Mercat de Tarragona
Mercat de Mataró

INGREDIENTS PER A 4 PERSONES

1 ½ – 2 kg de musclos

4 porros o 3 cebes mitjanes

1-2 cullerades de farina

1 got de vi blanc

Pebre

Mostassa o soja a gust

Una mica de suc de llimona

Oli d’oliva verge

Sal

PREPARACIÓ

Un cop rentats els musclos, els posarem a bullir amb una mica d’aigua a una cassola. Quan s’hagin obert, traurem la closca superior o si es prefereix, les dues i els reservarem deixant-los amb una mica del brou de la cocció, deixant el caldo restant per afegir-lo quan estigui fet el sofregit.

A una paella, sofregim a foc baix, els porros o les cebes, que haurem tallat ben fins. Quan veiem que ja estan una mica daurats, afegirem la farina, remenant perquè no s’enganxi i els altres ingredients junt amb el caldo dels musclos. Comprovarem la sal i la textura de la salsa i ja la podrem ficar als musclos deixant barrejar els sabors durant un parell de minuts mantenint el foc baix.

Presentar el plat amb julivert fresc tallat molt fi, calent o fred, segons ens vingui de gust.

Una recepta de mercat, d’elaboració fàcil, que donarà color i sabor a la nostra taula.

BON APETIT !!

Publicat a

Filet de porc Wellington

Des de l’arribada a la Península, el porc  ha anat passant un procés d’adaptació a les condicions del clima i la cria al nostre territori, fins a ser un dels aliments més consumits. Sembla que el porc ibèric procedeix de l’encreuament entre porc comú i porc senglar, animals que vivien en estat salvatge. Concretament, el porc ibèric, criat en llibertat a les grans deesses, amb una dieta basada en productes naturals, ha aconseguit un alt reconeixement per la qualitat en l’elaboració d’aliments amb Denominació d’Origen.

El porc comú criat a granges i dirigit al consum majoritari, forma part de la nostra gastronomia, ha representat un dels aliments bàsics a les economies familiars en temps no molt llunyans, quan a molts llocs es  practicava “la matança del porc” i  es guardaven les seves parts, conservades de diferents maneres per a tenir reserva quasi d’un any per a l’altre, ja que  d’aquest animal, pràcticament s’aprofita tot. En l’actualitat aquesta  pràctica es conserva com a  reclam turístic. Parlant de turisme… Segur que recordem la popularitat del porc a Florència (el Porcellino), un símbol cultural que tots els visitants d’aquesta bella ciutat desitgen conèixer.

La carn de porc és considerada una carn blanca, té poques calories, un alt contingut en vitamines del grup B, minerals com el zinc, el fòsfor, el potassi… El seu consum és aconsellable per a una dieta equilibrada

El nom d’aquesta recepta fa referència a un famós aristòcrata anglès i possiblement ho associem a un plat d’ocasions especials, reservat per aquests moments, però també podem incorporar-lo als menús més habituals, ja que la preparació no resulta  complicada i el resultat final és espectacular.

Al seu origen, aquesta recepta es preparava amb carn de boví, però la seva elaboració s’ha anat adaptant a altres tipus de carns. En aquest cas, la preparem amb carn de porc.

Mercat de Tarragona
Mercat de Mataró

INGREDIENTS PER 6 PERSONES

1  Cinta o tira de llom de porc d’aprox. 1500 g.

150-200 g de talls de pernil o panxeta tallades fines. Calcular les que es necessiten en funció de la mida de la cinta.

1-2 paquets de massa de pasta de full rectangular, suficient per a embolicar la carn.

Oli d’oliva verge

Sal, pebre

Opcional mostassa o soja

1 ou

Herbes aromàtiques (romaní)

PREPARACIÓ

Cuidarem que la tira de llom no presenti massa greix extern. La salpebrem per tots els costats i la cuinarem a una paella a la qual haurem ficat el romaní sencer (pot ser una branca petita que després traurem), de forma que quedi daurada. Abans de retirar-la del foc, incorporem 2 cullerades de soja o una mica de mostassa perquè agafi el sabor. Una vegada daurada la carn, la retirem i la deixem refredar.

Batem l’ou i untem la cinta per la part superior, l’emboliquem completament amb la panxeta o el pernil i la posem damunt de les làmines de pasta de full. Abans de segellar-la, pintem amb l’ou els extrems i tanquem. Amb l’ajut d’un ganivet, marquen unes línies superficials, amb cura per no trencar-la fent una quadrícula i repassem la superfície amb l’ou restant.

Posem la cinta a una safata, i amb el forn prèviament calent a 180 graus, la deixem durant uns 35-40 minuts aprox. vigilant que no es cremi.

Una vegada freda, es talla un tros per comprovar si està feta al nostre gust i ja es pot degustar. Segur que el resultat ha sigut perfecte.

Aquest plat es pot acompanyar de puré de patates, de xampinyons, de verduretes del temps tipus minestra, de compota de poma… en fi, podem posar-li imaginació, però combina molt bé amb guarnicions variades.

BON APETIT!!

 

 

 

 

Publicat a

Amanida tèbia d’hivern

Segurament, associem amanida, amb un menjar fresc de temps càlid, moltes vegades consumit com acompanyament d’altres menús i degustat al camp o a la platja. Recuperarem aquesta essència variada i colorista que sol presentar aquest plat, adequant-lo al clima d’aquests dies hivernals: farem una amanida tèbia amb  ingredients saludables que podem variar en funció dels nostres gustos.

La base d’aquesta amanida la constitueix una hortalissa que atrau la nostra vista quan visitem les parades de verdures: la col llombarda. És una hortalissa de la família de les cols que presenta un color violeta molt cridaner, més o menys intens, depenen del grau d’acidesa de la terra on es cultiva. Originària del sud d’Europa, ja era coneguda pels egipcis i el món grecoromà no només com aliment, sinó també utilitzada en fórmules curatives.

La llombarda, la trobem a la dieta mediterrània, el seu consum s’ha generalitzat; a algunes regions es prepara com menjar de Nadal i és també molt consumida als països del nord d’Europa. Té múltiples propietats bones per a la salut, rica en vitamines i en fibra… Es pot menjar crua o preparada bullida, al vapor, sofregida, acompanyant altres verdures, enriquida amb fruits secs, formatge, iogurt…. També riquíssima en  suc.

A la nostra recepta la prepararem  bullida i acompanyada amb panses, nous, pomes i api, una combinació irresistible i molt nutritiva.

Recordem que la poma és una fruita cultivada pràcticament a tot el món, molt utilitzada a la cuina amb grans beneficis per la salut, rica en fibra, pot ser consumida amb pell, posseeix un gran efecte saciant que la fa recomanable  a les  dietes d’aprimament, diürètica i depurativa.

Les panses són riques en minerals i molt indicades per a enfortir els ossos, ideals per incloure als menús infantils. Si afegim a  l’amanida les nous, conegudes com “ la llavor de Déu”  estem afegint nutrients i vitamines. També tenen propietats antioxidants i són bones per a reduir el colesterol. Finalment, completem amb l’api, i la vinagreta i ja tenim un menú sa i equilibrat que podem incloure sovint als nostres menjars setmanals. Opcional regar amb iogurt natural.

INGREDIENTS PER A 4 PERSONES

1 Col llombarda aprox. 1-1,5 kg

1 Ceba mitjana

2.3 Pomes Golden

150 g de nous

100 g de panses sultanes

1 Branca d’api

Oli d’oliva verge

Sal

Vinagreta (oli, vinagre, soja)

1 Iogurt natural

PREPARACIÓ

Rentem la col i la tallem a trossos petits tipus Juliana. En una cassola  amb aigua, la bullirem al dente, amb una mica de sal (aprox. 35-40 minuts ). Tallem la  ceba i la sofregirem a una paella. Mentrestant, picarem les nous i junt amb les panses i l’api tallat, ho incorporarem amb la ceba, barrejant bé. Afegirem les pomes tallades a cuadrets. Hem aconsellat Golden, però poden ser de qualsevol altra varietat. Les àcides contrasten el sabor una mica dolç de la llombarda

Una vegada la llombarda està en el  seu punt, l’escorrerem uns minuts perquè deixi anar tota l’aigua i la ficarem a la paella amb els altres ingredients. Remenarem bé i la deixem reposar perquè els sabors es barregin.

Tindrem preparada la vinagreta que haurem fet amb 2 parts d’oli, una de vinagre i dues cullerades de soja. Ha de quedar ben emulsionada. La ficarem per damunt del plat, una vegada ho presentem a taula. Si es vol, a gust, també el iogurt. La vinagreta i el iogurt es poden presentar en salseres, per separat, perquè   cada comensal es serveixi.

El resultat és molt agradable a la vista pel bonic color de la llombarda, i no diguem del sabor final, que resulta de la barreja dels ingredients, tan diferents, que s’han utilitzat a l’elaboració.

BON APETIT!

Publicat a

Carxofes farcides amb gambes i xampinyons

La carxofa és una planta d’origen africà, que es cultiva a tota la zona mediterrània, en llocs de clima temperat i pràcticament podem trobar-les a quasi totes les regions peninsulars, al llarg de tot l’any. De gran qualitat i especialització, ha rebut el segell de Denominació d’Origen.

Una hortalissa amb una forma cridanera, les seves flors es mengen i està emparentada amb els mites grecs a través de la bella Cynara, el que li dona un matís molt especial. No només és la seva forma la que la fa destacar, també les múltiples propietats depuratives i diürètiques que conté.

Els seus components actius són molt importants i afavoreixen una dieta sana i equilibrada exempta de grasses.

Una recepta ideal per aquesta època de l’any, ja que podem trobar-les en el seu millor moment, al mercat i de proximitat. Es preparen de formes molt diferents, soles o acompanyant a altres aliments, molt indicades amb els arrossos o paelles,  a la brasa, al forn, també en conserva…

En aquest cas les prepararem afegint xampinyons i gambes resultant una recepta rica i apetitosa. Les gambes millor si són fresques, de mida mitjana o en  el seu cas, llagostins. Els xampinyons podem comprar-los ja laminats. Sempre millor si tot és fresc i de mercat.

Podeu comprar els ingredients a:

Mercat de Tarragona i al Mercat de Cuba de Mataró

INGREDIENTS PER 4 PERSONES

12 carxofes (de la mateixa mida)

24 gambes

1 ceba mitjana

1 dent d’all

1 safata de xampinyons laminats

1 branca d’api

1 llimona

Oli d’oliva verge

Sal

1 cullerada de pebre vermell dolç

1 fulla de llorer

ELABORACIÓ

Tallarem els troncs de les carxofes i els reservem. Traurem les fulles externes més dures i aproximadament 1 cm de les puntes de la carxofa. Posarem les carxofes cap per avall i les aplanarem amb la palma de la mà per facilitar el buidatge de la part interior. Amb la punta d’un ganivet, treurem la part del cor de la carxofa que també reservarem. Posarem a bullir amb sal  la  llimona tallada en quatre trossos, durant uns 15 minuts. Un cop  hagin bullit, les traurem i les posarem cap avall per tal que escorrin bé l’aigua.

A una paella, sofregirem la ceba, les tiges que haurem tallat a trossets petits, l’all, la part que hem tret de les carxofes i la fulla d’api. Afegirem els xampinyons finament tallats i la cullerada de pebre vermell dolç.

Mentre fem el sofregit, bullirem 3 minuts les gambes, afegint a l’aigua una fulla de llorer. Reservem una part d’aquesta aigua per ficar una o dues cullerades al sofregit. Picarem les gambes ben petites deixant 12 senceres per decorar la part superior de les carxofes i les incorporarem amb els altres ingredients, remenant  perquè quedi un sofregit homogeni i cremós. Salarem a gust i ja podrem farcir les carxofes, deixant-les preparades per ficar-les al forn uns 5 minuts a 180 graus.

Es poden presentar a taula amb salsa de tomaca fregida.

Una recepta per gaudir  del resultat final. Estan boníssimes!

BON APETIT!

Publicat a

Conill escabetxat

Prepararem una recepta que té dos components fonamentals: carn, i un adob o preparació que ens ajuda a conservar els aliments durant més dies, i  que els dóna  un sabor i olor molt característics. Una fórmula molt utilitzada tant a les preparacions casolanes com a les cuines més sofisticades.

L’escabetxa ens serveix per cuinar els aliments amb vinagre, ve a ser com un marinat del producte que hem escollit, sigui carn, peix i també hortalisses. És un tipus de cuina que està molt lligat a l’àrea mediterrània i que respon a una llarga tradició que ha arribat fins als nostres dies a través de manuals culinaris molt antics.

La recepta que presentem utilitza el conill com a  base i sabem que el consum d’aquesta carn, té, al nostre país, un important component cultural que es remunta a la Hispània romana, quan es parlava de què aquesta província era “terra de conills”. Existeixen documents que així ho certifiquen

La cria del conill va constituir un suport a les economies familiars dels nuclis rurals fins a  convertir-se en un producte altament explotat. En l’actualitat, encara que la producció ha anat en descens, al llarg dels anys, les explotacions cunícules constitueixen un sector important. Es manté també la pràctica de la caça amb el conill silvestre.

És un aliment de la dieta mediterrània amb grans qualitats, tant pel seu valor nutricional, com per l’ús culinari. És molt versàtil quant a la preparació, ja que es pot cuinar de múltiples maneres, lliga molt bé amb les herbes aromàtiques, es pot consumir com a plat principal o  com aperitiu o tapa. Amb guarnició resulta molt complet.

Està recomanat consumir-lo amb assiduïtat, ja que és una carn de les que es consideren blanca, amb poca grassa, un alt valor proteínic, vitamines del grup B  i molt digestiva.

Com a quasi tots els plats, no existeix una única forma de preparar la recepta del conill  escabetxat, però com norma més generalitzada, s’aconsella fer-lo utilitzant 2 parts d’oli, una de vinagre i una de vi blanc. També resulta molt novador preparar-lo amb un gotet  de suc  de taronja, ja que li treu una mica d’àcides al resultat final i li dóna un sabor molt  suau.

Es pot cuinar amb idea de deixar-lo preparat i consumir-lo més tard, dies o inclús setmanes, si ho posem en pots esterilitzats i ho fem bullir com si es tractés d’una conserva més.

Podeu comprar els ingredients a:

Mercat de Tarragona i al Mercat de Cuba de Mataró

INGREDIENTS PER A 4 PERSONES

1 conill d’1 kg i mig o 2 kg aprox.

2 gots mitjans d’oli d’oliva verge

1 got de vinagre de bona qualitat

1 got de vi blanc

1 got d’aigua

Opcional, 1 got de suc de taronja

3 dents d’all

2 pastanagues

Farigola

3 Fulles de llorer

4 cebetes petites, o una mitjana

Sal

ELABORACIÓ

Haurem demanat al nostre carnisser habitual, que ens talli el conill a trossos no molt petits (a gust). Rentarem la carn, l’eixugarem, la passarem per farina i la fregirem fins que quedi una mica daurada. Retirarem i a la mateixa paella sofregirem les pastanagues, la ceba tallades i ells alls sencers. A la cassola on farem  la recepta ficarem aquest sofregit junt amb el conill.

Estenem bé el conill perquè rebi de forma òptima la resta d’ingredients i els anirem incorporant per tota la superfície de la carn. Ficarem el punt de Sal i deixarem bullir aproximadament uns 45 minuts a foc lent.

Es pot consumir de forma immediata, però com tots els guisats conserva millor els sabors si es deixa reposar. Es pot servir al gust del comensal, però temperat, l’escabetxa queda més diluït.

Una recepta  de molts anys, feta amb amor!!

BON APETIT!!

Publicat a

Escudella fàcil

Estem a finals de Gener i encara recordem el sabor dels menús de les passades festes, així que  proposem una recepta que pren com a base l’escudella, plat estrella de la cuina catalana, amb algunes variacions que ens permeten simplificar la preparació per poder consumir-lo amb més freqüència als nostres menjars quotidians, com si es tractés d’un caldo o sopa, igualment apetitós però més senzill.

Sabem que l’escudella és un caldo molt bo que se sol preparar en dies assenyalats a tota Catalunya, i que ja es coneix a la major part de la geografia peninsular en les moltes varietats i que podem relacionar amb l’olla Aranesa o amb els diferents cocidos regionals. Les sopes o caldos eren aliments que es consumien de forma habitual a les cases camperoles ja, des de molt antic, utilitzant productes dels horts familiars, i també a les taules de les classes socials més acomodades, en aquest cas, amb  ingredients més variats.

En l’actualitat, se sol fer  de la preparació d’aquest caldo tot un ritual que acompanya la preparació dels dinars familiars, i que al passat  Nadal, ha tingut una connotació especial, perquè no ens podem reunir com ho hem fet sempre. Segur que hem rebut algun “taper” d’aquest deliciós plat, fet  arribar per les nostres mares, àvies, amics… i que ens ha ajudat  a no oblidar una tradició compartida.

És un aliment que apeteix durant els mesos d’hivern, així que el recomanem per tenir-lo a les nostres receptes culinàries. La preparació no resulta complicada, es pot deixar preparat i tenir-lo a mà com un aliment rico, saborós i nutritiu.

Podeu comprar els ingredients a:

Mercat de Tarragona i al Mercat de Cuba de Mataró

INGREDIENTS PER 6 PERSONES

1 Pit de gallina

1 Cuixa de gallina

300 g de carn de vedella

250 g de pernil en un tros

1 Os salat (fa el brou més blanc)

1/2 Botifarra blanca

1/2 Botifarra negra

150 g de cigrons

Api

Nap, 3 Pastanagues

Patates

Col

Fideus o pasta grossa

3-4 litres d’aigua

Sal

ELABORACIÓ

En una olla gran, bullir la carn, el pernil i l’os, amb  el nap, l’api, les pastanagues i els cigrons durant 2 hores a foc lent.

Quan s’hagi refredat, colem el brou i reservem els cigrons. La carn i  el pernil els tallarem a trossets petits, també les botifarres i els deixarem preparats per afegint-los al brou.

Tallarem en juliana, les patates i la col. Ficarem tots els ingredients al brou i deixarem bullir uns 15 minuts aprox. Finalment incorporarem la pasta i la sal a gust, deixant bullir uns 10 minuts més.  El resultat ens donarà una variant del cocido o l’escudella, senzilla i apetitosa.

Opcional: reservar part de la carn i el pernil per preparar una massa amb la qual podrem elaborar unes delicioses croquetes.

BON APETIT!

Publicat a

MUSSACA DE VERDURES

La recepta de mussaca més coneguda té com a base l’albergínia, presentada  en forma de capes superposades, farcides de carn de xai i coberta amb beixamel. És com una lasanya sense pasta i també es pot considerar com un pastís d’albergínies. El cultiu d’aquesta planta és molt antic i a la cuina s’ha preparat de maneres molt diverses. Valorada per les seves qualitats nutricionals, està recomanada a les dietes lleugeres, és molt digestiva, conté vitamines i minerals i gran quantitat d’aigua, fent que l’aportació en calories sigui baixa. A l’hora de consumir-les s’haurà de tindre en compte que poden provocar reaccions al·lèrgiques lleus. Sempre menjar-les cuinades.

Existeixen diverses varietats que es distingeixen pel seu color que pot ser lila fosc, groc o  blanc. És una planta anual d’època càlida amb una presència molt vistosa  d’una tonalitat setinada. Es poden cuinar amb pell encara que, preferiblement, si es fan al forn és millor tallar-les.

La recepta que presentem sembla provenir del sud-est asiàtic, encara que molts la situen al món àrab  d’on va passar als  Balcans per a convertir-se en un plat tradicional i conegut associat a la cuina grega. Sigui indi, àrab o grec, la seva fama ha travessat fronteres i s’ha fet indispensable a la gastronomia per versatilitat, valor alimentari i fàcil preparació.

Es més sostenible utilitzar productes de temporada i de proximitat. Hem assenyalat  que la recepta tradicional es fa a base de carn i segur que l’haurem menjat d’aquesta manera en moltes Ja som a la tardor, però encara podem trobar albergínies al mercat, no oblidem que sempre és ocasions. Avui la farem de verdures, una fórmula alternativa però igualment rica i apetitosa.

Podeu comprar els ingredients a:

Mercat de Tarragona i al Mercat de Cuba de Mataró

INGREDIENTS PER A 4 PERSONES

3-4 albergínies mitjanes. Podem escollir les de color lila fosc.

3-4-patates mitjanes.

1 carabassó gran o 2 mitjans

1 ceba gran o 2 mitjanes, blanca o de Figueres

3-4 pastanagues

Julivert  i alfàbrega

1-2 rames de canyella

1 gotet de vi blanc

3-4 tomàquets madurs

1 all

Sal, pebre i oli

Formatge ratllat al gust

PER LA BEIXAMEL

3-4 cullerades de farina, nou moscada, pebre blanca o negra i llet

PREPARACIÓ

Tallarem les albergínies a rodanxes i les deixarem reposar amb una mica de sal gruixuda per treure el gust amarg. Tallarem les patates a làmines i les sofregirem. Un cop hem tret la sal a les albergínies les passarem per les dues cares al mateix oli. Les deixarem damunt d’un paper absorbent mentre preparem el farcit.

El farcit ho farem sofregint totes les verdures tallades, no molt fines, en oli d’oliva verge fins que quedi una barreja cremosa i homogènia, afegint el vi, l’alfàbrega, el julivert i la canyella. Recordar treure la canyella quan preparem les albergínies. Un cop estigui fet, deixarem escórrer l’oli restant.

En un recipient cobrirem el fons amb les patates que serviran com a base, i posarem la primera capa d’albergínia amb la cobertura de les verdures pressionant perquè quedi compactat. Repetirem l’operació fins a  3 vegades. Si es prefereix, es pot preparar en recipients individuals que admeten forn.

Prepararem la beixamel en una paella amb una mica d’oli, daurant la farina, incorporant la llet i assaonant amb una mica de nou moscada i pebre.  Que no quedi molt líquida. Finalment cobrirem amb formatge ratllat a gust i deixarem al forn, a 180° durant, aproximadament, uns 45 minuts.

Deixarem refredar perquè el tall, a l’hora de presentar, sigui perfecte.  I ja tindrem el plat llest!

BON APETIT!

 

 

Publicat a

ESTOFAT DE CARN D’EQUÍ

La recepta d’avui té com a base una carn rica en nutrients  i  en molts casos aconsellada pel seu alt valor alimentari.

Consumida a Europa des de temps antics, constitueix un aliment molt comú als  països veïns, i  s’ha anat, a poc a poc, incorporant a la nostra dieta.

Destaquem les seves propietats:

Indicada per a persones amb anèmia pel seu elevat contingut en ferro i en aquells casos que requereixen aportacions nutricionals extres.

És una carn rica en proteïnes i minerals.

Conté vitamines, moltes del grup B.

Baix contingut en greixos.

Al nostre país no existia tradició de consumir aquest tipus de carn, però cada vegada més s’està acceptant pel seu alt valor nutritiu i  beneficis per la salut. Podem trobar-la preparada de múltiples maneres, fins i tot a la cuina més sofisticada.

A l’hora de comprar-la, hem d’exigir que sigui carn certificada i expedida a les carnisseries especialitzades. Al Mercat Central, tenim un bon exemple d’aquesta venda des de fa molts anys: un establiment de confiança que ens ofereix les màximes garanties d’origen i control de qualitat, la parada “Equí i porc Angelines i Isaak”. Ells amb els seus molts anys d’experiència i els seus fidels clients són els millors consellers d’aquest tipus de carn.

Podeu comprar els ingredients a:

Mercat de Tarragona i al Mercat de Cuba de Mataró

INGREDIENTS

250 g de carn llet de poltre

½ pebre vermell

1 pastanaga

1 ceba

100 g de pèsols

1 got de brou de verdures

2 cullerades de concentrat de tomaca

Pebre negre

1 cervesa petita

Oli d’oliva verge extra

PREPARACIÓ

En primer lloc començarem picant la carn a trossos menuts i salpebrant bastant, ja que és una carn molt dolça.

A continuació posarem a una cassola 3 cuabarrades d’oli, i quan estigui calent, daurarem la carn.

Seguidament, afegirem les verdures i les sobreeixírem, les deixarem cuinar durant un parell de minuts, aproximadament.

Un cop estiguin lleugerament sobreeixides, ficarem la cervesa i deixarem cuinar fins que l’alcohol s’hagi evaporat.

Després agregarem el concentrat de tomaca, i afegirem el brou junt amb els pèsols. Deixarem bullir fins  que la carn estigui ben tendra.

Finalment, servirem la carn saltada amb les verdures i podem acompanyar amb patates bullides.

Llest i deliciós aquest estofat!

BON  APETIT!

 

 

 

 

 

 

Publicat a

Classe individual de Pilates, gratuïta amb totes les comandes!

Totes les comandes de més de 60 € de Al Mercat Tarragona que es facin, tindran un regal d’un cupó per a fer una classe individual gratuïta de Pilates amb aparells a l’estudi PILATES TARRACO.

El regal que oferim pels clients de Al Mercat Tarragona és una classe individual en aparells. El preu habitual d’aquesta classe és de 50 € (iva inclòs).

Quan els clients de Al Mercat Tarragona rebin l’email de confirmació de comanda rebran el cupó per a poder fer la classe gratis. Aquesta promoció estarà activa tot el mes de setembre per a les comandes que es lliurin entre el dia 1 de setembre i fins al 30 de setembre. La classe es podrà fer fins al 31 d’octubre.

Aquesta promoció està limitada a 1 classe per client i comanda. No s’acumulen més classes si es fan més comandes.

L’estudi PILATES TARRACO de l’empresa AIREDETERRA és l’únic centre de la província de Tarragona on s’ensenya el Mètode Pilates seguint el model original. Pilates és moviment amb control que proporciona força, flexibilitat, estira, tonifica, oxigena,  alinea la columna, millora la postura, la circulació sanguínia, la concentració, l’equilibri i la coordinació, contribueix a practicar una respiració conscient, allibera la tensió nerviosa (stress), augmenta la resistència i l’energia, ens ensenya a usar la mateixa força.

L’Autèntic Pilates es realitza, principalment, en un equip d’aparells especialment dissenyats pel creador d’aquest sistema d’exercicis únic i genuí. A PILATES TARRACO preservem i ensenyem el Mètode que Joseph Pilates va inventar a principis del segle XX i que ha arribat a nosaltres a través de l’escola “Romana’s Pilates”.

Les classes que oferim a PILATES TARRACO són majoritàriament individuals. També hi ha la possibilitat de fer duets o grups reduïts. Actualment també hi ha l’opció de classes grupals en línia. Ens adaptem a les condicions físiques de cada persona, amb protocols de moviment específics per mals o lesions físiques.

www.airedeterra.com

** Mesures d’higiene i desinfecció actualitzades, espai sense aglomeracions.

Si ja ets client de PILATES TARRACO, podràs realitzar 2 sessions gratuïtes de MAT PILATES+ accessoris (classes grupals de màxim 4 persones).

Publicat a

Pizza de base vegetal

Avui proposem un plat al qual molts els costa renunciar … La PIZZA. No obstant això, en un menú saludable, és un d’aquells plats que molts dietistes eliminen … Elena Vidal, terapeuta nutricional, ens explica la seva història amb la pizza … A casa, els divendres, sempre és sopa Pizza. Quan fa alguns anys va començar a integrar canvis importants en la forma d’alimentar la seva família va “pactar” amb ells que la pizza dels divendres la mantindria … I va convertir el riquíssim invent italià de la pizza en un sopar saludable amb verdures …

Amb el temps ha aconseguit evolucionar la seva tècnica … I ha donat amb la idea de crear pans vegetals súper fàcils de preparar i alhora molt rics.

Aquí us deixem la recepta de l’última base per a pizza que ha preparat a casa, com ella mateixa ens diu, deixeu volar la vostra imaginació, ho podeu fer amb qualsevol mena de verdura, o fer barreges com les que ens proposa a continuació. Sempre queden genial!

Ingredients

Els pots trobar al Mercat Municipal
Per a 6 persones. Si sobra massa es pot reservar i utilitzar. Com si es tractés d’un pa de sandvitx.

VERDURES: recomanem espinacs, bledes, coliflor, bròcoli, pastanagues, remolatxes, carabassa… Utilitzar una varietat sola o barrejades entre elles, sentir-vos lliures en la vostra elecció.
2 pastanagues

1 remolatxa

1 brócoli

2 ous

1 cullerada d’oli d’oliva

2 tasses de farina d’ametlla, blat sarraí, espelta  sal, pebre, cúrcuma, orenga, all en pols, … espècies al gust

1/2 tassa d’aigua

Preparació

1. Preescalfar el forn a 180 º C
2. Ratllar molt finament o picar en un processador d’aliments les verdures. Reservar en un bol gran.
3. Batre els ous, afegir l’oli i les espècies, batre de nou i barrejar amb les verdures reservades.
4. Afegir la farina a la barreja anterior, barrejar de nou amb l’ajuda d’unes varetes i després afegir l’aigua molt a poc a poc, aquí haureu d’anar ajustant la quantitat segons necessiti la massa, dependrà molt de l’aigua que aportin les mateixes verdures. Haureu aconseguit una textura més aviat lleugera, no es tracta d’una massa massa consistent.

PER AGILITAR EL PROCÉS, famílies amb poc temps: si disposeu d’un processador d’aliments o una batedora potent, podeu fer tots els aliments de cop i processar-tot alhora, obtindràs una barreja superlleugera, però no et preocupis es cuinarà bé i la massa també tindrà fermesa.

5. Bolcar la massa en una gran font apta per a forn, amb aquestes quantitats rendeix per dues fonts. Dependrà del gruix, si la vols més fina o més gruixuda.
6. Cuinar al forn, baixar la temperatura a 150 º C, aproximadament durant uns 30 minuts o fins que la massa estigui a punt, depèn de cada forn i del gruix d’aquesta.
7. Un cop llista, tan sols ens quedarà cobrir la pizza i aquí s’obren nous camins.
8. COBRIR LA PIZZA

Milers d’idees, dependrà del temps i els gust de cadascú.

OPCIÓ 1: Quan disposem de poc temps, col·loco a la taula diferents bols amb ingredients:

Salsa per untar: humus, alvocat, salsa pesto, pasta miso, tahini …
Vegetals de fulla verda: ruca o canonges
Altres vegetals: tomàquet, olives, pastanaga, ceba, xampinyons
Proteïna: pernil, ous, paté de fetge, anxoves, verat …
Per decorar: formatge, germinats, xucrut, olives …

OPCIÓ 2: Si disposem de més temps, podem preparar un sofregit a cuina lenta de tomàquet, xampinyons, all i ceba, amb sal, pebre i orenga. Després li afegirem carn picada. Cobrim la massa amb aquesta bolonyesa, una mica de llevat nutricional o formatge i de nou al forn, en opció grill, un parell de minuts.

Aquí cadascú pot afegir allò que més li agradi, sense preocupar-se per les verdures perquè ja les tenim dins de la massa 😉

El toc final unes gotes d’oli picant.