Publicat a

Bunyols de bacallà

BUNYOLS DE BACALLÀ

Avui una recepta molt senzilla i apropiada per a aquestes dates feta amb bacallà, un ingredient que ja hem fet servir a alguna recepta anterior, en la que explicàvem les seves característiques d’origen, consum i beneficis per a la salut. Aliment molt versàtil i de llarga duració, quan està conservat  en sal. Plat típic a moltes regions peninsulars, preparat de múltiples maneres. El bacallà és un peix blanc, de temporada, amb grans propietats alimentàries, té proteïnes, vitamines, omega 3… Es troba als mercats fresc i conservat de distintes formes. Si el comprem salat s’haurà de procedir a dessalar-lo per a eliminar l’excés de sal, i consumir-lo amb  certa precaució a les dietes baixes en sodi.

Les captures a les costes europees estan molt controlades i subjectes a lleis que intenten   preservar aquesta pesca per a les generacions futures, en aquest sentit, la UE porta a terme una política de control de les captures. Es per això que tot el bacallà que arriba al nostre país, compleix els requisits de sostenibilitat i tractament.

A l’imaginari culinari, hi ha plats que presenten unes connotacions singulars pel que ens poden aportar en sensacions personals, i creiem que el d’avui, pot transmetre, records d’olors i sabors molt propers, associats a moments viscuts al nostre nucli familiar, quan es preparaven els bunyols de bacallà a casa.

També es poden comprar fets però que millor que aquests dies fer els nostres propis bunyols de bacallà?

 

INGREDIENTS PER A 6 PERSONES

400 g de bacallà esqueixat o lloms. L’esqueixat simplifica la preparació

150 g de farina

3 ous

1 paquet de llevat

2 alls

Julivert

Safrà o colorant

Oli d’oliva verge

 

PREPARACIÓ

Tindrem el bacallà ja dessalat i esqueixat a trossos petits. El posarem a un bol junt amb el julivert i els alls ben picats. Si és del nostre gust, podem triturar-lo tot una mica perquè quedi més barrejat. Al mateix bol, afegim la farina, el safrà, el llevat i els ous. Barregem tot bé, amb el robot de cuina, o a mà amb una forquilla. Si veiem que la massa està una mica espessa, podem afegir una mica de llet. Deixem reposar a temperatura ambient o al frigorífic.

Al moment de fregir els bunyols, ho farem a una paella, amb una quantitat d’oli suficient perquè es facin bé. Anirem agafant amb una cullera sopera una mica de la massa que hem preparat i la ficarem a l’oli  calent. No hem de fer molts a la vegada. Un cop els bunyols estiguin fets, els deixarem reposar damunt de paper absorbent perquè perdin l’oli que no interessa menjar.

El resultat és molt  apetitós i està dient: Mengeu-me!

Es poden menjar calents o  freds, com aperitiu, acompanyant els menús principals …

Un suggeriment: L’endemà, al moment de l’esmorzar, amb el cafè amb llet, els més atrevits els poden provar, sorprenent, però de maridatge perfecte.

-La farina podem utilitzar-la de qualsevol varietat

-La llet pot ser al nostre gust, vegetal, semi, sencera…

 

BON APETIT!!

 

Publicat a

Còctel de lluç i gambes

CÒCTEL DE LLUÇ I GAMBES

Un plat molt conegut que haurem consumit en algunes ocasions i que es sol presentar en celebracions festives com casaments, batejos, comunions… Malgrat la varietat d’ingredients que es poden fer servir, resulta molt fàcil de preparar i es pot deixar fet d’un dia per altre. El secret està en saber combinar els sabors i utilitzar productes de qualitat i frescor garantida.

Al seu origen, aquest plat s’elaborava amb carn de vedella picada i barrejada amb diferents verdures, com un aliment a la dieta de les que podien disposar d’aquests productes. Aquesta forma es segueix cuinant a moltes regions del nostre país. Els condiments i les salses també varien en funció dels costums culinaris.

Aquest plat amb carn ha derivat introduint productes com els fruits del mar, i a les zones costaneres peninsulars, al disposar d’aquesta rica matèria primera, s’ha popularitzat fer el còctel amb peix i marisc.

Cuinarem la nostra recepta amb lluç i gambes, de mercat i de proximitat, així com productes frescos de l’hort, però podem preparar-la a la manera gallega, andalusa… o d’altres formes regionals, afegint pop, rap, musclos …

Un plat ple de color i sabor que ens permet fer múltiples variacions segons les nostres preferències, afegint aquells ingredients que ens agradin més i que estiguin disponibles de temporada. El resultat serà una amanida rica i nutritiva.

INGREDIENTS PER A 6 PERSONES

500 g de gambes, opcionals llagostins

500 g de lluç

1 ceba tendra de temporada

1 pebrot italià gran

1 pebrot vermell

1 paquet de barretes de surimi

4 ous durs

2 fulles de llorer

1 cullerada gran de pebre vermell dolç

Julivert

Enciam, escarola, o fulles d’enciam de brots tendres

PER A LA VINAGRETA

Oli d’oliva verge

Vinagre, opcional la varietat, pot ser aromatitzat al gust.

Pebre i sal

Opcional, un alvocat, tallat a trossets petits, combina mol bé amb els diferents sabors

PREPARACIÓ

A una cassola, posarem a bullir les gambes durant 2- 3 minuts. També bullirem el lluç, ficant a l’aigua les fulles de llorer i una mica de sal. Deixarem refredar. Traurem la pell de les gambes.

A un bol de mida suficient per a tots els ingredients, ficarem les gambes tallades, reservant unes quantes senceres per a decorar i el lluç tallat a trossos mitjans perquè no es desfaci molt. Haurem tallat els pebrots i la ceba, els afegirem junt amb les barretes de surimi. Barregem tot i fiquem la vinagreta remenant una mica. Es pot deixar reposar una estona perquè macerin bé tots els ingredients.

Al moment de consumir, la presentació podem fer-la  al mateix bol,  en recipients individuals o a una safata, on prèviament haurem posat una base amb l’enciam tallat fi, distribuint l’amanida de forma homogènia, finalment decorem amb els ous durs tallats, les gambes senceres i una mica de pebre vermell i julivert.

BON APETIT!!

 

Publicat a

Musclos amb salsa

Segurament quan preparem una recepta de musclos, no pensem que estem cuinant un mol·lusc prehistòric, però és així… Des de fa milions d’anys les costes peninsulars han sigut el seu hàbitat natural i existeixen nombrosos testimonis arqueològics de què els humans ja el recol·lectaven i el seu consum era una important aportació a la dieta d’aquests grups primitius.

És un animal gregari que es troba a les costes dels mars temperats i freds, en zones on abunda el plàncton, colonitzant  les roques i a les profunditats marines.

Hi ha evidències de què el seu cultiu es va fer de forma molt primerenca amb tècniques que han arribat fins a l’actualitat i que mostren tota una ciència marina lligada a l’economia productiva. A l’època moderna, a principis del segle XX es porten a terme els primers intents del cultiu d’aquest musclo a Galicia, Catalunya i al Llevant peninsular. Aquest procés de cria controlada, té una ràpida evolució i en l’actualitat constitueix un important valor al sector aqüícola per l’elevada producció que ha fet que Espanya se situés en primera posició al món, durant molt de  temps, lloc, que ha hagut de cedir, segons dades de la FAO, davant la incorporació als mercats de la Xina i Xile.

El desenvolupament d’aquesta activitat lligada a la indústria pesquera, ha derivat a molts llocs, a formar part no només de l’economia, també a crear referències culturals que abasten aspectes antropològics en aquells llocs on constitueix una base d’àmplia i llarga tradició.

El cultiu mitjançant les tècniques utilitzades, ha donat lloc a crear espais geogràfics marins singulars com és el cas de les nombroses muscleres, “Batea” distribuïdes a les Ries Baixes.

Actualment, aquest cultiu i la seva recol·lecció estan subjectes a controls sanitaris per assegurar que no existeix cap risc en el seu consum, fins i tot a arribar a frenar la venda si hi ha alguna sospita de contaminació. També, a través de la política, pesquera establerta per la UE, es regula  tota una normativa per determinar la qualitat i la mida.

Al musclo se li ha reconegut una gran riquesa gastronòmica  i  gran versatilitat a la cuina, el seu consum és dona pràcticament a tot el món, preparat en receptes adaptades  als gustos locals. Podem trobar-lo preparat en vinagreta, a la marinera, en salsa, al vapor,, amb tomaca, farcit amb ingredients al gust i arrebossat… Es pot trobar comercialitzat en conserva, molt popular en salsa americana una mica picant …

Si mencionem les seves propietats, comprovarem que són moltíssimes, és bo pels ossos i la pell, enforteix el sistema immunològic, conté vitamines dels grups B i C i molts minerals, també Omega 3, per tant, el seu consum, està altament recomanat.

Difícil escollir quina preparació recomanar, però ens decidim a la nostra recepta, fer-lo amb salsa, d’una forma molt senzilla que podem presentar com aperitiu o entrant i també com a plat del menú. A l’hora de comprar-lo, cuidem  la qualitat, adquirint-lo al nostre mercat de confiança i de proximitat.

Mercat de Tarragona
Mercat de Mataró

INGREDIENTS PER A 4 PERSONES

1 ½ – 2 kg de musclos

4 porros o 3 cebes mitjanes

1-2 cullerades de farina

1 got de vi blanc

Pebre

Mostassa o soja a gust

Una mica de suc de llimona

Oli d’oliva verge

Sal

PREPARACIÓ

Un cop rentats els musclos, els posarem a bullir amb una mica d’aigua a una cassola. Quan s’hagin obert, traurem la closca superior o si es prefereix, les dues i els reservarem deixant-los amb una mica del brou de la cocció, deixant el caldo restant per afegir-lo quan estigui fet el sofregit.

A una paella, sofregim a foc baix, els porros o les cebes, que haurem tallat ben fins. Quan veiem que ja estan una mica daurats, afegirem la farina, remenant perquè no s’enganxi i els altres ingredients junt amb el caldo dels musclos. Comprovarem la sal i la textura de la salsa i ja la podrem ficar als musclos deixant barrejar els sabors durant un parell de minuts mantenint el foc baix.

Presentar el plat amb julivert fresc tallat molt fi, calent o fred, segons ens vingui de gust.

Una recepta de mercat, d’elaboració fàcil, que donarà color i sabor a la nostra taula.

BON APETIT !!

Publicat a

Marmikato de tonyina sabor Mariner

La tonyina, una delícia del mar, coneguda i capturada des d’èpoques passades. Resulta fascinant indagar en els orígens de la pesca d’aquest peix a les costes del Mare Nostrum, a través de la nombrosa documentació que ens informa que ja, des de temps fenicis, la tonyina  es pescava a les costes peninsulars i constituïa un important producte en el comerç marítim molt apreciat en salaó i com a matèria primera per a la famosa salsa Garum.

Els grecs ens parlen de què aquests peixos arribaven procedents de l’Atlàntic, en grans migracions i eren capturats pel procediment de l’almadrava, tècnica pesquera que avui, encara s’utilitza. Aquestes migracions es produïen cada any i omplien les costes mediterrànies a l’arribada de la primavera.

És un producte molt demanat i valorat a les transaccions econòmiques pesqueres donat el seu gran consum i l’elevat preu als mercats i com la majoria dels recursos naturals, la tonyina  Atlàntica, ha sofert una sobreexplotació que conduïa, pràcticament, a la seva desaparició, el que ha portat a desenvolupar polítiques de pesca en les que es contemplen una sèrie de controls per a les captures, fixant quotes, èpoques de pesca, mida, caladors… Aquests controls sembla que estan ajudant a la recuperació de l’espècie. Actualment, a més de la pesca tradicional es practica la cria en captivitat.

És un peix blau d’alt valor proteínic i molt indicat per a la funció cardiovascular i el colesterol. Aporta vitamines i minerals i es recomana a les dietes d’aprimament pel seu efecte saciant. Consumit en conserva, manté totes les propietats.

El plat que presentem és típic del País Basc, allí es fa amb el riquíssim bonítol del Nord, però també era preparat pels mariners de la zona càntabra quan sortien a pescar i disposaven del peix que capturaven. Així que anem a fer una recepta de sabor mariner en una marmita u olla que és el nom que rep el recipient on es prepara. També podem fer servir una cassola que utilitzem habitualment pels nostres guisats, com sempre amb productes de temporada i de mercat.

Mercat de Tarragona
Mercat de Mataró

INGREDIENTS PER A 4 PERSONES

800 g de tonyina

1 kg de patates

1 ceba

1 pebrot verd

1 tomaca

1 bitxo

2 cullerades de pebrot xoricet. Si no es disposa, canviar per pebre vermell dolç

2 alls

1 got de vi blanc

Julivert

Sal

Oli d’oliva verge

Brou de peix, opcional canviar-lo per aigua

PREPARACIÓ

A una cassola, sofregim el pebrot, la ceba, els alls i el tomàquet, prèviament tallats tipus Juliana, fins que estiguin una mica daurats. Afegim el bitxo, el pebrot i el got de vi. Deixem uns minuts que l’alcohol evapori i agreguem les patates trencades millor que tallades, ja que d’aquesta forma el midó actua espessint més el caldo. Remenem per tal que  les patates agafin el gust del sofregit i fiquem el brou deixant-lo bullir fins que estiguin cuites. Sal al gust.

Tenim preparada la tonyina tallada a trossos no molt grans, i la fiquem a la cassola amb els altres ingredients, deixant bullir 2-3 minuts i retirem del foc.

Un plat nutritiu que podem acompanyar amb pa per sucar la salsa i amb una bona amanida.

Presentar a taula, si es disposa, amb julivert fresc.

BON APETIT!!

Publicat a

Peix sostenible? Si, de temporada i de caladors de proximitat.

Què vol dir peix sostenible? També hi ha peix de proximitat? I ecològic? A vegades no tenim molt clar quan un producte és de proximitat, quan és ecològic, quan és orgànic … la publicitat ens impacta reiteradament amb aquests conceptes que, de vegades, són bastant indeterminats. En el peix aquests dubtes encara són més grans.

Quan va ser l’última vegada que vas comprar peix fresc? Per una qüestió de probabilitat segurament fa molt de temps. El peix és un d’aquells productes que s’inclouen en la dieta mediterrània però que, per comoditat, solem desterrar primer. I si has comprat, molt probablement, serà peix provinent de pesca industrial, congelat i d’unes poques espècies, probablement: lluç, sardines, salmó, llenguado o bacallà …

Aquesta falta de varietat ocasiona que els recursos pesquers estiguin cada vegada pitjor … La pesca industrial és un mètode que utilitza una màxima: aconseguir el nombre més gran d’exemplars en el menor temps possible. Per a això s’utilitzen mètodes molt sofisticats per rendibilitzar al màxim el temps al mar.

Amb aquests mètodes s’aconsegueix que a tot el món es recullin més de 30 milions de tones a l’any amb 1 milió de persones que treballen en aquest sector. En canvi, a la pesca artesanal es recullen 24 milions de tones amb més de 12 milions de persones que treballen a tot el món. L’eficiència està servida. Però, com a consumidors del nostre propi entorn, hem de tenir en compte altres coses?

El grup Global Fishing Watch va realitzar un estudi liderat per David Kroodsma on, a través d’una complexa metodologia i l’anàlisi dels missatges que llancen els vaixells amb els seus equips de transmissió, van aconseguir grans quantitats de dades que, un cop revisats amb algoritmes, van poder desvetllar grans descobriments que es van publicar a la revista Science. Aquestes dades provinents de 70.000 vaixells van permetre conèixer que la pesca mundial està monopolitzada per 5 grans països: Xina, Taiwan, Espanya, Itàlia i França. Amb l’estudi d’aquestes dades es pot saber on són les espècies en risc a causa de la captura més intensiva, quina part dels oceans necessiten més protecció … De l’estudi també es desprèn que el que regeix la pesca mundial no és la conservació dels recursos sinó qüestions polítiques i socials: com els descansos de cap de setmana, quan hi ha moratòries, dies festius … Segons Kroodsma això és positiu perquè significa que les coses es poden canviar. Les dades de l’estudi es poden trobar a: http://globalfishingwatch.org/map/

Sabem que la pesca industrial, tal com està organitzada actualment, no garanteix un futur amb oceans i mars plens de peixos i tampoc genera treball per a les comunitats que directament depenen. Per garantir un futur amb peix de qualitat hem de lluitar en un doble sentit, d’una banda, aconseguir unes millors pràctiques de la pesca industrial i contrapesar a la pesca industrial amb un model de pesca sostenible: aquesta és, aquella les pràctiques poden mantenir-se indefinidament sense reduir la capacitat de les espècies.
Què podem fer nosaltres com a consumidors?

Escollir sempre peix de temporada:
Fer una compra responsable escollint peix de temporada. El peix, com tots els animals, té el seu propi cicle biològic i s’ha de respectar. Hi ha un moment òptim en el qual per l’abundància i la qualitat de la seva carn, el consum és més aconsellable.

Fixar-nos en el mètode de pesca:
A més, si consumim el peix de temporada, podrem complir que sigui de pesca artesanal. És aquell tipus de pesca que anomenem extractiva i que es fa amb arts de pesca tradicionals. Aquesta pesca sempre es relaciona amb un peix local i de proximitat. Si escollim espècies que vinguin de caladors pròxims, reduirem l’impacte ambiental, l’emissió de CO₂ i, alhora, reduirem el consum d’altres espècies més consumides.

Peix ecològic?
Un dels criteris per definir un producte ecològic és que els animals estiguin alimentats amb productes ecològics … Però un peix que viu al mar de manera salvatge no es pot controlar de cap manera. Així que no podrà complir amb els criteris per acreditar-se com ecològic. La qüestió és que si el peix és salvatge, serà la nostra millor garantia, perquè tindrà unes condicions naturals i de vida en llibertat.

Us animem a consumir peix, millor si és salvatge, de proximitat, peix amb pesca extractiva i de temporada. Serà millor per a nosaltres i per al nostre entorn.

Pot semblar missió impossible … Però no ho és. Cal revisar l’etiqueta que és obligatòria també en el peix fresc i informar-nos. A Tarragona ho tenim molt fàcil, al Mercat municipal et poden orientar. Ells són experts que cada dia compren a la llotja de Tarragona i molts dels seus productes compleixen amb aquests requisits.

Al mes d’octubre recomanem consumir aquestes espècies procedents de la Mediterrània: Llenguado, Daurada, Llampuga, Melva, Peix llimona, Sèpia …

Compra peix de caladors de proximitat a AL MERCAT

Publicat a

El peix més fresc per a l’estiu: Seitó de Tarragona!

Com el mateix Ferran Adrià diu, “és millor menjar una bona sardina (o seitó en el nostre cas) que una llagosta dolenta”. O, en altres paraules, molts cops els millors ingredients estan a la nostra mà sense necessitat que siguin cars…

El seitó és un peix molt i molt saludable. Ric en proteïnes i omega 3. Amb moltes vitamines  dels grups B, A i D i també amb minerals com el iode i magnesi. Ah! I si te’ls menges amb espines, t’aportaran molt de calci i a més et costarà menys de preparar ;-).

Que millor que comprar peix fresc del dia Al Mercat i poder preparar receptes de temporada. Important com qualsevol peix fresc s’han de portar a terme les mesures contra l’Anisakis.

TORRADA DE SEITÓ AMB PEBROT

És un plat senzill, fresc i amb uns colors preciosos.

Ingredients per a 4 persones:

6 llesques de pa. A poder ser de pagès.

½ kg de seitons

1 pebrot vermell

1 pebrot verd

1 mica d’all

Farina per arrebossar

Oli d’oliva verge extra al gust

Sal

Julivert

L’elaboració és senzilla si seguim aquests passos:

1.- Rostim els pebrots al forn a 190° o bé al microones. Nosaltres preferim al forn. Quan ja s’han refredat una mica els hi podem treure la pell i els tallem.

2.-Afegim sal, l’all picat i oli juntament amb el julivert picadet. Ho removem tot i ho reservem mentre preparem els seitons.

3.-Netegem els seitons traient el cap i l’espina si volem. Al Mercat els pots demanar sense cap ni tripa i t’ho preparen així ja els tens llestos per cuinar! Afegim la sal i els arrebossem amb la farina. Els fregim amb oli d’oliva. Després els deixem reposar a un plat amb un paper de cuina per eliminar l’excés d’oli.

4.-Torrem les llesques de pa al forn o a la torradora. Després afegim els seitons i, per damunt, els pebrots.

Troba els teus productes a Al Mercat!

 

SEITONS FARCITS AMB PERNIL IBÈRIC

Si esteu cansats dels seitons al vinagre o bé fregits, us proposem una recepta més divertida i, sobretot saborosa.

Ingredients per a 4 persones:

1 kg de seitons frescos

200 g de pernil ibèric

2 dotzenes de pebrots verds petits

All al gust

Farina

Ou per a arrebossar

Oli d’oliva verge extra

Sal

1 llimona

Preparació:

En menys de 30 minuts tindrem aquest fantàstic plat llest.

1.-Prepara els seitons sense cap ni tripa, si compres el seitó fresc Al Mercat ho pots demanar que t’ho preparin sense cap ni tripa. Recorda que quan compres Al Mercat estàs comprant al gust i al tall. Obre els seitons i treu l’espina central.

2.-Col·loca el pernil entre els 2 talls del seitó. Com si fos un llibret.

3.-Ho arrebosses amb la farina i l’ou batut. I després ho fregeixes tot amb una mica d’all.

4.-Les pots servir en una font i decorar com tu vulguis, potser amb una mica de llimona.

5.-Acompanya els seitons farcits amb els pebrots verds que prèviament hauràs fregit amb all.

Troba els teus productes a Al Mercat