Quiche de pernil dolç i formatge

Parlem de les masses: totes elles tenen un recorregut culinari ampli i variat que possiblement sorgeix amb el descobriment dels cereals panificables i que constitueixen la base alimentaria a les cultures primigènies, com un recurs a l’abast de les dietes més senzilles i diàries. Segueixen estant presents a la cuina actual, a tots els països, adaptades als diferents gustos i  tradicions.

En dies anteriors, hem explicat les seves propietats i la versatilitat a l’hora d’utilitzar-les a les nostres receptes. La fàcil elaboració ens anima a preparar-les i tenir-les disponibles pel moment en què vulguem consumir-les, ja que es poden congelar o guardar refrigerades durant uns dies.

Podem escollir donar-les forma amb múltiples receptes, presentar-les com aperitiu, plat principal, portar-les de pic-nic, festes i reunions, en tot moment ens faran quedar com autèntics xefs, ja que resulten espectaculars per al colorit i la varietat dels ingredients que utilitzem.

Pensant en una quiche, molts ha escrit sobre elles, i segur, que hem escoltat i també menjat  la famosa quiche Lorraine, si, amb majúscula, perquè pren el nom d’una regió de francesa, i sembla que d’ella deriven totes les altres que han anat sorgint i que han donat lloc a moltes variants. Als seus orígens, aquesta massa amb la qual avui dia fem les quiches, constituïa un aliment bastant estès i que es feia amb les restes del pa sobrant, quan el pa es feia a les cases. Aquestes restes eren aprofitats barrejant-los amb ous i llet  fins a aconseguir una massa comestible. Però aquesta fórmula, no va trigar a passar a  les taules de les classes acomodades, fins i tot, aristocràtiques, segons hem pogut constatar a través de fonts escrites, i convertir-se en un plat exquisit que admetia tot tipus d’ingredients.

Prepararem la quiche, fent la nostra pròpia massa i si tenim companyia a la cuina, molt millor, als nens quasi sempre volen participar batent els ous i disposant els ingredients al motlle. És un plat que sol agradar-les, especialment aquesta de pernil dolç i formatge.

 

INGREDIENTS PER 1 QUICHE

PER A PREPARAR LA MASSA

200 g de farina del tipus que es vulgui

40 g de mantega

Aigua, mig got petit

Oli, mig got petit.

Una mica de sal i pebre

 

PEL FARCIT

200 g de pernil dolç

200 g de formatge, opcional a gust

200 ml de nata per cuinar

2 ous

Orenga i nou moscada

Formatge ratllat per fornejar

 

PREPARACIÓ

A un bol, ficarem tots els ingredients per preparar la massa barrejant bé fins a formar una bola homogènia que embolicarem amb paper film i deixarem reposar una mitja hora.

Quan hagi passat aquest temps, estendrem aquesta massa a un recipient de forn, cobrint bé i retallant les vores. Ja tindrem tallats a tires fines el pernil i el formatge, els distribuirem per tota la massa. A continuació, batem els ous amb la nata, la sal i el pebre i el ficarem a la quiche. Empolvorem amb l’orenga i la nou moscada i per últim, cobrim amb el formatge ratllat. Amb el forn prèviament calent a 180 graus, fornegem la quiche aproximadament uns 20 minuts. Comprovem que estigui feta i retirem. Podem presentar-la a la taula al mateix recipient,  acompanyant-la amb una amanida a gust. Aquesta recepta senzilla i ràpida admet altres moltes variacions, tantes com ingredients podem imaginar-nos o tinguem al nostre fons de cuina.

Si decidim comprar la base, que sigui brisa o trencada, també de vegades l’hem preparat amb pasta de full.

 

BON APETIT!

 

Ous farcits amb tonyina i maionesa

No ens obliden dels ous, un recurs alimentari que forma part de la nostra dieta més quotidiana i que ens permet mil i una combinacions nutritives i molt saludables. Són un aliment de llarga història, perquè en la seva forma silvestre, els humans ja els consumien acompanyant a l’agricultura i a la domesticació dels animals tal com reflecteixen restes arqueològiques. A moltes cultures antigues han estat considerats com símbols mitològics, artístics i religiosos. Son exemple de tradicions transmeses a través de generacions. Una mostra la podem trobar al món cristià amb els colorits i decorats ous de Pasqua.

Com tot producte que està subjecte a un consum massificat, l’ous han sofert tot un procés d’industrialització, encara que ara, sembla que es torna als orígens buscant una producció més equilibrada i sostenible i que està regulada mitjançant qualitats, així que es presenten amb un segell d’identitat. Els trobem al mercat de distintes procedències: de granja, de gallines criades en llibertat, de corral, ecològics… Fins i tot envasats i pasteuritzats. També de diferents mides i aus.

Podem menjar-los sense recel, la producció passa rigorosos controls sanitaris i al seu codi d’envasat hi ha molta informació que potser desconeixem, però que ens diu el país, regió o el lloc d’on prové.

A l’hora de preparar una recepta amb ous, hi ha tot un ventall de possibilitats, ompliríem moltes pàgines destacant-les. Els hem menjat de múltiples formes, ja que són molt versàtils i ens han ajudat a l’hora d’improvisar, ja que fregits agraden a tots. Però no només fregits, escalfats, cuits, passats per aigua, al plat, trencats, en truita, remenats… i així segons  imaginem o innovem en plats tant salats com dolços.

Producte internacional a molts menús, recordem el famós esmorzar a l’anglesa en el que ocupen un lloc destacat, o els ous a la ranxera, que a Mèxic se serveixen acompanyats de verdures fresques i alvocat. Podríem fer un llarg passeig per les cuines del món i trobaríem coses en comú a les receptes amb ous: un aspecte deliciós que entra per la vista i invita a degustar-los.

Presentem una preparació d’ous farcits amb tonyina i maionesa. Una recepta apetitosa i fàcil de preparar amb una gran acceptació als nostres àpats familiars. Sempre, els ous, del teu mercat de confiança.

 

INGREDIENTS

1 ou i mig per persona. Orientatiu

1 pot de maionesa

2 llaunes de tonyina o bonítol en oli

Olives

Pebrot vermell

Opcionals cogombrets tallats ben fins

 

PREPARACIÓ

Posem els ous a un recipient coberts amb aigua i els bullim durant 8-10 minuts. Retirem del foc i els passem per aigua freda, d’aquesta forma es pelen millor. Els tallem de dalt a baix per la meitat i traiem amb una cullera el rovell que posem a un bol. El barregem amb la tonyina i unes cullerades de maionesa fins a obtenir una massa homogènia. Amb aquesta massa farcim els ous en la proporció que desitgem i els cobrim amb maionesa. Podem decorar amb olives i una tira de pebrot. El plat queda molt ben acompanyat d’una amanida verda.

Aquesta mateixa preparació es pot fer arrebossant els ous amb pa ratllat i fregint-los o també al forn.

Una recepta econòmica, ràpida i amb grans propietats nutricionals.

 

BON APETIT!

 

Crestes amb tonyina i samfaina

Podem dir que la cresta és la germana petita de la famosa empanada, una mena de torta o truita feta amb una massa de farina a la qual se li pot donar diferents formes i mides i que, se sol omplir amb tota mena d’ingredients salats o dolços. De carn, verdures, tonyina, formatge, fruites, hortalisses… Típica a molts països, podem trobar-la en múltiples varietats regionals, però segur, que al parlar d’empanada, pensem en la gallega, menjar que ocupa un lloc propi, fins i tot, a la literatura i l’art.

El consum d’aquest plat es remunta a l’època clàssica, i en la Península, l’empanada era coneguda ja des de l’Edat Mitjana. La seva fàcil preparació i el fet de ser elaborada amb productes molt casolans, va fer que aviat, adquirís una difusió per tot el territori i es convertís en un recurs alimentari a l’abast de les economies domèstiques.

Partint d’una base de farina de blat de moro o blat, que es pot presentar de forma rodona, rectangular, de mitja lluna, la imaginació es dispara a l’hora de preparar el farcit. Podem imitar l’empanada del Bierzo, la gallega, el hornazo salmantí… o qualsevol altra varietat local, a totes elles els ingredients són variats i es poden combinar. I si volem passar a les receptes internacionals, hi ha tot un mostrari, ja que compartim aquest plat amb Hispanoamèrica i el món anglosaxó. Però la idea de menjar damunt d’una massa de farina, es troba en totes les cultures des de temps llunyans i s’ha anat adaptant a les modes i als gustos del moment. La presència d’aquest tipus de menjar ha merescut atorgar un lloc destacat al món culinari, així que ja celebrem el Dia Internacional de l’Empanada cada dia 8 del mes d’Abril.

La preparació de les crestes requereix disposar de la base pel farciment. Es pot comprar ja preparada en forma d’oblees refrigerades, però l’elaboració no es difícil i si ens disposem a preparar-la a casa, és una bona manera de practicar perquè un cop ho tinguem per la mà, segur que les prepararem amb més assiduïtat. La massa una vegada feta, si no la fem servir tota, podem guardar-la en un recipient hermètic i reservar-la per a qualsevol altre recepta.

Els ingredients com sempre del nostre mercat de productes frescos i de proximitat.

INGREDIENTS PER A 20 CRESTES

PER PREPARAR LA MASSA

250-300 g de farina de blat, si preferim, potser integral

40 g de mantega

1 o 2 tasses d’aigua

Sal

PEL FARCIT

1 pebrot verd

1 pebrot vermell

1 carabassó

1 ceba blanca

1 pot de tomaca triturat de 400 g, o 3 tomaques madures

1 llauna de tonyina

Una mica d’orenga

PREPARACIÓ

La massa la prepararem en calent amb una mica d’aigua i mantega, quan estigui diluïda, s’incorpora la farina, l’ou i sal a gust. Treballem bé la massa damunt d’una superfície amb farina perquè no s’enganxi, fins que tingui una textura homogènia i deixem reposar uns 20 minuts. Quan passi aquest temps tallem la massa a trossos petits, fem unes boles i les aplanem ben fines.

Haurem sofregit els ingredients de la samfaina, tallats petits, barregem amb la tonyina i deixem reposar a la nevera. Quan fiquem el farcit, el sofregit  ha d’estar ben espès.

Estendrem l’oblea i posarem una mica d’aquest farcit, dobleguem i marquem amb la punta d’una forquilla per tal que quedi ben tancada. Ara decidim com acabar la preparació, fregint les crestes en oli calent, o al forn, col·locades damunt de paper de fornejar. D’aquesta última manera queden més lleugeres i estan igualment delicioses. Presentem acompanyades amb una amanida verda i un bol amb una mica del sofregit.

BON APETIT!

Estofat de carn de vedella

A l’univers culinari dels estofats, el de vedella ocupa un lloc important. És un plat nutritiu, econòmic, fàcil de preparar i que permet tota una sèrie de combinacions, el que ha fet que sigui molt pràctic pel consum familiar. Qui no ha preparat un ric estofat de carn de vedella?  No sol a l’àmbit casolà, també els millors restaurants ja el tenen al seu receptari i el presenten de formes molt originals adequades a la nova cuina.

La carn de boví és una carn vermella i magra que està molt recomanada als menús setmanals, apta per a ser consumida a qualsevol edat, una carn saludable per a una dieta equilibrada que conté vitamines del grup B, minerals i proteïnes de gran valor biològic. És ideal per a embarassades i persones amb anèmia fèrrica.

És una de les carns més consumides a tot el món i alguns països d’Amèrica  amb una llarga tradició ramadera ocupen els primers llocs en la producció d’aquest tipus de carn, com Brasil, EE.UU, Argentina…

La producció de carn de boví a Espanya, constitueix un percentatge important dins del sector agropecuari, en l’actualitat, està altament especialitzada, respon als millors estàndards de qualitat, ha incorporat la tecnologia a les explotacions ramaderes, fomenta la cria de races autòctones… el que l’ha permès situar-se com un dels principals països productors de la UE. La major producció es centra sobretot a quatre comunitats:  Castella,  Lleó, Galícia, Extremadura i Catalunya.

Important al seleccionar la carn que procedeixi d’un sistema de producció sostenible a on es tingui en compte una bona gestió dels animals així com de tot el procés.

Presentem una recepta que no és més que una de les múltiples fórmules que podem fer amb aquest plat, ja que el producte és adequat per a cuinar-lo com més s’adapti als nostres gustos e imaginació.

 

INGREDIENTS PER A 6 PERSONES

1.5 kg de carn de vedella

1 ceba

2 pastanagues

1 pebrot verd

1 pot de tomàquet triturat de 400 g

1 got de vi negre

Patates, rovellons, verdures…

2 fulles de llorer

1 branca de romaní

1 all

Ol d’oliva verge

Brou de carn. Opcional fer-lo amb aigua

Sal i pebre a gust

 

PREPARACIÓ

Haurem demanat al nostre carnisser de confiança que ens prepari la carn adequada per cuinar, ell ens aconsellarà de quina part de l’animal, tallada a tacs, i no molt grassa, ja que a vegades els nens la poden rebutjar si veuen molta veta blanca.

Enfarinem la carn i sofregim uns minuts, reservem. A la mateixa paella, fiquem la ceba, l’all i els pebrots tallats tipus jardinera. Afegim el tomàquet i el got de vi barrejant bé amb el sofregit. Deixem que l’alcohol evapori.

És ara quan afegim la carn, i el brou de carn, o l’aigua, junt amb les herbes, deixant bullir, a foc mitjà durant uns 10 minuts. Quan hagi passat aquest temps ficarem les patates tallades a trossos mitjans i continuarem l’ebullició aproximadament uns 30 minuts més. Comprovar que la carn estigui tova. Deixem reposar i ja poden servir a taula!

BON APETIT!

Bunyols de bacallà

BUNYOLS DE BACALLÀ

Avui una recepta molt senzilla i apropiada per a aquestes dates feta amb bacallà, un ingredient que ja hem fet servir a alguna recepta anterior, en la que explicàvem les seves característiques d’origen, consum i beneficis per a la salut. Aliment molt versàtil i de llarga duració, quan està conservat  en sal. Plat típic a moltes regions peninsulars, preparat de múltiples maneres. El bacallà és un peix blanc, de temporada, amb grans propietats alimentàries, té proteïnes, vitamines, omega 3… Es troba als mercats fresc i conservat de distintes formes. Si el comprem salat s’haurà de procedir a dessalar-lo per a eliminar l’excés de sal, i consumir-lo amb  certa precaució a les dietes baixes en sodi.

Les captures a les costes europees estan molt controlades i subjectes a lleis que intenten   preservar aquesta pesca per a les generacions futures, en aquest sentit, la UE porta a terme una política de control de les captures. Es per això que tot el bacallà que arriba al nostre país, compleix els requisits de sostenibilitat i tractament.

A l’imaginari culinari, hi ha plats que presenten unes connotacions singulars pel que ens poden aportar en sensacions personals, i creiem que el d’avui, pot transmetre, records d’olors i sabors molt propers, associats a moments viscuts al nostre nucli familiar, quan es preparaven els bunyols de bacallà a casa.

També es poden comprar fets però que millor que aquests dies fer els nostres propis bunyols de bacallà?

 

INGREDIENTS PER A 6 PERSONES

400 g de bacallà esqueixat o lloms. L’esqueixat simplifica la preparació

150 g de farina

3 ous

1 paquet de llevat

2 alls

Julivert

Safrà o colorant

Oli d’oliva verge

 

PREPARACIÓ

Tindrem el bacallà ja dessalat i esqueixat a trossos petits. El posarem a un bol junt amb el julivert i els alls ben picats. Si és del nostre gust, podem triturar-lo tot una mica perquè quedi més barrejat. Al mateix bol, afegim la farina, el safrà, el llevat i els ous. Barregem tot bé, amb el robot de cuina, o a mà amb una forquilla. Si veiem que la massa està una mica espessa, podem afegir una mica de llet. Deixem reposar a temperatura ambient o al frigorífic.

Al moment de fregir els bunyols, ho farem a una paella, amb una quantitat d’oli suficient perquè es facin bé. Anirem agafant amb una cullera sopera una mica de la massa que hem preparat i la ficarem a l’oli  calent. No hem de fer molts a la vegada. Un cop els bunyols estiguin fets, els deixarem reposar damunt de paper absorbent perquè perdin l’oli que no interessa menjar.

El resultat és molt  apetitós i està dient: Mengeu-me!

Es poden menjar calents o  freds, com aperitiu, acompanyant els menús principals …

Un suggeriment: L’endemà, al moment de l’esmorzar, amb el cafè amb llet, els més atrevits els poden provar, sorprenent, però de maridatge perfecte.

-La farina podem utilitzar-la de qualsevol varietat

-La llet pot ser al nostre gust, vegetal, semi, sencera…

 

BON APETIT!!

 

Còctel de lluç i gambes

CÒCTEL DE LLUÇ I GAMBES

Un plat molt conegut que haurem consumit en algunes ocasions i que es sol presentar en celebracions festives com casaments, batejos, comunions… Malgrat la varietat d’ingredients que es poden fer servir, resulta molt fàcil de preparar i es pot deixar fet d’un dia per altre. El secret està en saber combinar els sabors i utilitzar productes de qualitat i frescor garantida.

Al seu origen, aquest plat s’elaborava amb carn de vedella picada i barrejada amb diferents verdures, com un aliment a la dieta de les que podien disposar d’aquests productes. Aquesta forma es segueix cuinant a moltes regions del nostre país. Els condiments i les salses també varien en funció dels costums culinaris.

Aquest plat amb carn ha derivat introduint productes com els fruits del mar, i a les zones costaneres peninsulars, al disposar d’aquesta rica matèria primera, s’ha popularitzat fer el còctel amb peix i marisc.

Cuinarem la nostra recepta amb lluç i gambes, de mercat i de proximitat, així com productes frescos de l’hort, però podem preparar-la a la manera gallega, andalusa… o d’altres formes regionals, afegint pop, rap, musclos …

Un plat ple de color i sabor que ens permet fer múltiples variacions segons les nostres preferències, afegint aquells ingredients que ens agradin més i que estiguin disponibles de temporada. El resultat serà una amanida rica i nutritiva.

INGREDIENTS PER A 6 PERSONES

500 g de gambes, opcionals llagostins

500 g de lluç

1 ceba tendra de temporada

1 pebrot italià gran

1 pebrot vermell

1 paquet de barretes de surimi

4 ous durs

2 fulles de llorer

1 cullerada gran de pebre vermell dolç

Julivert

Enciam, escarola, o fulles d’enciam de brots tendres

PER A LA VINAGRETA

Oli d’oliva verge

Vinagre, opcional la varietat, pot ser aromatitzat al gust.

Pebre i sal

Opcional, un alvocat, tallat a trossets petits, combina mol bé amb els diferents sabors

PREPARACIÓ

A una cassola, posarem a bullir les gambes durant 2- 3 minuts. També bullirem el lluç, ficant a l’aigua les fulles de llorer i una mica de sal. Deixarem refredar. Traurem la pell de les gambes.

A un bol de mida suficient per a tots els ingredients, ficarem les gambes tallades, reservant unes quantes senceres per a decorar i el lluç tallat a trossos mitjans perquè no es desfaci molt. Haurem tallat els pebrots i la ceba, els afegirem junt amb les barretes de surimi. Barregem tot i fiquem la vinagreta remenant una mica. Es pot deixar reposar una estona perquè macerin bé tots els ingredients.

Al moment de consumir, la presentació podem fer-la  al mateix bol,  en recipients individuals o a una safata, on prèviament haurem posat una base amb l’enciam tallat fi, distribuint l’amanida de forma homogènia, finalment decorem amb els ous durs tallats, les gambes senceres i una mica de pebre vermell i julivert.

BON APETIT!!

 

Cigrons de Quaresma

Qui no recorda aquells temps en què la carn més o menys desapareixia de les nostres taules! Un costum imposat per mandat religiós que, durant tot el temps de Quaresma impedia el consum de carn i productes derivats. Llavors s’havia de trobar alternatives per a no incomplir aquesta norma i el peix es convertia en el substitutiu perfecte. Però no era gens fàcil la pesca i  distribució, el que va afavorir, que a les zones de l’interior peninsular, sobretot, es comprava en salaó. Aquest procediment permetia disposar de productes de mar conservats durant molt temps i el bacallà era un dels més consumits.

El bacallà i els cigrons van constituir la base per a molts plats i aviat es va cuinar, junt amb altres  ingredients, com un guisat als dies de Quaresma. Des de temps medievals existeixen documents que mencionen ja la recepta del que es va anomenar “cigrons de vigília” i que també coneixem com “cigrons amb espinacs i bacallà”.

Com altres plats, sorgeix de la necessitat de proporcionar a les famílies un aliment nutritiu que pot ser cuinat en quantitat i que pugui estar a l’abast de les classes populars, encara que el bacallà, era considerat un producte especial, el fet de destinar-lo a un consum en uns dies determinats, el feia més assequible.

En l’actualitat, aquests cigrons, segueixen associats a la Setmana Santa com un plat tradicional, segur que recordem a les nostres mares i àvies preparant-lo en aquests dies, però ha passat a ser una recepta quotidiana que podem preparar en múltiples ocasions i que resulta molt bona com un plat d’hivern  i de cullera. Bacallà, cigrons i espinacs els tres ingredients per aquesta recepta.

Els cigrons són una de les lleguminoses més acceptades al nostre país. És un cultiu sostenible a tot l’àmbit mediterrani. És una font de proteïnes vegetals, vitamines, minerals, fibra… saludables pel colesterol. Un aliment molt complet que hauria de ser inclòs als menús setmanals d’adults i nens.

El bacallà és un peix blanc, de temporada, amb grans propietats alimentàries, té proteïnes, vitamines, omega 3… baix en grasses i  calories.

En incloure els espinacs a la recepta, estem enriquint-la, ja que  és una verdura de fulla verda amb grans propietats nutricionals, vitamines, minerals, fibra i un alt valor antioxidant.

Fent la compra al nostre mercat de proximitat, ens assegurem de la qualitat dels productes que farem servir per elaborar aquesta recepta.

INGREDIENTS PER A 6 PERSONES

400 g de cigrons

400 g de llom o tires de bacallà sec

1 manat d’espinacs frescs, aprox. 300 g

2 cebes

3 alls

2-3 fulles de llorer

2 pastanagues

1 pebrot verd italià, no molt gran

2-3 cullerades de tomaca triturat

2 cullerades de pebre vermell dolç

Una fulleta  d’api

Sal i oli d’oliva verge pel sofregit

PREPARACIÓ

Posarem el bacallà en aigua, prèviament rentat, durant un o dos dies canviant l’aigua  dues o tres vegades, perquè no estigui massa salat…

A una cassola bullirem els cigrons, la nit abans, els haurem posat a remull, junt amb la ceba, el llorer, 2 alls i la pastanaga. Quan hagin bullit, retirem tot deixant  només els cigrons.

A una paella sofregim la ceba i l’all restant junt amb el pebrot i l’api tallats a trossets petits, afeixem la tomaca i remenem fins que tot estigui ben integrat. Quan estigui fet el sofregit incorporem el pebre vermell. Per últim, el bacallà tallat al nostre gust i deixem uns 2-3 minuts.

Tindrem preparades els espinacs que haurem rentat i tallat i les ficarem junt amb els cigrons fent-les bullir 2-3 minuts. Incorporem a la cassola tots els  ingredients vigilant no trencar el bacallà i deixem bullir 1-2 minuts més. Retirem i millor deixar-lo reposar fins al moment de servir.  Comprovem la sal i podem adornar-lo amb ou dur i julivert.

*Recordem, els cigrons ficar-los amb l’aigua tèbia i si es prefereix podem comprar-los ja bullits.

BON APETIT !!

 

Musclos amb salsa

Segurament quan preparem una recepta de musclos, no pensem que estem cuinant un mol·lusc prehistòric, però és així… Des de fa milions d’anys les costes peninsulars han sigut el seu hàbitat natural i existeixen nombrosos testimonis arqueològics de què els humans ja el recol·lectaven i el seu consum era una important aportació a la dieta d’aquests grups primitius.

És un animal gregari que es troba a les costes dels mars temperats i freds, en zones on abunda el plàncton, colonitzant  les roques i a les profunditats marines.

Hi ha evidències de què el seu cultiu es va fer de forma molt primerenca amb tècniques que han arribat fins a l’actualitat i que mostren tota una ciència marina lligada a l’economia productiva. A l’època moderna, a principis del segle XX es porten a terme els primers intents del cultiu d’aquest musclo a Galicia, Catalunya i al Llevant peninsular. Aquest procés de cria controlada, té una ràpida evolució i en l’actualitat constitueix un important valor al sector aqüícola per l’elevada producció que ha fet que Espanya se situés en primera posició al món, durant molt de  temps, lloc, que ha hagut de cedir, segons dades de la FAO, davant la incorporació als mercats de la Xina i Xile.

El desenvolupament d’aquesta activitat lligada a la indústria pesquera, ha derivat a molts llocs, a formar part no només de l’economia, també a crear referències culturals que abasten aspectes antropològics en aquells llocs on constitueix una base d’àmplia i llarga tradició.

El cultiu mitjançant les tècniques utilitzades, ha donat lloc a crear espais geogràfics marins singulars com és el cas de les nombroses muscleres, “Batea” distribuïdes a les Ries Baixes.

Actualment, aquest cultiu i la seva recol·lecció estan subjectes a controls sanitaris per assegurar que no existeix cap risc en el seu consum, fins i tot a arribar a frenar la venda si hi ha alguna sospita de contaminació. També, a través de la política, pesquera establerta per la UE, es regula  tota una normativa per determinar la qualitat i la mida.

Al musclo se li ha reconegut una gran riquesa gastronòmica  i  gran versatilitat a la cuina, el seu consum és dona pràcticament a tot el món, preparat en receptes adaptades  als gustos locals. Podem trobar-lo preparat en vinagreta, a la marinera, en salsa, al vapor,, amb tomaca, farcit amb ingredients al gust i arrebossat… Es pot trobar comercialitzat en conserva, molt popular en salsa americana una mica picant …

Si mencionem les seves propietats, comprovarem que són moltíssimes, és bo pels ossos i la pell, enforteix el sistema immunològic, conté vitamines dels grups B i C i molts minerals, també Omega 3, per tant, el seu consum, està altament recomanat.

Difícil escollir quina preparació recomanar, però ens decidim a la nostra recepta, fer-lo amb salsa, d’una forma molt senzilla que podem presentar com aperitiu o entrant i també com a plat del menú. A l’hora de comprar-lo, cuidem  la qualitat, adquirint-lo al nostre mercat de confiança i de proximitat.

Mercat de Tarragona
Mercat de Mataró

INGREDIENTS PER A 4 PERSONES

1 ½ – 2 kg de musclos

4 porros o 3 cebes mitjanes

1-2 cullerades de farina

1 got de vi blanc

Pebre

Mostassa o soja a gust

Una mica de suc de llimona

Oli d’oliva verge

Sal

PREPARACIÓ

Un cop rentats els musclos, els posarem a bullir amb una mica d’aigua a una cassola. Quan s’hagin obert, traurem la closca superior o si es prefereix, les dues i els reservarem deixant-los amb una mica del brou de la cocció, deixant el caldo restant per afegir-lo quan estigui fet el sofregit.

A una paella, sofregim a foc baix, els porros o les cebes, que haurem tallat ben fins. Quan veiem que ja estan una mica daurats, afegirem la farina, remenant perquè no s’enganxi i els altres ingredients junt amb el caldo dels musclos. Comprovarem la sal i la textura de la salsa i ja la podrem ficar als musclos deixant barrejar els sabors durant un parell de minuts mantenint el foc baix.

Presentar el plat amb julivert fresc tallat molt fi, calent o fred, segons ens vingui de gust.

Una recepta de mercat, d’elaboració fàcil, que donarà color i sabor a la nostra taula.

BON APETIT !!

Marmikato de tonyina sabor Mariner

La tonyina, una delícia del mar, coneguda i capturada des d’èpoques passades. Resulta fascinant indagar en els orígens de la pesca d’aquest peix a les costes del Mare Nostrum, a través de la nombrosa documentació que ens informa que ja, des de temps fenicis, la tonyina  es pescava a les costes peninsulars i constituïa un important producte en el comerç marítim molt apreciat en salaó i com a matèria primera per a la famosa salsa Garum.

Els grecs ens parlen de què aquests peixos arribaven procedents de l’Atlàntic, en grans migracions i eren capturats pel procediment de l’almadrava, tècnica pesquera que avui, encara s’utilitza. Aquestes migracions es produïen cada any i omplien les costes mediterrànies a l’arribada de la primavera.

És un producte molt demanat i valorat a les transaccions econòmiques pesqueres donat el seu gran consum i l’elevat preu als mercats i com la majoria dels recursos naturals, la tonyina  Atlàntica, ha sofert una sobreexplotació que conduïa, pràcticament, a la seva desaparició, el que ha portat a desenvolupar polítiques de pesca en les que es contemplen una sèrie de controls per a les captures, fixant quotes, èpoques de pesca, mida, caladors… Aquests controls sembla que estan ajudant a la recuperació de l’espècie. Actualment, a més de la pesca tradicional es practica la cria en captivitat.

És un peix blau d’alt valor proteínic i molt indicat per a la funció cardiovascular i el colesterol. Aporta vitamines i minerals i es recomana a les dietes d’aprimament pel seu efecte saciant. Consumit en conserva, manté totes les propietats.

El plat que presentem és típic del País Basc, allí es fa amb el riquíssim bonítol del Nord, però també era preparat pels mariners de la zona càntabra quan sortien a pescar i disposaven del peix que capturaven. Així que anem a fer una recepta de sabor mariner en una marmita u olla que és el nom que rep el recipient on es prepara. També podem fer servir una cassola que utilitzem habitualment pels nostres guisats, com sempre amb productes de temporada i de mercat.

Mercat de Tarragona
Mercat de Mataró

INGREDIENTS PER A 4 PERSONES

800 g de tonyina

1 kg de patates

1 ceba

1 pebrot verd

1 tomaca

1 bitxo

2 cullerades de pebrot xoricet. Si no es disposa, canviar per pebre vermell dolç

2 alls

1 got de vi blanc

Julivert

Sal

Oli d’oliva verge

Brou de peix, opcional canviar-lo per aigua

PREPARACIÓ

A una cassola, sofregim el pebrot, la ceba, els alls i el tomàquet, prèviament tallats tipus Juliana, fins que estiguin una mica daurats. Afegim el bitxo, el pebrot i el got de vi. Deixem uns minuts que l’alcohol evapori i agreguem les patates trencades millor que tallades, ja que d’aquesta forma el midó actua espessint més el caldo. Remenem per tal que  les patates agafin el gust del sofregit i fiquem el brou deixant-lo bullir fins que estiguin cuites. Sal al gust.

Tenim preparada la tonyina tallada a trossos no molt grans, i la fiquem a la cassola amb els altres ingredients, deixant bullir 2-3 minuts i retirem del foc.

Un plat nutritiu que podem acompanyar amb pa per sucar la salsa i amb una bona amanida.

Presentar a taula, si es disposa, amb julivert fresc.

BON APETIT!!

POLLASTRE FARCIT DE NADAL

Aquesta setmana volem avançar una proposta d’un clàssic Nadalenc: un plat de Pollastre Farcit, de Nadal. Abans de res una reflexió: és molt interessant que no ens esperem fins al final per fer les compres de Nadal, és un consell que, si el seguim, ens farà estalviar diners i gestionar millor les nostres festes. El mateix passa amb els plats que gaudirem en aquests dies nadalencs. Avancem, comprem ja els productes estrella dels nostres plats.

Nadal és una data on el nostre consum augmenta i és potser una ocasió sense igual per poder comprar productes de qualitat i de proximitat. Al Mercat Municipal de Tarragona trobarem tots aquests productes i, amb la confiança dels professionals dels llocs, ens els prepararan tal com els necessitem per cuinar-los.

Un cop a la taula, segurament menjarem plats que no són habituals en el nostre dia a dia. Però no per això han de ser menys sans. Molt recomanable incorporar en els nostres plats verdures. Tenim verdures de temporada molt bones i que ens aporten fibra per saciar i per regular els nivells de sucre i sal. Els plats nadalencs seran més lleugers gràcies a acompanyaments i guarnicions de verdures.

En el nostre plat d’avui us proposem el pollastre eco per fer-ho farciment. És un pollastre de gran sabor i que rendeix molt. Amb tota la confiança de la parada del mercat Pollastres Pili. Quan ho compreu especificar que és per preparar-farciment i us vendran el producte llest.

Com us proposem avui el pollastre farcit és fàcil de preparar i ens permet estar fent altres coses mentre es cuina.

En aquests sopars no només ens alimentarem de rics plats, també de les persones amb els que els compartim. A gaudir del moment!

INGREDIENTS
Els pots trobar al Mercat Municipal de Tarragona

Pollastre ecològic

Ceba o ceba petita

Patates o patates minis

Tomàquet cherrie

Herbes aromàtiques: romaní, farigola…

Oli, sal i pebre

Per al farciment: Poma, nous, orellanes i prunes.

Podem fer un acompanyament extra (opcional): xampinyons, cols de bruselas, raves, xips de xirivía …

PREPARACIÓ
1. Preescalfar el forn a 180 º C
2. Omplir el pollastre, untar-lo amb oli i salpebrar.
3. Cobrir una safata per a forn amb les cebes tendres tallades per la meitat i les aromàtiques, col·locar a sobre el pollastre. Rostir durant unes 3 hores. Donar-li la volta i regar-lo amb el suc de la safata perquè no s’assequi.
4. Els últims 40 minuts de cocció afegir les patates i els tomàquets cherry.

PER A SERVIR:

Amb un ganivet gran, separa primer les cuixes i parteix-los en rodanxes. Segueix després amb els pits i talla de la mateixa forma. Regar amb el suc de la cocció i acompanya amb la guarnició de les verdures.