Publicat a

Brotxetes de pollastre marinades

UNA FORMA DIVERTIDA DE CUINAR

Sempre podem comptar amb la carn de pollastre! Present a les receptes familiars com un valor segur que sol agradar a tots, rostit, en salsa, saltejat, marinat… és fàcil trobar una manera de preparar-lo que satisfà al més reticent.

Ens va arribar del continent asiàtic a una època molt remota i des de llavors hem tingut disponibilitat per produir-lo.  Durant algun temps la seva carn fou poc apreciada, ja que es valorava més un altre tipus d’aus de caça com el faisà i la perdiu, però va anar guanyant terreny per la facilitat de criança com animal domèstic i el que representava a les economies familiars, donat la seva aportació en carn i ous. En l’actualitat, és un aliment molt consumit a totes les taules de forma habitual al llarg de l’any, venint a constituir-se com un gran aliat alimentari pel seu preu i la facilitat de poder trobar-lo  als mercats.

En receptes anteriors hem destacat la problemàtica que va lligada a aquest producte pel que fa a la seva demanda, distribució i preu, aquest últim amb fluctuacions puntuals per sota del valor dels costos de producció, que fan necessària una política que faci valdre el sector avícola molt important dins de la producció final primària.

Existeixen moltes varietats, i podem dir que té un alt grau d’especialització geogràfica, ja que a la majoria de països tenen les seves pròpies races. Al nostre, els pollastres de corral o camperols, destaquen per la carn més saborosa. La carn de pollastre blanca i lleugera, amb poca grassa, fàcil de digerir, la fa molt recomanable a totes les dietes. De gran valor nutricional, conté vitamines, minerals i proteïnes d’elevada qualitat.

La gran versatilitat a l’hora de la seva preparació, el converteix en un producte que no resulta avorrit de menjar, ens permet moltes variacions, des de les més tradicionals que ens han ensenyat les nostres mares i àvies, fins a les més sofisticades de la nova cuina actual.

La recepta d’avui, l’elaborarem amb 4-6 pits de pollastre que haurem comprat al nostre mercat de confiança on obtindrem tota la informació sobre procedència, qualitat i sostenibilitat en la cria d’aquestes aus. Podem demanar que ens tallin la carn a trossos o daus per a fer la brotxeta. També podem fer-les amb cuixes desossades i partint d’aquesta base, podem combinar amb altres ingredients i tindrem un menjar variat, nutritiu i fàcil de preparar. El resultat final ens donarà un plat ple de color i sabor. Aquest tipus de brotxetes podem trobar-les ja preparades, per tant, sempre és una opció comprar-les fetes a la nostra parada de confiança.

 

INGREDIENTS PER A 4-6 PERSONES

4 -6 pits sencers tallats a daus

Pebre vermell

2 alls

Una mica de pebre blanc molt

Oli d’oliva verge

Sal

1-2 tomàquets madurs per persona

Orenga

 

ELABORACIÓ

Disposarem la carn una vegada tallada, a un recipient on anirem incorporant tots els ingredients i els alls tallats molt fins. Barregem bé i deixem macerar unes hores a la nevera. Es pot guardar d’un dia per l’altre.

Al moment de preparar la brotxeta, comprovem que ha absorbit els ingredients de la barreja, adquirint un color vermell i una textura i olor que li donarà un sabor final tan apetitós. Anirem posant els daus de carn a la brotxeta donant-li la mida adequada en funció del recipient en què la farem. En aquest cas només la prepararem amb la carn de pollastre. Les podem fer al forn, o bé a una paella o a la barbacoa. Complementarem el plat amb uns tomàquets rostits o brasejats que prèviament tindrem tallats per la meitat i condimentats amb sal pebre i orenga.

Una recepta molt fàcil de preparar que podem presentar amb una amanida verda, patates xips, arròs bullit, algun tipus de salsa…

BON APETIT!

Publicat a

Va de sopes! gaspatxo d’alvocat i poma

Ara que la calor es fa notar, és el moment ideal per recordar les receptes de sopes fredes tan apetitoses i fàcils de preparar. Algunes com l’all blanc o el Salmorejo són molt conegudes, però pot ser que sigui  el gaspatxo la que s’ha fet més popular a les nostres taules. El gaspatxo és un plat associat a l’estiu, de preparació molt senzilla permetia elaborar-lo sense complicacions, si es disposava d’aigua, pa d’oli, vinagre i algun altre ingredient de l’hort. S’identifica també amb una especialització geogràfica que correspon al sud peninsular. Sembla que d’aquí parteix la fórmula primitiva en la qual no estava el tomàquet, ja que aquest va ser introduït a partir del segle XVI i no va ser fins més tard quan es comença a utilitzar com un dels ingredients principals.

“Menjar de pastors” com se l’ha anomenat, qui podia augurar-li una trajectòria tan popular i coneguda que ha vingut a donar lloc a múltiples variants regionals e internacionals! I com no podia ser menys, fins i tot se li ha dedicat un dia! Si, el Dia Mundial del Gaspatxo, data en què es fa valdre aquest plat i se’l situa al seu entorn més familiar: l’estiu.

A la nostra recepta  li donarem un punt de sofisticació, en fer-lo sense els ingredients habituals, substituint-los per alvocat i poma, dos productes que ens inspiren garantia de salut.

L’alvocat, no era un fruit tradicional a les  nostres taules, i comencen a consumir-lo com quelcom exòtic arribat de terres llunyanes, és un fruit originari de Mèxic que ara té una gran difusió internacional. Gràcies a la bona adaptació als climes tropicals i mediterranis, el seu cultiu s’ha desenvolupat a altres molts llocs. El sud peninsular i les illes Canàries concentren la producció més gran nacional.

Són conegudes les propietats de l’alvocat, conté vitamines, minerals, omega 3, proteïnes vegetals i  efectes beneficiosos pel colesterol. Molt recomanat per als diabètics. Se li ha qualificat de  “l’or verd” i ja té un lloc molt habitual als nostres plats.

La poma està present a la dieta mediterrània. S’ha popularitzat molt el seu consum com un fruit que es pot portar a les motxilles  per menjar entre hores.

Originària d’Àsia Central, arriba a Europa a través dels viatges comercials que es feien a la llegendària Ruta de la Seda. Aviat fou cultivada a tot el món, segurament, no hi ha un altre fruit que hagi tingut una difusió major per les seves  propietats alimentàries i medicinals, i també les moltes connotacions que se li han donat a les diferents cultures. Així des de la mitologia nòrdica fins a la cristiana, la poma apareix envoltada d’un aire ple de misteri i simbologia.

Alvocat i poma, suficient per a voler fer un tastet! Però no els deixarem sols, com gaspatxo o sopa freda que farem, els acompanyarem amb més ingredients.

 

INGREDIENTS PER A 6 PERSONES

3 alvocats al seu punt

2 pomes verdes

Oli, opcional, una mica de vinagre

Sal, pebre blanc motlle

Julivert, api

El suc d’una llimona

800 ml d’aigua

 

ELABORACIÓ

Hem d’ajudar-nos d’una batedora o robot elèctric.

Pelarem bé els alvocats i les pomes, els tallarem a trossos mitjans i els afegirem el suc de llimona. Fiquem a la batedora i afegim  tots els altres ingredients. Triturem el temps suficient fins a comprovar que quedi una textura perfecta al punt cremós que li vulguin donar. Si és necessari, afegim una mica més d’aigua. Guardem al frigorífic i al moment de menjar podem afegir dauets petits de pernil, o qualsevol ingredient que ens agradi fusionant els sabors… Combina bé amb ou dur, fruits secs…

Senzill, ràpid, molt suau i digestiu.

BON APETIT! 

Fotografia de divina cocina

Publicat a

Carbassons farcits de gambes i xampinyons

Ens trobem en plena temporada de verdures i hortalisses. Aquests aliments fan que les nostres  receptes siguin més variades, ens ajuden a preparar i complementar els plats que consumim de forma diària, treball gens fàcil que a vegades ens fa exclamar: ja no sé què fer avui per menjar! Però disposem d’una horta abundant on els fruits creixen ajudats per un bon clima i tècniques de cultiu molt experimentades i especialitzades, de manera que tenim on escollir els productes de qualitat i de proximitat.

Un d’aquests fruits és el carabassó, hortalissa originària d’Amèrica Central que aviat es va cultivar a les zones temperades del planeta, adaptada molt bé en aquests climes com un cultiu de regadiu. Espanya ocupa el primer lloc en producció, dins dels països comunitaris i Almeria és una de les regions que més produeix i destina a l’exportació.

El carabassó ha passat a ser un producte molt consumit per la seva gran versatilitat a la cuina, podem trobar-lo de diferents mides i varietats, de pell fina i sabor una mica dolç, es consumeix amb la pell, ja que és on es troben la majoria dels seus nutrients. És ric en fibra, antioxidant i molt diürètic. Conté vitamines del grup B, també A i C i molts minerals. La planta s’adorna d’unes boniques flors molt delicades i peribles que tenen un gran valor gastronòmic.

A la  nostra recepta els cuinarem al forn amb gambes i xampinyons dos ingredients que, segur, apreciem. Escollirem els carabassons allargats de color verd i de mida mitjana.

 

INGREDIENTS PER A 4 PERSONES

4 carabassons, 1 per persona

250 g de xampinyons

2-3 gambes per persona

1 ceba blanca

1 all

Oli d’oliva verge

Sal

Pebre blanc molt

1 brik petit de nata líquida

1 ou

1 mica  d’api

Formatge ratllat a gust

 

PREPARACIÓ

Rentem els carabassons i amb un ganivet de punta fina, traiem la part blanca, vigilant que el carabassó no es trenqui. Posem a una safata els carabassons buidats, els tapem amb paper d’alumini i els posem al forn uns 10 minuts a 180 graus. Reservem.

A una paella sofregim la ceba i l’all tallats ben fins a foc baix durant uns minuts, incorporem la carn del carabassó que havíem extret i que haurem tallat també a trossos petits. Anirem remenant fins a comprovar que estigui ben fet i afegirem els xampinyons filetejats. Barrejarem tots els ingredients ajudant-nos d’una pala de fusta.

Tindrem preparades les gambes netes i tallades i les afegirem junt amb la mica d’api, Deixem al foc 2 -3 minuts més i ja els podrem retirar.

Quan s’hagi refredat, anirem omplint els carabassons i els deixarem a la mateixa safata.

A un bol, batrem l’ou afegint la nata i la distribuirem per damunt dels carabassons. Si es prefereix es pot canviar per una beixamel. Cobrim amb el formatge ratllat i posem al forn uns 5-10 minuts. I ja tenim a punt la recepta.

Una de les moltes formes que podem cuinar aquest producte, però ni ha molt més, com sempre, podem deixar lliure la nostra imaginació i creativitat.

BON APETIT!

Publicat a

Graellada de verdures

Les verdures i hortalisses ens ofereixen un ventall de possibilitats on poder escollir aquelles que més ens agradin i donar varietat i originalitat als nostres menús. Han recorregut un llarg camí des de terres llunyanes fins a passar a formar part de la nostra alimentació quotidiana.  Moltes d’elles van créixer de forma silvestre i quan vam aprendre a cultivar-les, ja sempre les hem tingut al nostre costat. Encara avui, a moltes zones del planeta constitueixen una economia de subsistència i com productes d’intercanvi, però al món ric i desenvolupat, cada vegada més s’ha anat perfeccionant el seu cultiu i s’ha arribat a un alt grau d’especialització.

Ocupen un primer lloc a la piràmide nutricional, una molt bona guia que ens ensenya l’important que és tindre una alimentació adequada i variada. Els últims estudis realitzats pels organismes alimentaris mundials, com per exemple, la FAO, posen a la base d’aquesta piràmide els vegetals frescos com verdures i hortalisses i recomanen el seu consum diari. Cada vegada més existeix una gran quantitat d’informació per fer arribar aquest coneixement i aconseguir que la població s’alimenti millor.

Les verdures i hortalisses es troben als nostres mercats, la seva oferta és molt variada i per si mateixes constitueixen un important atractiu de formes i colors; hem après les diferents propietats que posseeixen, coneixem la seva estacionalitat com a productes de proximitat i també sabem que la producció està regulada a través de la Política Agrària Comú. Com productes peribles que són, estan subjectes a la llei de l’oferta i la demanda, a vegades ens sorprèn i preocupa que els canals de distribució no protegeixin els agricultors que són els que fan possible que tinguem aquesta disponibilitat del producte a les nostres parades de confiança.

Hem escollit diferents productes per a fer la graellada: espàrrecs, xampinyons. Tomàquets, ceba, pebrots, carabassó i patates. Tots ells de temporada i de proximitat. Els espàrrecs silvestres els hem pogut trobar al camp des de febrer fins, pràcticament, juny. S’ha popularitzat  anar a buscar-los pel consum personal i també per a vendre’ls de forma no comercial. No és fàcil veure’ls in situ, ja que la planta s’amaga amb altres plantes i, a vegades no està moll visible, però pels ulls experts d’alguns recol·lectors, no hi ha espàrrec que es resisteixi.

Les verdures i hortalisses tenen molts components nutricionals: minerals, vitamines, fibra, molt bones pel cor, diürètiques, antioxidants, baixes en calories… per tant, les considerem indispensables a la nostra dieta diària.

 

INGREDIENTS PER A 6 PERSONES

2 pebrots verds

1 ceba blanca gran

1 carabassó gran

1 grapat d’espàrrecs. Per a la nostra graellada tindrem un grapat d’espàrrecs verds cultivats per a la venda, són més grans que els silvestres i es fan molt bé al forn.

300-400 g de xampinyons

6 tomàquets mitjans

6 patates

2 pastanagues per persona

Oli d’oliva verge

Sal, pebre, herbes

 

PREPARACIÓ

Rentem bé totes les verdures i les posem sobre la safata del forn que, prèviament haurem cobert de paper d’alumini. Els pebrots, la ceba i les pastanagues, tallats de forma allargada. Les patates les podem deixar senceres si són petites, els tomàquets tallats per la meitat. EL  carabassó tallat a rodanxes amples i els xampinyons sencers o filetejats no molt prims. Reguem amb l’oli i assaonem a gust. Posem el forn a 180 graus uns 25-30 minuts fins que estigui a punt. Qui es resisteix a aquesta combinació! Una recepta d’una presència magnifica, fàcil de preparar i rica al paladar.

Se serveix com a plat entrant, o bé acompanyant altres aliments. Està perfecte amb el  seu propi suc, però podem menjar-la amb alguna  salsa que ens agradi.

BON APETIT!

Publicat a

Llom de porc amb base de pebrots

Aquesta setmana posem la nostra mirada a un producte molt conegut que ens serveix sempre com un gran recurs a l’hora d’elaborar els menús diaris. Es poden fer tants plats amb aquesta carn! Cuinada de moltes formes o combinada amb altres ingredients, sempre ens ofereix un gran resultat.

Un cop domesticat, el porc va passar a constituir un dels aliments més consumits a les economies domèstiques, ja que la seva carn podia ser conservada i suposava una important seguretat poder disposar d’aquesta reserva al llarg de molt temps. Ha passat a ser un component molt valorat a la nostra gastronomia, no solament als menús familiars, també als millors restaurants, i a molts d’ells amb una oferta altament especialitzada. Tant reconeixement als fogons, ens fa oblidar la connotació negativa que ens recorda el seu nom.

El porc comú blanc que normalment consumim, està criat a les granges, i aquesta producció compleix amb els principis de qualitat fitxats per la UE, també amb els criteris d’un model sostenible adaptats a la nova consciència mediambiental. Concretament, el porc ibèric, criat en llibertat a les grans deesses, amb una dieta basada en productes naturals, ha obtingut un alt reconeixement per la qualitat que tenen els aliments produïts amb Denominació d’Origen.

La carn de porc és considerada per l’OMS, com una carn blanca molt saludable pel consum humà. En l’actualitat hem eliminat la creença de què era una carn amb molta grassa, els productes elaborats amb la carn de porc, els que coneixem com embotits, poden contenir-la en més quantitat. Sabem que té poques calories, un alt contingut de vitamines del grup B, minerals com el zinc, el fòsfor, el potassi… I, per tant, el seu consum és aconsellable a una dieta equilibrada.

Del porc, pràcticament s’aprofita tot, i les seves parts, tenen diferents categories en relació amb  el tall, la nostra recepta la farem amb la part del llom o cinta que està dins de la categoria extra. Si utilitzem llom d’un color, millor marinar-lo amb herbes per ajudar a donar-li el punt adequat. Si és de dos colors, resulta una carn més melosa i tendra. Sempre comprar carn de proximitat, sostenible i de qualitat que podem trobar als nostres mercats de confiança.

INGREDIENTS PER 6 PERSONES

1 kg de llom de porc tallat filetejat

5-6 pebrots verds

300-400 g de tomàquet fregit

8-10 talls de formatge a gust

1 got de vi blanc

Oli d’oliva verge

Pebre blanc motlle, sal, orenga

Romaní i farigola si marinem els filets

 

ELABORACIÓ

Els filets de llom els podem comprar al nostre gust, d’un o dos colors.

Tallem els pebrots a tires fines i allargades i els sofregim. Retirem quan estiguin fets. Al mateix oli ben calent daurem els filets una mica, ja que es tenen d’acabar de fer al forn.

Tenim preparat la salsa de tomàquet fregit, el formatge el vi i l’orenga.

A un recipient de forn, fem una base amb els pebrots i posem per damunt els filets de llom. Salpebrem, cobrim amb la salsa de tomàquet i  fem una segona capa seguint el mateix ordre. Reguem amb el vi blanc i finalment, el formatge i una mica d’orenga o qualsevol herba que ens agradi: romaní, farigola… El vi es pot canviar per soja.

Introduïm  al forn preescalfat a 180 graus, durant uns 35 minuts. I ja tenim el plat a punt.

Una recepta quotidiana i fàcil que podem modificar amb diferents tipus de base i carns, per aconseguir fer més variats els nostres menús diaris i que podem tenir preparada llista per fornejar.

 

BON APETIT!

Publicat a

Lasanya als 4 formatges

La base de la  nostra recepta serà la pasta, un aliment que és considerat com una riquesa gastronòmica  i plat habitual a totes les taules que agrada a nens i adults.

Recordarem  alguns aspectes que vam destacar a anteriors receptes:

El seu origen és mil·lenari, des de la Xina, arriba a la cultura occidental a través dels viatges que Marco Polo va realitzar al segle XIII, i aviat fou coneguda i utilitzada a la península Itàlica.

La seva elaboració ha passat per diferents processos des del manual i el consum en sec, fins a la mecanització i producció industrial convertint-se en un producte cada cop més variat i sofisticat, d’abast popular, preparat de múltiples maneres i reconegut pels millors xefs mundials. És utilitzada en dietètica, està comprovat que no afavoreix un augment de pes sempre que no es consumeixi en excés. Ajuda al millor rendiment intel·lectual i físic. Existeixen estudis científics que destaquen els beneficis del seu consum a la nostra salut i té tanta importància que fins i tot hi ha una Organització Internacional de la Pasta, un dia mundial de la pasta i és reconeguda per la UNESCO com a Patrimoni Cultural Immaterial.

La principal aportació són els hidrats de carboni importants a la nostra dieta mediterrània, però també aporta proteïnes, minerals, grassa i vitamines quan incorpora altres productes que l’enriqueixen com ous, verdures…

Coneixem moltes varietats pel que fa a la seva composició forma i color, a la nostra recepta l’utilitzarem en forma de làmines i la farcirem de formatges variats que podem escollir segons  preferències. Aquesta forma de cuinar la pasta, formant una sèrie de capes farcides amb diferents ingredients, ens fa pensar a la cuina italiana, encara que existeix una certa controvèrsia sobre l’autoria del plat, sembla que a la cort anglesa del segle XIV ja es preparava i això donen fe, testimonis escrits, però, sens dubte, la lasanya ens transporta al món culinari de “la bella Itàlia”.

Aquest plat admet una preparació molt variada en funció del farcit que volem utilitzar: carn, verdures, formatges…

I ara, parlarem de formatges… segons els experts, un “regal dels déus”, un aliment antiquíssim obtingut a través de la llet dels animals domesticats. Una més de les troballes que ens arriben dels temps Neolítics! Fet de forma manual i artesanal, fins que es crea una important indústria. En l’actualitat, hi ha una gran especialització per països i zones geogràfiques que identifiquen la qualitat al procés d’elaboració. Al nostre país hi ha unes 100 varietats, així que és fàcil trobar alguna que ens agradi.

Utilitzarem mozzarella i  parmesà, varietats  dels formatges italians més famosos  i dos dels que són més coneguts a la nostra cuina: manxec i de cabra. Us proposem comprar els formatges en el vostre mercat de confiança.

 

INGREDIENTS PER A 6 PERSONES

1 paquet de lasanya

150 g de mozzarella

150 g de formatge parmesà

150 g de formatge de cabra

150 g de formatge manxec semi curat

Formatge ratllat per gratinar, orenga

Tomàquet fregit, oli d’oliva verge o mantega

 

PER LA BEIXAMEL: farina, llet, pebre i una mica de nou moscada

 

ELABORACIÓ

Bullim la pasta a la dent, escorrem i col·loquem una primera capa a un recipient per al forn, prèviament untat amb una mica d’oli o mantega. La beixamel, la podem fer amb llet, també queda  bé amb preparats vegetals, una mica de mantega i si preferim, oli d’oliva verge, farina i pebre. Es pot afegir un sofregit de ceba tallada molt fina per donar-li més sabor.

Anem col·locant els formatges, finament tallats o triturats, els cobrim amb la beixamel i posen un altre  capa, així fins a col·locar les 4 varietats de formatges. Opcional, afegir una mica de tomàquet fregit damunt de la beixamel. Finalment, cobrir l’última capa amb la beixamel, el formatge ratllat i l’orenga. Posem a gratinar al forn, a 180 graus, fins que veiem que estigui daurat. Retirem i deixem refredar una mica si volem consumir-lo al moment, així es tallarà millor. Podem acompanyar amb una amanida verda i estarem davant una recepta espectacular, no només per la forma i el color, també per al seu sabor.

Els formatges podem variar-los al nostre gust, i demanar a la nostra parada de confiança que ens els tallin.

BON APETIT!

Publicat a

Mongetes amb pernil i xoriço

En dies anteriors hem parlat dels llegums i són moltes les receptes que podem preparar amb totes les varietats comestibles, i constitueixen un gran ajut per variar i fer més apetitosos els nostres menús setmanals. Es consideren un plat de cullera que pot estar subjecte a una certa estacionalitat, però resulta recomanable consumir-les també durant tot l’any, tal com s’aconsella a les piràmides nutricionals, on ocupen un lloc important.

La seva importància és tan considerable com aliment per a la població mundial, que tenen el suport d’organitzacions internacionals: l’Organització de les Nacions Unides va declarar 2016 com l’Any Internacional dels llegums. També la FAO ha elaborat informes destacant aquesta  producció dins d’una agricultura de futur sostenible.

Les mongetes pertanyen a la família de les lleguminoses, aliments necessaris per a totes les persones i totes les edats; indispensables a l’alimentació dels nens i per mantenir  una bona activitat física, també a les dietes vegetarianes.

Els experts en nutrició aconsellen consumir, 2-4 racions a la setmana i certament, és un plat que destaca a la cuina nacional, ja que som el país europeu que més llegums consumeix.

El cultiu de mongetes, és molt antic, originaries d’Amèrica on constituïen un aliment tradicional a les cultures indígenes, van passar a cultivar-se per tot el món. Al nostre país, la producció més grossa se centra a Castella i Lleó i a Galícia. Existeixen diferents varietats regionals que donen lloc a mongetes de diferents colors i mida, reconegudes amb nom propi.

Les propietats nutricionals de les mongetes són elevades, de grans beneficis per a la salut, tenen baix contingut en grasses i són riques en proteïnes, en vitamines i en fibra.

Coneixem la forma tradicional de preparar-les com un guiso o potatge acompanyat de quasi  tots els productes del porc, però també com amanida, cremes, guarnició en puré, amb verdures, marisc… En la nostra recepta, escollim fer-les bullides, amb pernil i xoriço.

 

INGREDIENTS PER A 4 PERSONES

500-600 g de mongetes blanques.

1 ceba mitjana

1 pebrot verd

2 pastanagues

1 pebrot roig sec o nyora

3 alls

1 branca d’api

2 fulles de llorer

100 g de pernil en un troc

100 g de xoriço en un tros

Sal

 

PREPARACIÓ

Les mongetes les podem comprar, ja bullides, a la  nostra parada de confiança. Si les anem, a utilitzar seques, les posem a remull, el dia abans, i al moment de preparar-les els escorrims i les posem a una cassola amb aigua freda. Incorporem  tots els ingredients i deixem bullir a foc lent durant 1 h 45 minuts aprox. Al principi de l’ebullició anirem, treien l’espuma que es va formant. Comprovem que les mongetes estiguin fetes i les retirem del foc.

Trèiem de la cassola tots els ingredients que hem afegit i tallem a dauets el pernil i el xoriço. Tot, excepte les fulles de llorer, ho triturarem a la batedora elèctrica fins a obtenir  una crema homogènia. Barregem tot, vigilant que les mongetes  no es desfacin, i veurem que la salsa adquireix una textura suau, cremosa i acolorida. Afegim la sal a gust i ja està a punt per menjar!

Recepta fàcil de preparar, en la línia del més tradicional menjar cassola, plena de color, sabor i nutrients saludables.

BON APETIT!

Publicat a

Pèsols amb pernil

Tenim al nostre abast tot un món vegetal que ens alimenta i ens ofereix imatges i textures sorprenents per gaudir de forma visual d’un paisatge que desperta els nostres sentits. Us podem assegurar que tots els que fem aquesta pàgina de receptes, valorem i respectem aquest món vegetal del qual formem part, i als temps actuals, en què hem comprovat la nostra vulnerabilitat, la terra, i les persones que la treballen, ens han continuat oferint el seu regal meravellós.

Avui ens paren una mica més, a valorar aquests fruits que trobem als nostres mercats, disposats de tantes formes atraients que ens reclamen l’atenció. És un plaer circular entre les parades i gaudir d’una experiència cada vegada més valorada; els mercats s’han rejovenit i han sabut posar-se al dia per continuar oferint una oferta de qualitat que manté la tradició i la proximitat amb el comprador i que, també, a molts llocs, ja suposen un atractiu turístic.

Un d’aquests fruits, és el pèsol, ingredient de la nostra recepta d’avui, pertanyent a la família de les lleguminoses, el seu origen se situa a Àsia i que molt aviat es va cultivar, com altres plantes silvestres al Pròxim Orient al voltant del 10000 aC. L’arribada i la seva  difusió per Europa es produeix amb les cultures del Bronze, i tenim coneixement del seu consum pels pobles que s’assentaven a les costes mediterrànies. És un cultiu que s’adapta molt bé a les zones de climes temperats.

El seu recorregut alimentari ha estat divers, des de ser utilitzat com  a gra sec pel bestiar, fins a arribar a les taules de les classes adinerades, en l’actualitat, ha passat a ser un producte de temporada que fem servir a les receptes més quotidianes, i també valorat a l’alta cuina pels més importants xefs. Alguns d’ells, pensem que amb molt d’encert, ho han descrit com les “llàgrimes verdes”.

El cultiu al nostre país s’estén sobretot per les dues Castells, on ha passat a tenir un lloc important  a la producció agrícola, sent un producte que genera no només beneficis econòmics, també presenta uns paràmetres de sostenibilitat per a un futur més verd. “L’or verd. “És com  se’l coneix a les terres del Maresme barcelonès, per la textura i el  sabor.

Hem d’incloure a la  nostra dieta el consum de pèsols per les propietats saludables per a la salut, que són moltes, contenen proteïna vegetal, fibra, vitamines i minerals. Ens ofereixen una gran versatilitat a l’hora de preparar-los. Quan es presenten a la taula, criden  l’atenció de nens i grans per al color i la forma, i una vegada els hem degustat, segur que passen a formar part de la nostra alimentació.

Anem amb la recepta que ens resultarà molt fàcil i ràpid preparar-la.

 

INGREDIENTS PER A 4 PERSONES

700-800 g de pèsols, podem comprar-los ja desgranats

1 ceba blanca gran

125 g de pernil, un tros

Oli d’oliva verge

1 got de vi blanc

Sal

Pebre blanc molt

 

ELABORACIÓ

A una cassola amb aigua posem a bullir els pèsols uns 15 minuts. Passat aquest temps, escorrem i reservem.

A una paella, sofregim la ceba.

Tallem el pernil a daus i l’afegim a la paella juntament amb la ceba, i el vi blanc, deixant  evaporar.

Afegim els pèsols barrejant bé tots els ingredients i posem sal i pebre a gust. Deixem reposar i ja podem presentar el plat. Sempre es pot complementar amb el nostre toc personal, afegint  alfàbrega, menta, ou dur, botifarra…

 

BON APETIT!

Publicat a

Suquet de rap i gambes

Un dels molts plats mariners que solien elaborar-se a les cuines dels vaixells pesquers. La matèria primera d’aquests guisats, es trobava molt propera i disponible, constituent la base de l’alimentació durant les llargues temporades que els pescadors romanien a la mar. Curiosament, el rap de la nostra recepta, no era un dels peixos més valorats i en moltes  ocasions es descartava utilitzar-lo. Per què seria? Pot ser per la seva desagradable aparença?  És cert que la tipologia d’aquest peix resulta una mica intimidant, presenta un aspecte feroç, amb un gran cap i la boca repleta de grans dents que el converteixen en un hàbil depredador a les profunditats en les quals es troba.

La pesca ha sigut des de sempre una de les primeres activitats productives que ha fet possible el consum i el sorgiment d’una economia entorn del sector pesquer. Sabem per testimonis gràfics que ja, als temps antics, les captures de les diferents espècies, van afavorir la creació d’una indústria molt desenvolupada a les zones mediterrànies. Als nombrosos mosaics de les viles romanes, sobretot, a les costes peninsulars, podem trobar imatges que són com un mostrari de la pesca a aquells temps. Imatges que ens diuen la gran varietat de peixos coneguts que no només servien com aliment, sinó, que també creaven tot un món de mites i simbologies. Podem veure-les molt properes a través del nostre ric patrimoni arqueològic i no és difícil reconèixer les semblances amb els dos ingredients principals de la recepta que anirem a elaborar.

Prepararem una caldereta o suquet, amb rap, un peix blanc molt saludable i saborós que no té molta grassa i és molt ric en vitamines i minerals. El complementarem amb unes gambes del nostre Mare Nostrum i una contundent salsa, que ens farà fer sentir com autèntics xefs. Com sempre, aconsellem productes del nostre mercat de confiança.

 

INGREDIENTS PER A 4 PERSONES

1 rap de 2 kg

8 gambes, millor que siguin grans

4 patates

2 alls, 2 tomaques

Sal, pebre, oli d’oliva verge  una cullerada de pebre vermell

 

PER LA PICADA

2-3 llesques de pa

12 ametlles crues

3 alls

 

PEL BROU

El cap de rap net i tallat

2 alls, 1 porro i 1 ceba

2 fulles de llorer

2 pastanagues

Una mica de julivert fresc o una mica d’api

2,5 litres d’aigua

 

ELABORACIÓ

Podem preparar el brou amb antelació i així simplifiquem la preparació.

A una cassola, sofregim els tomàquets ratllats i els alls ben picats, afegim el pebre vermell i una mica de brou deixant bullir uns 2-3 minuts. Incorporem les patates tallades a rodanxes o senceres i el brou suficient perquè bulli uns 15 minuts més. Reservem part del brou per afegir si fos necessari.

A una pella, saltem els alls finament picats i les ametlles senceres, reservem i al mateix oli, torrem les llesques de pa. Piquem tot ajudant-nos d’una picadora elèctrica i afegim a la paella.

Tindrem el rap ja preparat, tallat en 4 trossos, el salarem i posarem una mica de pebre, l’afegirem a la cassola, juntament amb les gambes que podem posar amb closca o sense. Deixem bullir uns 10 minuts fins a comprovar que la textura del rap estigui al seu punt

Una recepta saborosíssima

BON APETIT!

Publicat a

Arros a a la Mexicana

Plat en el qual utilitzarem dos productes que tenen una gran versatilitat i que són  comuns a molts menús: arròs i ous.

L’arròs, un aliment que ens permet una i mil preparacions diferents, i que constitueix una base culinària a la dieta mediterrània. Hem mencionat a receptes anteriors, el seu origen oriental a zones concretes del sud-est asiàtic fins a tenir una gran dispersió geogràfica que li ha fet convertir-se en un producte mundialment conegut, cultivat a molts països, altament especialitzat, amb uns preus assequibles per a les majories poblacionals i amb grans propietats per a la  nostra salut.

Dels ous, també hem comentat les seves característiques: varietats, mides, aportacions nutricionals… I els hem preparat i aconsellat amb presentacions diferents que ens permeten mostrar la nostra creativitat.

Quan parlem de menjar mexicà, tenim al cap, els plats més típics, com poden ser els tacos, les tortitas, el guacamole… però la recepta que presentem és molt habitual i quotidiana en els menús diaris en aquests país. Encara que, sempre, amb un signe distintiu com pot ser, el picant i l’alvocat.

L’alvocat és un fruit originari de Mèxic, el seu origen es remunta a les cultures precolombines, molt reconegut en l’àmbit internacional per la seva qualitat, constitueix un dels productes agroalimentaris nacionals més exportats a tot el món. Aquest cultiu s’adapta molt bé als climes tropicals i mediterranis, cosa que ha permès la introducció a altres molts llocs. Al nostre país, i a causa de la creixent demanda, al sud peninsular i a les illes Canàries, s’ha produït una fort especialització geogràfica el que ha fet que la producció es concentri a aquestes zones. La producció nacional peninsular és molt valorada a Europa.

Les propietats de l’alvocat l’han posicionat a un lloc important de la piràmide fruitera, pels importants components de vitamines, minerals, omega 3, proteïnes i  efectes beneficiosos per al colesterol. Molt recomanat pels diabètics.

Preparem aquest arròs a la mexicana amb alvocat, fruit al qual se l’ha anomenat “or verd” i recordem  que podem incorporar-lo no només a les amanides, també a canapès, entrepans, a les receptes veganes i vegetarianes, salses…

INGREDIENTS PER A 4 PERSONES

250-300 g d’arròs, hem utilitzat arròs llarg, però pot ser qualsevol altre, al gust

1 ceba blanca o de Figueres

3 ous durs

150 g de pèsols frescos bullits

100 g de mantega

200 g de tomaca fregida

3 alvocats

1/ 2 litres de brou de verdures

Julivert

Sal

50-100 g de xoriço

ELABORACIÓ

Utilitzarem un procediment diferent del que habitualment fem servir, i és que, en lloc de bullir l’arròs, el posarem a remull amb aigua molt calenta durant uns 15 minuts. Passarem l’arròs per aigua freda i reservem.

Ja tindrem bullits els ous i els pèsols. A una paella sofregirem la ceba a la mantega, afegint el julivert finament tallat. Retirem i a la mateixa paella, sofregirem el xoriço que reservarem i daurem una mica l’arròs. Afegim el tomàquet fregit, els pèsols i una mica de brou perquè bulli uns minuts. Fiquem el brou restant i acabem la cocció.

Al moment de presentar, afegirem el xoriço tallat a gust, els ous durs a  rodanxes i l’alvocat  de la forma que més ens agradi. I ja està llest!

BON APETIT!