Publicat a

Musclos amb salsa

Segurament quan preparem una recepta de musclos, no pensem que estem cuinant un mol·lusc prehistòric, però és així… Des de fa milions d’anys les costes peninsulars han sigut el seu hàbitat natural i existeixen nombrosos testimonis arqueològics de què els humans ja el recol·lectaven i el seu consum era una important aportació a la dieta d’aquests grups primitius.

És un animal gregari que es troba a les costes dels mars temperats i freds, en zones on abunda el plàncton, colonitzant  les roques i a les profunditats marines.

Hi ha evidències de què el seu cultiu es va fer de forma molt primerenca amb tècniques que han arribat fins a l’actualitat i que mostren tota una ciència marina lligada a l’economia productiva. A l’època moderna, a principis del segle XX es porten a terme els primers intents del cultiu d’aquest musclo a Galicia, Catalunya i al Llevant peninsular. Aquest procés de cria controlada, té una ràpida evolució i en l’actualitat constitueix un important valor al sector aqüícola per l’elevada producció que ha fet que Espanya se situés en primera posició al món, durant molt de  temps, lloc, que ha hagut de cedir, segons dades de la FAO, davant la incorporació als mercats de la Xina i Xile.

El desenvolupament d’aquesta activitat lligada a la indústria pesquera, ha derivat a molts llocs, a formar part no només de l’economia, també a crear referències culturals que abasten aspectes antropològics en aquells llocs on constitueix una base d’àmplia i llarga tradició.

El cultiu mitjançant les tècniques utilitzades, ha donat lloc a crear espais geogràfics marins singulars com és el cas de les nombroses muscleres, “Batea” distribuïdes a les Ries Baixes.

Actualment, aquest cultiu i la seva recol·lecció estan subjectes a controls sanitaris per assegurar que no existeix cap risc en el seu consum, fins i tot a arribar a frenar la venda si hi ha alguna sospita de contaminació. També, a través de la política, pesquera establerta per la UE, es regula  tota una normativa per determinar la qualitat i la mida.

Al musclo se li ha reconegut una gran riquesa gastronòmica  i  gran versatilitat a la cuina, el seu consum és dona pràcticament a tot el món, preparat en receptes adaptades  als gustos locals. Podem trobar-lo preparat en vinagreta, a la marinera, en salsa, al vapor,, amb tomaca, farcit amb ingredients al gust i arrebossat… Es pot trobar comercialitzat en conserva, molt popular en salsa americana una mica picant …

Si mencionem les seves propietats, comprovarem que són moltíssimes, és bo pels ossos i la pell, enforteix el sistema immunològic, conté vitamines dels grups B i C i molts minerals, també Omega 3, per tant, el seu consum, està altament recomanat.

Difícil escollir quina preparació recomanar, però ens decidim a la nostra recepta, fer-lo amb salsa, d’una forma molt senzilla que podem presentar com aperitiu o entrant i també com a plat del menú. A l’hora de comprar-lo, cuidem  la qualitat, adquirint-lo al nostre mercat de confiança i de proximitat.

Mercat de Tarragona
Mercat de Mataró

INGREDIENTS PER A 4 PERSONES

1 ½ – 2 kg de musclos

4 porros o 3 cebes mitjanes

1-2 cullerades de farina

1 got de vi blanc

Pebre

Mostassa o soja a gust

Una mica de suc de llimona

Oli d’oliva verge

Sal

PREPARACIÓ

Un cop rentats els musclos, els posarem a bullir amb una mica d’aigua a una cassola. Quan s’hagin obert, traurem la closca superior o si es prefereix, les dues i els reservarem deixant-los amb una mica del brou de la cocció, deixant el caldo restant per afegir-lo quan estigui fet el sofregit.

A una paella, sofregim a foc baix, els porros o les cebes, que haurem tallat ben fins. Quan veiem que ja estan una mica daurats, afegirem la farina, remenant perquè no s’enganxi i els altres ingredients junt amb el caldo dels musclos. Comprovarem la sal i la textura de la salsa i ja la podrem ficar als musclos deixant barrejar els sabors durant un parell de minuts mantenint el foc baix.

Presentar el plat amb julivert fresc tallat molt fi, calent o fred, segons ens vingui de gust.

Una recepta de mercat, d’elaboració fàcil, que donarà color i sabor a la nostra taula.

BON APETIT !!

Publicat a

Filet de porc Wellington

Des de l’arribada a la Península, el porc  ha anat passant un procés d’adaptació a les condicions del clima i la cria al nostre territori, fins a ser un dels aliments més consumits. Sembla que el porc ibèric procedeix de l’encreuament entre porc comú i porc senglar, animals que vivien en estat salvatge. Concretament, el porc ibèric, criat en llibertat a les grans deesses, amb una dieta basada en productes naturals, ha aconseguit un alt reconeixement per la qualitat en l’elaboració d’aliments amb Denominació d’Origen.

El porc comú criat a granges i dirigit al consum majoritari, forma part de la nostra gastronomia, ha representat un dels aliments bàsics a les economies familiars en temps no molt llunyans, quan a molts llocs es  practicava “la matança del porc” i  es guardaven les seves parts, conservades de diferents maneres per a tenir reserva quasi d’un any per a l’altre, ja que  d’aquest animal, pràcticament s’aprofita tot. En l’actualitat aquesta  pràctica es conserva com a  reclam turístic. Parlant de turisme… Segur que recordem la popularitat del porc a Florència (el Porcellino), un símbol cultural que tots els visitants d’aquesta bella ciutat desitgen conèixer.

La carn de porc és considerada una carn blanca, té poques calories, un alt contingut en vitamines del grup B, minerals com el zinc, el fòsfor, el potassi… El seu consum és aconsellable per a una dieta equilibrada

El nom d’aquesta recepta fa referència a un famós aristòcrata anglès i possiblement ho associem a un plat d’ocasions especials, reservat per aquests moments, però també podem incorporar-lo als menús més habituals, ja que la preparació no resulta  complicada i el resultat final és espectacular.

Al seu origen, aquesta recepta es preparava amb carn de boví, però la seva elaboració s’ha anat adaptant a altres tipus de carns. En aquest cas, la preparem amb carn de porc.

Mercat de Tarragona
Mercat de Mataró

INGREDIENTS PER 6 PERSONES

1  Cinta o tira de llom de porc d’aprox. 1500 g.

150-200 g de talls de pernil o panxeta tallades fines. Calcular les que es necessiten en funció de la mida de la cinta.

1-2 paquets de massa de pasta de full rectangular, suficient per a embolicar la carn.

Oli d’oliva verge

Sal, pebre

Opcional mostassa o soja

1 ou

Herbes aromàtiques (romaní)

PREPARACIÓ

Cuidarem que la tira de llom no presenti massa greix extern. La salpebrem per tots els costats i la cuinarem a una paella a la qual haurem ficat el romaní sencer (pot ser una branca petita que després traurem), de forma que quedi daurada. Abans de retirar-la del foc, incorporem 2 cullerades de soja o una mica de mostassa perquè agafi el sabor. Una vegada daurada la carn, la retirem i la deixem refredar.

Batem l’ou i untem la cinta per la part superior, l’emboliquem completament amb la panxeta o el pernil i la posem damunt de les làmines de pasta de full. Abans de segellar-la, pintem amb l’ou els extrems i tanquem. Amb l’ajut d’un ganivet, marquen unes línies superficials, amb cura per no trencar-la fent una quadrícula i repassem la superfície amb l’ou restant.

Posem la cinta a una safata, i amb el forn prèviament calent a 180 graus, la deixem durant uns 35-40 minuts aprox. vigilant que no es cremi.

Una vegada freda, es talla un tros per comprovar si està feta al nostre gust i ja es pot degustar. Segur que el resultat ha sigut perfecte.

Aquest plat es pot acompanyar de puré de patates, de xampinyons, de verduretes del temps tipus minestra, de compota de poma… en fi, podem posar-li imaginació, però combina molt bé amb guarnicions variades.

BON APETIT!!

 

 

 

 

Publicat a

Carxofes farcides amb gambes i xampinyons

La carxofa és una planta d’origen africà, que es cultiva a tota la zona mediterrània, en llocs de clima temperat i pràcticament podem trobar-les a quasi totes les regions peninsulars, al llarg de tot l’any. De gran qualitat i especialització, ha rebut el segell de Denominació d’Origen.

Una hortalissa amb una forma cridanera, les seves flors es mengen i està emparentada amb els mites grecs a través de la bella Cynara, el que li dona un matís molt especial. No només és la seva forma la que la fa destacar, també les múltiples propietats depuratives i diürètiques que conté.

Els seus components actius són molt importants i afavoreixen una dieta sana i equilibrada exempta de grasses.

Una recepta ideal per aquesta època de l’any, ja que podem trobar-les en el seu millor moment, al mercat i de proximitat. Es preparen de formes molt diferents, soles o acompanyant a altres aliments, molt indicades amb els arrossos o paelles,  a la brasa, al forn, també en conserva…

En aquest cas les prepararem afegint xampinyons i gambes resultant una recepta rica i apetitosa. Les gambes millor si són fresques, de mida mitjana o en  el seu cas, llagostins. Els xampinyons podem comprar-los ja laminats. Sempre millor si tot és fresc i de mercat.

Podeu comprar els ingredients a:

Mercat de Tarragona i al Mercat de Cuba de Mataró

INGREDIENTS PER 4 PERSONES

12 carxofes (de la mateixa mida)

24 gambes

1 ceba mitjana

1 dent d’all

1 safata de xampinyons laminats

1 branca d’api

1 llimona

Oli d’oliva verge

Sal

1 cullerada de pebre vermell dolç

1 fulla de llorer

ELABORACIÓ

Tallarem els troncs de les carxofes i els reservem. Traurem les fulles externes més dures i aproximadament 1 cm de les puntes de la carxofa. Posarem les carxofes cap per avall i les aplanarem amb la palma de la mà per facilitar el buidatge de la part interior. Amb la punta d’un ganivet, treurem la part del cor de la carxofa que també reservarem. Posarem a bullir amb sal  la  llimona tallada en quatre trossos, durant uns 15 minuts. Un cop  hagin bullit, les traurem i les posarem cap avall per tal que escorrin bé l’aigua.

A una paella, sofregirem la ceba, les tiges que haurem tallat a trossets petits, l’all, la part que hem tret de les carxofes i la fulla d’api. Afegirem els xampinyons finament tallats i la cullerada de pebre vermell dolç.

Mentre fem el sofregit, bullirem 3 minuts les gambes, afegint a l’aigua una fulla de llorer. Reservem una part d’aquesta aigua per ficar una o dues cullerades al sofregit. Picarem les gambes ben petites deixant 12 senceres per decorar la part superior de les carxofes i les incorporarem amb els altres ingredients, remenant  perquè quedi un sofregit homogeni i cremós. Salarem a gust i ja podrem farcir les carxofes, deixant-les preparades per ficar-les al forn uns 5 minuts a 180 graus.

Es poden presentar a taula amb salsa de tomaca fregida.

Una recepta per gaudir  del resultat final. Estan boníssimes!

BON APETIT!

Publicat a

Conill escabetxat

Prepararem una recepta que té dos components fonamentals: carn, i un adob o preparació que ens ajuda a conservar els aliments durant més dies, i  que els dóna  un sabor i olor molt característics. Una fórmula molt utilitzada tant a les preparacions casolanes com a les cuines més sofisticades.

L’escabetxa ens serveix per cuinar els aliments amb vinagre, ve a ser com un marinat del producte que hem escollit, sigui carn, peix i també hortalisses. És un tipus de cuina que està molt lligat a l’àrea mediterrània i que respon a una llarga tradició que ha arribat fins als nostres dies a través de manuals culinaris molt antics.

La recepta que presentem utilitza el conill com a  base i sabem que el consum d’aquesta carn, té, al nostre país, un important component cultural que es remunta a la Hispània romana, quan es parlava de què aquesta província era “terra de conills”. Existeixen documents que així ho certifiquen

La cria del conill va constituir un suport a les economies familiars dels nuclis rurals fins a  convertir-se en un producte altament explotat. En l’actualitat, encara que la producció ha anat en descens, al llarg dels anys, les explotacions cunícules constitueixen un sector important. Es manté també la pràctica de la caça amb el conill silvestre.

És un aliment de la dieta mediterrània amb grans qualitats, tant pel seu valor nutricional, com per l’ús culinari. És molt versàtil quant a la preparació, ja que es pot cuinar de múltiples maneres, lliga molt bé amb les herbes aromàtiques, es pot consumir com a plat principal o  com aperitiu o tapa. Amb guarnició resulta molt complet.

Està recomanat consumir-lo amb assiduïtat, ja que és una carn de les que es consideren blanca, amb poca grassa, un alt valor proteínic, vitamines del grup B  i molt digestiva.

Com a quasi tots els plats, no existeix una única forma de preparar la recepta del conill  escabetxat, però com norma més generalitzada, s’aconsella fer-lo utilitzant 2 parts d’oli, una de vinagre i una de vi blanc. També resulta molt novador preparar-lo amb un gotet  de suc  de taronja, ja que li treu una mica d’àcides al resultat final i li dóna un sabor molt  suau.

Es pot cuinar amb idea de deixar-lo preparat i consumir-lo més tard, dies o inclús setmanes, si ho posem en pots esterilitzats i ho fem bullir com si es tractés d’una conserva més.

Podeu comprar els ingredients a:

Mercat de Tarragona i al Mercat de Cuba de Mataró

INGREDIENTS PER A 4 PERSONES

1 conill d’1 kg i mig o 2 kg aprox.

2 gots mitjans d’oli d’oliva verge

1 got de vinagre de bona qualitat

1 got de vi blanc

1 got d’aigua

Opcional, 1 got de suc de taronja

3 dents d’all

2 pastanagues

Farigola

3 Fulles de llorer

4 cebetes petites, o una mitjana

Sal

ELABORACIÓ

Haurem demanat al nostre carnisser habitual, que ens talli el conill a trossos no molt petits (a gust). Rentarem la carn, l’eixugarem, la passarem per farina i la fregirem fins que quedi una mica daurada. Retirarem i a la mateixa paella sofregirem les pastanagues, la ceba tallades i ells alls sencers. A la cassola on farem  la recepta ficarem aquest sofregit junt amb el conill.

Estenem bé el conill perquè rebi de forma òptima la resta d’ingredients i els anirem incorporant per tota la superfície de la carn. Ficarem el punt de Sal i deixarem bullir aproximadament uns 45 minuts a foc lent.

Es pot consumir de forma immediata, però com tots els guisats conserva millor els sabors si es deixa reposar. Es pot servir al gust del comensal, però temperat, l’escabetxa queda més diluït.

Una recepta  de molts anys, feta amb amor!!

BON APETIT!!

Publicat a

Escudella fàcil

Estem a finals de Gener i encara recordem el sabor dels menús de les passades festes, així que  proposem una recepta que pren com a base l’escudella, plat estrella de la cuina catalana, amb algunes variacions que ens permeten simplificar la preparació per poder consumir-lo amb més freqüència als nostres menjars quotidians, com si es tractés d’un caldo o sopa, igualment apetitós però més senzill.

Sabem que l’escudella és un caldo molt bo que se sol preparar en dies assenyalats a tota Catalunya, i que ja es coneix a la major part de la geografia peninsular en les moltes varietats i que podem relacionar amb l’olla Aranesa o amb els diferents cocidos regionals. Les sopes o caldos eren aliments que es consumien de forma habitual a les cases camperoles ja, des de molt antic, utilitzant productes dels horts familiars, i també a les taules de les classes socials més acomodades, en aquest cas, amb  ingredients més variats.

En l’actualitat, se sol fer  de la preparació d’aquest caldo tot un ritual que acompanya la preparació dels dinars familiars, i que al passat  Nadal, ha tingut una connotació especial, perquè no ens podem reunir com ho hem fet sempre. Segur que hem rebut algun “taper” d’aquest deliciós plat, fet  arribar per les nostres mares, àvies, amics… i que ens ha ajudat  a no oblidar una tradició compartida.

És un aliment que apeteix durant els mesos d’hivern, així que el recomanem per tenir-lo a les nostres receptes culinàries. La preparació no resulta complicada, es pot deixar preparat i tenir-lo a mà com un aliment rico, saborós i nutritiu.

Podeu comprar els ingredients a:

Mercat de Tarragona i al Mercat de Cuba de Mataró

INGREDIENTS PER 6 PERSONES

1 Pit de gallina

1 Cuixa de gallina

300 g de carn de vedella

250 g de pernil en un tros

1 Os salat (fa el brou més blanc)

1/2 Botifarra blanca

1/2 Botifarra negra

150 g de cigrons

Api

Nap, 3 Pastanagues

Patates

Col

Fideus o pasta grossa

3-4 litres d’aigua

Sal

ELABORACIÓ

En una olla gran, bullir la carn, el pernil i l’os, amb  el nap, l’api, les pastanagues i els cigrons durant 2 hores a foc lent.

Quan s’hagi refredat, colem el brou i reservem els cigrons. La carn i  el pernil els tallarem a trossets petits, també les botifarres i els deixarem preparats per afegint-los al brou.

Tallarem en juliana, les patates i la col. Ficarem tots els ingredients al brou i deixarem bullir uns 15 minuts aprox. Finalment incorporarem la pasta i la sal a gust, deixant bullir uns 10 minuts més.  El resultat ens donarà una variant del cocido o l’escudella, senzilla i apetitosa.

Opcional: reservar part de la carn i el pernil per preparar una massa amb la qual podrem elaborar unes delicioses croquetes.

BON APETIT!

Publicat a

Un autèntic esmorzar probiòtic.

ESMORZAR PROBIÒTIC

Què és un esmorzar saludable?

Alguns comentaris sobre l’esmorzar que trenquen una mica el que ens han anat dient sempre … L’esmorzar no ha de ser un menjar diferent de la de la resta del dia, tampoc té perquè ser l’àpat més important. Això sí, és el primer àpat del dia i sempre cal prendre-quan es tingui realment ganes d’esmorzar.

Ni de bon tros hi ha d’incloure cacau en pols, pans, mantegues, pastes, sobaos, cremes de xocolata ni sucs processats. És molt important que l’esmorzar s’allunyi del menjar processat. Ha de ser un dinar amb aliments reals i, per tant, en això, no ha de ser diferent de la resta de menjars …

La recepta d’avui és un musli casolà. Un esmorzar sa, fàcil i amb menjar real, no processada. No cal comprar els cereals processats que són massa rics en sucres … Cal fer-ho de la manera més natural possible: flocs d’ordi (per exemple), fruita seca, llavors de carabassa, de gira-sol, alguns extres com la canyella i sobretot una peça de fruita de temporada o fins i tot verdura …

Què és el quefir?

Segur que heu sentit a parlar del quefir … És una llet fermentada amb molts probiòtics. Els probiòtics són microorganismes vius, és a dir bacteris. I, encara que en el iogurt també tenim aquests elements, la diferència principal entre el iogurt i el quefir és que aquest últim ens aporta molts més tipus diferents de ferments i per tant de bacteris que ens ajudaran en la nostra digestió.

Al mercat podem trobar quefir de vaca, d’ovella o de cabra. Recomanem sempre millor el quefir d’ovella o de cabra que vénen de llets més semblants a la nostra llet materna i per tant són més tolerables i fàcils de digerir.

És cert que tant el iogurt com el quefir, a diferència de la llet, en estar fermentats són molt més digestius, ja que tenen menys sucre que la llet. En el quefir o el iogurt, els mateixos bacteris s’han encarregat de reduir el nivell de sucre perquè s’alimenten d’ella. A més és ric en calci i sobretot és probiòtic i ens ajuda molt amb la flora intestinal. És molt important introduir aliments probiòtics en la dieta i fer-ho mitjançant el quefir o del iogurt natural és una forma molt natural de fer-ho.

Troba ingredients naturals i de proximitat Al Mercat

Ingredients:

• Quefir de cabra
• 1 cullerada de flocs de civada
• 1 grapat de fruita seca variada: avellanes, nous, ametlles
• 1 culleradeta de pipes de gira-sol i carabassa
• 1 mica de canyella
• 1 culleradeta de pol·len (opcional)
• 1 peça de fruita de temporada.

Preparació

1. Barrejar tots els ingredients del musli en un bol: civada, fruits secs, llavors, canyella i pol·len.
2. Afegir el quefir i barrejar bé.
3. Tallar per sobre una o dues fruites de temporada: magrana, caqui, poma, …
4. Gaudir

                       

Publicat a

Un exemple pràctic de batch cooking de temporada!

BATCH COOKING DE LLEGUMS.

Avui parlem de llegums. I abans de començar afirmem una cosa que segur que més d’un haurà escoltat …: els llegums, sempre millor si són del dia anterior que les acabades de cuinar.

És això possible? I, si és cert, per què? Ho expliquem … Començant pel principi. L’intestí és un òrgan clau del cos. Si volem mantenir-lo sa, cal cuidar-lo. Per això hem d’amanyagar i alimentar els “guardians”, és a dir als trilions de bacteris que l’habiten conformant la microbiota intestinal.

Doncs bé, un dels aliments preferits d’aquests bacteris és el midó resistent. El midó és la reserva de glucosa que trobem en els llegums (també en els cereals, els tubercles i algunes hortalisses i fruites). El midó es presenta en forma de petits cabdells, cabdells de glucosa formats per diversos “collarets” enroscats. És aquesta estructura compacta la qual facilita que aquests aliments puguin emmagatzemar grans quantitats de glucosa.

Al menjar midó, durant la digestió es trenquen els collarets i queda lliure la glucosa en forma de perles. Aquesta glucosa és absorbida amb gran facilitat i la utilitzem per generar energia. Si hi ha excés de glucosa, i no la podem absorbir, les perles es transformen en cabdells de greix (triglicèrids), el cúmul dóna lloc, entre d’altres, el sobrepès i l’obesitat.

Però hi ha algunes situacions en què no passa cap d’aquestes circumstàncies, situacions en què no som capaços de trencar el cabdell de glucosa. En aquest cas, diem que el midó es resisteix al procés digestiu i apareix el que anomenem midó resistent. Això passa quan el midó està fred (en altres paraules, està cuinat del dia anterior). El dubte és: això és bo, dolent, indiferent? La resposta és que això és genial. Com que no podem digerir-lo, aquest paquet de midó compacte serà una vianda per als nostres guardians, els nostres “bacteris bones”. Serà un prebiòtic, un gran prebiòtic!

Beneficis pràctics de refredar els midons abans de menjar-los (tubercles, cereals i llegums)

1. Reduir l’absorció dels hidrats de carboni, ja que fem que no siguin disponibles per a nosaltres.

2. Potenciar el seu efecte prebiòtic, el que afavoreix el creixement i activitat de la nostra microbiota intestinal: punt clau per combatre molts dels nostres mals.

3. Ens facilita la vida, podem preparar les nostres receptes del dia a dia, d’una forma molt fàcil i senzilla, ja que són els aliments que més temps requereixen cocció i els tindrem llestos i tan sols els haurem d’escalfar i llest.

LLENTIES AMB BRÒCOLI I SALSA DE MOSTASSA

Ingredients – 2 persones

160 g de llenties (pes en sec)
1/2 alvocat
1/2 bròquil a trossos petits
1/2 de ceba a mitja lluna
8 xampinyons
Julivert o coriandre fresc picat
1 tomàquet a daus

Per amanir
oli d’oliva verge extra
1 grapat d’avellanes torrades picades
1 cullerada de suc de llimona o de vinagre de poma
1 mica de sal
1 mica de llavors de fonoll
1 culleradeta de mel crua
1 culleradeta de mostassa
1/2  all

Troba els ingredients a Al Mercat

Preparació

1. Deixa en remull durant unes 12 hores els llegums, preferiblement juntament amb un tros d’alga Kombu. Cou en una olla durant uns 35-40 minuts, juntament amb l’alga i el llorer (contribueix a fer menys flatulentes els llegums). Reserva.

2. Prepara la vinagreta barrejant enèrgicament tots els ingredients, o usant un processador d’aliments. Reserva, com més temps millor, perquè la salsa tingui més gust.

3. Renta i salteja els xampinyons. Cuina al vapor o forn les flors de bròquil, també es poden consumir crues.

Aquests 3 primers passos de la recepta ja els podem haver preparat amb antelació, i reservar tots aquests aliments en tuppers de vidre a la nevera. Ens facilitarà moltíssim el nostre dia a dia, i a més obtindrem beneficis per a la nostra flora intestinal.

4. En un bol afegeix tots els ingredients de l’amanida tallats a trossos petits: l’alvocat, el tomàquet, la ceba i finalment afegeix les llenties, els xampinyons i el bròquil lleugerament calents, perquè el plat resulti més reconfortant en aquesta època de fred.

5. Aboca l’amaniment per sobre de l’amanida, serveix i gaudeix!

Publicat a

Compra el que realment necessites i com ho necessites!

Per tal que vegis com és comprar al gust i al tall i demanar les coses com tu les vols et mostrem la comanda que fa Al Mercat un client :-). Veuràs que és ell qui té el poder i decideix, en tot moment, la quantitat i la forma en què vol que li preparin les coses els paradistes. Des del punt de la fruita, com vol que li tallin la carn o que li preparin el peix.

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

Compra tu també de forma que siguis tu el que decideixes els productes que vols i com els vols. Si et preocupa el que menges, ho tens fàcil compra al gust i al tall Al Mercat. De tota la vida.

Et preocupa el que menges? Ho tens fàcil, aprofita i compra a granel AL MERCAT. De tota la vida.

tgn.almercat.cat

Publicat a

Peix sostenible? Si, de temporada i de caladors de proximitat.

Què vol dir peix sostenible? També hi ha peix de proximitat? I ecològic? A vegades no tenim molt clar quan un producte és de proximitat, quan és ecològic, quan és orgànic … la publicitat ens impacta reiteradament amb aquests conceptes que, de vegades, són bastant indeterminats. En el peix aquests dubtes encara són més grans.

Quan va ser l’última vegada que vas comprar peix fresc? Per una qüestió de probabilitat segurament fa molt de temps. El peix és un d’aquells productes que s’inclouen en la dieta mediterrània però que, per comoditat, solem desterrar primer. I si has comprat, molt probablement, serà peix provinent de pesca industrial, congelat i d’unes poques espècies, probablement: lluç, sardines, salmó, llenguado o bacallà …

Aquesta falta de varietat ocasiona que els recursos pesquers estiguin cada vegada pitjor … La pesca industrial és un mètode que utilitza una màxima: aconseguir el nombre més gran d’exemplars en el menor temps possible. Per a això s’utilitzen mètodes molt sofisticats per rendibilitzar al màxim el temps al mar.

Amb aquests mètodes s’aconsegueix que a tot el món es recullin més de 30 milions de tones a l’any amb 1 milió de persones que treballen en aquest sector. En canvi, a la pesca artesanal es recullen 24 milions de tones amb més de 12 milions de persones que treballen a tot el món. L’eficiència està servida. Però, com a consumidors del nostre propi entorn, hem de tenir en compte altres coses?

El grup Global Fishing Watch va realitzar un estudi liderat per David Kroodsma on, a través d’una complexa metodologia i l’anàlisi dels missatges que llancen els vaixells amb els seus equips de transmissió, van aconseguir grans quantitats de dades que, un cop revisats amb algoritmes, van poder desvetllar grans descobriments que es van publicar a la revista Science. Aquestes dades provinents de 70.000 vaixells van permetre conèixer que la pesca mundial està monopolitzada per 5 grans països: Xina, Taiwan, Espanya, Itàlia i França. Amb l’estudi d’aquestes dades es pot saber on són les espècies en risc a causa de la captura més intensiva, quina part dels oceans necessiten més protecció … De l’estudi també es desprèn que el que regeix la pesca mundial no és la conservació dels recursos sinó qüestions polítiques i socials: com els descansos de cap de setmana, quan hi ha moratòries, dies festius … Segons Kroodsma això és positiu perquè significa que les coses es poden canviar. Les dades de l’estudi es poden trobar a: http://globalfishingwatch.org/map/

Sabem que la pesca industrial, tal com està organitzada actualment, no garanteix un futur amb oceans i mars plens de peixos i tampoc genera treball per a les comunitats que directament depenen. Per garantir un futur amb peix de qualitat hem de lluitar en un doble sentit, d’una banda, aconseguir unes millors pràctiques de la pesca industrial i contrapesar a la pesca industrial amb un model de pesca sostenible: aquesta és, aquella les pràctiques poden mantenir-se indefinidament sense reduir la capacitat de les espècies.
Què podem fer nosaltres com a consumidors?

Escollir sempre peix de temporada:
Fer una compra responsable escollint peix de temporada. El peix, com tots els animals, té el seu propi cicle biològic i s’ha de respectar. Hi ha un moment òptim en el qual per l’abundància i la qualitat de la seva carn, el consum és més aconsellable.

Fixar-nos en el mètode de pesca:
A més, si consumim el peix de temporada, podrem complir que sigui de pesca artesanal. És aquell tipus de pesca que anomenem extractiva i que es fa amb arts de pesca tradicionals. Aquesta pesca sempre es relaciona amb un peix local i de proximitat. Si escollim espècies que vinguin de caladors pròxims, reduirem l’impacte ambiental, l’emissió de CO₂ i, alhora, reduirem el consum d’altres espècies més consumides.

Peix ecològic?
Un dels criteris per definir un producte ecològic és que els animals estiguin alimentats amb productes ecològics … Però un peix que viu al mar de manera salvatge no es pot controlar de cap manera. Així que no podrà complir amb els criteris per acreditar-se com ecològic. La qüestió és que si el peix és salvatge, serà la nostra millor garantia, perquè tindrà unes condicions naturals i de vida en llibertat.

Us animem a consumir peix, millor si és salvatge, de proximitat, peix amb pesca extractiva i de temporada. Serà millor per a nosaltres i per al nostre entorn.

Pot semblar missió impossible … Però no ho és. Cal revisar l’etiqueta que és obligatòria també en el peix fresc i informar-nos. A Tarragona ho tenim molt fàcil, al Mercat municipal et poden orientar. Ells són experts que cada dia compren a la llotja de Tarragona i molts dels seus productes compleixen amb aquests requisits.

Al mes d’octubre recomanem consumir aquestes espècies procedents de la Mediterrània: Llenguado, Daurada, Llampuga, Melva, Peix llimona, Sèpia …

Compra peix de caladors de proximitat a AL MERCAT

Publicat a

Gratinat de bleda amb carbassa

A la recepta, la bleda la barregem amb la dolça carabassa i el formatge. Us proposem un fabulós gruyère guanyador del “World cheese Award 2013”…

Vinga va, avui una recepta que ve de gust ara al setembre… És temporada de bledes. Ara comencen a venir de gust… Tot i que hi ha gent que no els hi agraden les bledes, en aquesta recepta la bleda està boníssima i per no tenir cap excusa us expliquem que, les bledes són un potent antioxidant gràcies a la seva riquesa en vitamines A, C, E, K, àcid fòlic i betacarotens. També conté minerals com calci i ferro. Ah! De ferro en tenen més que els espinacs… Gran contingut en fibra que fa que a més d’ajudar en el nostre trànsit intestinal, prevé el colesterol….

 

Ingredients per a 4 persones:

1 manat de bledes

500 g de carabassa

2 cullerades d’oli d’oliva verge extra

1 cullerada petita de farigola picadeta

2 cebes petites

Una mica de sal i pebre

2 dents d’all picats o bé premsats

100 g de formatge gruyère ratllat

100 g de pa ratllat

120 ml de llet

L’elaboració és senzilla si seguim aquests passos:

Calenta el forn a 220 graus,

Neteja les bledes i un cop ben esbandides i assecades separa la tija de les fulles. Després talla en rodanxes fines tant les fulles com les tiges.

Barreja les tiges de les bledes tallades amb la carabassa tallada en dauets en una safata pel forn. Afegeix 1 cullerada d’oli d’oliva, la farigola, la sal i el pebre. Ha de quedar tot estès en una sola capa. Es rosteix fins que estigui tendre, uns 10 minuts.

Mentrestant calenta 1 cullerada d’oli d’oliva en una paella gran i alta a foc mitjà. Afegeix les cebes i sofregeix uns 2 minuts. Després afegeix els alls 1 minutet més. Posteriorment les fulles de bleda, una mica de farigola, sal i pebre. Deixa al foc aproximadament uns 3 minuts.

Finalment afegeix la carabassa rostida amb les tiges de bleda del forn a la paella on tens les cebes. Afegeix la llet. Quan estigui tot remogut ho poses a una safata per fornejar, ho cobreixes amb el pa ratllat i amb una mica d’oli per damunt. Aproximadament en uns 18 minuts estarà llest. La clau és que la salsa estigui espessa.

Troba els teus productes a Al Mercat!