Publicat a

Moniato amb trompetes de la mort i ou poché

CUINA’N AMB… FRANCESCA

Ja hem entrat a la temporada de tardor i comencen a venir de gust plats preparats amb productes d’aquest temps, i ens hem fixat en el moniato que igual que la patata ens va arribar d’Amèrica i cada vegada està agafant més presencia a les nostres cuines. D’un bonic color rosat i un sabor dolç serveix de base a moltes receptes de la gastronomia avantguardista .

Som partidaris de respectar l’estacionalitat dels productes, encara que ara, la globalització i el comerç, propicien que als mercats podem trobar de tot al llarg de l’any. En aquest temps les parades s’adornen amb els fruits de tardor i ens conviden a gaudir a la cuina amb aliments de temporada. Això és el que farem amb Francesca que ens ha cedit la seva cuina i el seu saber per preparar aquesta recepta que ella sol fer en els mesos que abunden moniatos i bolets. Gran coneixedora del món dels bolets ,per tradició familiar, els prepara de múltiples maneres i ens diu que també els conserva congelats, al buit o en conserva per així tenir reserva quan la temporada s’acaba.

Moniato, camote, batata… Diferents noms per anomenar a aquest tubercle de temporada que podem preparar en amanides, en truites, puré, bullit, al forn… el seu sabor suau el fa molt indicat per receptes dolces. Conté vitamines, minerals, és ric en fibra, antioxidant …

El bolet que hem escollit per a preparar la recepta s’anomena trompeta de la mort, i pot ser que per un desconeixedor del món micològic aquest nom pugui resultar una mica intimidatori, però res més lluny del seu significat, i encara que molt exòtic en la forma i en el nom és un dels que més s’utilitza a la cuina. De color fosc i verdós i amb forma de trompeta, molt aromàtic i amb una textura suau i fina.

Presentem una recepta amb moniato al més pur estil de la dieta mediterrània, ideal per cuidar la nostra salut i molt indicada en dietes vegetarianes i veganes, l’anomenen crema de moniato amb trompetes de la mort i ou poché.

Prèviament, ens hem apropat al nostre mercat buscant aquests aliments amb garantia de qualitat i proximitat.

 

INGREDIENTS PER A 4 PERSONES

4-5 moniatos grans

1 ceba dolça

3 pastanagues

2 alls, sal

Oli d’oliva verge

Pebre blanc molt

Brou de verdures

200 g trompetes de la mort

Api o cibulet picat per aromatitzar

1 ou per persona, opcional

ELABORACIÓ

Tallem la ceba en juliana sofregim en una paella, remenem i deixem a foc baix durant uns 3-4 minuts. Reservem.

Pelem els moniatos i les pastanagues i els tallem a rodanxes, els afegim al sofregit de ceba barrejant bé, en 2-3 minuts afegim el brou de verdures i sal a gust, remenem i deixem bullir uns 15 minuts. Abans de retirar del foc comprovem que estiguin tendres.

Mentre es feien els moniatos i les pastanagues, hem netejat amb un pany els bolets i els hem tallat a trossos petits, els hem saltat amb els alls tallats fins i ja els tenim preparats per incorporar-les a la crema al moment de presentar el plat a taula. El pebre, l’api o el cibulet ben picats ens serviran per adornar i aromatitzar la recepta.

L’últim pas serà tenir a punt els ous poché, segons Francesca no resulta gens complicat i li dona al plat un toc especial.

PREPARACIÓ DELS OUS POCHÉ.

Calentem aigua en un recipient i mentre esperem que bulli, folrem un got de tampany mitjà amb paper film, amb un pinzell untat amb mantega fosa repassem el paper, fiquem l’ou, lliguem el film amb fil de cuina i quan l’aigua comenci a bullir fiquem el got 3-4 minuts. Retirem, deixem refredar i trèiem l’ou i ja podrem posar-lo damunt de la crema Aquesta operació caldrà fer-la amb cada ou.

Una crema molt enriquida amb una barreja de sabors que ens inviten a cuinar i compartir.

BON APETIT!

Publicat a

Llom de porc de pagés amb guarnició de poma

ALGUNA COSA PER CELEBRAR: sempre podem trobar moments en els quals preparar un menú una mica més festiu, que adorni les taules i agradi els nostres  paladars. Un rodó de porc de pagès pot ser del més indicat, ja que admet companyia de múltiples guarnicions i salses. La recepta d’avui resulta  una mostra perfecta i per donar-li aquest toc festiu la farem acompanyada d’una salsa de maduixa o gerds i la poma la prepararem bullida i aromatitzada amb canyella, sucre, taronja i llimona.

La carn de porc és un dels aliments més consumits des de la seva domesticació i cria, a molts països suposa una aportació important a les economies, no només pel consum intern, també  en les exportacions. Al nostre país, el porc ibèric criat en llibertat, és considerat un aliment de qualitat amb Denominació d’Origen.

Com ja vam comentar en receptes anteriors, el porc comú criat a les granges està dirigit al consum majoritari, i juga un paper important a la  nostra gastronomia des de sempre, com quan a moltes cases es criava un destinat al consum familiar, fins ara, que podem trobar-lo als mercats de proximitat amb totes les garanties de qualitat, certificació d’origen i una producció que està subjecta a una normativa fixada per la UE que marca uns criteris de sostenibilitat i respecte per al medi ambient.

Hi ha múltiples formes de preparar una bona recepta amb aquesta carn, sola o acompanyada sempre resultarà un plat apetitós que admet moltes propostes. Avui, la farem amb la part del llom o cinta que està dins de la categoria extra.

La carn de porc és considerada una carn blanca , té poques calories, un elevat contingut de vitamines dels grups B, C, minerals com el zinc, el fosforo, el potassi… El  consumo, és aconsellable en una dieta equilibrada. Amb la guarnició de poma proporcionarem tots els components essencials d’aquesta fruita tan saludable: fibra, vitamines, antioxidants, minerals, bones per a la digestió… i recordarem que: la poma cosa sana.

 

INGREDIENTS PER A 6 PERSONES

Una cinta de llom d’1,5 kg

6-8 pomes Golden

Sucre, canyella

2 Rodanxes de taronja

2 Rodanxes de llimona

2 Cebes tendres

2 Gots de brou  de carn

1 Got de conyac

2 Cullerades de melmelada de maduixa o gerds

Oli

Mantega

 

PREPARACIÓ

Marinem la cinta de llom amb l’oli i la passem per la paella regant-la amb el brou de carn, tapem i deixem que es faci a foc lent uns 15 minuts. Podem anar agregant brou perquè quedi un fons de salsa. Reservem la cinta i la salsa la deixem  en un bol.

A la mateixa paella saltegem la ceba, picada molt fina amb una mica de mantega remenant perquè no es cremi, fins que estigui tova. Afegim el got de conyac i deixem que alliberi l’alcohol, retirem del foc, i quan estigui temperat, incorporem la melmelada de maduixes. Remenem perquè quedi ben barrejat i en un punt cremós. Reservem.

Tallem les pomes a trossos una mica  gruixuts i els passem per la paella 1-2  minuts amb  un gotet d’aigua, 2 cullerades de conyac que haurem reservat, una mica de sucre i canyella i les rodanxes de taronja i llimona. Reservem per incorporar a la carn.

En una safata de forn posem la cinta de llom tallada a filets, distribuïm, les pomes amb el suc que hagi quedat a la cassola i la salsa de la primera cocció, fornegem a 180 graus uns 5-10 minuts. Finalment afegim la ceba. Si es prefereix, les salses se serveixen en un bol  perquè cada comensal disposi  a gust.

Un plat complet que podem acompanyar amb verdures o patates “panaderes”

BON APETIT!

Publicat a

Brotxetes de pollastre marinades

UNA FORMA DIVERTIDA DE CUINAR

Sempre podem comptar amb la carn de pollastre! Present a les receptes familiars com un valor segur que sol agradar a tots, rostit, en salsa, saltejat, marinat… és fàcil trobar una manera de preparar-lo que satisfà al més reticent.

Ens va arribar del continent asiàtic a una època molt remota i des de llavors hem tingut disponibilitat per produir-lo.  Durant algun temps la seva carn fou poc apreciada, ja que es valorava més un altre tipus d’aus de caça com el faisà i la perdiu, però va anar guanyant terreny per la facilitat de criança com animal domèstic i el que representava a les economies familiars, donat la seva aportació en carn i ous. En l’actualitat, és un aliment molt consumit a totes les taules de forma habitual al llarg de l’any, venint a constituir-se com un gran aliat alimentari pel seu preu i la facilitat de poder trobar-lo  als mercats.

En receptes anteriors hem destacat la problemàtica que va lligada a aquest producte pel que fa a la seva demanda, distribució i preu, aquest últim amb fluctuacions puntuals per sota del valor dels costos de producció, que fan necessària una política que faci valdre el sector avícola molt important dins de la producció final primària.

Existeixen moltes varietats, i podem dir que té un alt grau d’especialització geogràfica, ja que a la majoria de països tenen les seves pròpies races. Al nostre, els pollastres de corral o camperols, destaquen per la carn més saborosa. La carn de pollastre blanca i lleugera, amb poca grassa, fàcil de digerir, la fa molt recomanable a totes les dietes. De gran valor nutricional, conté vitamines, minerals i proteïnes d’elevada qualitat.

La gran versatilitat a l’hora de la seva preparació, el converteix en un producte que no resulta avorrit de menjar, ens permet moltes variacions, des de les més tradicionals que ens han ensenyat les nostres mares i àvies, fins a les més sofisticades de la nova cuina actual.

La recepta d’avui, l’elaborarem amb 4-6 pits de pollastre que haurem comprat al nostre mercat de confiança on obtindrem tota la informació sobre procedència, qualitat i sostenibilitat en la cria d’aquestes aus. Podem demanar que ens tallin la carn a trossos o daus per a fer la brotxeta. També podem fer-les amb cuixes desossades i partint d’aquesta base, podem combinar amb altres ingredients i tindrem un menjar variat, nutritiu i fàcil de preparar. El resultat final ens donarà un plat ple de color i sabor. Aquest tipus de brotxetes podem trobar-les ja preparades, per tant, sempre és una opció comprar-les fetes a la nostra parada de confiança.

 

INGREDIENTS PER A 4-6 PERSONES

4 -6 pits sencers tallats a daus

Pebre vermell

2 alls

Una mica de pebre blanc molt

Oli d’oliva verge

Sal

1-2 tomàquets madurs per persona

Orenga

 

ELABORACIÓ

Disposarem la carn una vegada tallada, a un recipient on anirem incorporant tots els ingredients i els alls tallats molt fins. Barregem bé i deixem macerar unes hores a la nevera. Es pot guardar d’un dia per l’altre.

Al moment de preparar la brotxeta, comprovem que ha absorbit els ingredients de la barreja, adquirint un color vermell i una textura i olor que li donarà un sabor final tan apetitós. Anirem posant els daus de carn a la brotxeta donant-li la mida adequada en funció del recipient en què la farem. En aquest cas només la prepararem amb la carn de pollastre. Les podem fer al forn, o bé a una paella o a la barbacoa. Complementarem el plat amb uns tomàquets rostits o brasejats que prèviament tindrem tallats per la meitat i condimentats amb sal pebre i orenga.

Una recepta molt fàcil de preparar que podem presentar amb una amanida verda, patates xips, arròs bullit, algun tipus de salsa…

BON APETIT!

Publicat a

Lasanya als 4 formatges

La base de la  nostra recepta serà la pasta, un aliment que és considerat com una riquesa gastronòmica  i plat habitual a totes les taules que agrada a nens i adults.

Recordarem  alguns aspectes que vam destacar a anteriors receptes:

El seu origen és mil·lenari, des de la Xina, arriba a la cultura occidental a través dels viatges que Marco Polo va realitzar al segle XIII, i aviat fou coneguda i utilitzada a la península Itàlica.

La seva elaboració ha passat per diferents processos des del manual i el consum en sec, fins a la mecanització i producció industrial convertint-se en un producte cada cop més variat i sofisticat, d’abast popular, preparat de múltiples maneres i reconegut pels millors xefs mundials. És utilitzada en dietètica, està comprovat que no afavoreix un augment de pes sempre que no es consumeixi en excés. Ajuda al millor rendiment intel·lectual i físic. Existeixen estudis científics que destaquen els beneficis del seu consum a la nostra salut i té tanta importància que fins i tot hi ha una Organització Internacional de la Pasta, un dia mundial de la pasta i és reconeguda per la UNESCO com a Patrimoni Cultural Immaterial.

La principal aportació són els hidrats de carboni importants a la nostra dieta mediterrània, però també aporta proteïnes, minerals, grassa i vitamines quan incorpora altres productes que l’enriqueixen com ous, verdures…

Coneixem moltes varietats pel que fa a la seva composició forma i color, a la nostra recepta l’utilitzarem en forma de làmines i la farcirem de formatges variats que podem escollir segons  preferències. Aquesta forma de cuinar la pasta, formant una sèrie de capes farcides amb diferents ingredients, ens fa pensar a la cuina italiana, encara que existeix una certa controvèrsia sobre l’autoria del plat, sembla que a la cort anglesa del segle XIV ja es preparava i això donen fe, testimonis escrits, però, sens dubte, la lasanya ens transporta al món culinari de “la bella Itàlia”.

Aquest plat admet una preparació molt variada en funció del farcit que volem utilitzar: carn, verdures, formatges…

I ara, parlarem de formatges… segons els experts, un “regal dels déus”, un aliment antiquíssim obtingut a través de la llet dels animals domesticats. Una més de les troballes que ens arriben dels temps Neolítics! Fet de forma manual i artesanal, fins que es crea una important indústria. En l’actualitat, hi ha una gran especialització per països i zones geogràfiques que identifiquen la qualitat al procés d’elaboració. Al nostre país hi ha unes 100 varietats, així que és fàcil trobar alguna que ens agradi.

Utilitzarem mozzarella i  parmesà, varietats  dels formatges italians més famosos  i dos dels que són més coneguts a la nostra cuina: manxec i de cabra. Us proposem comprar els formatges en el vostre mercat de confiança.

 

INGREDIENTS PER A 6 PERSONES

1 paquet de lasanya

150 g de mozzarella

150 g de formatge parmesà

150 g de formatge de cabra

150 g de formatge manxec semi curat

Formatge ratllat per gratinar, orenga

Tomàquet fregit, oli d’oliva verge o mantega

 

PER LA BEIXAMEL: farina, llet, pebre i una mica de nou moscada

 

ELABORACIÓ

Bullim la pasta a la dent, escorrem i col·loquem una primera capa a un recipient per al forn, prèviament untat amb una mica d’oli o mantega. La beixamel, la podem fer amb llet, també queda  bé amb preparats vegetals, una mica de mantega i si preferim, oli d’oliva verge, farina i pebre. Es pot afegir un sofregit de ceba tallada molt fina per donar-li més sabor.

Anem col·locant els formatges, finament tallats o triturats, els cobrim amb la beixamel i posen un altre  capa, així fins a col·locar les 4 varietats de formatges. Opcional, afegir una mica de tomàquet fregit damunt de la beixamel. Finalment, cobrir l’última capa amb la beixamel, el formatge ratllat i l’orenga. Posem a gratinar al forn, a 180 graus, fins que veiem que estigui daurat. Retirem i deixem refredar una mica si volem consumir-lo al moment, així es tallarà millor. Podem acompanyar amb una amanida verda i estarem davant una recepta espectacular, no només per la forma i el color, també per al seu sabor.

Els formatges podem variar-los al nostre gust, i demanar a la nostra parada de confiança que ens els tallin.

BON APETIT!

Publicat a

Arros a a la Mexicana

Plat en el qual utilitzarem dos productes que tenen una gran versatilitat i que són  comuns a molts menús: arròs i ous.

L’arròs, un aliment que ens permet una i mil preparacions diferents, i que constitueix una base culinària a la dieta mediterrània. Hem mencionat a receptes anteriors, el seu origen oriental a zones concretes del sud-est asiàtic fins a tenir una gran dispersió geogràfica que li ha fet convertir-se en un producte mundialment conegut, cultivat a molts països, altament especialitzat, amb uns preus assequibles per a les majories poblacionals i amb grans propietats per a la  nostra salut.

Dels ous, també hem comentat les seves característiques: varietats, mides, aportacions nutricionals… I els hem preparat i aconsellat amb presentacions diferents que ens permeten mostrar la nostra creativitat.

Quan parlem de menjar mexicà, tenim al cap, els plats més típics, com poden ser els tacos, les tortitas, el guacamole… però la recepta que presentem és molt habitual i quotidiana en els menús diaris en aquests país. Encara que, sempre, amb un signe distintiu com pot ser, el picant i l’alvocat.

L’alvocat és un fruit originari de Mèxic, el seu origen es remunta a les cultures precolombines, molt reconegut en l’àmbit internacional per la seva qualitat, constitueix un dels productes agroalimentaris nacionals més exportats a tot el món. Aquest cultiu s’adapta molt bé als climes tropicals i mediterranis, cosa que ha permès la introducció a altres molts llocs. Al nostre país, i a causa de la creixent demanda, al sud peninsular i a les illes Canàries, s’ha produït una fort especialització geogràfica el que ha fet que la producció es concentri a aquestes zones. La producció nacional peninsular és molt valorada a Europa.

Les propietats de l’alvocat l’han posicionat a un lloc important de la piràmide fruitera, pels importants components de vitamines, minerals, omega 3, proteïnes i  efectes beneficiosos per al colesterol. Molt recomanat pels diabètics.

Preparem aquest arròs a la mexicana amb alvocat, fruit al qual se l’ha anomenat “or verd” i recordem  que podem incorporar-lo no només a les amanides, també a canapès, entrepans, a les receptes veganes i vegetarianes, salses…

INGREDIENTS PER A 4 PERSONES

250-300 g d’arròs, hem utilitzat arròs llarg, però pot ser qualsevol altre, al gust

1 ceba blanca o de Figueres

3 ous durs

150 g de pèsols frescos bullits

100 g de mantega

200 g de tomaca fregida

3 alvocats

1/ 2 litres de brou de verdures

Julivert

Sal

50-100 g de xoriço

ELABORACIÓ

Utilitzarem un procediment diferent del que habitualment fem servir, i és que, en lloc de bullir l’arròs, el posarem a remull amb aigua molt calenta durant uns 15 minuts. Passarem l’arròs per aigua freda i reservem.

Ja tindrem bullits els ous i els pèsols. A una paella sofregirem la ceba a la mantega, afegint el julivert finament tallat. Retirem i a la mateixa paella, sofregirem el xoriço que reservarem i daurem una mica l’arròs. Afegim el tomàquet fregit, els pèsols i una mica de brou perquè bulli uns minuts. Fiquem el brou restant i acabem la cocció.

Al moment de presentar, afegirem el xoriço tallat a gust, els ous durs a  rodanxes i l’alvocat  de la forma que més ens agradi. I ja està llest!

BON APETIT!

Publicat a

Còctel de lluç i gambes

CÒCTEL DE LLUÇ I GAMBES

Un plat molt conegut que haurem consumit en algunes ocasions i que es sol presentar en celebracions festives com casaments, batejos, comunions… Malgrat la varietat d’ingredients que es poden fer servir, resulta molt fàcil de preparar i es pot deixar fet d’un dia per altre. El secret està en saber combinar els sabors i utilitzar productes de qualitat i frescor garantida.

Al seu origen, aquest plat s’elaborava amb carn de vedella picada i barrejada amb diferents verdures, com un aliment a la dieta de les que podien disposar d’aquests productes. Aquesta forma es segueix cuinant a moltes regions del nostre país. Els condiments i les salses també varien en funció dels costums culinaris.

Aquest plat amb carn ha derivat introduint productes com els fruits del mar, i a les zones costaneres peninsulars, al disposar d’aquesta rica matèria primera, s’ha popularitzat fer el còctel amb peix i marisc.

Cuinarem la nostra recepta amb lluç i gambes, de mercat i de proximitat, així com productes frescos de l’hort, però podem preparar-la a la manera gallega, andalusa… o d’altres formes regionals, afegint pop, rap, musclos …

Un plat ple de color i sabor que ens permet fer múltiples variacions segons les nostres preferències, afegint aquells ingredients que ens agradin més i que estiguin disponibles de temporada. El resultat serà una amanida rica i nutritiva.

INGREDIENTS PER A 6 PERSONES

500 g de gambes, opcionals llagostins

500 g de lluç

1 ceba tendra de temporada

1 pebrot italià gran

1 pebrot vermell

1 paquet de barretes de surimi

4 ous durs

2 fulles de llorer

1 cullerada gran de pebre vermell dolç

Julivert

Enciam, escarola, o fulles d’enciam de brots tendres

PER A LA VINAGRETA

Oli d’oliva verge

Vinagre, opcional la varietat, pot ser aromatitzat al gust.

Pebre i sal

Opcional, un alvocat, tallat a trossets petits, combina mol bé amb els diferents sabors

PREPARACIÓ

A una cassola, posarem a bullir les gambes durant 2- 3 minuts. També bullirem el lluç, ficant a l’aigua les fulles de llorer i una mica de sal. Deixarem refredar. Traurem la pell de les gambes.

A un bol de mida suficient per a tots els ingredients, ficarem les gambes tallades, reservant unes quantes senceres per a decorar i el lluç tallat a trossos mitjans perquè no es desfaci molt. Haurem tallat els pebrots i la ceba, els afegirem junt amb les barretes de surimi. Barregem tot i fiquem la vinagreta remenant una mica. Es pot deixar reposar una estona perquè macerin bé tots els ingredients.

Al moment de consumir, la presentació podem fer-la  al mateix bol,  en recipients individuals o a una safata, on prèviament haurem posat una base amb l’enciam tallat fi, distribuint l’amanida de forma homogènia, finalment decorem amb els ous durs tallats, les gambes senceres i una mica de pebre vermell i julivert.

BON APETIT!!

 

Publicat a

Cigrons de Quaresma

Qui no recorda aquells temps en què la carn més o menys desapareixia de les nostres taules! Un costum imposat per mandat religiós que, durant tot el temps de Quaresma impedia el consum de carn i productes derivats. Llavors s’havia de trobar alternatives per a no incomplir aquesta norma i el peix es convertia en el substitutiu perfecte. Però no era gens fàcil la pesca i  distribució, el que va afavorir, que a les zones de l’interior peninsular, sobretot, es comprava en salaó. Aquest procediment permetia disposar de productes de mar conservats durant molt temps i el bacallà era un dels més consumits.

El bacallà i els cigrons van constituir la base per a molts plats i aviat es va cuinar, junt amb altres  ingredients, com un guisat als dies de Quaresma. Des de temps medievals existeixen documents que mencionen ja la recepta del que es va anomenar “cigrons de vigília” i que també coneixem com “cigrons amb espinacs i bacallà”.

Com altres plats, sorgeix de la necessitat de proporcionar a les famílies un aliment nutritiu que pot ser cuinat en quantitat i que pugui estar a l’abast de les classes populars, encara que el bacallà, era considerat un producte especial, el fet de destinar-lo a un consum en uns dies determinats, el feia més assequible.

En l’actualitat, aquests cigrons, segueixen associats a la Setmana Santa com un plat tradicional, segur que recordem a les nostres mares i àvies preparant-lo en aquests dies, però ha passat a ser una recepta quotidiana que podem preparar en múltiples ocasions i que resulta molt bona com un plat d’hivern  i de cullera. Bacallà, cigrons i espinacs els tres ingredients per aquesta recepta.

Els cigrons són una de les lleguminoses més acceptades al nostre país. És un cultiu sostenible a tot l’àmbit mediterrani. És una font de proteïnes vegetals, vitamines, minerals, fibra… saludables pel colesterol. Un aliment molt complet que hauria de ser inclòs als menús setmanals d’adults i nens.

El bacallà és un peix blanc, de temporada, amb grans propietats alimentàries, té proteïnes, vitamines, omega 3… baix en grasses i  calories.

En incloure els espinacs a la recepta, estem enriquint-la, ja que  és una verdura de fulla verda amb grans propietats nutricionals, vitamines, minerals, fibra i un alt valor antioxidant.

Fent la compra al nostre mercat de proximitat, ens assegurem de la qualitat dels productes que farem servir per elaborar aquesta recepta.

INGREDIENTS PER A 6 PERSONES

400 g de cigrons

400 g de llom o tires de bacallà sec

1 manat d’espinacs frescs, aprox. 300 g

2 cebes

3 alls

2-3 fulles de llorer

2 pastanagues

1 pebrot verd italià, no molt gran

2-3 cullerades de tomaca triturat

2 cullerades de pebre vermell dolç

Una fulleta  d’api

Sal i oli d’oliva verge pel sofregit

PREPARACIÓ

Posarem el bacallà en aigua, prèviament rentat, durant un o dos dies canviant l’aigua  dues o tres vegades, perquè no estigui massa salat…

A una cassola bullirem els cigrons, la nit abans, els haurem posat a remull, junt amb la ceba, el llorer, 2 alls i la pastanaga. Quan hagin bullit, retirem tot deixant  només els cigrons.

A una paella sofregim la ceba i l’all restant junt amb el pebrot i l’api tallats a trossets petits, afeixem la tomaca i remenem fins que tot estigui ben integrat. Quan estigui fet el sofregit incorporem el pebre vermell. Per últim, el bacallà tallat al nostre gust i deixem uns 2-3 minuts.

Tindrem preparades els espinacs que haurem rentat i tallat i les ficarem junt amb els cigrons fent-les bullir 2-3 minuts. Incorporem a la cassola tots els  ingredients vigilant no trencar el bacallà i deixem bullir 1-2 minuts més. Retirem i millor deixar-lo reposar fins al moment de servir.  Comprovem la sal i podem adornar-lo amb ou dur i julivert.

*Recordem, els cigrons ficar-los amb l’aigua tèbia i si es prefereix podem comprar-los ja bullits.

BON APETIT !!

 

Publicat a

Verat amb verduretes de temporada

Avui proposem un plat de peix acompanyat de diverses verdures de temporada al forn. En concret hem escollit un plat amb verat, un peix molt ric en Omega 3. És cert que el verat és, de vegades, difícil d’aconseguir, però volem aprofitar aquesta circumstància per explicar-vos un secret … Una de les millors coses del mercat és que el nostre lloc de confiança ens coneix, sap els nostres gustos i ens pot avisar quan li entri algun tipus de peix que ens agradi, encara que sigui complicat d’obtenir.

Igualment, la recepta és versàtil i si no tenim verat, podem substituir-la per altres peixos blaus de temporada com ara: sardina o anxova. O també per algun altre peix blanc com el bacallà o el lluç.

Aquest plat serveix tant per menjar com per sopar. I està acompanyat amb verdures de transició. D’una banda tenim carabassó i tomàquet que són d’estiu i ja estem en l’últim tram de la seva temporada. Els combinem amb verdures d’arrel com són la patata, el moniato … Amb això li donem més consistència al plat i ho fem més reconfortant. Aquestes verdures d’acompanyament es poden substituir per altres, per exemple, pebrots i albergínies i, en comptes de moniato (carabassa o pastanaga).

Les verdures es poden cuinar en una “gran fornada”, és a dir, és un pas que podem avançar al dia abans o al vespre … Encenem el forn i cuinem totes les verdures en una safata. Així les tenim llestes per, l’endemà, si és el cas, dedicar-nos només a cuinar el peix. És molt pràctic, quan endolles el forn, cuinar una gran quantitat de verdures per a diversos plats …

Finalment, aquesta recepta va acompanyada d’all i julivert: incorporem el bon gust i les propietats de les herbes aromàtiques mediterrànies que tant ens agraden.

INGREDIENTS

1 verat per persona,
Verdures d’acompanyament:
patata
moniato
carabassó
ceba
tomàquet

PREPARACIÓ

1. Preescalfar el forn a 150 °C
2. Rentar i tallar les verdures a rodanxes
3. En una font apta per a forn col·locar un paper vegetal ia sobre les verdures. Amanir amb oli, sal i pebre. Rostir al forn durant 30 minuts
4. Posar a sobre de les verdures el verat sense espines (t’ho preparessin a la peixateria del mercat), amb unes rodanxes de llimona i una picada d’oli, all i julivert. Rostir durant 5-8 minuts més tot el conjunt.
5. Servir i gaudir

Recepta proposada per Elena Vida, Terapeuta Nutricional.

Troba els productes a AL MERCAT