Publicat a

Pèsols amb pernil

Tenim al nostre abast tot un món vegetal que ens alimenta i ens ofereix imatges i textures sorprenents per gaudir de forma visual d’un paisatge que desperta els nostres sentits. Us podem assegurar que tots els que fem aquesta pàgina de receptes, valorem i respectem aquest món vegetal del qual formem part, i als temps actuals, en què hem comprovat la nostra vulnerabilitat, la terra, i les persones que la treballen, ens han continuat oferint el seu regal meravellós.

Avui ens paren una mica més, a valorar aquests fruits que trobem als nostres mercats, disposats de tantes formes atraients que ens reclamen l’atenció. És un plaer circular entre les parades i gaudir d’una experiència cada vegada més valorada; els mercats s’han rejovenit i han sabut posar-se al dia per continuar oferint una oferta de qualitat que manté la tradició i la proximitat amb el comprador i que, també, a molts llocs, ja suposen un atractiu turístic.

Un d’aquests fruits, és el pèsol, ingredient de la nostra recepta d’avui, pertanyent a la família de les lleguminoses, el seu origen se situa a Àsia i que molt aviat es va cultivar, com altres plantes silvestres al Pròxim Orient al voltant del 10000 aC. L’arribada i la seva  difusió per Europa es produeix amb les cultures del Bronze, i tenim coneixement del seu consum pels pobles que s’assentaven a les costes mediterrànies. És un cultiu que s’adapta molt bé a les zones de climes temperats.

El seu recorregut alimentari ha estat divers, des de ser utilitzat com  a gra sec pel bestiar, fins a arribar a les taules de les classes adinerades, en l’actualitat, ha passat a ser un producte de temporada que fem servir a les receptes més quotidianes, i també valorat a l’alta cuina pels més importants xefs. Alguns d’ells, pensem que amb molt d’encert, ho han descrit com les “llàgrimes verdes”.

El cultiu al nostre país s’estén sobretot per les dues Castells, on ha passat a tenir un lloc important  a la producció agrícola, sent un producte que genera no només beneficis econòmics, també presenta uns paràmetres de sostenibilitat per a un futur més verd. “L’or verd. “És com  se’l coneix a les terres del Maresme barcelonès, per la textura i el  sabor.

Hem d’incloure a la  nostra dieta el consum de pèsols per les propietats saludables per a la salut, que són moltes, contenen proteïna vegetal, fibra, vitamines i minerals. Ens ofereixen una gran versatilitat a l’hora de preparar-los. Quan es presenten a la taula, criden  l’atenció de nens i grans per al color i la forma, i una vegada els hem degustat, segur que passen a formar part de la nostra alimentació.

Anem amb la recepta que ens resultarà molt fàcil i ràpid preparar-la.

 

INGREDIENTS PER A 4 PERSONES

700-800 g de pèsols, podem comprar-los ja desgranats

1 ceba blanca gran

125 g de pernil, un tros

Oli d’oliva verge

1 got de vi blanc

Sal

Pebre blanc molt

 

ELABORACIÓ

A una cassola amb aigua posem a bullir els pèsols uns 15 minuts. Passat aquest temps, escorrem i reservem.

A una paella, sofregim la ceba.

Tallem el pernil a daus i l’afegim a la paella juntament amb la ceba, i el vi blanc, deixant  evaporar.

Afegim els pèsols barrejant bé tots els ingredients i posem sal i pebre a gust. Deixem reposar i ja podem presentar el plat. Sempre es pot complementar amb el nostre toc personal, afegint  alfàbrega, menta, ou dur, botifarra…

 

BON APETIT!

Publicat a

Crestes amb tonyina i samfaina

Podem dir que la cresta és la germana petita de la famosa empanada, una mena de torta o truita feta amb una massa de farina a la qual se li pot donar diferents formes i mides i que, se sol omplir amb tota mena d’ingredients salats o dolços. De carn, verdures, tonyina, formatge, fruites, hortalisses… Típica a molts països, podem trobar-la en múltiples varietats regionals, però segur, que al parlar d’empanada, pensem en la gallega, menjar que ocupa un lloc propi, fins i tot, a la literatura i l’art.

El consum d’aquest plat es remunta a l’època clàssica, i en la Península, l’empanada era coneguda ja des de l’Edat Mitjana. La seva fàcil preparació i el fet de ser elaborada amb productes molt casolans, va fer que aviat, adquirís una difusió per tot el territori i es convertís en un recurs alimentari a l’abast de les economies domèstiques.

Partint d’una base de farina de blat de moro o blat, que es pot presentar de forma rodona, rectangular, de mitja lluna, la imaginació es dispara a l’hora de preparar el farcit. Podem imitar l’empanada del Bierzo, la gallega, el hornazo salmantí… o qualsevol altra varietat local, a totes elles els ingredients són variats i es poden combinar. I si volem passar a les receptes internacionals, hi ha tot un mostrari, ja que compartim aquest plat amb Hispanoamèrica i el món anglosaxó. Però la idea de menjar damunt d’una massa de farina, es troba en totes les cultures des de temps llunyans i s’ha anat adaptant a les modes i als gustos del moment. La presència d’aquest tipus de menjar ha merescut atorgar un lloc destacat al món culinari, així que ja celebrem el Dia Internacional de l’Empanada cada dia 8 del mes d’Abril.

La preparació de les crestes requereix disposar de la base pel farciment. Es pot comprar ja preparada en forma d’oblees refrigerades, però l’elaboració no es difícil i si ens disposem a preparar-la a casa, és una bona manera de practicar perquè un cop ho tinguem per la mà, segur que les prepararem amb més assiduïtat. La massa una vegada feta, si no la fem servir tota, podem guardar-la en un recipient hermètic i reservar-la per a qualsevol altre recepta.

Els ingredients com sempre del nostre mercat de productes frescos i de proximitat.

INGREDIENTS PER A 20 CRESTES

PER PREPARAR LA MASSA

250-300 g de farina de blat, si preferim, potser integral

40 g de mantega

1 o 2 tasses d’aigua

Sal

PEL FARCIT

1 pebrot verd

1 pebrot vermell

1 carabassó

1 ceba blanca

1 pot de tomaca triturat de 400 g, o 3 tomaques madures

1 llauna de tonyina

Una mica d’orenga

PREPARACIÓ

La massa la prepararem en calent amb una mica d’aigua i mantega, quan estigui diluïda, s’incorpora la farina, l’ou i sal a gust. Treballem bé la massa damunt d’una superfície amb farina perquè no s’enganxi, fins que tingui una textura homogènia i deixem reposar uns 20 minuts. Quan passi aquest temps tallem la massa a trossos petits, fem unes boles i les aplanem ben fines.

Haurem sofregit els ingredients de la samfaina, tallats petits, barregem amb la tonyina i deixem reposar a la nevera. Quan fiquem el farcit, el sofregit  ha d’estar ben espès.

Estendrem l’oblea i posarem una mica d’aquest farcit, dobleguem i marquem amb la punta d’una forquilla per tal que quedi ben tancada. Ara decidim com acabar la preparació, fregint les crestes en oli calent, o al forn, col·locades damunt de paper de fornejar. D’aquesta última manera queden més lleugeres i estan igualment delicioses. Presentem acompanyades amb una amanida verda i un bol amb una mica del sofregit.

BON APETIT!

Publicat a

Còctel de lluç i gambes

CÒCTEL DE LLUÇ I GAMBES

Un plat molt conegut que haurem consumit en algunes ocasions i que es sol presentar en celebracions festives com casaments, batejos, comunions… Malgrat la varietat d’ingredients que es poden fer servir, resulta molt fàcil de preparar i es pot deixar fet d’un dia per altre. El secret està en saber combinar els sabors i utilitzar productes de qualitat i frescor garantida.

Al seu origen, aquest plat s’elaborava amb carn de vedella picada i barrejada amb diferents verdures, com un aliment a la dieta de les que podien disposar d’aquests productes. Aquesta forma es segueix cuinant a moltes regions del nostre país. Els condiments i les salses també varien en funció dels costums culinaris.

Aquest plat amb carn ha derivat introduint productes com els fruits del mar, i a les zones costaneres peninsulars, al disposar d’aquesta rica matèria primera, s’ha popularitzat fer el còctel amb peix i marisc.

Cuinarem la nostra recepta amb lluç i gambes, de mercat i de proximitat, així com productes frescos de l’hort, però podem preparar-la a la manera gallega, andalusa… o d’altres formes regionals, afegint pop, rap, musclos …

Un plat ple de color i sabor que ens permet fer múltiples variacions segons les nostres preferències, afegint aquells ingredients que ens agradin més i que estiguin disponibles de temporada. El resultat serà una amanida rica i nutritiva.

INGREDIENTS PER A 6 PERSONES

500 g de gambes, opcionals llagostins

500 g de lluç

1 ceba tendra de temporada

1 pebrot italià gran

1 pebrot vermell

1 paquet de barretes de surimi

4 ous durs

2 fulles de llorer

1 cullerada gran de pebre vermell dolç

Julivert

Enciam, escarola, o fulles d’enciam de brots tendres

PER A LA VINAGRETA

Oli d’oliva verge

Vinagre, opcional la varietat, pot ser aromatitzat al gust.

Pebre i sal

Opcional, un alvocat, tallat a trossets petits, combina mol bé amb els diferents sabors

PREPARACIÓ

A una cassola, posarem a bullir les gambes durant 2- 3 minuts. També bullirem el lluç, ficant a l’aigua les fulles de llorer i una mica de sal. Deixarem refredar. Traurem la pell de les gambes.

A un bol de mida suficient per a tots els ingredients, ficarem les gambes tallades, reservant unes quantes senceres per a decorar i el lluç tallat a trossos mitjans perquè no es desfaci molt. Haurem tallat els pebrots i la ceba, els afegirem junt amb les barretes de surimi. Barregem tot i fiquem la vinagreta remenant una mica. Es pot deixar reposar una estona perquè macerin bé tots els ingredients.

Al moment de consumir, la presentació podem fer-la  al mateix bol,  en recipients individuals o a una safata, on prèviament haurem posat una base amb l’enciam tallat fi, distribuint l’amanida de forma homogènia, finalment decorem amb els ous durs tallats, les gambes senceres i una mica de pebre vermell i julivert.

BON APETIT!!

 

Publicat a

Albergínies de temporada i de proximitat!

Un altra hortalissa estrella de la temporada és l’albergínia. Tot i que podem trobar durant tot l’any, la seva temporada natural és de l’estiu fins a l’octubre. Ara és quan toca menjar-ne doncs trobarem les més bones i de proximitat. Súper, súper sanes. Amb un 94% aigua aporten molta fibra, especialment si la consumim amb pell, també fòsfor, calci, magnesi, seleni i ferro i minerals, en canvi, són baixes en calories. Molt recomanables per la salut. Sempre recomanem que no us la mengeu crua…

Us vénen de gust arrebossades amb mel?

Albergínies arrebossades amb mel

Ingredients per a 4 persones

2 albergínies

Mel de flors

Sal

Farina

1 ou

Oli d’oliva verge extra

Una mica de romaní

Preparació:

Tallem l’albergínia a rodanxes o bé a tires allargades, la salem i la podem col·locar en algun lloc inclinat per tal que deixi anar una mica de l’aigua que conté.

Després l’esbandim i l’arrebossem. Us proposem primer amb farina i després amb 1 ou batut.

Posteriorment, la fregirem en una paella amb oli calent. Quan estigui fregida i una mica freda la posem sobre un paper de cuina per tal que s’absorbeixi l’excés d’oli.

Per últim, afegim una mica de mel per damunt de les albergínies  i una mica de romaní.

Recomanem servir i menjar immediatament.

Troba els teus productes a Al Mercat!

 

Publicat a

Crema freda de pastanaga i mango

​​​​​Pastanaga i mango… Una combinació original que no deixarà indiferent a ningú. Un altre plat que ara a l’estiu ve molt de gust i que a més ens cuida per dins. Tots coneixem que la pastanaga és molt adequada per la pell, però i el mango? Amb vitamines C, A i E, aporta magnesi i potassi, manté els ossos i els músculs en forma així com que afavoreix l’assimilació de nutrients.

Ingredients per a 4 persones:

Mitja branqueta d’api

½ mango

500 g de pastanagues

Aigua

Sal

Gingebre

Llavors de gira-sol

Nata líquida

Preparació:

En menys de 30 minuts tindrem aquest fantàstic plat llest.

1- Netegem l’api i el piquem bé.

2- Pelem i piquem les pastanagues. També les podem ratllar.

3- A un cassó amb aigua posarem l’api i la pastanaga picats. Afegim una mica de sal i els deixarem coure. Aproximadament, i depenent de la seva mida, en 15 minuts estarà llest.

4- Mentre estan llestos l’api i la pastanaga treballarem amb el mango. En ser una fruita molt gran la podem tallar per la meitat. L’haurem de tallar en trossos iguals i els posarem al got de la batedora.

5- Quan la pastanaga i l’api estiguin llestos els posarem amb el mango. Afegirem una mica de gingebre ratllat per donar un toc picant.

6- Triturem. I afegim la nata. Si volem que el plat quedi més lleuger podem optar per posar llet desnatada o bé aigua.

7- Refredem i servim amb unes pipes de gira-sol.

Compra els ingredients Al Mercat

Publicat a

Gaspatxo de cirera

Seguim fent variacions a la recepta tradicional del gaspatxo. Ara amb les cireres com a protagonistes un fruit que té molt poques calories però que aporta molts components beneficiosos per a la salut doncs és un aliment molt ric en antocianines. Aquest component és un potentíssim antioxidant que millora la circulació, protegeix la salut de la vista, cuida la pell des de l’interior i les articulacions. Us sembla poc? A menjar cireres!

Ingredients per a 4 persones:

200 g de cireres

1 kg de tomàquet madur

25 g de ceba

10 g de pebre verd

150 g de molla de pa

1 mica d’all

100 g d’oli d’oliva verge extra

10 g de vinagre de xerès

Sal

I per decorar, 100 g de cireres amb la seva cueta, fulles petites d’alfàbrega.

 

L’elaboració és senzilla si seguim aquests passos:

1- Rentar i desossar els 200 g de cireres

2- Rentar els tomàquets i treure el peduncle. Tallar els tomàquets juntament amb els 25 g de ceba i els 10 g de pebrot en quadrats petits.

3- Col·locar tots els ingredients (oli, all, vinagre, tomàquets, ceba, pebrot i el pa) menys les cireres en un recipient, cobrir-los amb un paper film i deixar macerar durant 8 hores en fred.

4- Després de les 8 hores triturar tot junt i quan estigui tot ben triturat afegir els 200 g de cireres, després, continuar triturant.

5- Servir el gaspatxo ben fred. Ho podem acompanyar amb les cireres senceres i les fulles d’alfàbrega.

Compra els productes Al Mercat