Publicat a

Porrusalda

El nom de la recepta ja ens proporciona una evidència sobre el seu ingredient base: el porro. Una hortalissa que rivalitza amb la ceba i l’all a les cuines. De figura esvelta i sabor suau, regala un agradable aroma quan es talla i prepara.

El cultiu originari del porro s’estenia per Europa i part de l’Occident asiàtic i sabem que era molt utilitzada a les cultures mediterrànies antigues com a part de la dieta.

A les cuines actuals, el porro es troba a molts plats i es prepara de múltiples formes: rostit, bullit, en purés, en truites, a la planxa… Podem comprar-lo als mercats durant tot l’any, encara que, els coneixedors de les seves propietats, distingeixen diferències entre els cultivats a la tardor i a l’hivern, que són més gruixuts i de sabor més fort i els que es cultiven a l’estiu que són més fins i de sabor més suau. És una hortalissa rica en fibra i vitamines, molt recomanable per mantenir equilibrat el colesterol. Ha adquirit categoria fora de les paelles i les cassoles per passar a ser un símbol nacional al País de Gal·les.

Aquest producte d’horta forma part de la gastronomia del món rural de la zona Nord peninsular i ha donat lloc a un dels plats que, sortit de cuines humils, s’ha popularitzat a les receptes de cullera. Ens referim a la porrusalda.

La porrusalda es fa amb porros de bona qualitat, patata i pastanaga. Se li afegeix brou de verdures per a la cocció i simplement amb aquests ingredients ja resulta un plat de sabor suau i apetitós que sorprèn per la seva simplicitat. Comparteix semblant amb la Vichyssoise francesa, pot ser degut a la proximitat del territori que ha pogut afavorir una evolució similar.

La porrusalda porta un ingredient més, en aquest cas, bacallà, que li dona un gust especial i la converteix en un plat principal amb més nutrients.

Bacallà i hortalisses que podem trobar al nostre mercat de confiança.

 

INGREDIENTS PER A 4 PERSONES

4 patates grans

4 porros grossos

3 pastanagues

1 all

500 ml de brou de verdures

400 g de bacallà en tires

25 ml d’oli d’oliva verge

Sal i pebre blanc molt

 

PREPARACIÓ

Rentem els porros i els tallem a rodanxes d’un cm aproximadament, el tall fins que s’arriba a la part més verda, encara que, si veiem que està tendre podem tallar una mica més. Fem el mateix amb les pastanagues. Les patates les pelem i tallem a trossos mitjans i si es prefereix, irregulars.

En una cassola daurem l’all, incorporem els porros i afegim el brou de verdures. Deixem coure durant uns 15 minuts i passat aquest temps fiquem les patates i les pastanagues i continuem la cocció uns 15 minuts més. Als últims 5 minuts posem el bacallà que, haurem dessalat i salpebrem. Va a gustos que aquesta recepta quedi més o menys cremosa. Deixem reposar el plat perquè agafi bé tots els sabors.

BON APETIT!

Publicat a

Bacallà amb Carxofes

Per a la preparació de la nostra recepta, hem preparat carxofes, ja que també mariden molt bé amb el bacallà que les acompanyarà, així que li donarem una variació a la recepta original.

Al nostre bagatge culinari, la carxofa ha estat sempre benvinguda, sabem que és una planta d’origen africà i aviat cultivada a tota la zona mediterrània. Aquesta hortalissa, el fruit de la qual té forma de flor posseeix grans propietats depuratives i diürètiques que afavoreixen una dieta sana.

El bacallà ens transporta a una tradició pesquera ancestral que avui s’intenta preservar mitjançant regulacions que limiten les captures i fixin els temps de veda.  La seva carn blanca de fines fulles blanques donarà aroma i sabor al plat que preparem. Ric en vitamines i minerals.

Com sempre hem trobat aquests productes al nostre mercat de confiança i de proximitat.

 

 INGREDIENTS PER A 6 PERSONES

1,5 kg de carxofes

2 lloms de bacallà per persona

2 alls

Julivert

200 g d’ametlles

Oli d’oliva verge

 

PREPARACIÓ

Hem tingut el bacallà amb aigua durant 48 h canviant l’aigua 2-3 vegades al dia, i ara ja ho tenim a punt. El trèiem de l’aigua i deixem que escorri. Treure-li la pell abans de preparar-lo és opcional, nosaltres ho fem amb la pell. Ben arrebossat en farina ho fregim una mica, no massa perquè després s’acabarà de fer amb les carxofes. Amb compte, perquè no s’obri, reservem.

Trèiem les fulles més dures a les carxofes, les tallem per la meitat o a quarts i les posem en aigua. Se sol ficar a l’aigua una mica de llimona el que provoca que les carxofes agafin una certa acidesa, així que ens sembla millor l’opció del julivert i optem per incorporar unes fulles de julivert fresc per evitar l’oxidació. Una vegada ja les tenim tallades, en aquesta mateixa aigua, les bullim. Ben escorregudes, les passem per farina i les fregim una mica al mateix oli que hem fregit el bacallà. Reservem l’aigua de la cocció.

Ara fem una picada amb les ametlles, els alls i el julivert, bé a mà o ajudats amb el robot de cuina.

Posem les carxofes en una cassola ,a sobre, disposem els lloms de bacallà i distribuïm bé la picada. Cobrim amb l’aigua de les carxofes i deixem bullir uns 15-20 minuts. Comprovem el punto de sal i recepta acabada!!

 

BON APETIT!

Publicat a

Pollastre en Pepitoria

Ja hem cuinat el pollastre en anteriors receptes i sempre tornem a ell en moltes ocasions, ja que la seva carn, suau i digestiva suposa una base per a molts plats que podem preparar de maneres diferents i que tots ens aporten una qualitat i varietat a la nostra alimentació. Podem dir que aquest aliment agrada a una gran majoria de consumidors. Molt recomanat a totes les dietes. Per la carn blanca i lleugera, amb poc greix i fàcil de digerir.

Estem a la cuina amb tots els ingredients ja preparats, ingredients de proximitat comprats al mercat de confiança i cuinarem el pollastre en pepitoria, un plat de gran valor nutricional que ens aporta vitamines, minerals i proteïnes de gran qualitat. Riquíssim també si queda per a l’endemà.

 

INGREDIENTS PER A  4 PERSONES

1 pollastre d’1,5 – 2 kg

1 ceba gran

2 dents d’alls

12-14 ametlles, 2 branques de canyella

2 llesques de pa fregit

2-3 cullerades grans de tomaca fregit

2-3 gambes o llagostins per persona

Un gotet de conyac o vi de Xeres dolç

Brou de carn

Oli d’oliva verge, sal

Patates petites, bolets, opcional

 

PREPARACIÓ

Un pollastre de pes mitjà, aproximadament 1,5, 2 kg; els pits i les cuixes tallats  per la meitat o si es prefereix a trossos més petits. La resta, Teresa ho reserva per fer un brou amb el qual prepararà una rica sopa, diu, com a primer plat per al pròxim dia.

Trèiem els caps als llagostins o gambes i les bullim en un 1 litre d’aigua 1-2 minuts. Al final de la cocció incorporem el tomàquet fregit i el got de conyac. Reservem.

Saltegem una mica els llagostins, retirem i al mateix oli fregim el pollastre que, prèviament haurem passat per farina. Reservem a la mateixa cassola on farem la recepta.

Fem el sofregit en una paella, la ceba finament picada, els alls tallats, les ametlles i la canyella. Remenem tot i quan estigui fet, afegim les dues llesques de pa fregit. Esperem que es refredi una mica i triturem amb ajuda del robot de cuina.

Incorporem aquest sofregit al pollastre, afegim el brou dels llagostins i si és necessari una mica més de brou de carn. Deixem bullir uns 15-20 minuts i ja està llest. El resultat serà una salsa amb una textura cremosa que envoltarà i enriquirà la carn fent-la més saborosa.

Si optem per completar el plat amb les patates i els bolets, es poden afegir en aquesta última cocció o bé cuinar-les abans.

BON APETIT!

Publicat a

Moniato amb trompetes de la mort i ou poché

CUINA’N AMB… FRANCESCA

Ja hem entrat a la temporada de tardor i comencen a venir de gust plats preparats amb productes d’aquest temps, i ens hem fixat en el moniato que igual que la patata ens va arribar d’Amèrica i cada vegada està agafant més presencia a les nostres cuines. D’un bonic color rosat i un sabor dolç serveix de base a moltes receptes de la gastronomia avantguardista .

Som partidaris de respectar l’estacionalitat dels productes, encara que ara, la globalització i el comerç, propicien que als mercats podem trobar de tot al llarg de l’any. En aquest temps les parades s’adornen amb els fruits de tardor i ens conviden a gaudir a la cuina amb aliments de temporada. Això és el que farem amb Francesca que ens ha cedit la seva cuina i el seu saber per preparar aquesta recepta que ella sol fer en els mesos que abunden moniatos i bolets. Gran coneixedora del món dels bolets ,per tradició familiar, els prepara de múltiples maneres i ens diu que també els conserva congelats, al buit o en conserva per així tenir reserva quan la temporada s’acaba.

Moniato, camote, batata… Diferents noms per anomenar a aquest tubercle de temporada que podem preparar en amanides, en truites, puré, bullit, al forn… el seu sabor suau el fa molt indicat per receptes dolces. Conté vitamines, minerals, és ric en fibra, antioxidant …

El bolet que hem escollit per a preparar la recepta s’anomena trompeta de la mort, i pot ser que per un desconeixedor del món micològic aquest nom pugui resultar una mica intimidatori, però res més lluny del seu significat, i encara que molt exòtic en la forma i en el nom és un dels que més s’utilitza a la cuina. De color fosc i verdós i amb forma de trompeta, molt aromàtic i amb una textura suau i fina.

Presentem una recepta amb moniato al més pur estil de la dieta mediterrània, ideal per cuidar la nostra salut i molt indicada en dietes vegetarianes i veganes, l’anomenen crema de moniato amb trompetes de la mort i ou poché.

Prèviament, ens hem apropat al nostre mercat buscant aquests aliments amb garantia de qualitat i proximitat.

 

INGREDIENTS PER A 4 PERSONES

4-5 moniatos grans

1 ceba dolça

3 pastanagues

2 alls, sal

Oli d’oliva verge

Pebre blanc molt

Brou de verdures

200 g trompetes de la mort

Api o cibulet picat per aromatitzar

1 ou per persona, opcional

ELABORACIÓ

Tallem la ceba en juliana sofregim en una paella, remenem i deixem a foc baix durant uns 3-4 minuts. Reservem.

Pelem els moniatos i les pastanagues i els tallem a rodanxes, els afegim al sofregit de ceba barrejant bé, en 2-3 minuts afegim el brou de verdures i sal a gust, remenem i deixem bullir uns 15 minuts. Abans de retirar del foc comprovem que estiguin tendres.

Mentre es feien els moniatos i les pastanagues, hem netejat amb un pany els bolets i els hem tallat a trossos petits, els hem saltat amb els alls tallats fins i ja els tenim preparats per incorporar-les a la crema al moment de presentar el plat a taula. El pebre, l’api o el cibulet ben picats ens serviran per adornar i aromatitzar la recepta.

L’últim pas serà tenir a punt els ous poché, segons Francesca no resulta gens complicat i li dona al plat un toc especial.

PREPARACIÓ DELS OUS POCHÉ.

Calentem aigua en un recipient i mentre esperem que bulli, folrem un got de tampany mitjà amb paper film, amb un pinzell untat amb mantega fosa repassem el paper, fiquem l’ou, lliguem el film amb fil de cuina i quan l’aigua comenci a bullir fiquem el got 3-4 minuts. Retirem, deixem refredar i trèiem l’ou i ja podrem posar-lo damunt de la crema Aquesta operació caldrà fer-la amb cada ou.

Una crema molt enriquida amb una barreja de sabors que ens inviten a cuinar i compartir.

BON APETIT!

Publicat a

Taula de formatges amb guarnició

Taula de formatges amb un acompanyament o guarnició de fruits de tardor

CUINANT AMB…

La nostra invitada d’avui, somriu i ens comenta “en aquest cas, per no cuinar”. I és cert, ja que la recepta que ens deixa compartir no requereix preparació als fogons. També ens diu que fa servir aquesta recepta quan ha de preparar un plat amb un toc selecte, però a la vegada molt senzill i natural que resulta ideal en aquelles ocasions en les quals rep amics o família i cal improvisar un menjar ràpid. Mare de tres fills, la seva feina no li permet disposar de molt de temps per cuinar, però li agrada preparar una taula amb aliments sans i nutritius i si pot ser, amb una certa presència fashion. Una taula de formatges amb un acompanyament o guarnició de fruits de tardor compleix aquests requisits.

El formatge serà el nostre ingredient principal, un producte amb una llarga història que es remunta a temps prehistòrics, d’origen incert, però que podem associar-lo a la domesticació animal en el període Neolític, vaques ovelles i cabres aviat foren més que carn i llet i encara que hi ha molta de llegenda podem imaginar que el primer formatge pot ser, com en altres molts casos, producte de l’enginy humà casual.

Acabada d’estrenar la tardor i amb ganes de tastar els seus fruits, prepararem aquest plat senzill, però autèntic menjar de déus pels ingredients que porta.

Formatge manxec curat, formatge holandès tipus Maasdam, formatge Roquefort o blau i formatge de bola són els que presentem a la taula, però al món dels formatges, hi ha una gran quantitat de varietats amb què donar un toc personal en funció dels nostres gustos. A la parada de formatges del mercat podem comprovar textures, sabors, aromes, formes i colors.

El formatge manxec és un dels formatges amb forta acceptació al nostre país, elaborat amb llet d’ovella de pura raça manxega, una raça autòctona que ha mantingut la seva puresa i que la distingeix com a única en l’elaboració de l’autèntic formatge manxec amb Denominació d’Origen Protegida.

A la taula posarem formatge manxec curat amb aquest sabor fort que ens contrastarà amb els sabors més suaus del formatge de bola i el de Maasdam, formatges d’origen holandès elaborats amb llet de vaca, el primer rep el nom per la seva forma de bola i el coneixem per estar recobert d’un bonic color vermell; el segon es pot confondre amb l’Emmental. Tots dos tenen Denominació d’Origen. El formatge Roquefort o blau, fet amb llet d’ovella amb l’olor i el color característic pot resultar exclusiu per alguns paladars, combina molt bé a les salses. Tots aquests formatges responen a una alta especialització geogràfica del lloc en què es produeixen.

 

INGREDIENTS

200 g de formatge manxec curat en un tros

200 g de Formatge holandès Maasdam en un tros

200 g de formatge Roquefort en un tros

200 g de formatge de bola

100 g de melmelada de figues

125 g de codony en un tros

Nous

250 g de raïm blanc

250 de raïm negre

Palets de pa de cereals

PREPARACIÓ

Disposarem d’una taula de 40X30 cm aproximadament, en la qual anirem col·locant els diferents tipus de formatges. Prèviament els haurem tallat en triangles o dauets. La disposició va a gustos, o bé els posem junts o barrejats amb el raïm. El codony i les nous. La melmelada de figues en un recipient amb una cullereta per servir, en aquest cas la presentem en copetes de licor. Uns palets de cereals completen la presentació. El resultat perfecte, com un bodegó!

És cert que la taula s’ha preparat amb rapidesa, però el codony i la melmelada són de fabricació casolana, ens els ha proporcionat la nostra amiga Conchi, seguidora de les nostres receptes. Els fruits de temporada i de proximitat, fets amb la recepta tradicional que ella coneix tan bé. No cal dir que riquíssims!

La taula pot resultar petita en funció de la quantitat i varietat dels ingredients que posem, sempre es pot presentar una altra taula amb la guarnició a part, també queda bé presentar-les per parelles de comensals.

 

BON APETIT!

Publicat a

Pastís de verdures i carn: Una molt bona combinació

Una recepta que podem improvisar amb els ingredients que tinguem més a mà i que dona com a resultat un fons de cuina que es pot tenir preparat i degustar-lo en qualsevol moment com a plat principal o entrant, tallat a tacs resulta també com aperitiu .

Avui la preparem amb dos tipus d’hortalisses que, encara, que no estiguin en temporada, podem trobar-les als mercats: albergínia i carabassó, productes d’horta que creixen de forma abundant al nostre clima i que són sempre protagonistes en les cuines per la seva versatilitat i propietats beneficioses per la salut. També utilitzarem bròquil per completar un trio de verdures saludables.

Albergínies i carabassons són plantes, el cultiu de les quals, va venir de fora, però que aviat es van adaptar perfectament, passant a formar part dels cultius mediterranis més estesos. Valorats per les seves qualitats nutricionals, estan recomanats a les dietes lleugeres. Contenen gran quantitat de fibra, vitamines i minerals i l’aportació calòrica és baixa. Al bròquil se li ha donat un origen mediterrani i a més del seu singular color i forma, és depositari d’una sèrie de nutrients essencials altament importants: una elevada capacitat depurativa, grasses saludables tipus Omega, baix en calories, important contingut de ferro, per tant, el seu consum permet combatre l’anèmia ferropènica…

I què dir de la salsa bolonyesa!! Una de les més conegudes salses de la tradició culinària italiana que hem incorporat als nostres menús i que sol enriquir tota mena de receptes.

 

INGREDIENTS PER  A 4 PERSONES

1 albergínia

1 carabassó

I bròquil

200 g de formatge ratllat

 

INGREDIENTS PER A LA SALSA BOLONYESA

1 ceba

2 pastanagues

500 g de tomaca per fregir

1 all

Una mica d’api

Orenga

Pebre blanc motlle i sal

½ kg de carn picada mixta. De porc, vedella o pollastre

Oli d’oliva verge

 

INGREDIENTS PER A LA SALSA BEIXAMEL

Farina i llet

 

ELABORACIÓ

Pelem l’albergínia i la tallem a rodanxes més aviat fines, les saltem breument en una paella i les posem en una safata de forn prou fonda per poder anar afegint en capes tots els ingredients. Fem el mateix procediment amb el carabassó, sense pelar-lo i reservem.

El bròquil el podem bullir al vapor o saltem a la paella.

Una vegada ja hem preparat la base de verdures, poder fer la salsa bolonyesa tradicional: tallem les pastanagues, la ceba, l’all i l’api a trossets ben petits i els saltegem a la mateixa paella  que hem fet les verdures. Afegim la carn picada remenant perquè quedi barrejat i completem la salsa amb la tomaca triturada deixant, aproximadament uns 15 minuts més a foc lent. Salpebrem a gust i retirem  la salsa quan veiem que ha quedat ben cremosa.

Ja podem donar-li forma al pastel anant ficant les capes amb els altres ingredients.

Cobrim l’albergínia amb una capa de bolonyesa i formatge, a la següent capa posem el carabassó fent la mateixa operació. A l’última capa posem el bròquil i la carn, sense el formatge.

Preparem una salsa beixamel lleugera i la distribuïm per damunt, finalment afegim el formatge i una mica d’orenga. Posem al forn a 180 graus uns 15 minuts. Haurem aconseguit una d’aquestes receptes que entren pels ulls i que criden a ser degustades.

 

BON APETIT!

Publicat a

Sopa minestrone.: preséncia internacional

Quina gran idea preparar una sopa!  Quan fem aquest plat estem utilitzant una tècnica ancestral, ja que les sopes, es troben en l’origen dels primers moments en què es va  començar a utilitzar recipients i d’una manera intuïtiva, es va poder  bullir en aigua qualsevol ingredient que servís com aliment. Si parlem de recipients, ens hem de remuntar molt enrere en el temps, fins que, a les primeres cultures amb testimonis escrits es comprova que les sopes ja formaven part de receptes  quotidianes.  Sopes de totes classes, amb varietats que podem aconseguir a totes les regions del planeta, d’aquí, el seu caràcter internacional.

La sopa Minestrone és una d’aquestes varietats, sorgida a Itàlia, recull els sabors i colors dels productes de l’hort; un plat de cullera, reconfortant, com totes les sopes en temps d’hivern, saludable i nutritiu, fet amb verdures de temporada al qual se li pot afegir pasta, arròs o algú tipus de llegums . Per a molts  que entenen de cuina, una de les millors sopes del món .

La sopa Minestrone de la nostra recepta la farem  utilitzant pèsols, carabassa, ceba, all, api, patata i cigrons. La carabassa la podem canviar per pastanagues, els cigrons per mongetes blanques i els pèsols per bajoques. En qualsevol cas, ens quedarà una recepta perfecta, nutritiva i molt saludable per la seva   aportació de minerals, vitamines i fibra.

En receptes anteriors hem destacat les propietats d’aquests aliments. Les verdures i hortalisses tenen múltiples components nutricionals: minerals, vitamines, fibra, són saciant, bones per al cor, diürètiques, antioxidants, baixes en calories… per tant, les considerem indispensables a la nostra dieta diària.

Els cigrons són una de les lleguminoses més acceptades al nostre país. És un cultiu sostenible a tot l’àmbit mediterrani Són font de proteïnes vegetals, vitamines, minerals, fibra… saludables per al colesterol. Un aliment molt complet que hauria de ser inclòs  als menús setmanals d’adults i nens. També s’hauria de potenciar el consum dels pèsols, els anomenats “llàgrimes verds i or verd” pel seu bonic color i  qualitats  alimentàries.

 

INGREDIENTS PER A 6 PERSONES

½ carabassó

100 g de pèsols

6-8 bajocs verda

100 g de carabassa

75-100 g de cigrons o mongetes blanques

1 ceba dolça, 1 all, api, alfàbrega o julivert per decorar el plat, 1 fulla de llorer, oli d’oliva verge, sal, pebre blanc molt, formatge ratllat.

1,5 litres de brou de verdures

100 g de bacó

Un grapat de pasta integral

Un parell de cullerades de tomaca fregit

 

PREPARACIÓ

En un recipient fons, saltem el bacó tallat a gust, l’all i el llorer. Afegim les verdures preparades tipus juliana , les saltem durant uns minuts i fiquem la tomaca fregida remenant per barrejar tot bé. Incorporem els cigrons o les mongetes que, prèviament, haurem posat a remull unes hores abans i afegim el brou una mica temperat deixant bullir a foc lent uns 40 minuts. Passat aquest temps ficarem els pèsols deixant bullir 5 minuts més i finalment afegirem la pasta, mantenint la cocció 5 minuts aproximadament. Podem anar afegint una mica més de brou si volem que la sopa no quedi massa espessa.  Comprovem la sal a gust. Deixem reposar i al moment de presentar a la taula completem el plat amb una mica de pebre, el julivert tallat molt fi i el formatge ratllat. Si volem que el plat resulti més italià, el formatge pot ser tipus parmesà, però queda igual de bo amb un formatge  manxec sec. La pasta integral resulta menys calòrica que la pasta normal, però també serà una elecció.

Un resultat espectacular, de cuina de mercat, fet amb temps, gust i bons ingredients, que podem tenir preparat. Una sopa que, com va dir un gastrònom francès, “alegra l’estómac”.

BON APETIT!

Publicat a

Ragut de pollastre

Sempre tornem al pollastre, en ell trobem una base per a molts plats que podem preparar de diferents maneres i tots ells ens aporten una qualitat i varietat a la nostra alimentació.

Sol ser una carn que agrada a una gran majoria de consumidors i des de la seva domesticació al continent asiàtic, ha acompanyat la dieta de moltes persones a tots els llocs del món. Segurament serà una de les aus més conegudes, amb grans connotacions, no només culinàries, sinó, que també podem descobrir referències a molts àmbits culturals .

En l’actualitat, és un aliment que es prepara a totes les taules de forma molt habitual al llarg de l’any, venint a constituir un gran aliat per a les nostres receptes pel preu i la facilitat de poder aconseguir-lo als mercats. La seva carn blanca i lleugera, amb poca grassa i fàcil de digerir, el fa molt recomanable a totes les dietes.

De gran valor nutricional, conté vitamines, minerals i proteïnes de molta qualitat.

Existeixen diferents varietats, pràcticament podem dir que aquest tipus d’aus tenen un alt grau d’especialització geogràfica, ja que a la majoria de països disposen de les seves pròpies races. Al nostre, els pollastres de corral o camperols, es destaquen per tenir una carn més saborosa.

Les formes de preparar aquest aliment són molt variades: estofat, al forn, brasejat, escabetxat, fregit, amb amanida…

La recepta d’avui, la farem estofant el pollastre amb una rica salsa i li donem el nom de ragut, com sempre recomanem fer-la amb  productes de mercat i de proximitat.

La denominació de ragut té dos significats, un per referir-se a un plat que pot ser de carn o peix i que s’acompanya amb verdures, i un altre  per a referir-se a una salsa per enriquir la pasta que es fa amb carn i tomaca i que ens pot recordar a  la bolonyesa.

L’estofat o guisat de ragut és un plat senzill i fàcil d’elaborar, podem incloure’l a la dieta setmanal com una de les receptes més saludables i sanes, fent nostra una fórmula, els orígens de la qual, hem de situar-los a la Provença amb una ràpida difusió pel Mediterrani. Al mercat el pollastre podeu comprar-lo preparat al gust i al tall.

INGREDIENTS PER A 4 PERSONES

4 pits de pollastre tallat per la meitat

4 cuixes de pollastre

2 alls

1 ceba

2-3 pastanagues

300-400 g de pèsols

½ litre de brou de pollastre

1 got de vi blanc sec

Oli d’oliva verge

Sal i pebre

Herbes (farigola, romaní, alfàbrega)

PER ACOMPANYAR

Arròs bullit o unes patates al forn

ELABORACIÓ

A una paella posarem l’oli i sofregirem la ceba i les pastanagues.  Els alls tallats ben fins els incorporem a aquest sofregit. Quan la ceba estigui cuinada, ficarem el pollastre que, prèviament haurem tallat a trossos mitjans. Preferible sense la pell.

Quan el pollastre hagi pres un bonic color daurat, afegirem els pèsols, el brou, les herbes i el got de vi. Salpebrarem i deixarem bullir a foc lent uns 15-20 minuts fins a comprovar que la salsa espessí i ja estarà fet el ragut de pollastre! Un d’aquests plats casolans, tradicionals als menjars familiars, molt fàcil de preparar  que no pot faltar als nostres menús.

Podem reservar-lo per a no consumir-lo el mateix dia i tenir-lo preparat. Recordar que podem acompanyar-lo amb les patates i l’arròs.

Com veieu una recepta d’allò més fàcil i apetitosa.

BON APETIT!!

Publicat a

Va de sopes! gaspatxo d’alvocat i poma

Ara que la calor es fa notar, és el moment ideal per recordar les receptes de sopes fredes tan apetitoses i fàcils de preparar. Algunes com l’all blanc o el Salmorejo són molt conegudes, però pot ser que sigui  el gaspatxo la que s’ha fet més popular a les nostres taules. El gaspatxo és un plat associat a l’estiu, de preparació molt senzilla permetia elaborar-lo sense complicacions, si es disposava d’aigua, pa d’oli, vinagre i algun altre ingredient de l’hort. S’identifica també amb una especialització geogràfica que correspon al sud peninsular. Sembla que d’aquí parteix la fórmula primitiva en la qual no estava el tomàquet, ja que aquest va ser introduït a partir del segle XVI i no va ser fins més tard quan es comença a utilitzar com un dels ingredients principals.

“Menjar de pastors” com se l’ha anomenat, qui podia augurar-li una trajectòria tan popular i coneguda que ha vingut a donar lloc a múltiples variants regionals e internacionals! I com no podia ser menys, fins i tot se li ha dedicat un dia! Si, el Dia Mundial del Gaspatxo, data en què es fa valdre aquest plat i se’l situa al seu entorn més familiar: l’estiu.

A la nostra recepta  li donarem un punt de sofisticació, en fer-lo sense els ingredients habituals, substituint-los per alvocat i poma, dos productes que ens inspiren garantia de salut.

L’alvocat, no era un fruit tradicional a les  nostres taules, i comencen a consumir-lo com quelcom exòtic arribat de terres llunyanes, és un fruit originari de Mèxic que ara té una gran difusió internacional. Gràcies a la bona adaptació als climes tropicals i mediterranis, el seu cultiu s’ha desenvolupat a altres molts llocs. El sud peninsular i les illes Canàries concentren la producció més gran nacional.

Són conegudes les propietats de l’alvocat, conté vitamines, minerals, omega 3, proteïnes vegetals i  efectes beneficiosos pel colesterol. Molt recomanat per als diabètics. Se li ha qualificat de  “l’or verd” i ja té un lloc molt habitual als nostres plats.

La poma està present a la dieta mediterrània. S’ha popularitzat molt el seu consum com un fruit que es pot portar a les motxilles  per menjar entre hores.

Originària d’Àsia Central, arriba a Europa a través dels viatges comercials que es feien a la llegendària Ruta de la Seda. Aviat fou cultivada a tot el món, segurament, no hi ha un altre fruit que hagi tingut una difusió major per les seves  propietats alimentàries i medicinals, i també les moltes connotacions que se li han donat a les diferents cultures. Així des de la mitologia nòrdica fins a la cristiana, la poma apareix envoltada d’un aire ple de misteri i simbologia.

Alvocat i poma, suficient per a voler fer un tastet! Però no els deixarem sols, com gaspatxo o sopa freda que farem, els acompanyarem amb més ingredients.

 

INGREDIENTS PER A 6 PERSONES

3 alvocats al seu punt

2 pomes verdes

Oli, opcional, una mica de vinagre

Sal, pebre blanc motlle

Julivert, api

El suc d’una llimona

800 ml d’aigua

 

ELABORACIÓ

Hem d’ajudar-nos d’una batedora o robot elèctric.

Pelarem bé els alvocats i les pomes, els tallarem a trossos mitjans i els afegirem el suc de llimona. Fiquem a la batedora i afegim  tots els altres ingredients. Triturem el temps suficient fins a comprovar que quedi una textura perfecta al punt cremós que li vulguin donar. Si és necessari, afegim una mica més d’aigua. Guardem al frigorífic i al moment de menjar podem afegir dauets petits de pernil, o qualsevol ingredient que ens agradi fusionant els sabors… Combina bé amb ou dur, fruits secs…

Senzill, ràpid, molt suau i digestiu.

BON APETIT! 

Fotografia de divina cocina

Publicat a

Carbassons farcits de gambes i xampinyons

Ens trobem en plena temporada de verdures i hortalisses. Aquests aliments fan que les nostres  receptes siguin més variades, ens ajuden a preparar i complementar els plats que consumim de forma diària, treball gens fàcil que a vegades ens fa exclamar: ja no sé què fer avui per menjar! Però disposem d’una horta abundant on els fruits creixen ajudats per un bon clima i tècniques de cultiu molt experimentades i especialitzades, de manera que tenim on escollir els productes de qualitat i de proximitat.

Un d’aquests fruits és el carabassó, hortalissa originària d’Amèrica Central que aviat es va cultivar a les zones temperades del planeta, adaptada molt bé en aquests climes com un cultiu de regadiu. Espanya ocupa el primer lloc en producció, dins dels països comunitaris i Almeria és una de les regions que més produeix i destina a l’exportació.

El carabassó ha passat a ser un producte molt consumit per la seva gran versatilitat a la cuina, podem trobar-lo de diferents mides i varietats, de pell fina i sabor una mica dolç, es consumeix amb la pell, ja que és on es troben la majoria dels seus nutrients. És ric en fibra, antioxidant i molt diürètic. Conté vitamines del grup B, també A i C i molts minerals. La planta s’adorna d’unes boniques flors molt delicades i peribles que tenen un gran valor gastronòmic.

A la  nostra recepta els cuinarem al forn amb gambes i xampinyons dos ingredients que, segur, apreciem. Escollirem els carabassons allargats de color verd i de mida mitjana.

 

INGREDIENTS PER A 4 PERSONES

4 carabassons, 1 per persona

250 g de xampinyons

2-3 gambes per persona

1 ceba blanca

1 all

Oli d’oliva verge

Sal

Pebre blanc molt

1 brik petit de nata líquida

1 ou

1 mica  d’api

Formatge ratllat a gust

 

PREPARACIÓ

Rentem els carabassons i amb un ganivet de punta fina, traiem la part blanca, vigilant que el carabassó no es trenqui. Posem a una safata els carabassons buidats, els tapem amb paper d’alumini i els posem al forn uns 10 minuts a 180 graus. Reservem.

A una paella sofregim la ceba i l’all tallats ben fins a foc baix durant uns minuts, incorporem la carn del carabassó que havíem extret i que haurem tallat també a trossos petits. Anirem remenant fins a comprovar que estigui ben fet i afegirem els xampinyons filetejats. Barrejarem tots els ingredients ajudant-nos d’una pala de fusta.

Tindrem preparades les gambes netes i tallades i les afegirem junt amb la mica d’api, Deixem al foc 2 -3 minuts més i ja els podrem retirar.

Quan s’hagi refredat, anirem omplint els carabassons i els deixarem a la mateixa safata.

A un bol, batrem l’ou afegint la nata i la distribuirem per damunt dels carabassons. Si es prefereix es pot canviar per una beixamel. Cobrim amb el formatge ratllat i posem al forn uns 5-10 minuts. I ja tenim a punt la recepta.

Una de les moltes formes que podem cuinar aquest producte, però ni ha molt més, com sempre, podem deixar lliure la nostra imaginació i creativitat.

BON APETIT!