Pastís de verdures i carn: Una molt bona combinació

Una recepta que podem improvisar amb els ingredients que tinguem més a mà i que dona com a resultat un fons de cuina que es pot tenir preparat i degustar-lo en qualsevol moment com a plat principal o entrant, tallat a tacs resulta també com aperitiu .

Avui la preparem amb dos tipus d’hortalisses que, encara, que no estiguin en temporada, podem trobar-les als mercats: albergínia i carabassó, productes d’horta que creixen de forma abundant al nostre clima i que són sempre protagonistes en les cuines per la seva versatilitat i propietats beneficioses per la salut. També utilitzarem bròquil per completar un trio de verdures saludables.

Albergínies i carabassons són plantes, el cultiu de les quals, va venir de fora, però que aviat es van adaptar perfectament, passant a formar part dels cultius mediterranis més estesos. Valorats per les seves qualitats nutricionals, estan recomanats a les dietes lleugeres. Contenen gran quantitat de fibra, vitamines i minerals i l’aportació calòrica és baixa. Al bròquil se li ha donat un origen mediterrani i a més del seu singular color i forma, és depositari d’una sèrie de nutrients essencials altament importants: una elevada capacitat depurativa, grasses saludables tipus Omega, baix en calories, important contingut de ferro, per tant, el seu consum permet combatre l’anèmia ferropènica…

I què dir de la salsa bolonyesa!! Una de les més conegudes salses de la tradició culinària italiana que hem incorporat als nostres menús i que sol enriquir tota mena de receptes.

 

INGREDIENTS PER  A 4 PERSONES

1 albergínia

1 carabassó

I bròquil

200 g de formatge ratllat

 

INGREDIENTS PER A LA SALSA BOLONYESA

1 ceba

2 pastanagues

500 g de tomaca per fregir

1 all

Una mica d’api

Orenga

Pebre blanc motlle i sal

½ kg de carn picada mixta. De porc, vedella o pollastre

Oli d’oliva verge

 

INGREDIENTS PER A LA SALSA BEIXAMEL

Farina i llet

 

ELABORACIÓ

Pelem l’albergínia i la tallem a rodanxes més aviat fines, les saltem breument en una paella i les posem en una safata de forn prou fonda per poder anar afegint en capes tots els ingredients. Fem el mateix procediment amb el carabassó, sense pelar-lo i reservem.

El bròquil el podem bullir al vapor o saltem a la paella.

Una vegada ja hem preparat la base de verdures, poder fer la salsa bolonyesa tradicional: tallem les pastanagues, la ceba, l’all i l’api a trossets ben petits i els saltegem a la mateixa paella  que hem fet les verdures. Afegim la carn picada remenant perquè quedi barrejat i completem la salsa amb la tomaca triturada deixant, aproximadament uns 15 minuts més a foc lent. Salpebrem a gust i retirem  la salsa quan veiem que ha quedat ben cremosa.

Ja podem donar-li forma al pastel anant ficant les capes amb els altres ingredients.

Cobrim l’albergínia amb una capa de bolonyesa i formatge, a la següent capa posem el carabassó fent la mateixa operació. A l’última capa posem el bròquil i la carn, sense el formatge.

Preparem una salsa beixamel lleugera i la distribuïm per damunt, finalment afegim el formatge i una mica d’orenga. Posem al forn a 180 graus uns 15 minuts. Haurem aconseguit una d’aquestes receptes que entren pels ulls i que criden a ser degustades.

 

BON APETIT!

Sopa minestrone.: preséncia internacional

Quina gran idea preparar una sopa!  Quan fem aquest plat estem utilitzant una tècnica ancestral, ja que les sopes, es troben en l’origen dels primers moments en què es va  començar a utilitzar recipients i d’una manera intuïtiva, es va poder  bullir en aigua qualsevol ingredient que servís com aliment. Si parlem de recipients, ens hem de remuntar molt enrere en el temps, fins que, a les primeres cultures amb testimonis escrits es comprova que les sopes ja formaven part de receptes  quotidianes.  Sopes de totes classes, amb varietats que podem aconseguir a totes les regions del planeta, d’aquí, el seu caràcter internacional.

La sopa Minestrone és una d’aquestes varietats, sorgida a Itàlia, recull els sabors i colors dels productes de l’hort; un plat de cullera, reconfortant, com totes les sopes en temps d’hivern, saludable i nutritiu, fet amb verdures de temporada al qual se li pot afegir pasta, arròs o algú tipus de llegums . Per a molts  que entenen de cuina, una de les millors sopes del món .

La sopa Minestrone de la nostra recepta la farem  utilitzant pèsols, carabassa, ceba, all, api, patata i cigrons. La carabassa la podem canviar per pastanagues, els cigrons per mongetes blanques i els pèsols per bajoques. En qualsevol cas, ens quedarà una recepta perfecta, nutritiva i molt saludable per la seva   aportació de minerals, vitamines i fibra.

En receptes anteriors hem destacat les propietats d’aquests aliments. Les verdures i hortalisses tenen múltiples components nutricionals: minerals, vitamines, fibra, són saciant, bones per al cor, diürètiques, antioxidants, baixes en calories… per tant, les considerem indispensables a la nostra dieta diària.

Els cigrons són una de les lleguminoses més acceptades al nostre país. És un cultiu sostenible a tot l’àmbit mediterrani Són font de proteïnes vegetals, vitamines, minerals, fibra… saludables per al colesterol. Un aliment molt complet que hauria de ser inclòs  als menús setmanals d’adults i nens. També s’hauria de potenciar el consum dels pèsols, els anomenats “llàgrimes verds i or verd” pel seu bonic color i  qualitats  alimentàries.

 

INGREDIENTS PER A 6 PERSONES

½ carabassó

100 g de pèsols

6-8 bajocs verda

100 g de carabassa

75-100 g de cigrons o mongetes blanques

1 ceba dolça, 1 all, api, alfàbrega o julivert per decorar el plat, 1 fulla de llorer, oli d’oliva verge, sal, pebre blanc molt, formatge ratllat.

1,5 litres de brou de verdures

100 g de bacó

Un grapat de pasta integral

Un parell de cullerades de tomaca fregit

 

PREPARACIÓ

En un recipient fons, saltem el bacó tallat a gust, l’all i el llorer. Afegim les verdures preparades tipus juliana , les saltem durant uns minuts i fiquem la tomaca fregida remenant per barrejar tot bé. Incorporem els cigrons o les mongetes que, prèviament, haurem posat a remull unes hores abans i afegim el brou una mica temperat deixant bullir a foc lent uns 40 minuts. Passat aquest temps ficarem els pèsols deixant bullir 5 minuts més i finalment afegirem la pasta, mantenint la cocció 5 minuts aproximadament. Podem anar afegint una mica més de brou si volem que la sopa no quedi massa espessa.  Comprovem la sal a gust. Deixem reposar i al moment de presentar a la taula completem el plat amb una mica de pebre, el julivert tallat molt fi i el formatge ratllat. Si volem que el plat resulti més italià, el formatge pot ser tipus parmesà, però queda igual de bo amb un formatge  manxec sec. La pasta integral resulta menys calòrica que la pasta normal, però també serà una elecció.

Un resultat espectacular, de cuina de mercat, fet amb temps, gust i bons ingredients, que podem tenir preparat. Una sopa que, com va dir un gastrònom francès, “alegra l’estómac”.

BON APETIT!

Ragut de pollastre

Sempre tornem al pollastre, en ell trobem una base per a molts plats que podem preparar de diferents maneres i tots ells ens aporten una qualitat i varietat a la nostra alimentació.

Sol ser una carn que agrada a una gran majoria de consumidors i des de la seva domesticació al continent asiàtic, ha acompanyat la dieta de moltes persones a tots els llocs del món. Segurament serà una de les aus més conegudes, amb grans connotacions, no només culinàries, sinó, que també podem descobrir referències a molts àmbits culturals .

En l’actualitat, és un aliment que es prepara a totes les taules de forma molt habitual al llarg de l’any, venint a constituir un gran aliat per a les nostres receptes pel preu i la facilitat de poder aconseguir-lo als mercats. La seva carn blanca i lleugera, amb poca grassa i fàcil de digerir, el fa molt recomanable a totes les dietes.

De gran valor nutricional, conté vitamines, minerals i proteïnes de molta qualitat.

Existeixen diferents varietats, pràcticament podem dir que aquest tipus d’aus tenen un alt grau d’especialització geogràfica, ja que a la majoria de països disposen de les seves pròpies races. Al nostre, els pollastres de corral o camperols, es destaquen per tenir una carn més saborosa.

Les formes de preparar aquest aliment són molt variades: estofat, al forn, brasejat, escabetxat, fregit, amb amanida…

La recepta d’avui, la farem estofant el pollastre amb una rica salsa i li donem el nom de ragut, com sempre recomanem fer-la amb  productes de mercat i de proximitat.

La denominació de ragut té dos significats, un per referir-se a un plat que pot ser de carn o peix i que s’acompanya amb verdures, i un altre  per a referir-se a una salsa per enriquir la pasta que es fa amb carn i tomaca i que ens pot recordar a  la bolonyesa.

L’estofat o guisat de ragut és un plat senzill i fàcil d’elaborar, podem incloure’l a la dieta setmanal com una de les receptes més saludables i sanes, fent nostra una fórmula, els orígens de la qual, hem de situar-los a la Provença amb una ràpida difusió pel Mediterrani. Al mercat el pollastre podeu comprar-lo preparat al gust i al tall.

INGREDIENTS PER A 4 PERSONES

4 pits de pollastre tallat per la meitat

4 cuixes de pollastre

2 alls

1 ceba

2-3 pastanagues

300-400 g de pèsols

½ litre de brou de pollastre

1 got de vi blanc sec

Oli d’oliva verge

Sal i pebre

Herbes (farigola, romaní, alfàbrega)

PER ACOMPANYAR

Arròs bullit o unes patates al forn

ELABORACIÓ

A una paella posarem l’oli i sofregirem la ceba i les pastanagues.  Els alls tallats ben fins els incorporem a aquest sofregit. Quan la ceba estigui cuinada, ficarem el pollastre que, prèviament haurem tallat a trossos mitjans. Preferible sense la pell.

Quan el pollastre hagi pres un bonic color daurat, afegirem els pèsols, el brou, les herbes i el got de vi. Salpebrarem i deixarem bullir a foc lent uns 15-20 minuts fins a comprovar que la salsa espessí i ja estarà fet el ragut de pollastre! Un d’aquests plats casolans, tradicionals als menjars familiars, molt fàcil de preparar  que no pot faltar als nostres menús.

Podem reservar-lo per a no consumir-lo el mateix dia i tenir-lo preparat. Recordar que podem acompanyar-lo amb les patates i l’arròs.

Com veieu una recepta d’allò més fàcil i apetitosa.

BON APETIT!!

Va de sopes! gaspatxo d’alvocat i poma

Ara que la calor es fa notar, és el moment ideal per recordar les receptes de sopes fredes tan apetitoses i fàcils de preparar. Algunes com l’all blanc o el Salmorejo són molt conegudes, però pot ser que sigui  el gaspatxo la que s’ha fet més popular a les nostres taules. El gaspatxo és un plat associat a l’estiu, de preparació molt senzilla permetia elaborar-lo sense complicacions, si es disposava d’aigua, pa d’oli, vinagre i algun altre ingredient de l’hort. S’identifica també amb una especialització geogràfica que correspon al sud peninsular. Sembla que d’aquí parteix la fórmula primitiva en la qual no estava el tomàquet, ja que aquest va ser introduït a partir del segle XVI i no va ser fins més tard quan es comença a utilitzar com un dels ingredients principals.

“Menjar de pastors” com se l’ha anomenat, qui podia augurar-li una trajectòria tan popular i coneguda que ha vingut a donar lloc a múltiples variants regionals e internacionals! I com no podia ser menys, fins i tot se li ha dedicat un dia! Si, el Dia Mundial del Gaspatxo, data en què es fa valdre aquest plat i se’l situa al seu entorn més familiar: l’estiu.

A la nostra recepta  li donarem un punt de sofisticació, en fer-lo sense els ingredients habituals, substituint-los per alvocat i poma, dos productes que ens inspiren garantia de salut.

L’alvocat, no era un fruit tradicional a les  nostres taules, i comencen a consumir-lo com quelcom exòtic arribat de terres llunyanes, és un fruit originari de Mèxic que ara té una gran difusió internacional. Gràcies a la bona adaptació als climes tropicals i mediterranis, el seu cultiu s’ha desenvolupat a altres molts llocs. El sud peninsular i les illes Canàries concentren la producció més gran nacional.

Són conegudes les propietats de l’alvocat, conté vitamines, minerals, omega 3, proteïnes vegetals i  efectes beneficiosos pel colesterol. Molt recomanat per als diabètics. Se li ha qualificat de  “l’or verd” i ja té un lloc molt habitual als nostres plats.

La poma està present a la dieta mediterrània. S’ha popularitzat molt el seu consum com un fruit que es pot portar a les motxilles  per menjar entre hores.

Originària d’Àsia Central, arriba a Europa a través dels viatges comercials que es feien a la llegendària Ruta de la Seda. Aviat fou cultivada a tot el món, segurament, no hi ha un altre fruit que hagi tingut una difusió major per les seves  propietats alimentàries i medicinals, i també les moltes connotacions que se li han donat a les diferents cultures. Així des de la mitologia nòrdica fins a la cristiana, la poma apareix envoltada d’un aire ple de misteri i simbologia.

Alvocat i poma, suficient per a voler fer un tastet! Però no els deixarem sols, com gaspatxo o sopa freda que farem, els acompanyarem amb més ingredients.

 

INGREDIENTS PER A 6 PERSONES

3 alvocats al seu punt

2 pomes verdes

Oli, opcional, una mica de vinagre

Sal, pebre blanc motlle

Julivert, api

El suc d’una llimona

800 ml d’aigua

 

ELABORACIÓ

Hem d’ajudar-nos d’una batedora o robot elèctric.

Pelarem bé els alvocats i les pomes, els tallarem a trossos mitjans i els afegirem el suc de llimona. Fiquem a la batedora i afegim  tots els altres ingredients. Triturem el temps suficient fins a comprovar que quedi una textura perfecta al punt cremós que li vulguin donar. Si és necessari, afegim una mica més d’aigua. Guardem al frigorífic i al moment de menjar podem afegir dauets petits de pernil, o qualsevol ingredient que ens agradi fusionant els sabors… Combina bé amb ou dur, fruits secs…

Senzill, ràpid, molt suau i digestiu.

BON APETIT! 

Fotografia de divina cocina

Carbassons farcits de gambes i xampinyons

Ens trobem en plena temporada de verdures i hortalisses. Aquests aliments fan que les nostres  receptes siguin més variades, ens ajuden a preparar i complementar els plats que consumim de forma diària, treball gens fàcil que a vegades ens fa exclamar: ja no sé què fer avui per menjar! Però disposem d’una horta abundant on els fruits creixen ajudats per un bon clima i tècniques de cultiu molt experimentades i especialitzades, de manera que tenim on escollir els productes de qualitat i de proximitat.

Un d’aquests fruits és el carabassó, hortalissa originària d’Amèrica Central que aviat es va cultivar a les zones temperades del planeta, adaptada molt bé en aquests climes com un cultiu de regadiu. Espanya ocupa el primer lloc en producció, dins dels països comunitaris i Almeria és una de les regions que més produeix i destina a l’exportació.

El carabassó ha passat a ser un producte molt consumit per la seva gran versatilitat a la cuina, podem trobar-lo de diferents mides i varietats, de pell fina i sabor una mica dolç, es consumeix amb la pell, ja que és on es troben la majoria dels seus nutrients. És ric en fibra, antioxidant i molt diürètic. Conté vitamines del grup B, també A i C i molts minerals. La planta s’adorna d’unes boniques flors molt delicades i peribles que tenen un gran valor gastronòmic.

A la  nostra recepta els cuinarem al forn amb gambes i xampinyons dos ingredients que, segur, apreciem. Escollirem els carabassons allargats de color verd i de mida mitjana.

 

INGREDIENTS PER A 4 PERSONES

4 carabassons, 1 per persona

250 g de xampinyons

2-3 gambes per persona

1 ceba blanca

1 all

Oli d’oliva verge

Sal

Pebre blanc molt

1 brik petit de nata líquida

1 ou

1 mica  d’api

Formatge ratllat a gust

 

PREPARACIÓ

Rentem els carabassons i amb un ganivet de punta fina, traiem la part blanca, vigilant que el carabassó no es trenqui. Posem a una safata els carabassons buidats, els tapem amb paper d’alumini i els posem al forn uns 10 minuts a 180 graus. Reservem.

A una paella sofregim la ceba i l’all tallats ben fins a foc baix durant uns minuts, incorporem la carn del carabassó que havíem extret i que haurem tallat també a trossos petits. Anirem remenant fins a comprovar que estigui ben fet i afegirem els xampinyons filetejats. Barrejarem tots els ingredients ajudant-nos d’una pala de fusta.

Tindrem preparades les gambes netes i tallades i les afegirem junt amb la mica d’api, Deixem al foc 2 -3 minuts més i ja els podrem retirar.

Quan s’hagi refredat, anirem omplint els carabassons i els deixarem a la mateixa safata.

A un bol, batrem l’ou afegint la nata i la distribuirem per damunt dels carabassons. Si es prefereix es pot canviar per una beixamel. Cobrim amb el formatge ratllat i posem al forn uns 5-10 minuts. I ja tenim a punt la recepta.

Una de les moltes formes que podem cuinar aquest producte, però ni ha molt més, com sempre, podem deixar lliure la nostra imaginació i creativitat.

BON APETIT!

Graellada de verdures

Les verdures i hortalisses ens ofereixen un ventall de possibilitats on poder escollir aquelles que més ens agradin i donar varietat i originalitat als nostres menús. Han recorregut un llarg camí des de terres llunyanes fins a passar a formar part de la nostra alimentació quotidiana.  Moltes d’elles van créixer de forma silvestre i quan vam aprendre a cultivar-les, ja sempre les hem tingut al nostre costat. Encara avui, a moltes zones del planeta constitueixen una economia de subsistència i com productes d’intercanvi, però al món ric i desenvolupat, cada vegada més s’ha anat perfeccionant el seu cultiu i s’ha arribat a un alt grau d’especialització.

Ocupen un primer lloc a la piràmide nutricional, una molt bona guia que ens ensenya l’important que és tindre una alimentació adequada i variada. Els últims estudis realitzats pels organismes alimentaris mundials, com per exemple, la FAO, posen a la base d’aquesta piràmide els vegetals frescos com verdures i hortalisses i recomanen el seu consum diari. Cada vegada més existeix una gran quantitat d’informació per fer arribar aquest coneixement i aconseguir que la població s’alimenti millor.

Les verdures i hortalisses es troben als nostres mercats, la seva oferta és molt variada i per si mateixes constitueixen un important atractiu de formes i colors; hem après les diferents propietats que posseeixen, coneixem la seva estacionalitat com a productes de proximitat i també sabem que la producció està regulada a través de la Política Agrària Comú. Com productes peribles que són, estan subjectes a la llei de l’oferta i la demanda, a vegades ens sorprèn i preocupa que els canals de distribució no protegeixin els agricultors que són els que fan possible que tinguem aquesta disponibilitat del producte a les nostres parades de confiança.

Hem escollit diferents productes per a fer la graellada: espàrrecs, xampinyons. Tomàquets, ceba, pebrots, carabassó i patates. Tots ells de temporada i de proximitat. Els espàrrecs silvestres els hem pogut trobar al camp des de febrer fins, pràcticament, juny. S’ha popularitzat  anar a buscar-los pel consum personal i també per a vendre’ls de forma no comercial. No és fàcil veure’ls in situ, ja que la planta s’amaga amb altres plantes i, a vegades no està moll visible, però pels ulls experts d’alguns recol·lectors, no hi ha espàrrec que es resisteixi.

Les verdures i hortalisses tenen molts components nutricionals: minerals, vitamines, fibra, molt bones pel cor, diürètiques, antioxidants, baixes en calories… per tant, les considerem indispensables a la nostra dieta diària.

 

INGREDIENTS PER A 6 PERSONES

2 pebrots verds

1 ceba blanca gran

1 carabassó gran

1 grapat d’espàrrecs. Per a la nostra graellada tindrem un grapat d’espàrrecs verds cultivats per a la venda, són més grans que els silvestres i es fan molt bé al forn.

300-400 g de xampinyons

6 tomàquets mitjans

6 patates

2 pastanagues per persona

Oli d’oliva verge

Sal, pebre, herbes

 

PREPARACIÓ

Rentem bé totes les verdures i les posem sobre la safata del forn que, prèviament haurem cobert de paper d’alumini. Els pebrots, la ceba i les pastanagues, tallats de forma allargada. Les patates les podem deixar senceres si són petites, els tomàquets tallats per la meitat. EL  carabassó tallat a rodanxes amples i els xampinyons sencers o filetejats no molt prims. Reguem amb l’oli i assaonem a gust. Posem el forn a 180 graus uns 25-30 minuts fins que estigui a punt. Qui es resisteix a aquesta combinació! Una recepta d’una presència magnifica, fàcil de preparar i rica al paladar.

Se serveix com a plat entrant, o bé acompanyant altres aliments. Està perfecte amb el  seu propi suc, però podem menjar-la amb alguna  salsa que ens agradi.

BON APETIT!

Arros a a la Mexicana

Plat en el qual utilitzarem dos productes que tenen una gran versatilitat i que són  comuns a molts menús: arròs i ous.

L’arròs, un aliment que ens permet una i mil preparacions diferents, i que constitueix una base culinària a la dieta mediterrània. Hem mencionat a receptes anteriors, el seu origen oriental a zones concretes del sud-est asiàtic fins a tenir una gran dispersió geogràfica que li ha fet convertir-se en un producte mundialment conegut, cultivat a molts països, altament especialitzat, amb uns preus assequibles per a les majories poblacionals i amb grans propietats per a la  nostra salut.

Dels ous, també hem comentat les seves característiques: varietats, mides, aportacions nutricionals… I els hem preparat i aconsellat amb presentacions diferents que ens permeten mostrar la nostra creativitat.

Quan parlem de menjar mexicà, tenim al cap, els plats més típics, com poden ser els tacos, les tortitas, el guacamole… però la recepta que presentem és molt habitual i quotidiana en els menús diaris en aquests país. Encara que, sempre, amb un signe distintiu com pot ser, el picant i l’alvocat.

L’alvocat és un fruit originari de Mèxic, el seu origen es remunta a les cultures precolombines, molt reconegut en l’àmbit internacional per la seva qualitat, constitueix un dels productes agroalimentaris nacionals més exportats a tot el món. Aquest cultiu s’adapta molt bé als climes tropicals i mediterranis, cosa que ha permès la introducció a altres molts llocs. Al nostre país, i a causa de la creixent demanda, al sud peninsular i a les illes Canàries, s’ha produït una fort especialització geogràfica el que ha fet que la producció es concentri a aquestes zones. La producció nacional peninsular és molt valorada a Europa.

Les propietats de l’alvocat l’han posicionat a un lloc important de la piràmide fruitera, pels importants components de vitamines, minerals, omega 3, proteïnes i  efectes beneficiosos per al colesterol. Molt recomanat pels diabètics.

Preparem aquest arròs a la mexicana amb alvocat, fruit al qual se l’ha anomenat “or verd” i recordem  que podem incorporar-lo no només a les amanides, també a canapès, entrepans, a les receptes veganes i vegetarianes, salses…

INGREDIENTS PER A 4 PERSONES

250-300 g d’arròs, hem utilitzat arròs llarg, però pot ser qualsevol altre, al gust

1 ceba blanca o de Figueres

3 ous durs

150 g de pèsols frescos bullits

100 g de mantega

200 g de tomaca fregida

3 alvocats

1/ 2 litres de brou de verdures

Julivert

Sal

50-100 g de xoriço

ELABORACIÓ

Utilitzarem un procediment diferent del que habitualment fem servir, i és que, en lloc de bullir l’arròs, el posarem a remull amb aigua molt calenta durant uns 15 minuts. Passarem l’arròs per aigua freda i reservem.

Ja tindrem bullits els ous i els pèsols. A una paella sofregirem la ceba a la mantega, afegint el julivert finament tallat. Retirem i a la mateixa paella, sofregirem el xoriço que reservarem i daurem una mica l’arròs. Afegim el tomàquet fregit, els pèsols i una mica de brou perquè bulli uns minuts. Fiquem el brou restant i acabem la cocció.

Al moment de presentar, afegirem el xoriço tallat a gust, els ous durs a  rodanxes i l’alvocat  de la forma que més ens agradi. I ja està llest!

BON APETIT!

Minestra suprema de verdures

Amb molt de gust, anirem a presentar un dels plats més coloristes, saludables i fàcil de preparar de la gastronomia popular. Sens dubte, és una de les receptes que ens ofereix  tota una sèrie de possibilitats a l’hora d’escollir els ingredients  que utilitzarem. Podem fer-la completament vegetariana amb les verdures i hortalisses de l’hort, de temporada i de proximitat, seleccionant aquelles que més ens agradin. Siguin les que siguin les que fem servir, ens quedarà una recepta nutritiva, molt saludable i amb una gran aportació  de minerals, vitamines i fibra.

Un plat que barreja verdures i hortalisses i que, per tant, podem dir que ha estat conegut i elaborat de forma molt habitual per estar a l’abast de les economies que podien disposar d’aquests productes als horts familiars. Plat que s’enriqueix barrejant-lo amb llegums i embotits procedents de la matança del porc.

Podem trobar-lo a les cuines regionals com una recepta associada als productes de l’hort, i això ha donat lloc a varietats diferents segons el territori, així al nostre país existeixen minestres amb nom propi: minestra murciana, castellana, andalusa o minestres de la Ribera de l’Ebre. D’aquest últim grup és molt popular la minestra Tudelana que respon a uns criteris una mica més estrictes, en estar feta només amb 4 ingredients molt estacionals: carxofes, espàrrecs, pèsols i faves. A la varietat andalusa s’introdueix l’ou, cuinant-lo a l’última cocció del plat i també es complementa amb llagostins.

A la nostra recepta utilitzarem diferents verdures, totes elles les poden trobar al  mercat amb la garantia i qualitat dels productes frescos. Procurarem que siguin productes de temporada, tal com s’aconsella a la cuina sostenible. Molts d’aquests productes, al seu origen van arribar de llocs molt llunyans, però aviat es van incorporar a la cuina occidental i ara constitueixen la base de nombrosos plats, per tant, a la minestra li donem categoria de plat internacional.

 

INGREDIENTS PER A 4 PERSONES

400 g de bajoques

300 g de pèsols

5 – 6 carxofes

1 coliflor

1 ceba blanca o de Figueres

3 pastanagues

4 patates

2 alls

125 g de xoriço

Oli d’oliva verge

Sal, pebre

1 branca d’api

1 tassa de brou de verdures. Pot ser el mateix de les verdures que bullirem

 

ELABORACIÓ

Bullim per separat les bajoques trossejades, els pèsols i les patates senceres amb la pell. Reservem el brou.

Rentem les carxofes prèviament tallades en quatre trossos i les saltem a una paella fins que estiguin més o menys cruixents. A banda, saltegem la coliflor tallada vigilant que no es desfaci.

Fregim la ceba, i les pastanagues tallades a gust. Retirem i al mateix oli, fiquem el xoriço tallat a daus i els alls finament picats

Afegim les patates tallades no molt petites.

A un recipient gran posem tots els ingredients, afegim el brou remenant a foc suau 2-3 minuts. Salpebrem i, finalment, decorem el plat amb la frescor i el sabor de l’api. Podem presentar a taula al mateix recipient.

També es poden afegir 1-2 ous durs.

Dins de les diverses formes de preparar la minestra, aquesta ens ha semblat senzilla i ràpida de fer. Si es prefereix i es disposa de més temps, la coliflor i les carxofes es poden afegir cuinades fregides, arrebossades amb ou i farina.

 

BON APETIT!

 

 

 

 

Crema freda de pastanaga i mango

​​​​​Pastanaga i mango… Una combinació original que no deixarà indiferent a ningú. Un altre plat que ara a l’estiu ve molt de gust i que a més ens cuida per dins. Tots coneixem que la pastanaga és molt adequada per la pell, però i el mango? Amb vitamines C, A i E, aporta magnesi i potassi, manté els ossos i els músculs en forma així com que afavoreix l’assimilació de nutrients.

Ingredients per a 4 persones:

Mitja branqueta d’api

½ mango

500 g de pastanagues

Aigua

Sal

Gingebre

Llavors de gira-sol

Nata líquida

Preparació:

En menys de 30 minuts tindrem aquest fantàstic plat llest.

1- Netegem l’api i el piquem bé.

2- Pelem i piquem les pastanagues. També les podem ratllar.

3- A un cassó amb aigua posarem l’api i la pastanaga picats. Afegim una mica de sal i els deixarem coure. Aproximadament, i depenent de la seva mida, en 15 minuts estarà llest.

4- Mentre estan llestos l’api i la pastanaga treballarem amb el mango. En ser una fruita molt gran la podem tallar per la meitat. L’haurem de tallar en trossos iguals i els posarem al got de la batedora.

5- Quan la pastanaga i l’api estiguin llestos els posarem amb el mango. Afegirem una mica de gingebre ratllat per donar un toc picant.

6- Triturem. I afegim la nata. Si volem que el plat quedi més lleuger podem optar per posar llet desnatada o bé aigua.

7- Refredem i servim amb unes pipes de gira-sol.

Compra els ingredients Al Mercat

Gaspatxo de cirera

Seguim fent variacions a la recepta tradicional del gaspatxo. Ara amb les cireres com a protagonistes un fruit que té molt poques calories però que aporta molts components beneficiosos per a la salut doncs és un aliment molt ric en antocianines. Aquest component és un potentíssim antioxidant que millora la circulació, protegeix la salut de la vista, cuida la pell des de l’interior i les articulacions. Us sembla poc? A menjar cireres!

Ingredients per a 4 persones:

200 g de cireres

1 kg de tomàquet madur

25 g de ceba

10 g de pebre verd

150 g de molla de pa

1 mica d’all

100 g d’oli d’oliva verge extra

10 g de vinagre de xerès

Sal

I per decorar, 100 g de cireres amb la seva cueta, fulles petites d’alfàbrega.

 

L’elaboració és senzilla si seguim aquests passos:

1- Rentar i desossar els 200 g de cireres

2- Rentar els tomàquets i treure el peduncle. Tallar els tomàquets juntament amb els 25 g de ceba i els 10 g de pebrot en quadrats petits.

3- Col·locar tots els ingredients (oli, all, vinagre, tomàquets, ceba, pebrot i el pa) menys les cireres en un recipient, cobrir-los amb un paper film i deixar macerar durant 8 hores en fred.

4- Després de les 8 hores triturar tot junt i quan estigui tot ben triturat afegir els 200 g de cireres, després, continuar triturant.

5- Servir el gaspatxo ben fred. Ho podem acompanyar amb les cireres senceres i les fulles d’alfàbrega.

Compra els productes Al Mercat