Publicat a

Porrusalda

El nom de la recepta ja ens proporciona una evidència sobre el seu ingredient base: el porro. Una hortalissa que rivalitza amb la ceba i l’all a les cuines. De figura esvelta i sabor suau, regala un agradable aroma quan es talla i prepara.

El cultiu originari del porro s’estenia per Europa i part de l’Occident asiàtic i sabem que era molt utilitzada a les cultures mediterrànies antigues com a part de la dieta.

A les cuines actuals, el porro es troba a molts plats i es prepara de múltiples formes: rostit, bullit, en purés, en truites, a la planxa… Podem comprar-lo als mercats durant tot l’any, encara que, els coneixedors de les seves propietats, distingeixen diferències entre els cultivats a la tardor i a l’hivern, que són més gruixuts i de sabor més fort i els que es cultiven a l’estiu que són més fins i de sabor més suau. És una hortalissa rica en fibra i vitamines, molt recomanable per mantenir equilibrat el colesterol. Ha adquirit categoria fora de les paelles i les cassoles per passar a ser un símbol nacional al País de Gal·les.

Aquest producte d’horta forma part de la gastronomia del món rural de la zona Nord peninsular i ha donat lloc a un dels plats que, sortit de cuines humils, s’ha popularitzat a les receptes de cullera. Ens referim a la porrusalda.

La porrusalda es fa amb porros de bona qualitat, patata i pastanaga. Se li afegeix brou de verdures per a la cocció i simplement amb aquests ingredients ja resulta un plat de sabor suau i apetitós que sorprèn per la seva simplicitat. Comparteix semblant amb la Vichyssoise francesa, pot ser degut a la proximitat del territori que ha pogut afavorir una evolució similar.

La porrusalda porta un ingredient més, en aquest cas, bacallà, que li dona un gust especial i la converteix en un plat principal amb més nutrients.

Bacallà i hortalisses que podem trobar al nostre mercat de confiança.

 

INGREDIENTS PER A 4 PERSONES

4 patates grans

4 porros grossos

3 pastanagues

1 all

500 ml de brou de verdures

400 g de bacallà en tires

25 ml d’oli d’oliva verge

Sal i pebre blanc molt

 

PREPARACIÓ

Rentem els porros i els tallem a rodanxes d’un cm aproximadament, el tall fins que s’arriba a la part més verda, encara que, si veiem que està tendre podem tallar una mica més. Fem el mateix amb les pastanagues. Les patates les pelem i tallem a trossos mitjans i si es prefereix, irregulars.

En una cassola daurem l’all, incorporem els porros i afegim el brou de verdures. Deixem coure durant uns 15 minuts i passat aquest temps fiquem les patates i les pastanagues i continuem la cocció uns 15 minuts més. Als últims 5 minuts posem el bacallà que, haurem dessalat i salpebrem. Va a gustos que aquesta recepta quedi més o menys cremosa. Deixem reposar el plat perquè agafi bé tots els sabors.

BON APETIT!

Publicat a

Moniato amb trompetes de la mort i ou poché

CUINA’N AMB… FRANCESCA

Ja hem entrat a la temporada de tardor i comencen a venir de gust plats preparats amb productes d’aquest temps, i ens hem fixat en el moniato que igual que la patata ens va arribar d’Amèrica i cada vegada està agafant més presencia a les nostres cuines. D’un bonic color rosat i un sabor dolç serveix de base a moltes receptes de la gastronomia avantguardista .

Som partidaris de respectar l’estacionalitat dels productes, encara que ara, la globalització i el comerç, propicien que als mercats podem trobar de tot al llarg de l’any. En aquest temps les parades s’adornen amb els fruits de tardor i ens conviden a gaudir a la cuina amb aliments de temporada. Això és el que farem amb Francesca que ens ha cedit la seva cuina i el seu saber per preparar aquesta recepta que ella sol fer en els mesos que abunden moniatos i bolets. Gran coneixedora del món dels bolets ,per tradició familiar, els prepara de múltiples maneres i ens diu que també els conserva congelats, al buit o en conserva per així tenir reserva quan la temporada s’acaba.

Moniato, camote, batata… Diferents noms per anomenar a aquest tubercle de temporada que podem preparar en amanides, en truites, puré, bullit, al forn… el seu sabor suau el fa molt indicat per receptes dolces. Conté vitamines, minerals, és ric en fibra, antioxidant …

El bolet que hem escollit per a preparar la recepta s’anomena trompeta de la mort, i pot ser que per un desconeixedor del món micològic aquest nom pugui resultar una mica intimidatori, però res més lluny del seu significat, i encara que molt exòtic en la forma i en el nom és un dels que més s’utilitza a la cuina. De color fosc i verdós i amb forma de trompeta, molt aromàtic i amb una textura suau i fina.

Presentem una recepta amb moniato al més pur estil de la dieta mediterrània, ideal per cuidar la nostra salut i molt indicada en dietes vegetarianes i veganes, l’anomenen crema de moniato amb trompetes de la mort i ou poché.

Prèviament, ens hem apropat al nostre mercat buscant aquests aliments amb garantia de qualitat i proximitat.

 

INGREDIENTS PER A 4 PERSONES

4-5 moniatos grans

1 ceba dolça

3 pastanagues

2 alls, sal

Oli d’oliva verge

Pebre blanc molt

Brou de verdures

200 g trompetes de la mort

Api o cibulet picat per aromatitzar

1 ou per persona, opcional

ELABORACIÓ

Tallem la ceba en juliana sofregim en una paella, remenem i deixem a foc baix durant uns 3-4 minuts. Reservem.

Pelem els moniatos i les pastanagues i els tallem a rodanxes, els afegim al sofregit de ceba barrejant bé, en 2-3 minuts afegim el brou de verdures i sal a gust, remenem i deixem bullir uns 15 minuts. Abans de retirar del foc comprovem que estiguin tendres.

Mentre es feien els moniatos i les pastanagues, hem netejat amb un pany els bolets i els hem tallat a trossos petits, els hem saltat amb els alls tallats fins i ja els tenim preparats per incorporar-les a la crema al moment de presentar el plat a taula. El pebre, l’api o el cibulet ben picats ens serviran per adornar i aromatitzar la recepta.

L’últim pas serà tenir a punt els ous poché, segons Francesca no resulta gens complicat i li dona al plat un toc especial.

PREPARACIÓ DELS OUS POCHÉ.

Calentem aigua en un recipient i mentre esperem que bulli, folrem un got de tampany mitjà amb paper film, amb un pinzell untat amb mantega fosa repassem el paper, fiquem l’ou, lliguem el film amb fil de cuina i quan l’aigua comenci a bullir fiquem el got 3-4 minuts. Retirem, deixem refredar i trèiem l’ou i ja podrem posar-lo damunt de la crema Aquesta operació caldrà fer-la amb cada ou.

Una crema molt enriquida amb una barreja de sabors que ens inviten a cuinar i compartir.

BON APETIT!

Publicat a

Pastís de verdures i carn: Una molt bona combinació

Una recepta que podem improvisar amb els ingredients que tinguem més a mà i que dona com a resultat un fons de cuina que es pot tenir preparat i degustar-lo en qualsevol moment com a plat principal o entrant, tallat a tacs resulta també com aperitiu .

Avui la preparem amb dos tipus d’hortalisses que, encara, que no estiguin en temporada, podem trobar-les als mercats: albergínia i carabassó, productes d’horta que creixen de forma abundant al nostre clima i que són sempre protagonistes en les cuines per la seva versatilitat i propietats beneficioses per la salut. També utilitzarem bròquil per completar un trio de verdures saludables.

Albergínies i carabassons són plantes, el cultiu de les quals, va venir de fora, però que aviat es van adaptar perfectament, passant a formar part dels cultius mediterranis més estesos. Valorats per les seves qualitats nutricionals, estan recomanats a les dietes lleugeres. Contenen gran quantitat de fibra, vitamines i minerals i l’aportació calòrica és baixa. Al bròquil se li ha donat un origen mediterrani i a més del seu singular color i forma, és depositari d’una sèrie de nutrients essencials altament importants: una elevada capacitat depurativa, grasses saludables tipus Omega, baix en calories, important contingut de ferro, per tant, el seu consum permet combatre l’anèmia ferropènica…

I què dir de la salsa bolonyesa!! Una de les més conegudes salses de la tradició culinària italiana que hem incorporat als nostres menús i que sol enriquir tota mena de receptes.

 

INGREDIENTS PER  A 4 PERSONES

1 albergínia

1 carabassó

I bròquil

200 g de formatge ratllat

 

INGREDIENTS PER A LA SALSA BOLONYESA

1 ceba

2 pastanagues

500 g de tomaca per fregir

1 all

Una mica d’api

Orenga

Pebre blanc motlle i sal

½ kg de carn picada mixta. De porc, vedella o pollastre

Oli d’oliva verge

 

INGREDIENTS PER A LA SALSA BEIXAMEL

Farina i llet

 

ELABORACIÓ

Pelem l’albergínia i la tallem a rodanxes més aviat fines, les saltem breument en una paella i les posem en una safata de forn prou fonda per poder anar afegint en capes tots els ingredients. Fem el mateix procediment amb el carabassó, sense pelar-lo i reservem.

El bròquil el podem bullir al vapor o saltem a la paella.

Una vegada ja hem preparat la base de verdures, poder fer la salsa bolonyesa tradicional: tallem les pastanagues, la ceba, l’all i l’api a trossets ben petits i els saltegem a la mateixa paella  que hem fet les verdures. Afegim la carn picada remenant perquè quedi barrejat i completem la salsa amb la tomaca triturada deixant, aproximadament uns 15 minuts més a foc lent. Salpebrem a gust i retirem  la salsa quan veiem que ha quedat ben cremosa.

Ja podem donar-li forma al pastel anant ficant les capes amb els altres ingredients.

Cobrim l’albergínia amb una capa de bolonyesa i formatge, a la següent capa posem el carabassó fent la mateixa operació. A l’última capa posem el bròquil i la carn, sense el formatge.

Preparem una salsa beixamel lleugera i la distribuïm per damunt, finalment afegim el formatge i una mica d’orenga. Posem al forn a 180 graus uns 15 minuts. Haurem aconseguit una d’aquestes receptes que entren pels ulls i que criden a ser degustades.

 

BON APETIT!

Publicat a

Graellada de verdures

Les verdures i hortalisses ens ofereixen un ventall de possibilitats on poder escollir aquelles que més ens agradin i donar varietat i originalitat als nostres menús. Han recorregut un llarg camí des de terres llunyanes fins a passar a formar part de la nostra alimentació quotidiana.  Moltes d’elles van créixer de forma silvestre i quan vam aprendre a cultivar-les, ja sempre les hem tingut al nostre costat. Encara avui, a moltes zones del planeta constitueixen una economia de subsistència i com productes d’intercanvi, però al món ric i desenvolupat, cada vegada més s’ha anat perfeccionant el seu cultiu i s’ha arribat a un alt grau d’especialització.

Ocupen un primer lloc a la piràmide nutricional, una molt bona guia que ens ensenya l’important que és tindre una alimentació adequada i variada. Els últims estudis realitzats pels organismes alimentaris mundials, com per exemple, la FAO, posen a la base d’aquesta piràmide els vegetals frescos com verdures i hortalisses i recomanen el seu consum diari. Cada vegada més existeix una gran quantitat d’informació per fer arribar aquest coneixement i aconseguir que la població s’alimenti millor.

Les verdures i hortalisses es troben als nostres mercats, la seva oferta és molt variada i per si mateixes constitueixen un important atractiu de formes i colors; hem après les diferents propietats que posseeixen, coneixem la seva estacionalitat com a productes de proximitat i també sabem que la producció està regulada a través de la Política Agrària Comú. Com productes peribles que són, estan subjectes a la llei de l’oferta i la demanda, a vegades ens sorprèn i preocupa que els canals de distribució no protegeixin els agricultors que són els que fan possible que tinguem aquesta disponibilitat del producte a les nostres parades de confiança.

Hem escollit diferents productes per a fer la graellada: espàrrecs, xampinyons. Tomàquets, ceba, pebrots, carabassó i patates. Tots ells de temporada i de proximitat. Els espàrrecs silvestres els hem pogut trobar al camp des de febrer fins, pràcticament, juny. S’ha popularitzat  anar a buscar-los pel consum personal i també per a vendre’ls de forma no comercial. No és fàcil veure’ls in situ, ja que la planta s’amaga amb altres plantes i, a vegades no està moll visible, però pels ulls experts d’alguns recol·lectors, no hi ha espàrrec que es resisteixi.

Les verdures i hortalisses tenen molts components nutricionals: minerals, vitamines, fibra, molt bones pel cor, diürètiques, antioxidants, baixes en calories… per tant, les considerem indispensables a la nostra dieta diària.

 

INGREDIENTS PER A 6 PERSONES

2 pebrots verds

1 ceba blanca gran

1 carabassó gran

1 grapat d’espàrrecs. Per a la nostra graellada tindrem un grapat d’espàrrecs verds cultivats per a la venda, són més grans que els silvestres i es fan molt bé al forn.

300-400 g de xampinyons

6 tomàquets mitjans

6 patates

2 pastanagues per persona

Oli d’oliva verge

Sal, pebre, herbes

 

PREPARACIÓ

Rentem bé totes les verdures i les posem sobre la safata del forn que, prèviament haurem cobert de paper d’alumini. Els pebrots, la ceba i les pastanagues, tallats de forma allargada. Les patates les podem deixar senceres si són petites, els tomàquets tallats per la meitat. EL  carabassó tallat a rodanxes amples i els xampinyons sencers o filetejats no molt prims. Reguem amb l’oli i assaonem a gust. Posem el forn a 180 graus uns 25-30 minuts fins que estigui a punt. Qui es resisteix a aquesta combinació! Una recepta d’una presència magnifica, fàcil de preparar i rica al paladar.

Se serveix com a plat entrant, o bé acompanyant altres aliments. Està perfecte amb el  seu propi suc, però podem menjar-la amb alguna  salsa que ens agradi.

BON APETIT!

Publicat a

Minestra suprema de verdures

Amb molt de gust, anirem a presentar un dels plats més coloristes, saludables i fàcil de preparar de la gastronomia popular. Sens dubte, és una de les receptes que ens ofereix  tota una sèrie de possibilitats a l’hora d’escollir els ingredients  que utilitzarem. Podem fer-la completament vegetariana amb les verdures i hortalisses de l’hort, de temporada i de proximitat, seleccionant aquelles que més ens agradin. Siguin les que siguin les que fem servir, ens quedarà una recepta nutritiva, molt saludable i amb una gran aportació  de minerals, vitamines i fibra.

Un plat que barreja verdures i hortalisses i que, per tant, podem dir que ha estat conegut i elaborat de forma molt habitual per estar a l’abast de les economies que podien disposar d’aquests productes als horts familiars. Plat que s’enriqueix barrejant-lo amb llegums i embotits procedents de la matança del porc.

Podem trobar-lo a les cuines regionals com una recepta associada als productes de l’hort, i això ha donat lloc a varietats diferents segons el territori, així al nostre país existeixen minestres amb nom propi: minestra murciana, castellana, andalusa o minestres de la Ribera de l’Ebre. D’aquest últim grup és molt popular la minestra Tudelana que respon a uns criteris una mica més estrictes, en estar feta només amb 4 ingredients molt estacionals: carxofes, espàrrecs, pèsols i faves. A la varietat andalusa s’introdueix l’ou, cuinant-lo a l’última cocció del plat i també es complementa amb llagostins.

A la nostra recepta utilitzarem diferents verdures, totes elles les poden trobar al  mercat amb la garantia i qualitat dels productes frescos. Procurarem que siguin productes de temporada, tal com s’aconsella a la cuina sostenible. Molts d’aquests productes, al seu origen van arribar de llocs molt llunyans, però aviat es van incorporar a la cuina occidental i ara constitueixen la base de nombrosos plats, per tant, a la minestra li donem categoria de plat internacional.

 

INGREDIENTS PER A 4 PERSONES

400 g de bajoques

300 g de pèsols

5 – 6 carxofes

1 coliflor

1 ceba blanca o de Figueres

3 pastanagues

4 patates

2 alls

125 g de xoriço

Oli d’oliva verge

Sal, pebre

1 branca d’api

1 tassa de brou de verdures. Pot ser el mateix de les verdures que bullirem

 

ELABORACIÓ

Bullim per separat les bajoques trossejades, els pèsols i les patates senceres amb la pell. Reservem el brou.

Rentem les carxofes prèviament tallades en quatre trossos i les saltem a una paella fins que estiguin més o menys cruixents. A banda, saltegem la coliflor tallada vigilant que no es desfaci.

Fregim la ceba, i les pastanagues tallades a gust. Retirem i al mateix oli, fiquem el xoriço tallat a daus i els alls finament picats

Afegim les patates tallades no molt petites.

A un recipient gran posem tots els ingredients, afegim el brou remenant a foc suau 2-3 minuts. Salpebrem i, finalment, decorem el plat amb la frescor i el sabor de l’api. Podem presentar a taula al mateix recipient.

També es poden afegir 1-2 ous durs.

Dins de les diverses formes de preparar la minestra, aquesta ens ha semblat senzilla i ràpida de fer. Si es prefereix i es disposa de més temps, la coliflor i les carxofes es poden afegir cuinades fregides, arrebossades amb ou i farina.

 

BON APETIT!