L’arròs, un dels ingredients més utilitzats a totes les cuines, l’hem recomanat en receptes anteriors, per tots coneguts, no necessita massa presentació, ja que constitueix una de les més importants bases culinàries en multitud de plats, forma part de la nostra dieta mediterrània, combina molt bé amb altres aliments, agafa presencia com un plat principal i sol ser acceptat per tots els paladars.
Com a molts altres cultius, l’arròs ja era conegut al període Neolític, a les zones humides del Sud-est asiàtic on es van donar les condicions favorables, donada l’abundància d’arrossos silvestres, que van passar a ser comestibles pels grups humans que habitaven aquestes regions. Des d’aquests llocs, on van apareixent els primers arrosa’ls, aquest aliment ha fet un llarg viatge fins a arribar al nostre país al segle VIII i des de llavors, es cultiva perfectament adaptat al territori. Andalusia, la Comunitat Valenciana i el Delta de l’Ebre són les zones de major producció.
La pràctica de la ricicultura ha esdevingut pràcticament una forma de vida a les zones humides asiàtiques, on l’arròs construeix un important monocultiu i als països menys desenvolupats suposa una garantia alimentaria per a la gran majoria de la població.
Junt amb les formes d’explotació més tradicionals, s’estan implementant sistemes de cultiu intensius que permeten obtenir, a través de tècniques més ecològiques, una producció més eficient i respectuosa amb el medi ambient, reduint el consum d’aigua i fertilitzants químics.
Com sempre, valorem les bones pràctiques dirigides a fer una producció on els aliments que consumim responguin a criteris de proximitat i sostenibilitat. És per això que us recomanem comprar els vostres ingredients al vostre mercat de producte fresc de proximitat.
Diferents noms, però la mateixa matèria primera: arrossos a la zona alacantina, paelles a la Comunitat Valenciana i risotto a la cuina italiana. Aquesta fórmula serà la que escollirem: un risotto amb boletus i rovellons.
El risotto, una manera de preparar l’arròs que, sembla ser, que prové del nord d’Itàlia encara que també hi ha referències a què podria haver arribat a terres italianes durant la presència catalana-aragonesa en aquests territoris. Aquesta tècnica de cocció, consisteix a donar-li a l’arròs una major cremositat, a diferència de l’arròs d’altres receptes. Aquesta textura s’aconsegueix per la manera de cuinar-lo i també pel tipus d’ingredients, en aquest cas, els bolets, el formatge i la crema de llet.
INGREDIENTS PER A 4 PERSONES
100-150 g d’arròs per persona, el tipus opcional
100 g de bolets per persona. Boletus, rovellons o d’altres varietats
1 ceba gran dolça, blanca o de Figueres
1-2 alls
1 got de vi blanc
2 cullerades de mantega
1 litre de brou de verdures
Formatge ratllat Parmesà o curat
I bric petit de nata per cuinar. Aprox. 200 ml
Oli d’oliva verge
Una mica d’orenga
PREPARACIÓ
Tindrem preparats tots els ingredients a punt: la ceba i els alls tallats ben fins, els bolets nets tallats a trossos petits.
A la paella, saltem la ceba i els alls, fins que tinguin una textura tova, incorporem els bolets remenant amb una cullera de fusta, afegim la mantega i el vi deixant que s’evapori uns 2-3 minuts. Fiquem l’arròs i remenem perquè agafin bé els sabors i anirem afegint el brou de verdures una mica calent. El brou l’anem ficant a poc a poc, quan veiem que es va consumint, remenarem unes quantes vegades, aquest és el secret del risotto per aconseguir que vagi agafant una textura cremosa. Mentre es produeix la cocció afegim sal a gust, el formatge ratllat, la nata i l’orenga.
Podem presentar el plat donant-li forma amb un motlle rodó, ficant formatge i orenga per damunt al moment de menjar-lo.
BON APETIT!