Bacallà amb Carxofes

Per a la preparació de la nostra recepta, hem preparat carxofes, ja que també mariden molt bé amb el bacallà que les acompanyarà, així que li donarem una variació a la recepta original.

Al nostre bagatge culinari, la carxofa ha estat sempre benvinguda, sabem que és una planta d’origen africà i aviat cultivada a tota la zona mediterrània. Aquesta hortalissa, el fruit de la qual té forma de flor posseeix grans propietats depuratives i diürètiques que afavoreixen una dieta sana.

El bacallà ens transporta a una tradició pesquera ancestral que avui s’intenta preservar mitjançant regulacions que limiten les captures i fixin els temps de veda.  La seva carn blanca de fines fulles blanques donarà aroma i sabor al plat que preparem. Ric en vitamines i minerals.

Com sempre hem trobat aquests productes al nostre mercat de confiança i de proximitat.

 

 INGREDIENTS PER A 6 PERSONES

1,5 kg de carxofes

2 lloms de bacallà per persona

2 alls

Julivert

200 g d’ametlles

Oli d’oliva verge

 

PREPARACIÓ

Hem tingut el bacallà amb aigua durant 48 h canviant l’aigua 2-3 vegades al dia, i ara ja ho tenim a punt. El trèiem de l’aigua i deixem que escorri. Treure-li la pell abans de preparar-lo és opcional, nosaltres ho fem amb la pell. Ben arrebossat en farina ho fregim una mica, no massa perquè després s’acabarà de fer amb les carxofes. Amb compte, perquè no s’obri, reservem.

Trèiem les fulles més dures a les carxofes, les tallem per la meitat o a quarts i les posem en aigua. Se sol ficar a l’aigua una mica de llimona el que provoca que les carxofes agafin una certa acidesa, així que ens sembla millor l’opció del julivert i optem per incorporar unes fulles de julivert fresc per evitar l’oxidació. Una vegada ja les tenim tallades, en aquesta mateixa aigua, les bullim. Ben escorregudes, les passem per farina i les fregim una mica al mateix oli que hem fregit el bacallà. Reservem l’aigua de la cocció.

Ara fem una picada amb les ametlles, els alls i el julivert, bé a mà o ajudats amb el robot de cuina.

Posem les carxofes en una cassola ,a sobre, disposem els lloms de bacallà i distribuïm bé la picada. Cobrim amb l’aigua de les carxofes i deixem bullir uns 15-20 minuts. Comprovem el punto de sal i recepta acabada!!

 

BON APETIT!

Pollastre en Pepitoria

Ja hem cuinat el pollastre en anteriors receptes i sempre tornem a ell en moltes ocasions, ja que la seva carn, suau i digestiva suposa una base per a molts plats que podem preparar de maneres diferents i que tots ens aporten una qualitat i varietat a la nostra alimentació. Podem dir que aquest aliment agrada a una gran majoria de consumidors. Molt recomanat a totes les dietes. Per la carn blanca i lleugera, amb poc greix i fàcil de digerir.

Estem a la cuina amb tots els ingredients ja preparats, ingredients de proximitat comprats al mercat de confiança i cuinarem el pollastre en pepitoria, un plat de gran valor nutricional que ens aporta vitamines, minerals i proteïnes de gran qualitat. Riquíssim també si queda per a l’endemà.

 

INGREDIENTS PER A  4 PERSONES

1 pollastre d’1,5 – 2 kg

1 ceba gran

2 dents d’alls

12-14 ametlles, 2 branques de canyella

2 llesques de pa fregit

2-3 cullerades grans de tomaca fregit

2-3 gambes o llagostins per persona

Un gotet de conyac o vi de Xeres dolç

Brou de carn

Oli d’oliva verge, sal

Patates petites, bolets, opcional

 

PREPARACIÓ

Un pollastre de pes mitjà, aproximadament 1,5, 2 kg; els pits i les cuixes tallats  per la meitat o si es prefereix a trossos més petits. La resta, Teresa ho reserva per fer un brou amb el qual prepararà una rica sopa, diu, com a primer plat per al pròxim dia.

Trèiem els caps als llagostins o gambes i les bullim en un 1 litre d’aigua 1-2 minuts. Al final de la cocció incorporem el tomàquet fregit i el got de conyac. Reservem.

Saltegem una mica els llagostins, retirem i al mateix oli fregim el pollastre que, prèviament haurem passat per farina. Reservem a la mateixa cassola on farem la recepta.

Fem el sofregit en una paella, la ceba finament picada, els alls tallats, les ametlles i la canyella. Remenem tot i quan estigui fet, afegim les dues llesques de pa fregit. Esperem que es refredi una mica i triturem amb ajuda del robot de cuina.

Incorporem aquest sofregit al pollastre, afegim el brou dels llagostins i si és necessari una mica més de brou de carn. Deixem bullir uns 15-20 minuts i ja està llest. El resultat serà una salsa amb una textura cremosa que envoltarà i enriquirà la carn fent-la més saborosa.

Si optem per completar el plat amb les patates i els bolets, es poden afegir en aquesta última cocció o bé cuinar-les abans.

BON APETIT!

Moniato amb trompetes de la mort i ou poché

CUINA’N AMB… FRANCESCA

Ja hem entrat a la temporada de tardor i comencen a venir de gust plats preparats amb productes d’aquest temps, i ens hem fixat en el moniato que igual que la patata ens va arribar d’Amèrica i cada vegada està agafant més presencia a les nostres cuines. D’un bonic color rosat i un sabor dolç serveix de base a moltes receptes de la gastronomia avantguardista .

Som partidaris de respectar l’estacionalitat dels productes, encara que ara, la globalització i el comerç, propicien que als mercats podem trobar de tot al llarg de l’any. En aquest temps les parades s’adornen amb els fruits de tardor i ens conviden a gaudir a la cuina amb aliments de temporada. Això és el que farem amb Francesca que ens ha cedit la seva cuina i el seu saber per preparar aquesta recepta que ella sol fer en els mesos que abunden moniatos i bolets. Gran coneixedora del món dels bolets ,per tradició familiar, els prepara de múltiples maneres i ens diu que també els conserva congelats, al buit o en conserva per així tenir reserva quan la temporada s’acaba.

Moniato, camote, batata… Diferents noms per anomenar a aquest tubercle de temporada que podem preparar en amanides, en truites, puré, bullit, al forn… el seu sabor suau el fa molt indicat per receptes dolces. Conté vitamines, minerals, és ric en fibra, antioxidant …

El bolet que hem escollit per a preparar la recepta s’anomena trompeta de la mort, i pot ser que per un desconeixedor del món micològic aquest nom pugui resultar una mica intimidatori, però res més lluny del seu significat, i encara que molt exòtic en la forma i en el nom és un dels que més s’utilitza a la cuina. De color fosc i verdós i amb forma de trompeta, molt aromàtic i amb una textura suau i fina.

Presentem una recepta amb moniato al més pur estil de la dieta mediterrània, ideal per cuidar la nostra salut i molt indicada en dietes vegetarianes i veganes, l’anomenen crema de moniato amb trompetes de la mort i ou poché.

Prèviament, ens hem apropat al nostre mercat buscant aquests aliments amb garantia de qualitat i proximitat.

 

INGREDIENTS PER A 4 PERSONES

4-5 moniatos grans

1 ceba dolça

3 pastanagues

2 alls, sal

Oli d’oliva verge

Pebre blanc molt

Brou de verdures

200 g trompetes de la mort

Api o cibulet picat per aromatitzar

1 ou per persona, opcional

ELABORACIÓ

Tallem la ceba en juliana sofregim en una paella, remenem i deixem a foc baix durant uns 3-4 minuts. Reservem.

Pelem els moniatos i les pastanagues i els tallem a rodanxes, els afegim al sofregit de ceba barrejant bé, en 2-3 minuts afegim el brou de verdures i sal a gust, remenem i deixem bullir uns 15 minuts. Abans de retirar del foc comprovem que estiguin tendres.

Mentre es feien els moniatos i les pastanagues, hem netejat amb un pany els bolets i els hem tallat a trossos petits, els hem saltat amb els alls tallats fins i ja els tenim preparats per incorporar-les a la crema al moment de presentar el plat a taula. El pebre, l’api o el cibulet ben picats ens serviran per adornar i aromatitzar la recepta.

L’últim pas serà tenir a punt els ous poché, segons Francesca no resulta gens complicat i li dona al plat un toc especial.

PREPARACIÓ DELS OUS POCHÉ.

Calentem aigua en un recipient i mentre esperem que bulli, folrem un got de tampany mitjà amb paper film, amb un pinzell untat amb mantega fosa repassem el paper, fiquem l’ou, lliguem el film amb fil de cuina i quan l’aigua comenci a bullir fiquem el got 3-4 minuts. Retirem, deixem refredar i trèiem l’ou i ja podrem posar-lo damunt de la crema Aquesta operació caldrà fer-la amb cada ou.

Una crema molt enriquida amb una barreja de sabors que ens inviten a cuinar i compartir.

BON APETIT!

Taula de formatges amb guarnició

Taula de formatges amb un acompanyament o guarnició de fruits de tardor

CUINANT AMB…

La nostra invitada d’avui, somriu i ens comenta “en aquest cas, per no cuinar”. I és cert, ja que la recepta que ens deixa compartir no requereix preparació als fogons. També ens diu que fa servir aquesta recepta quan ha de preparar un plat amb un toc selecte, però a la vegada molt senzill i natural que resulta ideal en aquelles ocasions en les quals rep amics o família i cal improvisar un menjar ràpid. Mare de tres fills, la seva feina no li permet disposar de molt de temps per cuinar, però li agrada preparar una taula amb aliments sans i nutritius i si pot ser, amb una certa presència fashion. Una taula de formatges amb un acompanyament o guarnició de fruits de tardor compleix aquests requisits.

El formatge serà el nostre ingredient principal, un producte amb una llarga història que es remunta a temps prehistòrics, d’origen incert, però que podem associar-lo a la domesticació animal en el període Neolític, vaques ovelles i cabres aviat foren més que carn i llet i encara que hi ha molta de llegenda podem imaginar que el primer formatge pot ser, com en altres molts casos, producte de l’enginy humà casual.

Acabada d’estrenar la tardor i amb ganes de tastar els seus fruits, prepararem aquest plat senzill, però autèntic menjar de déus pels ingredients que porta.

Formatge manxec curat, formatge holandès tipus Maasdam, formatge Roquefort o blau i formatge de bola són els que presentem a la taula, però al món dels formatges, hi ha una gran quantitat de varietats amb què donar un toc personal en funció dels nostres gustos. A la parada de formatges del mercat podem comprovar textures, sabors, aromes, formes i colors.

El formatge manxec és un dels formatges amb forta acceptació al nostre país, elaborat amb llet d’ovella de pura raça manxega, una raça autòctona que ha mantingut la seva puresa i que la distingeix com a única en l’elaboració de l’autèntic formatge manxec amb Denominació d’Origen Protegida.

A la taula posarem formatge manxec curat amb aquest sabor fort que ens contrastarà amb els sabors més suaus del formatge de bola i el de Maasdam, formatges d’origen holandès elaborats amb llet de vaca, el primer rep el nom per la seva forma de bola i el coneixem per estar recobert d’un bonic color vermell; el segon es pot confondre amb l’Emmental. Tots dos tenen Denominació d’Origen. El formatge Roquefort o blau, fet amb llet d’ovella amb l’olor i el color característic pot resultar exclusiu per alguns paladars, combina molt bé a les salses. Tots aquests formatges responen a una alta especialització geogràfica del lloc en què es produeixen.

 

INGREDIENTS

200 g de formatge manxec curat en un tros

200 g de Formatge holandès Maasdam en un tros

200 g de formatge Roquefort en un tros

200 g de formatge de bola

100 g de melmelada de figues

125 g de codony en un tros

Nous

250 g de raïm blanc

250 de raïm negre

Palets de pa de cereals

PREPARACIÓ

Disposarem d’una taula de 40X30 cm aproximadament, en la qual anirem col·locant els diferents tipus de formatges. Prèviament els haurem tallat en triangles o dauets. La disposició va a gustos, o bé els posem junts o barrejats amb el raïm. El codony i les nous. La melmelada de figues en un recipient amb una cullereta per servir, en aquest cas la presentem en copetes de licor. Uns palets de cereals completen la presentació. El resultat perfecte, com un bodegó!

És cert que la taula s’ha preparat amb rapidesa, però el codony i la melmelada són de fabricació casolana, ens els ha proporcionat la nostra amiga Conchi, seguidora de les nostres receptes. Els fruits de temporada i de proximitat, fets amb la recepta tradicional que ella coneix tan bé. No cal dir que riquíssims!

La taula pot resultar petita en funció de la quantitat i varietat dels ingredients que posem, sempre es pot presentar una altra taula amb la guarnició a part, també queda bé presentar-les per parelles de comensals.

 

BON APETIT!

Llom de porc de pagés amb guarnició de poma

ALGUNA COSA PER CELEBRAR: sempre podem trobar moments en els quals preparar un menú una mica més festiu, que adorni les taules i agradi els nostres  paladars. Un rodó de porc de pagès pot ser del més indicat, ja que admet companyia de múltiples guarnicions i salses. La recepta d’avui resulta  una mostra perfecta i per donar-li aquest toc festiu la farem acompanyada d’una salsa de maduixa o gerds i la poma la prepararem bullida i aromatitzada amb canyella, sucre, taronja i llimona.

La carn de porc és un dels aliments més consumits des de la seva domesticació i cria, a molts països suposa una aportació important a les economies, no només pel consum intern, també  en les exportacions. Al nostre país, el porc ibèric criat en llibertat, és considerat un aliment de qualitat amb Denominació d’Origen.

Com ja vam comentar en receptes anteriors, el porc comú criat a les granges està dirigit al consum majoritari, i juga un paper important a la  nostra gastronomia des de sempre, com quan a moltes cases es criava un destinat al consum familiar, fins ara, que podem trobar-lo als mercats de proximitat amb totes les garanties de qualitat, certificació d’origen i una producció que està subjecta a una normativa fixada per la UE que marca uns criteris de sostenibilitat i respecte per al medi ambient.

Hi ha múltiples formes de preparar una bona recepta amb aquesta carn, sola o acompanyada sempre resultarà un plat apetitós que admet moltes propostes. Avui, la farem amb la part del llom o cinta que està dins de la categoria extra.

La carn de porc és considerada una carn blanca , té poques calories, un elevat contingut de vitamines dels grups B, C, minerals com el zinc, el fosforo, el potassi… El  consumo, és aconsellable en una dieta equilibrada. Amb la guarnició de poma proporcionarem tots els components essencials d’aquesta fruita tan saludable: fibra, vitamines, antioxidants, minerals, bones per a la digestió… i recordarem que: la poma cosa sana.

 

INGREDIENTS PER A 6 PERSONES

Una cinta de llom d’1,5 kg

6-8 pomes Golden

Sucre, canyella

2 Rodanxes de taronja

2 Rodanxes de llimona

2 Cebes tendres

2 Gots de brou  de carn

1 Got de conyac

2 Cullerades de melmelada de maduixa o gerds

Oli

Mantega

 

PREPARACIÓ

Marinem la cinta de llom amb l’oli i la passem per la paella regant-la amb el brou de carn, tapem i deixem que es faci a foc lent uns 15 minuts. Podem anar agregant brou perquè quedi un fons de salsa. Reservem la cinta i la salsa la deixem  en un bol.

A la mateixa paella saltegem la ceba, picada molt fina amb una mica de mantega remenant perquè no es cremi, fins que estigui tova. Afegim el got de conyac i deixem que alliberi l’alcohol, retirem del foc, i quan estigui temperat, incorporem la melmelada de maduixes. Remenem perquè quedi ben barrejat i en un punt cremós. Reservem.

Tallem les pomes a trossos una mica  gruixuts i els passem per la paella 1-2  minuts amb  un gotet d’aigua, 2 cullerades de conyac que haurem reservat, una mica de sucre i canyella i les rodanxes de taronja i llimona. Reservem per incorporar a la carn.

En una safata de forn posem la cinta de llom tallada a filets, distribuïm, les pomes amb el suc que hagi quedat a la cassola i la salsa de la primera cocció, fornegem a 180 graus uns 5-10 minuts. Finalment afegim la ceba. Si es prefereix, les salses se serveixen en un bol  perquè cada comensal disposi  a gust.

Un plat complet que podem acompanyar amb verdures o patates “panaderes”

BON APETIT!

Pastís de verdures i carn: Una molt bona combinació

Una recepta que podem improvisar amb els ingredients que tinguem més a mà i que dona com a resultat un fons de cuina que es pot tenir preparat i degustar-lo en qualsevol moment com a plat principal o entrant, tallat a tacs resulta també com aperitiu .

Avui la preparem amb dos tipus d’hortalisses que, encara, que no estiguin en temporada, podem trobar-les als mercats: albergínia i carabassó, productes d’horta que creixen de forma abundant al nostre clima i que són sempre protagonistes en les cuines per la seva versatilitat i propietats beneficioses per la salut. També utilitzarem bròquil per completar un trio de verdures saludables.

Albergínies i carabassons són plantes, el cultiu de les quals, va venir de fora, però que aviat es van adaptar perfectament, passant a formar part dels cultius mediterranis més estesos. Valorats per les seves qualitats nutricionals, estan recomanats a les dietes lleugeres. Contenen gran quantitat de fibra, vitamines i minerals i l’aportació calòrica és baixa. Al bròquil se li ha donat un origen mediterrani i a més del seu singular color i forma, és depositari d’una sèrie de nutrients essencials altament importants: una elevada capacitat depurativa, grasses saludables tipus Omega, baix en calories, important contingut de ferro, per tant, el seu consum permet combatre l’anèmia ferropènica…

I què dir de la salsa bolonyesa!! Una de les més conegudes salses de la tradició culinària italiana que hem incorporat als nostres menús i que sol enriquir tota mena de receptes.

 

INGREDIENTS PER  A 4 PERSONES

1 albergínia

1 carabassó

I bròquil

200 g de formatge ratllat

 

INGREDIENTS PER A LA SALSA BOLONYESA

1 ceba

2 pastanagues

500 g de tomaca per fregir

1 all

Una mica d’api

Orenga

Pebre blanc motlle i sal

½ kg de carn picada mixta. De porc, vedella o pollastre

Oli d’oliva verge

 

INGREDIENTS PER A LA SALSA BEIXAMEL

Farina i llet

 

ELABORACIÓ

Pelem l’albergínia i la tallem a rodanxes més aviat fines, les saltem breument en una paella i les posem en una safata de forn prou fonda per poder anar afegint en capes tots els ingredients. Fem el mateix procediment amb el carabassó, sense pelar-lo i reservem.

El bròquil el podem bullir al vapor o saltem a la paella.

Una vegada ja hem preparat la base de verdures, poder fer la salsa bolonyesa tradicional: tallem les pastanagues, la ceba, l’all i l’api a trossets ben petits i els saltegem a la mateixa paella  que hem fet les verdures. Afegim la carn picada remenant perquè quedi barrejat i completem la salsa amb la tomaca triturada deixant, aproximadament uns 15 minuts més a foc lent. Salpebrem a gust i retirem  la salsa quan veiem que ha quedat ben cremosa.

Ja podem donar-li forma al pastel anant ficant les capes amb els altres ingredients.

Cobrim l’albergínia amb una capa de bolonyesa i formatge, a la següent capa posem el carabassó fent la mateixa operació. A l’última capa posem el bròquil i la carn, sense el formatge.

Preparem una salsa beixamel lleugera i la distribuïm per damunt, finalment afegim el formatge i una mica d’orenga. Posem al forn a 180 graus uns 15 minuts. Haurem aconseguit una d’aquestes receptes que entren pels ulls i que criden a ser degustades.

 

BON APETIT!

Risotto amb boletus i rovellons

L’arròs, un dels ingredients més utilitzats a totes les cuines, l’hem recomanat en receptes anteriors, per tots coneguts, no necessita massa presentació, ja que constitueix una de les més importants bases culinàries en multitud de plats, forma part de la nostra dieta mediterrània, combina molt bé amb altres aliments, agafa presencia com un plat principal i sol ser acceptat per tots els paladars.

Com a molts altres cultius, l’arròs ja era conegut al període Neolític, a les zones humides del Sud-est asiàtic on es van donar les condicions favorables, donada l’abundància d’arrossos silvestres, que van passar a ser comestibles pels grups humans que habitaven aquestes regions. Des d’aquests llocs, on van apareixent  els primers arrosa’ls, aquest aliment ha fet un llarg viatge fins a arribar al nostre país al segle VIII i des de llavors, es cultiva perfectament adaptat al territori. Andalusia, la Comunitat Valenciana i el Delta de l’Ebre són les zones de major producció.

La pràctica de la ricicultura ha esdevingut pràcticament  una forma de vida a les zones humides asiàtiques, on l’arròs construeix un important monocultiu i als països menys desenvolupats suposa una garantia alimentaria per a la gran majoria de la població.

Junt amb les formes d’explotació més tradicionals, s’estan implementant sistemes de cultiu intensius que permeten obtenir, a través de tècniques més ecològiques, una producció més eficient i respectuosa amb el medi ambient, reduint el consum d’aigua i fertilitzants químics.

Com sempre, valorem les bones pràctiques dirigides a fer una producció on els aliments que consumim responguin a criteris de proximitat i sostenibilitat. És per això que us recomanem comprar els vostres ingredients al vostre mercat de producte fresc de proximitat.

Diferents noms, però la mateixa matèria primera: arrossos a la zona alacantina, paelles a la Comunitat Valenciana i risotto a la cuina italiana. Aquesta fórmula serà  la que escollirem: un risotto amb boletus i rovellons.

El risotto, una manera de preparar l’arròs que, sembla ser, que prové del nord d’Itàlia encara que també hi ha referències a què podria haver arribat a terres italianes  durant  la presència catalana-aragonesa en aquests territoris. Aquesta tècnica de cocció, consisteix a donar-li a l’arròs una major cremositat, a diferència de l’arròs d’altres receptes. Aquesta textura s’aconsegueix per la manera de cuinar-lo i també pel tipus d’ingredients, en aquest cas, els bolets, el formatge i la crema de llet.

 

INGREDIENTS PER A 4 PERSONES

100-150 g d’arròs per persona, el tipus opcional

100 g de bolets per persona. Boletus, rovellons o d’altres varietats

1 ceba gran dolça, blanca o de Figueres

1-2 alls

1 got de vi blanc

2 cullerades de mantega

1 litre de brou de verdures

Formatge ratllat Parmesà o curat

I bric petit de nata per cuinar. Aprox. 200 ml

Oli d’oliva verge

Una mica  d’orenga

 

PREPARACIÓ

Tindrem preparats tots els ingredients a punt: la ceba i els alls tallats ben fins, els bolets nets  tallats a trossos petits.

A la paella, saltem la ceba i els alls, fins que tinguin una textura tova, incorporem els bolets remenant amb una cullera de fusta, afegim la mantega i  el vi deixant que s’evapori uns 2-3 minuts. Fiquem l’arròs i remenem perquè agafin bé els sabors  i anirem afegint el brou de verdures una mica calent. El brou l’anem ficant a poc a poc, quan veiem que es va consumint, remenarem unes quantes vegades, aquest és el secret del risotto per aconseguir que vagi agafant  una textura cremosa. Mentre es produeix la cocció afegim sal a gust, el formatge ratllat, la nata i l’orenga.

Podem presentar el plat donant-li forma amb un motlle rodó, ficant formatge i orenga per damunt al moment de menjar-lo.

BON APETIT!

Pèsols amb pernil

Tenim al nostre abast tot un món vegetal que ens alimenta i ens ofereix imatges i textures sorprenents per gaudir de forma visual d’un paisatge que desperta els nostres sentits. Us podem assegurar que tots els que fem aquesta pàgina de receptes, valorem i respectem aquest món vegetal del qual formem part, i als temps actuals, en què hem comprovat la nostra vulnerabilitat, la terra, i les persones que la treballen, ens han continuat oferint el seu regal meravellós.

Avui ens paren una mica més, a valorar aquests fruits que trobem als nostres mercats, disposats de tantes formes atraients que ens reclamen l’atenció. És un plaer circular entre les parades i gaudir d’una experiència cada vegada més valorada; els mercats s’han rejovenit i han sabut posar-se al dia per continuar oferint una oferta de qualitat que manté la tradició i la proximitat amb el comprador i que, també, a molts llocs, ja suposen un atractiu turístic.

Un d’aquests fruits, és el pèsol, ingredient de la nostra recepta d’avui, pertanyent a la família de les lleguminoses, el seu origen se situa a Àsia i que molt aviat es va cultivar, com altres plantes silvestres al Pròxim Orient al voltant del 10000 aC. L’arribada i la seva  difusió per Europa es produeix amb les cultures del Bronze, i tenim coneixement del seu consum pels pobles que s’assentaven a les costes mediterrànies. És un cultiu que s’adapta molt bé a les zones de climes temperats.

El seu recorregut alimentari ha estat divers, des de ser utilitzat com  a gra sec pel bestiar, fins a arribar a les taules de les classes adinerades, en l’actualitat, ha passat a ser un producte de temporada que fem servir a les receptes més quotidianes, i també valorat a l’alta cuina pels més importants xefs. Alguns d’ells, pensem que amb molt d’encert, ho han descrit com les “llàgrimes verdes”.

El cultiu al nostre país s’estén sobretot per les dues Castells, on ha passat a tenir un lloc important  a la producció agrícola, sent un producte que genera no només beneficis econòmics, també presenta uns paràmetres de sostenibilitat per a un futur més verd. “L’or verd. “És com  se’l coneix a les terres del Maresme barcelonès, per la textura i el  sabor.

Hem d’incloure a la  nostra dieta el consum de pèsols per les propietats saludables per a la salut, que són moltes, contenen proteïna vegetal, fibra, vitamines i minerals. Ens ofereixen una gran versatilitat a l’hora de preparar-los. Quan es presenten a la taula, criden  l’atenció de nens i grans per al color i la forma, i una vegada els hem degustat, segur que passen a formar part de la nostra alimentació.

Anem amb la recepta que ens resultarà molt fàcil i ràpid preparar-la.

 

INGREDIENTS PER A 4 PERSONES

700-800 g de pèsols, podem comprar-los ja desgranats

1 ceba blanca gran

125 g de pernil, un tros

Oli d’oliva verge

1 got de vi blanc

Sal

Pebre blanc molt

 

ELABORACIÓ

A una cassola amb aigua posem a bullir els pèsols uns 15 minuts. Passat aquest temps, escorrem i reservem.

A una paella, sofregim la ceba.

Tallem el pernil a daus i l’afegim a la paella juntament amb la ceba, i el vi blanc, deixant  evaporar.

Afegim els pèsols barrejant bé tots els ingredients i posem sal i pebre a gust. Deixem reposar i ja podem presentar el plat. Sempre es pot complementar amb el nostre toc personal, afegint  alfàbrega, menta, ou dur, botifarra…

 

BON APETIT!

Suquet de rap i gambes

Un dels molts plats mariners que solien elaborar-se a les cuines dels vaixells pesquers. La matèria primera d’aquests guisats, es trobava molt propera i disponible, constituent la base de l’alimentació durant les llargues temporades que els pescadors romanien a la mar. Curiosament, el rap de la nostra recepta, no era un dels peixos més valorats i en moltes  ocasions es descartava utilitzar-lo. Per què seria? Pot ser per la seva desagradable aparença?  És cert que la tipologia d’aquest peix resulta una mica intimidant, presenta un aspecte feroç, amb un gran cap i la boca repleta de grans dents que el converteixen en un hàbil depredador a les profunditats en les quals es troba.

La pesca ha sigut des de sempre una de les primeres activitats productives que ha fet possible el consum i el sorgiment d’una economia entorn del sector pesquer. Sabem per testimonis gràfics que ja, als temps antics, les captures de les diferents espècies, van afavorir la creació d’una indústria molt desenvolupada a les zones mediterrànies. Als nombrosos mosaics de les viles romanes, sobretot, a les costes peninsulars, podem trobar imatges que són com un mostrari de la pesca a aquells temps. Imatges que ens diuen la gran varietat de peixos coneguts que no només servien com aliment, sinó, que també creaven tot un món de mites i simbologies. Podem veure-les molt properes a través del nostre ric patrimoni arqueològic i no és difícil reconèixer les semblances amb els dos ingredients principals de la recepta que anirem a elaborar.

Prepararem una caldereta o suquet, amb rap, un peix blanc molt saludable i saborós que no té molta grassa i és molt ric en vitamines i minerals. El complementarem amb unes gambes del nostre Mare Nostrum i una contundent salsa, que ens farà fer sentir com autèntics xefs. Com sempre, aconsellem productes del nostre mercat de confiança.

 

INGREDIENTS PER A 4 PERSONES

1 rap de 2 kg

8 gambes, millor que siguin grans

4 patates

2 alls, 2 tomaques

Sal, pebre, oli d’oliva verge  una cullerada de pebre vermell

 

PER LA PICADA

2-3 llesques de pa

12 ametlles crues

3 alls

 

PEL BROU

El cap de rap net i tallat

2 alls, 1 porro i 1 ceba

2 fulles de llorer

2 pastanagues

Una mica de julivert fresc o una mica d’api

2,5 litres d’aigua

 

ELABORACIÓ

Podem preparar el brou amb antelació i així simplifiquem la preparació.

A una cassola, sofregim els tomàquets ratllats i els alls ben picats, afegim el pebre vermell i una mica de brou deixant bullir uns 2-3 minuts. Incorporem les patates tallades a rodanxes o senceres i el brou suficient perquè bulli uns 15 minuts més. Reservem part del brou per afegir si fos necessari.

A una pella, saltem els alls finament picats i les ametlles senceres, reservem i al mateix oli, torrem les llesques de pa. Piquem tot ajudant-nos d’una picadora elèctrica i afegim a la paella.

Tindrem el rap ja preparat, tallat en 4 trossos, el salarem i posarem una mica de pebre, l’afegirem a la cassola, juntament amb les gambes que podem posar amb closca o sense. Deixem bullir uns 10 minuts fins a comprovar que la textura del rap estigui al seu punt

Una recepta saborosíssima

BON APETIT!

Minestra suprema de verdures

Amb molt de gust, anirem a presentar un dels plats més coloristes, saludables i fàcil de preparar de la gastronomia popular. Sens dubte, és una de les receptes que ens ofereix  tota una sèrie de possibilitats a l’hora d’escollir els ingredients  que utilitzarem. Podem fer-la completament vegetariana amb les verdures i hortalisses de l’hort, de temporada i de proximitat, seleccionant aquelles que més ens agradin. Siguin les que siguin les que fem servir, ens quedarà una recepta nutritiva, molt saludable i amb una gran aportació  de minerals, vitamines i fibra.

Un plat que barreja verdures i hortalisses i que, per tant, podem dir que ha estat conegut i elaborat de forma molt habitual per estar a l’abast de les economies que podien disposar d’aquests productes als horts familiars. Plat que s’enriqueix barrejant-lo amb llegums i embotits procedents de la matança del porc.

Podem trobar-lo a les cuines regionals com una recepta associada als productes de l’hort, i això ha donat lloc a varietats diferents segons el territori, així al nostre país existeixen minestres amb nom propi: minestra murciana, castellana, andalusa o minestres de la Ribera de l’Ebre. D’aquest últim grup és molt popular la minestra Tudelana que respon a uns criteris una mica més estrictes, en estar feta només amb 4 ingredients molt estacionals: carxofes, espàrrecs, pèsols i faves. A la varietat andalusa s’introdueix l’ou, cuinant-lo a l’última cocció del plat i també es complementa amb llagostins.

A la nostra recepta utilitzarem diferents verdures, totes elles les poden trobar al  mercat amb la garantia i qualitat dels productes frescos. Procurarem que siguin productes de temporada, tal com s’aconsella a la cuina sostenible. Molts d’aquests productes, al seu origen van arribar de llocs molt llunyans, però aviat es van incorporar a la cuina occidental i ara constitueixen la base de nombrosos plats, per tant, a la minestra li donem categoria de plat internacional.

 

INGREDIENTS PER A 4 PERSONES

400 g de bajoques

300 g de pèsols

5 – 6 carxofes

1 coliflor

1 ceba blanca o de Figueres

3 pastanagues

4 patates

2 alls

125 g de xoriço

Oli d’oliva verge

Sal, pebre

1 branca d’api

1 tassa de brou de verdures. Pot ser el mateix de les verdures que bullirem

 

ELABORACIÓ

Bullim per separat les bajoques trossejades, els pèsols i les patates senceres amb la pell. Reservem el brou.

Rentem les carxofes prèviament tallades en quatre trossos i les saltem a una paella fins que estiguin més o menys cruixents. A banda, saltegem la coliflor tallada vigilant que no es desfaci.

Fregim la ceba, i les pastanagues tallades a gust. Retirem i al mateix oli, fiquem el xoriço tallat a daus i els alls finament picats

Afegim les patates tallades no molt petites.

A un recipient gran posem tots els ingredients, afegim el brou remenant a foc suau 2-3 minuts. Salpebrem i, finalment, decorem el plat amb la frescor i el sabor de l’api. Podem presentar a taula al mateix recipient.

També es poden afegir 1-2 ous durs.

Dins de les diverses formes de preparar la minestra, aquesta ens ha semblat senzilla i ràpida de fer. Si es prefereix i es disposa de més temps, la coliflor i les carxofes es poden afegir cuinades fregides, arrebossades amb ou i farina.

 

BON APETIT!