Bacallà amb Carxofes

Per a la preparació de la nostra recepta, hem preparat carxofes, ja que també mariden molt bé amb el bacallà que les acompanyarà, així que li donarem una variació a la recepta original.

Al nostre bagatge culinari, la carxofa ha estat sempre benvinguda, sabem que és una planta d’origen africà i aviat cultivada a tota la zona mediterrània. Aquesta hortalissa, el fruit de la qual té forma de flor posseeix grans propietats depuratives i diürètiques que afavoreixen una dieta sana.

El bacallà ens transporta a una tradició pesquera ancestral que avui s’intenta preservar mitjançant regulacions que limiten les captures i fixin els temps de veda.  La seva carn blanca de fines fulles blanques donarà aroma i sabor al plat que preparem. Ric en vitamines i minerals.

Com sempre hem trobat aquests productes al nostre mercat de confiança i de proximitat.

 

 INGREDIENTS PER A 6 PERSONES

1,5 kg de carxofes

2 lloms de bacallà per persona

2 alls

Julivert

200 g d’ametlles

Oli d’oliva verge

 

PREPARACIÓ

Hem tingut el bacallà amb aigua durant 48 h canviant l’aigua 2-3 vegades al dia, i ara ja ho tenim a punt. El trèiem de l’aigua i deixem que escorri. Treure-li la pell abans de preparar-lo és opcional, nosaltres ho fem amb la pell. Ben arrebossat en farina ho fregim una mica, no massa perquè després s’acabarà de fer amb les carxofes. Amb compte, perquè no s’obri, reservem.

Trèiem les fulles més dures a les carxofes, les tallem per la meitat o a quarts i les posem en aigua. Se sol ficar a l’aigua una mica de llimona el que provoca que les carxofes agafin una certa acidesa, així que ens sembla millor l’opció del julivert i optem per incorporar unes fulles de julivert fresc per evitar l’oxidació. Una vegada ja les tenim tallades, en aquesta mateixa aigua, les bullim. Ben escorregudes, les passem per farina i les fregim una mica al mateix oli que hem fregit el bacallà. Reservem l’aigua de la cocció.

Ara fem una picada amb les ametlles, els alls i el julivert, bé a mà o ajudats amb el robot de cuina.

Posem les carxofes en una cassola ,a sobre, disposem els lloms de bacallà i distribuïm bé la picada. Cobrim amb l’aigua de les carxofes i deixem bullir uns 15-20 minuts. Comprovem el punto de sal i recepta acabada!!

 

BON APETIT!

Pollastre en Pepitoria

Ja hem cuinat el pollastre en anteriors receptes i sempre tornem a ell en moltes ocasions, ja que la seva carn, suau i digestiva suposa una base per a molts plats que podem preparar de maneres diferents i que tots ens aporten una qualitat i varietat a la nostra alimentació. Podem dir que aquest aliment agrada a una gran majoria de consumidors. Molt recomanat a totes les dietes. Per la carn blanca i lleugera, amb poc greix i fàcil de digerir.

Estem a la cuina amb tots els ingredients ja preparats, ingredients de proximitat comprats al mercat de confiança i cuinarem el pollastre en pepitoria, un plat de gran valor nutricional que ens aporta vitamines, minerals i proteïnes de gran qualitat. Riquíssim també si queda per a l’endemà.

 

INGREDIENTS PER A  4 PERSONES

1 pollastre d’1,5 – 2 kg

1 ceba gran

2 dents d’alls

12-14 ametlles, 2 branques de canyella

2 llesques de pa fregit

2-3 cullerades grans de tomaca fregit

2-3 gambes o llagostins per persona

Un gotet de conyac o vi de Xeres dolç

Brou de carn

Oli d’oliva verge, sal

Patates petites, bolets, opcional

 

PREPARACIÓ

Un pollastre de pes mitjà, aproximadament 1,5, 2 kg; els pits i les cuixes tallats  per la meitat o si es prefereix a trossos més petits. La resta, Teresa ho reserva per fer un brou amb el qual prepararà una rica sopa, diu, com a primer plat per al pròxim dia.

Trèiem els caps als llagostins o gambes i les bullim en un 1 litre d’aigua 1-2 minuts. Al final de la cocció incorporem el tomàquet fregit i el got de conyac. Reservem.

Saltegem una mica els llagostins, retirem i al mateix oli fregim el pollastre que, prèviament haurem passat per farina. Reservem a la mateixa cassola on farem la recepta.

Fem el sofregit en una paella, la ceba finament picada, els alls tallats, les ametlles i la canyella. Remenem tot i quan estigui fet, afegim les dues llesques de pa fregit. Esperem que es refredi una mica i triturem amb ajuda del robot de cuina.

Incorporem aquest sofregit al pollastre, afegim el brou dels llagostins i si és necessari una mica més de brou de carn. Deixem bullir uns 15-20 minuts i ja està llest. El resultat serà una salsa amb una textura cremosa que envoltarà i enriquirà la carn fent-la més saborosa.

Si optem per completar el plat amb les patates i els bolets, es poden afegir en aquesta última cocció o bé cuinar-les abans.

BON APETIT!

Mongetes amb pernil i xoriço

En dies anteriors hem parlat dels llegums i són moltes les receptes que podem preparar amb totes les varietats comestibles, i constitueixen un gran ajut per variar i fer més apetitosos els nostres menús setmanals. Es consideren un plat de cullera que pot estar subjecte a una certa estacionalitat, però resulta recomanable consumir-les també durant tot l’any, tal com s’aconsella a les piràmides nutricionals, on ocupen un lloc important.

La seva importància és tan considerable com aliment per a la població mundial, que tenen el suport d’organitzacions internacionals: l’Organització de les Nacions Unides va declarar 2016 com l’Any Internacional dels llegums. També la FAO ha elaborat informes destacant aquesta  producció dins d’una agricultura de futur sostenible.

Les mongetes pertanyen a la família de les lleguminoses, aliments necessaris per a totes les persones i totes les edats; indispensables a l’alimentació dels nens i per mantenir  una bona activitat física, també a les dietes vegetarianes.

Els experts en nutrició aconsellen consumir, 2-4 racions a la setmana i certament, és un plat que destaca a la cuina nacional, ja que som el país europeu que més llegums consumeix.

El cultiu de mongetes, és molt antic, originaries d’Amèrica on constituïen un aliment tradicional a les cultures indígenes, van passar a cultivar-se per tot el món. Al nostre país, la producció més grossa se centra a Castella i Lleó i a Galícia. Existeixen diferents varietats regionals que donen lloc a mongetes de diferents colors i mida, reconegudes amb nom propi.

Les propietats nutricionals de les mongetes són elevades, de grans beneficis per a la salut, tenen baix contingut en grasses i són riques en proteïnes, en vitamines i en fibra.

Coneixem la forma tradicional de preparar-les com un guiso o potatge acompanyat de quasi  tots els productes del porc, però també com amanida, cremes, guarnició en puré, amb verdures, marisc… En la nostra recepta, escollim fer-les bullides, amb pernil i xoriço.

 

INGREDIENTS PER A 4 PERSONES

500-600 g de mongetes blanques.

1 ceba mitjana

1 pebrot verd

2 pastanagues

1 pebrot roig sec o nyora

3 alls

1 branca d’api

2 fulles de llorer

100 g de pernil en un troc

100 g de xoriço en un tros

Sal

 

PREPARACIÓ

Les mongetes les podem comprar, ja bullides, a la  nostra parada de confiança. Si les anem, a utilitzar seques, les posem a remull, el dia abans, i al moment de preparar-les els escorrims i les posem a una cassola amb aigua freda. Incorporem  tots els ingredients i deixem bullir a foc lent durant 1 h 45 minuts aprox. Al principi de l’ebullició anirem, treien l’espuma que es va formant. Comprovem que les mongetes estiguin fetes i les retirem del foc.

Trèiem de la cassola tots els ingredients que hem afegit i tallem a dauets el pernil i el xoriço. Tot, excepte les fulles de llorer, ho triturarem a la batedora elèctrica fins a obtenir  una crema homogènia. Barregem tot, vigilant que les mongetes  no es desfacin, i veurem que la salsa adquireix una textura suau, cremosa i acolorida. Afegim la sal a gust i ja està a punt per menjar!

Recepta fàcil de preparar, en la línia del més tradicional menjar cassola, plena de color, sabor i nutrients saludables.

BON APETIT!

Minestra suprema de verdures

Amb molt de gust, anirem a presentar un dels plats més coloristes, saludables i fàcil de preparar de la gastronomia popular. Sens dubte, és una de les receptes que ens ofereix  tota una sèrie de possibilitats a l’hora d’escollir els ingredients  que utilitzarem. Podem fer-la completament vegetariana amb les verdures i hortalisses de l’hort, de temporada i de proximitat, seleccionant aquelles que més ens agradin. Siguin les que siguin les que fem servir, ens quedarà una recepta nutritiva, molt saludable i amb una gran aportació  de minerals, vitamines i fibra.

Un plat que barreja verdures i hortalisses i que, per tant, podem dir que ha estat conegut i elaborat de forma molt habitual per estar a l’abast de les economies que podien disposar d’aquests productes als horts familiars. Plat que s’enriqueix barrejant-lo amb llegums i embotits procedents de la matança del porc.

Podem trobar-lo a les cuines regionals com una recepta associada als productes de l’hort, i això ha donat lloc a varietats diferents segons el territori, així al nostre país existeixen minestres amb nom propi: minestra murciana, castellana, andalusa o minestres de la Ribera de l’Ebre. D’aquest últim grup és molt popular la minestra Tudelana que respon a uns criteris una mica més estrictes, en estar feta només amb 4 ingredients molt estacionals: carxofes, espàrrecs, pèsols i faves. A la varietat andalusa s’introdueix l’ou, cuinant-lo a l’última cocció del plat i també es complementa amb llagostins.

A la nostra recepta utilitzarem diferents verdures, totes elles les poden trobar al  mercat amb la garantia i qualitat dels productes frescos. Procurarem que siguin productes de temporada, tal com s’aconsella a la cuina sostenible. Molts d’aquests productes, al seu origen van arribar de llocs molt llunyans, però aviat es van incorporar a la cuina occidental i ara constitueixen la base de nombrosos plats, per tant, a la minestra li donem categoria de plat internacional.

 

INGREDIENTS PER A 4 PERSONES

400 g de bajoques

300 g de pèsols

5 – 6 carxofes

1 coliflor

1 ceba blanca o de Figueres

3 pastanagues

4 patates

2 alls

125 g de xoriço

Oli d’oliva verge

Sal, pebre

1 branca d’api

1 tassa de brou de verdures. Pot ser el mateix de les verdures que bullirem

 

ELABORACIÓ

Bullim per separat les bajoques trossejades, els pèsols i les patates senceres amb la pell. Reservem el brou.

Rentem les carxofes prèviament tallades en quatre trossos i les saltem a una paella fins que estiguin més o menys cruixents. A banda, saltegem la coliflor tallada vigilant que no es desfaci.

Fregim la ceba, i les pastanagues tallades a gust. Retirem i al mateix oli, fiquem el xoriço tallat a daus i els alls finament picats

Afegim les patates tallades no molt petites.

A un recipient gran posem tots els ingredients, afegim el brou remenant a foc suau 2-3 minuts. Salpebrem i, finalment, decorem el plat amb la frescor i el sabor de l’api. Podem presentar a taula al mateix recipient.

També es poden afegir 1-2 ous durs.

Dins de les diverses formes de preparar la minestra, aquesta ens ha semblat senzilla i ràpida de fer. Si es prefereix i es disposa de més temps, la coliflor i les carxofes es poden afegir cuinades fregides, arrebossades amb ou i farina.

 

BON APETIT!

 

 

 

 

Un autèntic esmorzar probiòtic.

ESMORZAR PROBIÒTIC

Què és un esmorzar saludable?

Alguns comentaris sobre l’esmorzar que trenquen una mica el que ens han anat dient sempre … L’esmorzar no ha de ser un menjar diferent de la de la resta del dia, tampoc té perquè ser l’àpat més important. Això sí, és el primer àpat del dia i sempre cal prendre-quan es tingui realment ganes d’esmorzar.

Ni de bon tros hi ha d’incloure cacau en pols, pans, mantegues, pastes, sobaos, cremes de xocolata ni sucs processats. És molt important que l’esmorzar s’allunyi del menjar processat. Ha de ser un dinar amb aliments reals i, per tant, en això, no ha de ser diferent de la resta de menjars …

La recepta d’avui és un musli casolà. Un esmorzar sa, fàcil i amb menjar real, no processada. No cal comprar els cereals processats que són massa rics en sucres … Cal fer-ho de la manera més natural possible: flocs d’ordi (per exemple), fruita seca, llavors de carabassa, de gira-sol, alguns extres com la canyella i sobretot una peça de fruita de temporada o fins i tot verdura …

Què és el quefir?

Segur que heu sentit a parlar del quefir … És una llet fermentada amb molts probiòtics. Els probiòtics són microorganismes vius, és a dir bacteris. I, encara que en el iogurt també tenim aquests elements, la diferència principal entre el iogurt i el quefir és que aquest últim ens aporta molts més tipus diferents de ferments i per tant de bacteris que ens ajudaran en la nostra digestió.

Al mercat podem trobar quefir de vaca, d’ovella o de cabra. Recomanem sempre millor el quefir d’ovella o de cabra que vénen de llets més semblants a la nostra llet materna i per tant són més tolerables i fàcils de digerir.

És cert que tant el iogurt com el quefir, a diferència de la llet, en estar fermentats són molt més digestius, ja que tenen menys sucre que la llet. En el quefir o el iogurt, els mateixos bacteris s’han encarregat de reduir el nivell de sucre perquè s’alimenten d’ella. A més és ric en calci i sobretot és probiòtic i ens ajuda molt amb la flora intestinal. És molt important introduir aliments probiòtics en la dieta i fer-ho mitjançant el quefir o del iogurt natural és una forma molt natural de fer-ho.

Troba ingredients naturals i de proximitat Al Mercat

Ingredients:

• Quefir de cabra
• 1 cullerada de flocs de civada
• 1 grapat de fruita seca variada: avellanes, nous, ametlles
• 1 culleradeta de pipes de gira-sol i carabassa
• 1 mica de canyella
• 1 culleradeta de pol·len (opcional)
1 peça de fruita de temporada.

Preparació

1. Barrejar tots els ingredients del musli en un bol: civada, fruits secs, llavors, canyella i pol·len.
2. Afegir el quefir i barrejar bé.
3. Tallar per sobre una o dues fruites de temporada: magrana, caqui, poma, …
4. Gaudir