Lasanya als 4 formatges

La base de la  nostra recepta serà la pasta, un aliment que és considerat com una riquesa gastronòmica  i plat habitual a totes les taules que agrada a nens i adults.

Recordarem  alguns aspectes que vam destacar a anteriors receptes:

El seu origen és mil·lenari, des de la Xina, arriba a la cultura occidental a través dels viatges que Marco Polo va realitzar al segle XIII, i aviat fou coneguda i utilitzada a la península Itàlica.

La seva elaboració ha passat per diferents processos des del manual i el consum en sec, fins a la mecanització i producció industrial convertint-se en un producte cada cop més variat i sofisticat, d’abast popular, preparat de múltiples maneres i reconegut pels millors xefs mundials. És utilitzada en dietètica, està comprovat que no afavoreix un augment de pes sempre que no es consumeixi en excés. Ajuda al millor rendiment intel·lectual i físic. Existeixen estudis científics que destaquen els beneficis del seu consum a la nostra salut i té tanta importància que fins i tot hi ha una Organització Internacional de la Pasta, un dia mundial de la pasta i és reconeguda per la UNESCO com a Patrimoni Cultural Immaterial.

La principal aportació són els hidrats de carboni importants a la nostra dieta mediterrània, però també aporta proteïnes, minerals, grassa i vitamines quan incorpora altres productes que l’enriqueixen com ous, verdures…

Coneixem moltes varietats pel que fa a la seva composició forma i color, a la nostra recepta l’utilitzarem en forma de làmines i la farcirem de formatges variats que podem escollir segons  preferències. Aquesta forma de cuinar la pasta, formant una sèrie de capes farcides amb diferents ingredients, ens fa pensar a la cuina italiana, encara que existeix una certa controvèrsia sobre l’autoria del plat, sembla que a la cort anglesa del segle XIV ja es preparava i això donen fe, testimonis escrits, però, sens dubte, la lasanya ens transporta al món culinari de “la bella Itàlia”.

Aquest plat admet una preparació molt variada en funció del farcit que volem utilitzar: carn, verdures, formatges…

I ara, parlarem de formatges… segons els experts, un “regal dels déus”, un aliment antiquíssim obtingut a través de la llet dels animals domesticats. Una més de les troballes que ens arriben dels temps Neolítics! Fet de forma manual i artesanal, fins que es crea una important indústria. En l’actualitat, hi ha una gran especialització per països i zones geogràfiques que identifiquen la qualitat al procés d’elaboració. Al nostre país hi ha unes 100 varietats, així que és fàcil trobar alguna que ens agradi.

Utilitzarem mozzarella i  parmesà, varietats  dels formatges italians més famosos  i dos dels que són més coneguts a la nostra cuina: manxec i de cabra. Us proposem comprar els formatges en el vostre mercat de confiança.

 

INGREDIENTS PER A 6 PERSONES

1 paquet de lasanya

150 g de mozzarella

150 g de formatge parmesà

150 g de formatge de cabra

150 g de formatge manxec semi curat

Formatge ratllat per gratinar, orenga

Tomàquet fregit, oli d’oliva verge o mantega

 

PER LA BEIXAMEL: farina, llet, pebre i una mica de nou moscada

 

ELABORACIÓ

Bullim la pasta a la dent, escorrem i col·loquem una primera capa a un recipient per al forn, prèviament untat amb una mica d’oli o mantega. La beixamel, la podem fer amb llet, també queda  bé amb preparats vegetals, una mica de mantega i si preferim, oli d’oliva verge, farina i pebre. Es pot afegir un sofregit de ceba tallada molt fina per donar-li més sabor.

Anem col·locant els formatges, finament tallats o triturats, els cobrim amb la beixamel i posen un altre  capa, així fins a col·locar les 4 varietats de formatges. Opcional, afegir una mica de tomàquet fregit damunt de la beixamel. Finalment, cobrir l’última capa amb la beixamel, el formatge ratllat i l’orenga. Posem a gratinar al forn, a 180 graus, fins que veiem que estigui daurat. Retirem i deixem refredar una mica si volem consumir-lo al moment, així es tallarà millor. Podem acompanyar amb una amanida verda i estarem davant una recepta espectacular, no només per la forma i el color, també per al seu sabor.

Els formatges podem variar-los al nostre gust, i demanar a la nostra parada de confiança que ens els tallin.

BON APETIT!

Mongetes amb pernil i xoriço

En dies anteriors hem parlat dels llegums i són moltes les receptes que podem preparar amb totes les varietats comestibles, i constitueixen un gran ajut per variar i fer més apetitosos els nostres menús setmanals. Es consideren un plat de cullera que pot estar subjecte a una certa estacionalitat, però resulta recomanable consumir-les també durant tot l’any, tal com s’aconsella a les piràmides nutricionals, on ocupen un lloc important.

La seva importància és tan considerable com aliment per a la població mundial, que tenen el suport d’organitzacions internacionals: l’Organització de les Nacions Unides va declarar 2016 com l’Any Internacional dels llegums. També la FAO ha elaborat informes destacant aquesta  producció dins d’una agricultura de futur sostenible.

Les mongetes pertanyen a la família de les lleguminoses, aliments necessaris per a totes les persones i totes les edats; indispensables a l’alimentació dels nens i per mantenir  una bona activitat física, també a les dietes vegetarianes.

Els experts en nutrició aconsellen consumir, 2-4 racions a la setmana i certament, és un plat que destaca a la cuina nacional, ja que som el país europeu que més llegums consumeix.

El cultiu de mongetes, és molt antic, originaries d’Amèrica on constituïen un aliment tradicional a les cultures indígenes, van passar a cultivar-se per tot el món. Al nostre país, la producció més grossa se centra a Castella i Lleó i a Galícia. Existeixen diferents varietats regionals que donen lloc a mongetes de diferents colors i mida, reconegudes amb nom propi.

Les propietats nutricionals de les mongetes són elevades, de grans beneficis per a la salut, tenen baix contingut en grasses i són riques en proteïnes, en vitamines i en fibra.

Coneixem la forma tradicional de preparar-les com un guiso o potatge acompanyat de quasi  tots els productes del porc, però també com amanida, cremes, guarnició en puré, amb verdures, marisc… En la nostra recepta, escollim fer-les bullides, amb pernil i xoriço.

 

INGREDIENTS PER A 4 PERSONES

500-600 g de mongetes blanques.

1 ceba mitjana

1 pebrot verd

2 pastanagues

1 pebrot roig sec o nyora

3 alls

1 branca d’api

2 fulles de llorer

100 g de pernil en un troc

100 g de xoriço en un tros

Sal

 

PREPARACIÓ

Les mongetes les podem comprar, ja bullides, a la  nostra parada de confiança. Si les anem, a utilitzar seques, les posem a remull, el dia abans, i al moment de preparar-les els escorrims i les posem a una cassola amb aigua freda. Incorporem  tots els ingredients i deixem bullir a foc lent durant 1 h 45 minuts aprox. Al principi de l’ebullició anirem, treien l’espuma que es va formant. Comprovem que les mongetes estiguin fetes i les retirem del foc.

Trèiem de la cassola tots els ingredients que hem afegit i tallem a dauets el pernil i el xoriço. Tot, excepte les fulles de llorer, ho triturarem a la batedora elèctrica fins a obtenir  una crema homogènia. Barregem tot, vigilant que les mongetes  no es desfacin, i veurem que la salsa adquireix una textura suau, cremosa i acolorida. Afegim la sal a gust i ja està a punt per menjar!

Recepta fàcil de preparar, en la línia del més tradicional menjar cassola, plena de color, sabor i nutrients saludables.

BON APETIT!

Pèsols amb pernil

Tenim al nostre abast tot un món vegetal que ens alimenta i ens ofereix imatges i textures sorprenents per gaudir de forma visual d’un paisatge que desperta els nostres sentits. Us podem assegurar que tots els que fem aquesta pàgina de receptes, valorem i respectem aquest món vegetal del qual formem part, i als temps actuals, en què hem comprovat la nostra vulnerabilitat, la terra, i les persones que la treballen, ens han continuat oferint el seu regal meravellós.

Avui ens paren una mica més, a valorar aquests fruits que trobem als nostres mercats, disposats de tantes formes atraients que ens reclamen l’atenció. És un plaer circular entre les parades i gaudir d’una experiència cada vegada més valorada; els mercats s’han rejovenit i han sabut posar-se al dia per continuar oferint una oferta de qualitat que manté la tradició i la proximitat amb el comprador i que, també, a molts llocs, ja suposen un atractiu turístic.

Un d’aquests fruits, és el pèsol, ingredient de la nostra recepta d’avui, pertanyent a la família de les lleguminoses, el seu origen se situa a Àsia i que molt aviat es va cultivar, com altres plantes silvestres al Pròxim Orient al voltant del 10000 aC. L’arribada i la seva  difusió per Europa es produeix amb les cultures del Bronze, i tenim coneixement del seu consum pels pobles que s’assentaven a les costes mediterrànies. És un cultiu que s’adapta molt bé a les zones de climes temperats.

El seu recorregut alimentari ha estat divers, des de ser utilitzat com  a gra sec pel bestiar, fins a arribar a les taules de les classes adinerades, en l’actualitat, ha passat a ser un producte de temporada que fem servir a les receptes més quotidianes, i també valorat a l’alta cuina pels més importants xefs. Alguns d’ells, pensem que amb molt d’encert, ho han descrit com les “llàgrimes verdes”.

El cultiu al nostre país s’estén sobretot per les dues Castells, on ha passat a tenir un lloc important  a la producció agrícola, sent un producte que genera no només beneficis econòmics, també presenta uns paràmetres de sostenibilitat per a un futur més verd. “L’or verd. “És com  se’l coneix a les terres del Maresme barcelonès, per la textura i el  sabor.

Hem d’incloure a la  nostra dieta el consum de pèsols per les propietats saludables per a la salut, que són moltes, contenen proteïna vegetal, fibra, vitamines i minerals. Ens ofereixen una gran versatilitat a l’hora de preparar-los. Quan es presenten a la taula, criden  l’atenció de nens i grans per al color i la forma, i una vegada els hem degustat, segur que passen a formar part de la nostra alimentació.

Anem amb la recepta que ens resultarà molt fàcil i ràpid preparar-la.

 

INGREDIENTS PER A 4 PERSONES

700-800 g de pèsols, podem comprar-los ja desgranats

1 ceba blanca gran

125 g de pernil, un tros

Oli d’oliva verge

1 got de vi blanc

Sal

Pebre blanc molt

 

ELABORACIÓ

A una cassola amb aigua posem a bullir els pèsols uns 15 minuts. Passat aquest temps, escorrem i reservem.

A una paella, sofregim la ceba.

Tallem el pernil a daus i l’afegim a la paella juntament amb la ceba, i el vi blanc, deixant  evaporar.

Afegim els pèsols barrejant bé tots els ingredients i posem sal i pebre a gust. Deixem reposar i ja podem presentar el plat. Sempre es pot complementar amb el nostre toc personal, afegint  alfàbrega, menta, ou dur, botifarra…

 

BON APETIT!

Suquet de rap i gambes

Un dels molts plats mariners que solien elaborar-se a les cuines dels vaixells pesquers. La matèria primera d’aquests guisats, es trobava molt propera i disponible, constituent la base de l’alimentació durant les llargues temporades que els pescadors romanien a la mar. Curiosament, el rap de la nostra recepta, no era un dels peixos més valorats i en moltes  ocasions es descartava utilitzar-lo. Per què seria? Pot ser per la seva desagradable aparença?  És cert que la tipologia d’aquest peix resulta una mica intimidant, presenta un aspecte feroç, amb un gran cap i la boca repleta de grans dents que el converteixen en un hàbil depredador a les profunditats en les quals es troba.

La pesca ha sigut des de sempre una de les primeres activitats productives que ha fet possible el consum i el sorgiment d’una economia entorn del sector pesquer. Sabem per testimonis gràfics que ja, als temps antics, les captures de les diferents espècies, van afavorir la creació d’una indústria molt desenvolupada a les zones mediterrànies. Als nombrosos mosaics de les viles romanes, sobretot, a les costes peninsulars, podem trobar imatges que són com un mostrari de la pesca a aquells temps. Imatges que ens diuen la gran varietat de peixos coneguts que no només servien com aliment, sinó, que també creaven tot un món de mites i simbologies. Podem veure-les molt properes a través del nostre ric patrimoni arqueològic i no és difícil reconèixer les semblances amb els dos ingredients principals de la recepta que anirem a elaborar.

Prepararem una caldereta o suquet, amb rap, un peix blanc molt saludable i saborós que no té molta grassa i és molt ric en vitamines i minerals. El complementarem amb unes gambes del nostre Mare Nostrum i una contundent salsa, que ens farà fer sentir com autèntics xefs. Com sempre, aconsellem productes del nostre mercat de confiança.

 

INGREDIENTS PER A 4 PERSONES

1 rap de 2 kg

8 gambes, millor que siguin grans

4 patates

2 alls, 2 tomaques

Sal, pebre, oli d’oliva verge  una cullerada de pebre vermell

 

PER LA PICADA

2-3 llesques de pa

12 ametlles crues

3 alls

 

PEL BROU

El cap de rap net i tallat

2 alls, 1 porro i 1 ceba

2 fulles de llorer

2 pastanagues

Una mica de julivert fresc o una mica d’api

2,5 litres d’aigua

 

ELABORACIÓ

Podem preparar el brou amb antelació i així simplifiquem la preparació.

A una cassola, sofregim els tomàquets ratllats i els alls ben picats, afegim el pebre vermell i una mica de brou deixant bullir uns 2-3 minuts. Incorporem les patates tallades a rodanxes o senceres i el brou suficient perquè bulli uns 15 minuts més. Reservem part del brou per afegir si fos necessari.

A una pella, saltem els alls finament picats i les ametlles senceres, reservem i al mateix oli, torrem les llesques de pa. Piquem tot ajudant-nos d’una picadora elèctrica i afegim a la paella.

Tindrem el rap ja preparat, tallat en 4 trossos, el salarem i posarem una mica de pebre, l’afegirem a la cassola, juntament amb les gambes que podem posar amb closca o sense. Deixem bullir uns 10 minuts fins a comprovar que la textura del rap estigui al seu punt

Una recepta saborosíssima

BON APETIT!

Arros a a la Mexicana

Plat en el qual utilitzarem dos productes que tenen una gran versatilitat i que són  comuns a molts menús: arròs i ous.

L’arròs, un aliment que ens permet una i mil preparacions diferents, i que constitueix una base culinària a la dieta mediterrània. Hem mencionat a receptes anteriors, el seu origen oriental a zones concretes del sud-est asiàtic fins a tenir una gran dispersió geogràfica que li ha fet convertir-se en un producte mundialment conegut, cultivat a molts països, altament especialitzat, amb uns preus assequibles per a les majories poblacionals i amb grans propietats per a la  nostra salut.

Dels ous, també hem comentat les seves característiques: varietats, mides, aportacions nutricionals… I els hem preparat i aconsellat amb presentacions diferents que ens permeten mostrar la nostra creativitat.

Quan parlem de menjar mexicà, tenim al cap, els plats més típics, com poden ser els tacos, les tortitas, el guacamole… però la recepta que presentem és molt habitual i quotidiana en els menús diaris en aquests país. Encara que, sempre, amb un signe distintiu com pot ser, el picant i l’alvocat.

L’alvocat és un fruit originari de Mèxic, el seu origen es remunta a les cultures precolombines, molt reconegut en l’àmbit internacional per la seva qualitat, constitueix un dels productes agroalimentaris nacionals més exportats a tot el món. Aquest cultiu s’adapta molt bé als climes tropicals i mediterranis, cosa que ha permès la introducció a altres molts llocs. Al nostre país, i a causa de la creixent demanda, al sud peninsular i a les illes Canàries, s’ha produït una fort especialització geogràfica el que ha fet que la producció es concentri a aquestes zones. La producció nacional peninsular és molt valorada a Europa.

Les propietats de l’alvocat l’han posicionat a un lloc important de la piràmide fruitera, pels importants components de vitamines, minerals, omega 3, proteïnes i  efectes beneficiosos per al colesterol. Molt recomanat pels diabètics.

Preparem aquest arròs a la mexicana amb alvocat, fruit al qual se l’ha anomenat “or verd” i recordem  que podem incorporar-lo no només a les amanides, també a canapès, entrepans, a les receptes veganes i vegetarianes, salses…

INGREDIENTS PER A 4 PERSONES

250-300 g d’arròs, hem utilitzat arròs llarg, però pot ser qualsevol altre, al gust

1 ceba blanca o de Figueres

3 ous durs

150 g de pèsols frescos bullits

100 g de mantega

200 g de tomaca fregida

3 alvocats

1/ 2 litres de brou de verdures

Julivert

Sal

50-100 g de xoriço

ELABORACIÓ

Utilitzarem un procediment diferent del que habitualment fem servir, i és que, en lloc de bullir l’arròs, el posarem a remull amb aigua molt calenta durant uns 15 minuts. Passarem l’arròs per aigua freda i reservem.

Ja tindrem bullits els ous i els pèsols. A una paella sofregirem la ceba a la mantega, afegint el julivert finament tallat. Retirem i a la mateixa paella, sofregirem el xoriço que reservarem i daurem una mica l’arròs. Afegim el tomàquet fregit, els pèsols i una mica de brou perquè bulli uns minuts. Fiquem el brou restant i acabem la cocció.

Al moment de presentar, afegirem el xoriço tallat a gust, els ous durs a  rodanxes i l’alvocat  de la forma que més ens agradi. I ja està llest!

BON APETIT!

Minestra suprema de verdures

Amb molt de gust, anirem a presentar un dels plats més coloristes, saludables i fàcil de preparar de la gastronomia popular. Sens dubte, és una de les receptes que ens ofereix  tota una sèrie de possibilitats a l’hora d’escollir els ingredients  que utilitzarem. Podem fer-la completament vegetariana amb les verdures i hortalisses de l’hort, de temporada i de proximitat, seleccionant aquelles que més ens agradin. Siguin les que siguin les que fem servir, ens quedarà una recepta nutritiva, molt saludable i amb una gran aportació  de minerals, vitamines i fibra.

Un plat que barreja verdures i hortalisses i que, per tant, podem dir que ha estat conegut i elaborat de forma molt habitual per estar a l’abast de les economies que podien disposar d’aquests productes als horts familiars. Plat que s’enriqueix barrejant-lo amb llegums i embotits procedents de la matança del porc.

Podem trobar-lo a les cuines regionals com una recepta associada als productes de l’hort, i això ha donat lloc a varietats diferents segons el territori, així al nostre país existeixen minestres amb nom propi: minestra murciana, castellana, andalusa o minestres de la Ribera de l’Ebre. D’aquest últim grup és molt popular la minestra Tudelana que respon a uns criteris una mica més estrictes, en estar feta només amb 4 ingredients molt estacionals: carxofes, espàrrecs, pèsols i faves. A la varietat andalusa s’introdueix l’ou, cuinant-lo a l’última cocció del plat i també es complementa amb llagostins.

A la nostra recepta utilitzarem diferents verdures, totes elles les poden trobar al  mercat amb la garantia i qualitat dels productes frescos. Procurarem que siguin productes de temporada, tal com s’aconsella a la cuina sostenible. Molts d’aquests productes, al seu origen van arribar de llocs molt llunyans, però aviat es van incorporar a la cuina occidental i ara constitueixen la base de nombrosos plats, per tant, a la minestra li donem categoria de plat internacional.

 

INGREDIENTS PER A 4 PERSONES

400 g de bajoques

300 g de pèsols

5 – 6 carxofes

1 coliflor

1 ceba blanca o de Figueres

3 pastanagues

4 patates

2 alls

125 g de xoriço

Oli d’oliva verge

Sal, pebre

1 branca d’api

1 tassa de brou de verdures. Pot ser el mateix de les verdures que bullirem

 

ELABORACIÓ

Bullim per separat les bajoques trossejades, els pèsols i les patates senceres amb la pell. Reservem el brou.

Rentem les carxofes prèviament tallades en quatre trossos i les saltem a una paella fins que estiguin més o menys cruixents. A banda, saltegem la coliflor tallada vigilant que no es desfaci.

Fregim la ceba, i les pastanagues tallades a gust. Retirem i al mateix oli, fiquem el xoriço tallat a daus i els alls finament picats

Afegim les patates tallades no molt petites.

A un recipient gran posem tots els ingredients, afegim el brou remenant a foc suau 2-3 minuts. Salpebrem i, finalment, decorem el plat amb la frescor i el sabor de l’api. Podem presentar a taula al mateix recipient.

També es poden afegir 1-2 ous durs.

Dins de les diverses formes de preparar la minestra, aquesta ens ha semblat senzilla i ràpida de fer. Si es prefereix i es disposa de més temps, la coliflor i les carxofes es poden afegir cuinades fregides, arrebossades amb ou i farina.

 

BON APETIT!

 

 

 

 

Hamburguesa vegana de cigrons i coliflor

Amb aquesta recepta ens aproparem a  una cuina que s’aparta del món alimentari tradicional per introduir una manera diferent de veure els aliments que consumim. El menjar vegà es va donar  a conèixer a mitjans del segle XX a través de la difusió realitzada per la ment vegana que la va crear: Donald Watson, una vega convençut que va formular els principis del que més tard passaria a ser, no només, una forma d’alimentar-se, sinó que aquesta tendència agafaria caràcter d’aportació social i filosofia de vida que defensava conceptes ètics humanístics i que ha anat generant cada vegada més adeptes.

El veganisme, com coneixem, aparta qualsevol producte comestible que vingui dels animals i es basa a elaborar una dieta molt baixa en grasses, en la que els llegums, els fruits secs, les llavors, les verdures i les fruites constitueixen les aportacions alimentàries bàsiques que en certa manera ens poden transmeten aires d’arrels orientals. El menjar vegà, en l’actualitat, dona resposta a una demanda cada vegada més nombrosa i ha creat un mercat ecològic, sostenible i de proximitat amb aliments preparats, moltes vegades de forma artesanal, i amb un gran respecte vers el medi ambient.

Ens pot semblar una manera innovadora d’alimentació, però ja es coneixia a l’antiguitat, i no ens sorprèn, ja que el món antic ens ha deixat tot un llegat de receptes i fórmules que avui dia, encara continuem  utilitzant.

Ja hem mencionat els productes bàsics sobre els quals es basa aquesta dieta, i possiblement haurem pensat, que si, que són variats i molt saludables, però també hem de tenir present que no substitueixen completament a tots els nutrients de la piràmide alimentaria, per tant, convé reposar l’escassetat d’algunes vitamines, proteïnes i minerals amb altres aliments i, si decidim passar-nos al veganisme, consultar amb nutricionistes experts.

Al nostre país, la cultura vegana sembla que va arribar a finals del segle passat, a través del coneixement del seu significat que la diferenciava d’un corrent de llarga tradició com és el  vegetarianisme, encara que comparteixen algunes característiques, de fet molts estudis, la contemplen com una evolució més estricta de les idees vegetarianes.

Com a  alternativa i en qualsevol cas, no és necessari reduir fins a l’extrem la nostra alimentació, una dieta com la mediterrània equilibra els paràmetres de vida saludable.

Anem amb l’hamburguesa vegana, que escollim fer-la cigrons i coliflor. Sempre recomanem que la matèria primera sigui del mercat de confiança!

 

INGREDIENTS PER 6 – 8 HAMBURGUESES           

400 g de cigrons bullits

½ coliflor

2-3 patates mitjanes

1 ceba gran

1-2 alls

Orenga

Pebre, sal

Pa ratllat

 

ELABORACIÓ

Bullim els cigrons, les patates i la coliflor per separat. Els cigrons, si es prefereix podem comprar-los ja bullits. Escorrem bé tots aquests productes i els posem a un bol. Sofregim la ceba i els alls ben picats, a foc lent, fins que la ceba quedi caramel·litzada. Aquest sofregit l’incorporem al bol junt una mica d’orenga, sal i pebre al gust, amb una forquilla barregem tot fins a obtenir una massa homogènia. Ha de quedar bastant espessa perquè,  l’hamburguesa, no quedi massa tova. Podem espasar afegint una mica de pa ratllat. Reservem al frigorífic una hora més o menys i ja podrem donar forma a les hamburgueses que anirem col·locant a una safata  de forn. Una vegada estiguin preparades podem ficar-les per damunt l’orenga per al toc  final. Fornegem durant 5-10 minuts. Al moment de servir a taula, les traurem amb una pala plana perquè no es trenquin. Decorem el plat amb una amanida verda i amb un bol de salsa de tomaca fregit que tindrem preparada. Queden delicioses al paladar i a la vista.

 BON APETIT!

 

Saltat de tires de pollastre amb verdures

Trobem amb aquesta carn un món de possibilitats per incorporar-la als menús quotidians, de fet, és una de les més consumides al nostre país durant tot l’any i en receptes anteriors hem destacat el seu paper tant valuós com gran aliat per a l’alimentació, pel preu i la facilitat de poder trobar-la als mercats de proximitat. Aquest elevat consum, a vegades, ha provocat el que els productors d’aquest tipus de carn, han anomenat “la banalització” referint-se a les fluctuacions a la baixa dels preus, a vegades, per sota dels costos de producció, i també la competència provocada per les importacions que fan necessari valorar aquest producte.

La importància del sector avícola, constitueix un dels puntals de la producció final agrària i  ha donat lloc a tota una geografia d’explotacions distribuïdes per tot el territori, centrant la concentració més gran a Catalunya, Andalusia, Galicia i La Comunitat Valenciana.

Au que va arribar del continent asiàtic, on fou domesticada a l’època Neolítica, segons demostren restes arqueològiques i que a moltes societats va constituir  tot un símbol amb connotacions culturals i religioses.

Durant algun temps la seva carn fou poc apreciada, ja que es valorava més altre tipus d’aus de caça com el faisà i la perdiu, però que va guanyar terreny per la facilitat de la seva cria com animal domèstic i el que representava a les economies familiars.

La seca carn blanca i lleugera, amb poca grassa, fàcil de digerir, la fa molt recomanable a totes les dietes. De gran valor nutricional, conté vitamines, minerals i proteïnes d’alta qualitat.

Existeixen moltes varietats, pràcticament podem dir que tenen un alt grau d’especialització geogràfica, ja que la majoria de països tenen les seves  pròpies races. Al nostre, els pollastres de corral o camperols, es destaquen per tenir la carn més saborosa.

La recepta d’avui, l’elaborarem amb 4 pits de  pollastre que haurem comprat al nostre mercat de confiança que ens pot donar informació sobre procedència, qualitat i sostenibilitat de la cria d’aquestes aus. Podem demanar que ens les preparin a tires, de la grossor que sigui més del nostre gust, o les poden tallar al moment de fer la preparació del plat.

 

INGREDIENTS PER 4 PERSONES

4 Pits sencers tallats a tires

Pebre vermell

Pebre blanc

2 Alls

Oli d’oliva verge

Sal

 

PER LA GUARNICIÓ DE VERDURES

1 Carabassó

1 Ceba blanca o de Figueres

1 Pebrot vermell, 1 pebrot verd

2 Pastanagues

Mitja coliflor

Una branca d’api

 

PREPARACIÓ

A un bol posem a macerar els pits tallats a tires, amb oli, sal, pebre blanca, pebre vermell i els alls tallats fins. Reservem  al frigorífic durant unes 2 hores.

Tallem les verdures a taquets o a Juliana, i la coliflor a trossos mitjans perquè no es desfaci. A una paella saltegem les tires de pollastre fins que agafin un bonic color daurat, retirem i reservem a la temperatura que desitgem al moment de consumir-les. Al mateix oli saltem les verdures per separat: pebrots i ceba junts, el carabassó i les pastanagues i per últim la coliflor. A la mateixa safata on presentem les tires de pollastre, posem les verdures  a un costat o al voltant de la carn. Piquem la branca d’api i la distribuïm per tota la superfície del plat. I ja està llest!

Senzill, apetitós, saludable…        

BON APETIT!

Quiche de pernil dolç i formatge

Parlem de les masses: totes elles tenen un recorregut culinari ampli i variat que possiblement sorgeix amb el descobriment dels cereals panificables i que constitueixen la base alimentaria a les cultures primigènies, com un recurs a l’abast de les dietes més senzilles i diàries. Segueixen estant presents a la cuina actual, a tots els països, adaptades als diferents gustos i  tradicions.

En dies anteriors, hem explicat les seves propietats i la versatilitat a l’hora d’utilitzar-les a les nostres receptes. La fàcil elaboració ens anima a preparar-les i tenir-les disponibles pel moment en què vulguem consumir-les, ja que es poden congelar o guardar refrigerades durant uns dies.

Podem escollir donar-les forma amb múltiples receptes, presentar-les com aperitiu, plat principal, portar-les de pic-nic, festes i reunions, en tot moment ens faran quedar com autèntics xefs, ja que resulten espectaculars per al colorit i la varietat dels ingredients que utilitzem.

Pensant en una quiche, molts ha escrit sobre elles, i segur, que hem escoltat i també menjat  la famosa quiche Lorraine, si, amb majúscula, perquè pren el nom d’una regió de francesa, i sembla que d’ella deriven totes les altres que han anat sorgint i que han donat lloc a moltes variants. Als seus orígens, aquesta massa amb la qual avui dia fem les quiches, constituïa un aliment bastant estès i que es feia amb les restes del pa sobrant, quan el pa es feia a les cases. Aquestes restes eren aprofitats barrejant-los amb ous i llet  fins a aconseguir una massa comestible. Però aquesta fórmula, no va trigar a passar a  les taules de les classes acomodades, fins i tot, aristocràtiques, segons hem pogut constatar a través de fonts escrites, i convertir-se en un plat exquisit que admetia tot tipus d’ingredients.

Prepararem la quiche, fent la nostra pròpia massa i si tenim companyia a la cuina, molt millor, als nens quasi sempre volen participar batent els ous i disposant els ingredients al motlle. És un plat que sol agradar-les, especialment aquesta de pernil dolç i formatge.

 

INGREDIENTS PER 1 QUICHE

PER A PREPARAR LA MASSA

200 g de farina del tipus que es vulgui

40 g de mantega

Aigua, mig got petit

Oli, mig got petit.

Una mica de sal i pebre

 

PEL FARCIT

200 g de pernil dolç

200 g de formatge, opcional a gust

200 ml de nata per cuinar

2 ous

Orenga i nou moscada

Formatge ratllat per fornejar

 

PREPARACIÓ

A un bol, ficarem tots els ingredients per preparar la massa barrejant bé fins a formar una bola homogènia que embolicarem amb paper film i deixarem reposar una mitja hora.

Quan hagi passat aquest temps, estendrem aquesta massa a un recipient de forn, cobrint bé i retallant les vores. Ja tindrem tallats a tires fines el pernil i el formatge, els distribuirem per tota la massa. A continuació, batem els ous amb la nata, la sal i el pebre i el ficarem a la quiche. Empolvorem amb l’orenga i la nou moscada i per últim, cobrim amb el formatge ratllat. Amb el forn prèviament calent a 180 graus, fornegem la quiche aproximadament uns 20 minuts. Comprovem que estigui feta i retirem. Podem presentar-la a la taula al mateix recipient,  acompanyant-la amb una amanida a gust. Aquesta recepta senzilla i ràpida admet altres moltes variacions, tantes com ingredients podem imaginar-nos o tinguem al nostre fons de cuina.

Si decidim comprar la base, que sigui brisa o trencada, també de vegades l’hem preparat amb pasta de full.

 

BON APETIT!

 

Ous farcits amb tonyina i maionesa

No ens obliden dels ous, un recurs alimentari que forma part de la nostra dieta més quotidiana i que ens permet mil i una combinacions nutritives i molt saludables. Són un aliment de llarga història, perquè en la seva forma silvestre, els humans ja els consumien acompanyant a l’agricultura i a la domesticació dels animals tal com reflecteixen restes arqueològiques. A moltes cultures antigues han estat considerats com símbols mitològics, artístics i religiosos. Son exemple de tradicions transmeses a través de generacions. Una mostra la podem trobar al món cristià amb els colorits i decorats ous de Pasqua.

Com tot producte que està subjecte a un consum massificat, l’ous han sofert tot un procés d’industrialització, encara que ara, sembla que es torna als orígens buscant una producció més equilibrada i sostenible i que està regulada mitjançant qualitats, així que es presenten amb un segell d’identitat. Els trobem al mercat de distintes procedències: de granja, de gallines criades en llibertat, de corral, ecològics… Fins i tot envasats i pasteuritzats. També de diferents mides i aus.

Podem menjar-los sense recel, la producció passa rigorosos controls sanitaris i al seu codi d’envasat hi ha molta informació que potser desconeixem, però que ens diu el país, regió o el lloc d’on prové.

A l’hora de preparar una recepta amb ous, hi ha tot un ventall de possibilitats, ompliríem moltes pàgines destacant-les. Els hem menjat de múltiples formes, ja que són molt versàtils i ens han ajudat a l’hora d’improvisar, ja que fregits agraden a tots. Però no només fregits, escalfats, cuits, passats per aigua, al plat, trencats, en truita, remenats… i així segons  imaginem o innovem en plats tant salats com dolços.

Producte internacional a molts menús, recordem el famós esmorzar a l’anglesa en el que ocupen un lloc destacat, o els ous a la ranxera, que a Mèxic se serveixen acompanyats de verdures fresques i alvocat. Podríem fer un llarg passeig per les cuines del món i trobaríem coses en comú a les receptes amb ous: un aspecte deliciós que entra per la vista i invita a degustar-los.

Presentem una preparació d’ous farcits amb tonyina i maionesa. Una recepta apetitosa i fàcil de preparar amb una gran acceptació als nostres àpats familiars. Sempre, els ous, del teu mercat de confiança.

 

INGREDIENTS

1 ou i mig per persona. Orientatiu

1 pot de maionesa

2 llaunes de tonyina o bonítol en oli

Olives

Pebrot vermell

Opcionals cogombrets tallats ben fins

 

PREPARACIÓ

Posem els ous a un recipient coberts amb aigua i els bullim durant 8-10 minuts. Retirem del foc i els passem per aigua freda, d’aquesta forma es pelen millor. Els tallem de dalt a baix per la meitat i traiem amb una cullera el rovell que posem a un bol. El barregem amb la tonyina i unes cullerades de maionesa fins a obtenir una massa homogènia. Amb aquesta massa farcim els ous en la proporció que desitgem i els cobrim amb maionesa. Podem decorar amb olives i una tira de pebrot. El plat queda molt ben acompanyat d’una amanida verda.

Aquesta mateixa preparació es pot fer arrebossant els ous amb pa ratllat i fregint-los o també al forn.

Una recepta econòmica, ràpida i amb grans propietats nutricionals.

 

BON APETIT!