Publicat a

Còctel de lluç i gambes

CÒCTEL DE LLUÇ I GAMBES

Un plat molt conegut que haurem consumit en algunes ocasions i que es sol presentar en celebracions festives com casaments, batejos, comunions… Malgrat la varietat d’ingredients que es poden fer servir, resulta molt fàcil de preparar i es pot deixar fet d’un dia per altre. El secret està en saber combinar els sabors i utilitzar productes de qualitat i frescor garantida.

Al seu origen, aquest plat s’elaborava amb carn de vedella picada i barrejada amb diferents verdures, com un aliment a la dieta de les que podien disposar d’aquests productes. Aquesta forma es segueix cuinant a moltes regions del nostre país. Els condiments i les salses també varien en funció dels costums culinaris.

Aquest plat amb carn ha derivat introduint productes com els fruits del mar, i a les zones costaneres peninsulars, al disposar d’aquesta rica matèria primera, s’ha popularitzat fer el còctel amb peix i marisc.

Cuinarem la nostra recepta amb lluç i gambes, de mercat i de proximitat, així com productes frescos de l’hort, però podem preparar-la a la manera gallega, andalusa… o d’altres formes regionals, afegint pop, rap, musclos …

Un plat ple de color i sabor que ens permet fer múltiples variacions segons les nostres preferències, afegint aquells ingredients que ens agradin més i que estiguin disponibles de temporada. El resultat serà una amanida rica i nutritiva.

INGREDIENTS PER A 6 PERSONES

500 g de gambes, opcionals llagostins

500 g de lluç

1 ceba tendra de temporada

1 pebrot italià gran

1 pebrot vermell

1 paquet de barretes de surimi

4 ous durs

2 fulles de llorer

1 cullerada gran de pebre vermell dolç

Julivert

Enciam, escarola, o fulles d’enciam de brots tendres

PER A LA VINAGRETA

Oli d’oliva verge

Vinagre, opcional la varietat, pot ser aromatitzat al gust.

Pebre i sal

Opcional, un alvocat, tallat a trossets petits, combina mol bé amb els diferents sabors

PREPARACIÓ

A una cassola, posarem a bullir les gambes durant 2- 3 minuts. També bullirem el lluç, ficant a l’aigua les fulles de llorer i una mica de sal. Deixarem refredar. Traurem la pell de les gambes.

A un bol de mida suficient per a tots els ingredients, ficarem les gambes tallades, reservant unes quantes senceres per a decorar i el lluç tallat a trossos mitjans perquè no es desfaci molt. Haurem tallat els pebrots i la ceba, els afegirem junt amb les barretes de surimi. Barregem tot i fiquem la vinagreta remenant una mica. Es pot deixar reposar una estona perquè macerin bé tots els ingredients.

Al moment de consumir, la presentació podem fer-la  al mateix bol,  en recipients individuals o a una safata, on prèviament haurem posat una base amb l’enciam tallat fi, distribuint l’amanida de forma homogènia, finalment decorem amb els ous durs tallats, les gambes senceres i una mica de pebre vermell i julivert.

BON APETIT!!

 

Publicat a

Cigrons de Quaresma

Qui no recorda aquells temps en què la carn més o menys desapareixia de les nostres taules! Un costum imposat per mandat religiós que, durant tot el temps de Quaresma impedia el consum de carn i productes derivats. Llavors s’havia de trobar alternatives per a no incomplir aquesta norma i el peix es convertia en el substitutiu perfecte. Però no era gens fàcil la pesca i  distribució, el que va afavorir, que a les zones de l’interior peninsular, sobretot, es comprava en salaó. Aquest procediment permetia disposar de productes de mar conservats durant molt temps i el bacallà era un dels més consumits.

El bacallà i els cigrons van constituir la base per a molts plats i aviat es va cuinar, junt amb altres  ingredients, com un guisat als dies de Quaresma. Des de temps medievals existeixen documents que mencionen ja la recepta del que es va anomenar “cigrons de vigília” i que també coneixem com “cigrons amb espinacs i bacallà”.

Com altres plats, sorgeix de la necessitat de proporcionar a les famílies un aliment nutritiu que pot ser cuinat en quantitat i que pugui estar a l’abast de les classes populars, encara que el bacallà, era considerat un producte especial, el fet de destinar-lo a un consum en uns dies determinats, el feia més assequible.

En l’actualitat, aquests cigrons, segueixen associats a la Setmana Santa com un plat tradicional, segur que recordem a les nostres mares i àvies preparant-lo en aquests dies, però ha passat a ser una recepta quotidiana que podem preparar en múltiples ocasions i que resulta molt bona com un plat d’hivern  i de cullera. Bacallà, cigrons i espinacs els tres ingredients per aquesta recepta.

Els cigrons són una de les lleguminoses més acceptades al nostre país. És un cultiu sostenible a tot l’àmbit mediterrani. És una font de proteïnes vegetals, vitamines, minerals, fibra… saludables pel colesterol. Un aliment molt complet que hauria de ser inclòs als menús setmanals d’adults i nens.

El bacallà és un peix blanc, de temporada, amb grans propietats alimentàries, té proteïnes, vitamines, omega 3… baix en grasses i  calories.

En incloure els espinacs a la recepta, estem enriquint-la, ja que  és una verdura de fulla verda amb grans propietats nutricionals, vitamines, minerals, fibra i un alt valor antioxidant.

Fent la compra al nostre mercat de proximitat, ens assegurem de la qualitat dels productes que farem servir per elaborar aquesta recepta.

INGREDIENTS PER A 6 PERSONES

400 g de cigrons

400 g de llom o tires de bacallà sec

1 manat d’espinacs frescs, aprox. 300 g

2 cebes

3 alls

2-3 fulles de llorer

2 pastanagues

1 pebrot verd italià, no molt gran

2-3 cullerades de tomaca triturat

2 cullerades de pebre vermell dolç

Una fulleta  d’api

Sal i oli d’oliva verge pel sofregit

PREPARACIÓ

Posarem el bacallà en aigua, prèviament rentat, durant un o dos dies canviant l’aigua  dues o tres vegades, perquè no estigui massa salat…

A una cassola bullirem els cigrons, la nit abans, els haurem posat a remull, junt amb la ceba, el llorer, 2 alls i la pastanaga. Quan hagin bullit, retirem tot deixant  només els cigrons.

A una paella sofregim la ceba i l’all restant junt amb el pebrot i l’api tallats a trossets petits, afeixem la tomaca i remenem fins que tot estigui ben integrat. Quan estigui fet el sofregit incorporem el pebre vermell. Per últim, el bacallà tallat al nostre gust i deixem uns 2-3 minuts.

Tindrem preparades els espinacs que haurem rentat i tallat i les ficarem junt amb els cigrons fent-les bullir 2-3 minuts. Incorporem a la cassola tots els  ingredients vigilant no trencar el bacallà i deixem bullir 1-2 minuts més. Retirem i millor deixar-lo reposar fins al moment de servir.  Comprovem la sal i podem adornar-lo amb ou dur i julivert.

*Recordem, els cigrons ficar-los amb l’aigua tèbia i si es prefereix podem comprar-los ja bullits.

BON APETIT !!

 

Publicat a

Musclos amb salsa

Segurament quan preparem una recepta de musclos, no pensem que estem cuinant un mol·lusc prehistòric, però és així… Des de fa milions d’anys les costes peninsulars han sigut el seu hàbitat natural i existeixen nombrosos testimonis arqueològics de què els humans ja el recol·lectaven i el seu consum era una important aportació a la dieta d’aquests grups primitius.

És un animal gregari que es troba a les costes dels mars temperats i freds, en zones on abunda el plàncton, colonitzant  les roques i a les profunditats marines.

Hi ha evidències de què el seu cultiu es va fer de forma molt primerenca amb tècniques que han arribat fins a l’actualitat i que mostren tota una ciència marina lligada a l’economia productiva. A l’època moderna, a principis del segle XX es porten a terme els primers intents del cultiu d’aquest musclo a Galicia, Catalunya i al Llevant peninsular. Aquest procés de cria controlada, té una ràpida evolució i en l’actualitat constitueix un important valor al sector aqüícola per l’elevada producció que ha fet que Espanya se situés en primera posició al món, durant molt de  temps, lloc, que ha hagut de cedir, segons dades de la FAO, davant la incorporació als mercats de la Xina i Xile.

El desenvolupament d’aquesta activitat lligada a la indústria pesquera, ha derivat a molts llocs, a formar part no només de l’economia, també a crear referències culturals que abasten aspectes antropològics en aquells llocs on constitueix una base d’àmplia i llarga tradició.

El cultiu mitjançant les tècniques utilitzades, ha donat lloc a crear espais geogràfics marins singulars com és el cas de les nombroses muscleres, “Batea” distribuïdes a les Ries Baixes.

Actualment, aquest cultiu i la seva recol·lecció estan subjectes a controls sanitaris per assegurar que no existeix cap risc en el seu consum, fins i tot a arribar a frenar la venda si hi ha alguna sospita de contaminació. També, a través de la política, pesquera establerta per la UE, es regula  tota una normativa per determinar la qualitat i la mida.

Al musclo se li ha reconegut una gran riquesa gastronòmica  i  gran versatilitat a la cuina, el seu consum és dona pràcticament a tot el món, preparat en receptes adaptades  als gustos locals. Podem trobar-lo preparat en vinagreta, a la marinera, en salsa, al vapor,, amb tomaca, farcit amb ingredients al gust i arrebossat… Es pot trobar comercialitzat en conserva, molt popular en salsa americana una mica picant …

Si mencionem les seves propietats, comprovarem que són moltíssimes, és bo pels ossos i la pell, enforteix el sistema immunològic, conté vitamines dels grups B i C i molts minerals, també Omega 3, per tant, el seu consum, està altament recomanat.

Difícil escollir quina preparació recomanar, però ens decidim a la nostra recepta, fer-lo amb salsa, d’una forma molt senzilla que podem presentar com aperitiu o entrant i també com a plat del menú. A l’hora de comprar-lo, cuidem  la qualitat, adquirint-lo al nostre mercat de confiança i de proximitat.

Mercat de Tarragona
Mercat de Mataró

INGREDIENTS PER A 4 PERSONES

1 ½ – 2 kg de musclos

4 porros o 3 cebes mitjanes

1-2 cullerades de farina

1 got de vi blanc

Pebre

Mostassa o soja a gust

Una mica de suc de llimona

Oli d’oliva verge

Sal

PREPARACIÓ

Un cop rentats els musclos, els posarem a bullir amb una mica d’aigua a una cassola. Quan s’hagin obert, traurem la closca superior o si es prefereix, les dues i els reservarem deixant-los amb una mica del brou de la cocció, deixant el caldo restant per afegir-lo quan estigui fet el sofregit.

A una paella, sofregim a foc baix, els porros o les cebes, que haurem tallat ben fins. Quan veiem que ja estan una mica daurats, afegirem la farina, remenant perquè no s’enganxi i els altres ingredients junt amb el caldo dels musclos. Comprovarem la sal i la textura de la salsa i ja la podrem ficar als musclos deixant barrejar els sabors durant un parell de minuts mantenint el foc baix.

Presentar el plat amb julivert fresc tallat molt fi, calent o fred, segons ens vingui de gust.

Una recepta de mercat, d’elaboració fàcil, que donarà color i sabor a la nostra taula.

BON APETIT !!

Publicat a

Marmikato de tonyina sabor Mariner

La tonyina, una delícia del mar, coneguda i capturada des d’èpoques passades. Resulta fascinant indagar en els orígens de la pesca d’aquest peix a les costes del Mare Nostrum, a través de la nombrosa documentació que ens informa que ja, des de temps fenicis, la tonyina  es pescava a les costes peninsulars i constituïa un important producte en el comerç marítim molt apreciat en salaó i com a matèria primera per a la famosa salsa Garum.

Els grecs ens parlen de què aquests peixos arribaven procedents de l’Atlàntic, en grans migracions i eren capturats pel procediment de l’almadrava, tècnica pesquera que avui, encara s’utilitza. Aquestes migracions es produïen cada any i omplien les costes mediterrànies a l’arribada de la primavera.

És un producte molt demanat i valorat a les transaccions econòmiques pesqueres donat el seu gran consum i l’elevat preu als mercats i com la majoria dels recursos naturals, la tonyina  Atlàntica, ha sofert una sobreexplotació que conduïa, pràcticament, a la seva desaparició, el que ha portat a desenvolupar polítiques de pesca en les que es contemplen una sèrie de controls per a les captures, fixant quotes, èpoques de pesca, mida, caladors… Aquests controls sembla que estan ajudant a la recuperació de l’espècie. Actualment, a més de la pesca tradicional es practica la cria en captivitat.

És un peix blau d’alt valor proteínic i molt indicat per a la funció cardiovascular i el colesterol. Aporta vitamines i minerals i es recomana a les dietes d’aprimament pel seu efecte saciant. Consumit en conserva, manté totes les propietats.

El plat que presentem és típic del País Basc, allí es fa amb el riquíssim bonítol del Nord, però també era preparat pels mariners de la zona càntabra quan sortien a pescar i disposaven del peix que capturaven. Així que anem a fer una recepta de sabor mariner en una marmita u olla que és el nom que rep el recipient on es prepara. També podem fer servir una cassola que utilitzem habitualment pels nostres guisats, com sempre amb productes de temporada i de mercat.

Mercat de Tarragona
Mercat de Mataró

INGREDIENTS PER A 4 PERSONES

800 g de tonyina

1 kg de patates

1 ceba

1 pebrot verd

1 tomaca

1 bitxo

2 cullerades de pebrot xoricet. Si no es disposa, canviar per pebre vermell dolç

2 alls

1 got de vi blanc

Julivert

Sal

Oli d’oliva verge

Brou de peix, opcional canviar-lo per aigua

PREPARACIÓ

A una cassola, sofregim el pebrot, la ceba, els alls i el tomàquet, prèviament tallats tipus Juliana, fins que estiguin una mica daurats. Afegim el bitxo, el pebrot i el got de vi. Deixem uns minuts que l’alcohol evapori i agreguem les patates trencades millor que tallades, ja que d’aquesta forma el midó actua espessint més el caldo. Remenem per tal que  les patates agafin el gust del sofregit i fiquem el brou deixant-lo bullir fins que estiguin cuites. Sal al gust.

Tenim preparada la tonyina tallada a trossos no molt grans, i la fiquem a la cassola amb els altres ingredients, deixant bullir 2-3 minuts i retirem del foc.

Un plat nutritiu que podem acompanyar amb pa per sucar la salsa i amb una bona amanida.

Presentar a taula, si es disposa, amb julivert fresc.

BON APETIT!!

Publicat a

Filet de porc Wellington

Des de l’arribada a la Península, el porc  ha anat passant un procés d’adaptació a les condicions del clima i la cria al nostre territori, fins a ser un dels aliments més consumits. Sembla que el porc ibèric procedeix de l’encreuament entre porc comú i porc senglar, animals que vivien en estat salvatge. Concretament, el porc ibèric, criat en llibertat a les grans deesses, amb una dieta basada en productes naturals, ha aconseguit un alt reconeixement per la qualitat en l’elaboració d’aliments amb Denominació d’Origen.

El porc comú criat a granges i dirigit al consum majoritari, forma part de la nostra gastronomia, ha representat un dels aliments bàsics a les economies familiars en temps no molt llunyans, quan a molts llocs es  practicava “la matança del porc” i  es guardaven les seves parts, conservades de diferents maneres per a tenir reserva quasi d’un any per a l’altre, ja que  d’aquest animal, pràcticament s’aprofita tot. En l’actualitat aquesta  pràctica es conserva com a  reclam turístic. Parlant de turisme… Segur que recordem la popularitat del porc a Florència (el Porcellino), un símbol cultural que tots els visitants d’aquesta bella ciutat desitgen conèixer.

La carn de porc és considerada una carn blanca, té poques calories, un alt contingut en vitamines del grup B, minerals com el zinc, el fòsfor, el potassi… El seu consum és aconsellable per a una dieta equilibrada

El nom d’aquesta recepta fa referència a un famós aristòcrata anglès i possiblement ho associem a un plat d’ocasions especials, reservat per aquests moments, però també podem incorporar-lo als menús més habituals, ja que la preparació no resulta  complicada i el resultat final és espectacular.

Al seu origen, aquesta recepta es preparava amb carn de boví, però la seva elaboració s’ha anat adaptant a altres tipus de carns. En aquest cas, la preparem amb carn de porc.

Mercat de Tarragona
Mercat de Mataró

INGREDIENTS PER 6 PERSONES

1  Cinta o tira de llom de porc d’aprox. 1500 g.

150-200 g de talls de pernil o panxeta tallades fines. Calcular les que es necessiten en funció de la mida de la cinta.

1-2 paquets de massa de pasta de full rectangular, suficient per a embolicar la carn.

Oli d’oliva verge

Sal, pebre

Opcional mostassa o soja

1 ou

Herbes aromàtiques (romaní)

PREPARACIÓ

Cuidarem que la tira de llom no presenti massa greix extern. La salpebrem per tots els costats i la cuinarem a una paella a la qual haurem ficat el romaní sencer (pot ser una branca petita que després traurem), de forma que quedi daurada. Abans de retirar-la del foc, incorporem 2 cullerades de soja o una mica de mostassa perquè agafi el sabor. Una vegada daurada la carn, la retirem i la deixem refredar.

Batem l’ou i untem la cinta per la part superior, l’emboliquem completament amb la panxeta o el pernil i la posem damunt de les làmines de pasta de full. Abans de segellar-la, pintem amb l’ou els extrems i tanquem. Amb l’ajut d’un ganivet, marquen unes línies superficials, amb cura per no trencar-la fent una quadrícula i repassem la superfície amb l’ou restant.

Posem la cinta a una safata, i amb el forn prèviament calent a 180 graus, la deixem durant uns 35-40 minuts aprox. vigilant que no es cremi.

Una vegada freda, es talla un tros per comprovar si està feta al nostre gust i ja es pot degustar. Segur que el resultat ha sigut perfecte.

Aquest plat es pot acompanyar de puré de patates, de xampinyons, de verduretes del temps tipus minestra, de compota de poma… en fi, podem posar-li imaginació, però combina molt bé amb guarnicions variades.

BON APETIT!!